diumenge, 23 de desembre de 2012

He who is not here, doesn’t find himself

Val.: «Qui no està no s’encontra»

Esta expressió es diu quan un membre d’un grup no està present —perquè no pot o perquè no vol— en un moment en què eixe grup s’ha reunit per a fer alguna activitat o per a prendre alguna decisió. Significa que ell és l’únic responsable de la seua absència, i que el grup ha de prosseguir amb la seua activitat.

Exemple 1:

«Si no van a classe, és el seu problema… l’any passat vaig tindre jo a la meua filla mal durant una setmana, i tot i seguent força major, es va tindre que posar al dia, ella sola, sense ajuda dels mestres, que prou feina tenen portant als altres alumnes… per això, dic, que qui no està no s’encontra…»

Exemple 2:

«[Vos mostre] una recopilació de fotets de la mani on he procurat que tots aparegueren. A més, qui no està no s’encontra, que collons!»

Variants: «El que no està no s’encontra»

-------------------------------------

This expression is said when a member of a group does not attend a meeting of this group. It means that he and he alone is the only responsible for his absence. The group must continue its activity anyway.

Similar expressions in English: You snooze, you lose

dissabte, 22 de desembre de 2012

If it rains, we'll let it fall down

Pluja torrencial en Tassos (Grècia)

Val.: «Si plou, la deixarem caure»

Solem dir esta frase humorística davant de la possibilitat que ploga; és una mostra de conformitat o acceptació en clau positiva de les vicissituds meteorològiques, que poden no ser desitjades —com ho és, a vegades, l’arribada de pluja—, però són inevitables: el ser humà no té el poder d’impedir que ploga.

-------------------------------------

Si [If] plou [it rains], la deixarem [we’ll let her] caure [fall down]. This humorous statement is often said when it’s expected to rain. It is an example of resignation, in a positive way, of the vagaries of weather. They are inevitable: man can’t stop the rain.

dissabte, 8 de desembre de 2012

He who steals an egg will steal a bull

El misantrop, de Pieter Brueghel el Vell

Val.: «Qui furta un ou, furta un bou»

Este refrany diu que qui és capaç de cometre un furt de poca importància, és igualment capaç de furtar coses més valuoses; ja ha abandonat el comportament moral i recte, i li és ben fàcil anar més enllà. Així ho explica Víctor Labrado:

«Qui furta un ou furta un bou? Això asseguraven, a Sueca, les nostres mares allà pels anys seixanta. Com ara: enxampaven la criatura ficant la mà a la cartera (la cartera sagrada de la mare) i la criatura es defensava dient que només volia sostraure-li un xavo (10 cèntims de pesseta) o un gallet (5 cèntims). Era ben igual, perquè sentenciava la mare: “Qui furta un ou furta un bou”.

»Qualsevol furt per insignificant que fóra podia ser el començament probable d’una carrera delictiva. Així ho creia ―i potser encara ho creu― la nostra gent i tenia una frase feta per a dir-ho amb un màxim d’eficàcia expressiva i un mínim d’esforç».

“El patrimoni oral”, revista La chicharra, gener de 2008.

----------------------------------------

Qui [Those who] furta [steal] un ou [an egg] furta [steal] un bou [a bull]. This proverb says that those who commit minor theft are bound to steal valuables. Once they show an immoral conduct, it is easy for them to go one step beyond.

Related expressions in English: He who steals an egg will steal an ox

diumenge, 2 de desembre de 2012

He who hangs out with a lame person will limp after a year

Val.: «Qui s’ajunta amb un coixo, al cap de l’any, coixo i mig»

Esta màxima significa que tot s’apega. Quan tenim una relació contínua amb una persona, a poc a poc ens deixem influir pel seu caràcter, la seua manera de pensar, els seus costums i els seus vicis… fins al punt que els adoptem com a nostres.

Exemple:

«M’han dit tantes vegades que sóc una romàntica que he acabat per creure-ho. No volia acceptar-ho, per allò de ser una tia forta, feminista, i poc convencional. Però mira, no ha pogut ser. M’ha pogut l’herència. Com diu el refrany, qui va amb un coixo, a l’any, coixo i mig. I en ma casa coixes no, però sentimentals i meloses, en tenim un bon tros.»

Variants:

«Qui va amb un coixo, al cap de l’any coixeja»
«Qui va amb un coix, a l’any, si no coixeja, ranqueja»
«Qui s’ajunta amb un coix, a l’any en són dos»
«Qui d’un coix s’acompanya, al cap de l’any en són dos»

Expressions relacionades: «Qui va amb llops, aprén a udolar»

-----------------------------------

When you hang out often with a person he exerts an influence on you, so it is easy to pick up his habits and his way of thinking.

Related expressions in English:

Monkey see, monkey do
Lie down with dogs, get up with fleas

diumenge, 18 de novembre de 2012

A bad haircut is fixed after eight days

Val.: «El burro mal esquilat, als huit dies igualat»

Es diu a qui acaba de fer-se tallar els cabells i li han quedat desiguals. Per exemple, si el barber, volent tallar un refillol que li quea sobre el front, li ha pegat una mala tisorada i li deixat la frangeta massa curta. L’expressió suggerix la idea que tot tendix a l’equilibri i que el temps posa cada cosa en el seu lloc.

En esta expressió el nombre de dies canvien segons vullga el parlant. Així, poden ser quatre, huit, deu o quinze dies, inclús, si es vol, es pot dir “a la setmana”, “en dos setmanes”, etc.

Variants: «Cabell mal tallat, als huit dies igualat»

----------------------------------------

El burro [A donkey] mal esquilat [bad sheared], als huit dies [after eight days] igualat [leveled]. This expressions is said when a person gets a clumsy haircut, shorter than he wanted. The expression suggests the idea that everything tends to balance and time puts things where they belong.

divendres, 16 de novembre de 2012

Eights and nines (and cards of different suits)


Val.: «Huits i nous [i cartes que no lliguen]»

S’anomenen «huits i nous» ―amb l’afegitó opcional «i cartes que no lliguen»― les coses que tenen poca solidesa, importància o valor. També s’aplica a persones, amb una evident intenció menyspreadora. L’expressió prové d’un context lúdic: en certs jocs de cartes, les que van marcades amb els números 8 i 9 no s’usen o bé tenen poc de valor i, en conseqüència, no servixen per a guanyar. Així, en sentit figurat, es diu que les persones que no aprofiten per a res són «huits i nous» en el «joc de la vida».

Exemple 1:

«No m’estranya que la xica no trobe amb qui casar-se, si només ix amb huits i nous...»

Exemple 2:

«Encara no entenc per què els de la pedrera no podien aportar més que els huits i nous que ens han tret este any».
(Comentari del Fòrum del Vila-real CF, referint-se al planter del club)

Exemple 3:

«No em vingues amb romanços: això que m’expliques són huits i nous.»


----------------------------------------

«Eights and nines [and cards of different suits]». It is said, sometimes, of fainthearted people; it is also said about irrelevant and worthless things. This figurative expression comes from the context of card games. Cards numbered 8 and 9 belong to the group of the lowest cards and usually have little value.

diumenge, 11 de novembre de 2012

Anar a bacs



Val.: «Anar a bacs»

Un bac és una caiguda o un colp fort (diem que caem un bac o que peguem un bac). A voltes usem la paraula en la locució «a bacs», que significa ‘de mala manera’, ‘sense tacte’, o siga, amb una certa violència. Esta locució es pot utilitzar amb verbs com fer, portar, dur amb algun complement. Per exemple:

«El botiguer du el seu negoci a bacs, no m’estranya que perda diners»

Quan «a bacs» s’usa amb el verb anar, obtenim «anar a bacs», que significa ‘avançar atropelladament, amb presses’. Per exemple:

«De nou, l’administració estatal i la valenciana van a bacs per ocupar l’espai i assolir el protagonisme».
Comentari del blog Des de Llíria cap a Ítaca

Tanmateix, en una situació d’alegria o comicitat, «anar a bacs» pren el significat de ‘riure molt’, en referència als espasmes o moviments bruscs que produïx el riure. Per exemple:

«Quan ens va contar l’acudit de la mili, jo anava a bacs».

Expressions relacionades: «anar per terra», «esclafir a riure», «esclatar a riure», «pixar-se de riure», «partir-se de riure», «morir-se de riure», «cruixir-se de riure».

------------------------------------------

In Valencian, the noun bac means ‘thump’ or ‘fall’. Then, to do something a bacs means to do something rudely, tactlessly or without paying much attention. When you use this expression with the verb anar (‘to go’), that is, anar a bacs, this sentence usually means ‘to laugh one’s head off’. This is because laughing is considered immoderate and violent, like a thump or a fall.

divendres, 12 d’octubre de 2012

A fly at the first spoonful

Falla de Carabasses / En gall de 2012 (foto extreta d’este blog)

Val.: «A la primera cullerada, mosca»

La frase «a la primera cullerada, mosca» es diu quan, només començar una activitat, ens trobem amb una situació negativa, un problema, obstacle, impediment, decepció o contratemps.

També es diu «a cada cullerada, mosca» quan els obstacles són continus i no ens deixen avançar.

Exemple:

«Moltes promeses electorals en campanya electoral però a la primera cullerada… mosca! Fan tot el contrari del que han dit».

------------------------------------------

The expression «A la primera cullerada, mosca» (literally, A [at] la [the] primera [first] cullerada [spoonful], mosca [fly]) is used when something could not have started worse.

dissabte, 29 de setembre de 2012

To bake the doughnut

Val.: «Fer la rosca»

Fer la rosca a una persona significa adular-la, procurar tindre-la contenta, riure-li totes les gràcies… per a obtindre d’ella algun tipus de benefici.

Una rosca, siga dolça o salada, és un mos saborós que, en esta expressió, deu simbolitzar els obsequis i les actuacions agradables que u fa per a guanyar-se el favor d’un altre.

Expressions relacionades: «Fer l’aleta», «Fer la cort», «Fer el cul gros», «Fer la gara-gara», «Posar sabó» (o «ensabonar»), «Ballar els nanos».

------------------------------------

Fer la rosca (literally, Fer [To make] la [the] rosca [doughnut] means to flatter somebody for one’s own gain.

Related English idioms: 'To butter up', 'To such up to somebody'.

dilluns, 17 de setembre de 2012

He who pays has a rest, he who recovers rests too

Val.: «Qui paga descansa, i qui cobra també».

La primera part d’este proverbi mostra la tranquil·litat que experimenta la persona que deu diners una vegada els ha tornat (en oposició a l’angoixa que provocaria, si la persona és bona i honrada, tindre el pagament pendent); la segona part expressa que, de manera similar, qui rep uns diners que li devien se sent satisfet i tranquil.

Esta sentència se sol dir en situacions en què dos persones salden un compte; per exemple, quan u torna a un altre uns diners que li devia, quan un client paga el compte en un bar o quan algú efectua el darrer pagament d’un producte que ha comprat a térmens.

Variants: «Qui paga descansa, i qui cobra [encara] més». «Qui paga descansa, i qui cobra s’alegra».

Expressions relacionades: «Com més clars, més amics»

-------------------------------------------

The first part of this proverb shows how giving back the money you owe gives you peace of mind and removes the worry of being in debt; the second part expresses that, similarly, the person who receives the payment feels happier.

This sentence is often said when two people settle an account; for instance, when somebody pays back some money, when a customer pays the bill in a restaurant, when somebody makes the last installment of a product, etc.

Related English proverbs: «Out of debt, out of danger»

dimecres, 29 d’agost de 2012

Each saucepan has its lid

Val.: «Cada olleta té la seua tapadoreta»

Este és un refrany optimista, que confia en l’amor i en el destí; assegura que cada fadrí ha de trobar una persona a qui voler i amb la qual formar una parella. Ho fa usant dos metàfores: l’olleta o cassoleta representa el fadrí, i la tapadora representa el ser volgut, la persona amb la qual «encaixa» o es complementa.

Variants:
«Cada olleta troba sa cobertoreta»
«Cada cassoleta té la seua tapadoreta»
«Cada perolet té la seua tapadoreta.
«No hi ha olla ni olleta que no trobe la seua cobertoreta»

----------------------------------------------

«Cada [‘Each’] olleta [‘little saucepan’] [has] la seua [its] tapadoreta [little lid]»: This optimistic saying encourages us to trust in love and fate, saying that each single man or woman will eventually find somebody to love. It uses two metaphors: the saucepan or casserole represents the single person and the lid represents the partner: they fit well together.

divendres, 24 d’agost de 2012

To stick like the burdock

La llepassa té flors espinoses de color púrpura que s’enganxen amb facilitat

Val.: «Apegar-se com una llepassa»

Diem que algú se’ns apega (o se’ns agarra) com una llepassa quan la seua companyia s’allarga massa i se’ns fa molesta i carregosa; quan no ens el podem llevar de damunt; quan voldríem perdre’l de vista però això es fa difícil.

La comparança amb la llepassa és clara: es tracta d’una planta espinosa que, amb les seues flors punxegudes, s’aferra als vestits dels passants; igual que la persona que “s’aferra” a nosaltres sense el nostre desig o consentiment.

Sovint de la comparança (“com una...”) es passa a la metàfora i es diu directament que algú és un (o una) llepassa; amb això adjudiquem a eixa persona la connotació negativa d’eixa planta. Per tant, dir que algú és una llepassa és com dir que és un pesat, un llandós, un embafós o un apegalós.

Exemple:

«El partit va ser com els de sempre, Sanches apegat com una llepassa al seu parell de ball, Dani com sempre picant a la seu rival [...] Només hi havia un moniato d’àrbit, i damunt ens va fer calfar tant que hi havien jugadors que estaven rebentats abans d’escomençar a jugar».

Crònica [adaptada] d’un partit de bàsquet. Extreta d’un blog.

Expressions relacionades: «Ser un plepa», «Ser la corda i el poal»

---------------------------------------------

We say that somebody sticks to you like the greater burdock when he does not leave you alone, he becomes annoying and you can’t get rid of him. You’d like to lose sight of him but you don’t succeed.

Greater burdock (also called lappa) is a prickly plant that sticks easily to the clothes; just like people who cling to us, people who tag along without being invited.

diumenge, 19 d’agost de 2012

Like a thief’s rifle shot

Val.: «Escopetada de lladre»

Actuar «a escopetada de lladre» vol dir fer una cosa precipitadament. Se sol dir de la manera ràpida en què s’ha resolt una situació.

Exemple:

«[La decisió] per la qual el Consorci de la Zona de la planta de tractament d’Algímia aprovà acceptar residus de fora de la seua àrea de gestió [...] s’ha pres “a escopetada de lladre”, sense cap informe tècnic ni debat previ per part dels ajuntaments».

De la pàgina web d’una associació ecologista

L’ús d’esta locució implica una certa crítica a l’actuació de la persona a qui ens referim, perquè ha actuat de manera massa irreflexiva o bé perquè, havent reflexionat, ha obrat ràpidament perquè té alguna cosa a amagar i pretén evitar conseqüències que el perjudiquen; igual que un lladre: trau un benefici il·lícit i fuig a tirs perquè no l’atrapen.

També se sol dir que un assumpte no és escopetada de lladre per a indicar que no es tracta d’un problema que calga resoldre immediatament. Un tir, en canvi, requerix assistència urgent.

-------------------------------------------

To act a escopetada de lladre (that is, ‘like a thief’s rifle shot’)» means to do something hastily, without a second thought. It is said about situations which are quickly resolved.

Usually, when you use this idiom you’re criticizing the person you talk about, because he has acted thoughtlessly or, even if he has thought about it, he has acted quickly because he has something to hide and tries to avoid consequences that might affect him; just like a thief: he runs away afraid of being punished.

Similarly, it is said that a fact ‘is not a thief’s rifle shot’ to indicate that it is not an urgent matter. A rifle shot, however, would require urgent assistance.

divendres, 17 d’agost de 2012

When they say bull, at least it’s a cow or a young bull

Val. «Quan diuen bou, per lo manco joneguet»

Este refrany advertix que els rumors tenen part de veritat. Encara que les diendes solen destacar el morbo i exagerar la transcendència i la gravetat de la informació que transmeten, convé concedir-los una certa credibilitat. Esta dita es basa en una metàfora: el bou adult, que es caracteritza per la bravura, representa el xafardeig, i la vaca o el jònec, que són més mansos, representen la realitat de les coses, més modesta i menys impressionant.

Exemple:

—Diuen que l’alcalde està ficat en un cas de corrupció. Tu què en penses?
—Home, jo no en sé res, però ja se sap... quan diuen bou, per lo manco és vaca o joneguet!

Este refrany deu estar relacionat amb la festa dels Bous al carrer, concretament al fet que les persones del públic s’avisen les unes a les altres de l’arribada del bou.

Segons els pobles i els parlants, el refrany presenta diverses variants:

«Quan diuen [que ve] bou, per lo manco és vaca o joneguet» «Quan diuen bou, com a mínim, joneguet» «Quan diuen bou, jònec segur» «Quan diuen bou, almenys jònec». «Quan diuen bou, vaca segura» «Quan diuen bou, almenys vaca»

Expressions relacionades: «Quan els gossos lladren, alguna cosa senten»

--------------------------------------------------

Quan [‘When’] diuen [‘they say’] bou [‘bull’], per lo manco [at least] joneguet [‘young bull’]. This proverb says that there is some truth in rumors and gossip. Although they normally stress the lurid details of a story and exaggerate the incidence and the gravity of the information, we should give them some credibility. The saying is based on a metaphor: the adult bull, characterized by its fighting spirit, represents the gossip, and the cow or the young bull, which are docile, represent how things really are: more modest and less impressive.

This proverb might be related to Correbous or Bous al carrer (meaning ‘bulls in the street’), a typical Valencian festivity where bulls are let loose in a sectioned-off subset of a town’s streets and young men run along with them as a way for showing their courage. Spectators warn each other so that they can hide behind the fences available for that purpose.

diumenge, 5 d’agost de 2012

Tie a knot to a tail

Val.: «Fer un nuc al rabo»

Quan algú fa una acció inútil, que no té cap conseqüència ni efecte sobre la persona o la cosa que volia afectar, diem que li ha fet un nuc al rabo. Igualment, diem que una cosa ens fa un nuc al rabo quan no provoca cap efecte en nosaltres:

«Lo millor per al mal de panxa es l’Omeprazol, et prens una pastilleta i en seguida nou, no com l’Almax, que a mi em fa un nuc al rabo».
(Comentari en un fòrum sobre el València CF)

Sovint es diu quan un fet, una amenaça o una persona no ens importa massa:

«La llei del conseller em fa un nuc al rabo!».
(Comentari d’un internauta sobre les retallades del govern en Educació)

També es pot gastar l’oració en imperatiu —encara que realment no donem cap orde— i dir «Ara vés... fes-li un nuc al rabo». Així expressem que una situació ja no té remei, s’ha perdut la possibilitat de fer res efectiu per a canviar-la. Normalment es diu quan es busca algú que ha fugit a temps, que no es deixa acostar.

Imagine que l’expressió prové de l’intent d’atrapar, lligar o castigar un animal. Fer-li un nuc al rabo es devia entendre com una cosa absurda, ja que la cua, tot i que pot tindre una funció d’equilibri en l’animal, no impedix que este fuja (pensem en el rabo dels gossos, que no els és imprescindible). Per extensió, l’expressió degué passar a usar-se amb persones roïnes, que es comporten «com a animals» (també convé recordar que el diable té rabo). Per això quan un lladre, un assassí o algú que havia de ser castigat mor sense haver-ho estat, diem que «Una vegada mort li feren un nuc al rabo», a manera de reprotxe o d’ironia , perquè ja no s’hi pot fer res.

Expressions relacionades: «Fer un nuc a la cua [o coa]», «Garbellar l’aigua», «Busca qui t’ha pegat», «A bones hores trauen la del monyo verd».

-------------------------------------------

If you do something useless, something that does not have any of your expected effects, Valencian people would say that you’ve tied a knot to a tail (literally fer [‘to make’] un nuc [‘a knot’] al rabo [‘to the tail’]. Likewise, a person would say that something em fa un nuc al rabo (‘ties a knot to my tail’) when he thinks something can’t affect him, when he doesn’t even care about it.

The idea of tying a knot to a tail is a metaphor for doing something absurd, something ineffective.

dissabte, 4 d’agost de 2012

To have somebody in my ears

Val. «Tindre algú en les orelles»

Es diu quan tenim el pressentiment que algú arribarà de manera imminent:

«Si no vols que et veja ta mare, no t’entretingues, que la tinc en les orelles».

També es diu en passat, quan la persona que esperem apareix:

«Mira, el tenia en les orelles!»

--------------------------------------------

We use this expression when we have the feeling that somebody will show up any moment.

dijous, 2 d’agost de 2012

Come to the shore

El naufragi, de Francisco de Goya

Val: «Eixir a una vora»

«Eixir a una vora» vol dir reeixir, salvar-se o sobreviure a una situació que comportava un cert perill. Diem, per exemple, que un arbre ha eixit a una vora quan ha sobreviscut les gelades de l’hivern, o que uns pollets han eixit a una vora quan ha sobreviscut les primeres setmanes de vida i tiren avant amb salut. També és diu que una persona o una empresa ix a una vora quan supera una situació econòmica difícil.

L’expressió prové, probablement, de la metàfora de nadar o navegar per un riu o mar (o siga, per les dificultats) i arribar finalment a tocar terra ferma (la seguretat).

Exemples:

«Amb els deutes que té, l’empresa no podrà eixir a una vora.»

«Eixe xic sap què és treballar. Va perdre sos pares quan era menut, i Déu sap com ha hagut que bregar per a eixir a una vora».

-------------------------------------------

Eixir a una vora (literally, eixir [‘To come out’] a una vora [‘to the shore’]) means to survive, to overcome a situation that entailed a certain danger. We may say, for example, that a tree ix a una vora (‘comes to the shore’) when it survives a winter frost. We may also say that some chicks ixen a una vora (‘come to the shore’) when they survive the first weeks of life and pull through. The expression is also used when a person or a company gets over financial hardship.

In this set-phrase, swimming or sailing becomes a metaphor for going through hardship; getting to solid ground symbolizes safety.

diumenge, 29 de juliol de 2012

To be from dead shrub

Barrella, mata espinosa que en assecar-se i morir es desprén i es posa a rodar. 

Val.: «Ser de mata morta» 

Es diu que són de mata morta les persones a les quals els falta espenta, energia o caràcter; que són passives, apocades, vergonyoses o conformistes. Molt sovint es diu dels hòmens als quals els falta la virilitat que les seues dones necessiten per a sentir-se satisfetes; mascles que tiren a fluixos en el caràcter i que rendixen poc en les relacions sexuals. 

Exemple: 

«A eixe xic l’ha deixat la nóvia. Ara, no m’estranya. Ja es veia que era de mata morta».

Expressions relacionades: «Tindre sang d’orxata»

  ------------------------------------------ 

Valencian people say that somebody is from a dead shrub when a person is lacking personality, he is passive, shy or conformist. Very often it is also said about men lacking virility, men who don’t satisfy the needs of their women.

diumenge, 15 de juliol de 2012

Shoot at it, it’s just a chick


Val.: «Tira-li, que és polleta»  

«Tira-li, que és polleta» és una expressió que s’usa per a encoratjar algú a fer alguna cosa, donant a entendre que es tracta d’una empresa fàcil. El verb «tirar», que vol dir ‘disparar la càrrega d’un arma’, convida a posar-se en acció. L’additament que és polleta —que és com dir «que és fàcil»— s’usa, probablement, perquè el mot «polleta», en qualsevol de les seues accepcions, es tracta d’una cosa fràgil i, per tant, susceptible de ser caçada o atrapada. Així, es diu polleta la cria femenina d’un au, i amb el substantiu «polla» es coneixen diverses espècies d’aus que viuen en aiguamolls i canyars, com ara la polla d’aigua o la polla blava. A més, quan parlem de persones, una polla o polleta és una dona joveneta, adolescent. 

Exemple d'ús: Va, fill, acaba’t l'arròs. Tira-li, que és polleta! 

Expressions similars: «Tira-li, Martí», «Tira-li, que encara vola» 

------------------------------------------------  

«Tira-li, que és polleta» (literally, ‘Shoot at it, [because] it is a chick’) is an expression used to encourage somebody to do something, implying that it is an easy job. The verb tirar, meaning ‘to shoot’, invites to take action. Polleta, meaning ‘chick’ (both young bird and young woman) is something fragile, therefore, easy to hunt.

dijous, 5 de juliol de 2012

To cut nails

 

Val.: «Tallar claus» 

Es diu que algú està que talla claus quan està encés, irritat o furiós. Es pot dir en el context d’un enuig puntual però també per a referir-se al caràcter esguitós i aspre d’una persona. Es tracta d’una locució ben gràfica que fa referència a l’agressivitat de la persona enfadada, capaç —hiperbòlicament— de tallar claus, un objecte metàl·lic i xicotet prou difícil de trencar o tallar amb les pròpies mans i menys encara amb el caràcter. 

Exemples:

«Se m’ha fotut la cinta de VHS —comprada en Rados de segona mà— que conservava de Before the rain. I estic que talle claus»

Comentari d’un blogger 

«La meua àvia materna era un cas extraordinari, forta i amb un caràcter que tallava claus. A penes sabia parlar castellà. Compràrem el primer televisor, s’asseia davant l’aparell i així que el presentador del Telediario iniciava les notícies amb un buenas noches ella murmurava, arreglant-se el davantal, “bona nit”». 

Declaracions de l’escriptor sedavienc Ferran Torrent 

-------------------------------------- 

Valencian people say that somebody ‘cuts nails’ when he is raging. It may be said in the context of a one-off anger but it can also refer to the grumpy mood of a person. This set-phrase refers to the aggressiveness of that person, who would be able —in a hyperbolical way— to cut a nail, a small metallic object, difficult to break or to cut with bare hands, and certainly hard to break just with a bad temper.

diumenge, 1 de juliol de 2012

Those who have no head need to have legs

Val.: «Qui no té cap ha de tindre cames» 

Este és un refrany per als desmemoriats i despistats. Es diu quan algú s’oblida de fer una cosa en algun lloc i, en adonar-se més tard del descuit, ha de tornar-hi per a posar remei a la situació negativa que això podria originar. Per exemple, quan u es deixa el telèfon mòbil o les claus en algun bar, quan se’n va de viatge i es deixa el bitllet de tren a casa, o quan se li ha passat dir una cosa important a una persona de la qual s’ha acomiadat. La paraula cap, no cal dir-ho, és en este refrany sinònim de ‘memòria’ o ‘atenció’, i les cames simbolitzen la faena, l’esforç o el moviment que el despistat ha de fer per a resoldre la situació. 

Com podeu vore en este vídeo, este refrany també és molt popular en les Illes Balears.

Expressions sinònimes: «Memòria o cames», «A on no hi ha cap tot són cames» 

------------------------------------------ 

This is a proverb about absent-minded people. People often say it when somebody forgets to do something somewhere, and once he realises the mistake he has to go back to remedy the problem it might cause. For instance, when you forget your mobile phone at a sidewalk cafe or when you forget to say something significant to someone you’ve just taken leave of. The word cap (‘head’), needless to say, is used here as a synonym for ‘memory’ or ‘concentration’, and the word cames (‘legs’) symbolises the effort the absent-minded person has to make to resolve the situation.

dissabte, 23 de juny de 2012

Legs for sharpening a sickle blade

 
Ferrer dentant una corbella usant un os com a enclusa (imatge amprada d’este article

Val.: «Tindre unes cames per a dentar corbelles» 

Es diu que algú té les cames per a dentar corbelles quan les té molt primes. L’expressió prové del context de la forja tradicional. I és que antigament, els ferrers usaven ossos d’animals —generalment el metatars d’un bou, vaca o cavall— com una eina més en el procés de dentatge de les corbelles. L’os servia de suport o enclusa; damunt d’este es posava la fulla metàl·lica de la corbella que calia dentar, i amb un martell i un cisell es colpejava la vora, donant forma amb cada colp les dents esmolades de l’eina. La base òssia que rebia els colps, relativament tova, era preferible a la fusta o al ferro, ja que no danyava el cisell. Un mateix os es podia utilitzar per a dentar diverses corbelles; així, desgastat per les mosses o estries, el ferrer el polia després de cada ús, amb la qual cosa es feia més fi. 

Les cames primes d’una persona, en què falta la carn i destaquen els ossos, recorden a la gent els ossos de dentar corbelles. I mitjançant esta comparança, nosaltres descobrim esta particularitat de l’ofici ancestral del ferrer. 

------------------------------------------------------

Valencian people say that somebody’s legs are suitable for sharpening a sickle when a person is very skinny. This comparison comes from the context of traditional smithy: In the past, blacksmiths used animal bones —generally a bull, a cow or a horse metatarsus— to shape the teeth of this tool. The bone served as an anvil; the blacksmith put the metallic blade of the sickle on the bone and hit the edge with a hammer and a chisel, shaping with each stroke the sharpened teeth of the tool. The bony support that received the strokes was relatively soft, so it was preferable to wooden or iron anvils since it didn’t damage the chisel. One bone could be used for cutting the teeth of several sickles. Therefore, when it was worn-out and full of grooves, the blacksmith sanded the bone and it became a bit thinner. 

The thin legs of a person remind people about the bones used for sharpening sickles. Through this comparison, we remember this curious aspect of this ancestral job.

diumenge, 17 de juny de 2012

To have a screw

 
Parella de l'Àtica pegant un colpet en el segle V aC 

Val. «Pegar un colp» 

 «Pegar un colp» significa, en llenguatge col·loquial i vulgar, realitzar el coit o unió sexual. L’ús del substantiu colp fa referència a la brusquedat o violència relativa de la penetració que exercix l’home sobre la seua parella sexual (un colp comprén l’activitat des de la primera penetració fins a l’ejaculació del mascle). Esta és una de tantes expressions que el valencià popular ha creat per expressar la idea de tindre una relació sexual puntual. En podeu trobar d’altres —sovint fan referència al penis— com ara «pegar una piuada» —colp pegat amb el piu―, «pegar una pardalada» ―de pardal―, «pegar una ceba» o «pegar un nano». Totes són expressions sinònimes de «fotre un clau»

Exemple d’ús:  

―I com anà la cosa amb la santapolera*? 

―Home, encara estic cruixit que no em queda suc en els ossos. Li vaig pegar tres colpets i encara en volia més! 

*xica de Santa Pola 
Gràcies a Joan-Carles, des d’Elx, per este diàleg fictici. 

------------------------------------------- 

Pegar un colp (literally, ‘to hit a strike’) is a set-phrase used in vulgar language, which means ‘to have a sexual intercourse’. The use of the noun colp (‘strike’) refers to the roughness or relative violence of penetration. This is just one of many expressions that colloquial language has created to express the idea of having a sexual intercourse.

Example:

―How was your date with that girl from Santa Pola?

―Mate, I'm still all bloody cracked up! There's no marrow left in my bone! I gave her strike 3 and she was pleading for more! 

dimecres, 13 de juny de 2012

To cost the good part of the baker's peel

Val.: «Costar el bo de la post»

Quan diem que una cosa ens costarà el bo de la post volem dir que eixa cosa serà molt costosa de fer o de pagar. Esta expressió prové del context de la forneria i la pastisseria: la post de fleca és la peça de fusta on es feny el pa que s’ha de dur al forn. ‘El bo de la post’ és la part bona o cara d’eixa post, la part on el forner posava les pastes que li portaven les mateixes veïnes per a que els les coguera. Ell, per esta faena, els cobrava una puja, ço és, un alça o augment del preu. No debades també existix l’expressió «no tindre un pa a la post», que significa ‘ser pobre’: no tot el món es podia permetre dur pastes a la post o ni tan sols tindre pa.

Exemples d’ús:

«En definitiva, Jobs va dir que la gent es pose una funda al mòbil i unes fulles allà on no sona. Sí, pare, serem bons i no ens queixarem d’un aparell que costa el bo de la post».
Internauta parlant sobre l’Iphone4.  

«Les Falles [...] és una de les festes, econòmicament parlant, més completes i transversals, i una atracció turística de primeríssim ordre, que posa València al món cada any, des de fa dècades, molt més que qualsevol obra faraònica o cursa d’automòbils que ens costa el bo de la post i que, a més, es sobrepaga en paradisos fiscals».
Article sobre les falles i les despeses que originen

.................................................. 

When Valencian people say that something will cost el bo de la post (literally, ‘the good part of the baker’s peel’), they mean that it will be very expensive to pay. This set phrase comes from the context of old bakery: the baker’s peel is the piece of wood where the bread is kneaded and later brought into the wood-fired oven. Then, ‘the good part of the baker’s peel’ is the expensive part of the baker’s peel because it is where the baker used to put the pastry the neighbors themselves brought for him to bake. It is the most expensive part because he made an additional profit for it, and not every neighbor could afford to make his own pastry!

dilluns, 11 de juny de 2012

To have an Albuferian temper

 
Barques albuferenques en el port de Catarroja 

Val. «Tindre el geni albuferenc» 

Es diu que algú té el geni albuferenc quan té mal geni, un caràcter esguitós i difícil, quan s’enfada amb facilitat i contesta amb estufits. Albuferenc és un adjectiu que significa «pertanyent a l’albufera», i albuferenques són les persones que treballen en el llac o viuen a tocar; és, també, un substantiu que designa la barqueta sense quilla o carena, pròpia per a navegar en l’Albufera de València. 

------------------------------------------------------ 

«Tindre el geni albuferenc» (literally, ‘to have an Albuferian temper’) means to be bad-tempered, to have a tendency to get angry easily. Albuferenc (‘Albuferian’) are the people who work or live near the Albufera, a saltwater lagoon on the Gulf of Valencia coast. Albuferenc is also the name of a boat without keel typically used in the lake.

dilluns, 21 de maig de 2012

The clearer we are, the better friends we’ll become

 

Val. «Com més clars, més amics»

Esta dita popular aconsella que en les relacions amb els altres actuem i ens comuniquem de forma clara, amb franquesa, sense embuts ni subterfugis; que no ajornem lo que convé dir o fer, i, per descomptat, que no amaguem coses o mentim. Si ens comportem així, la conseqüència serà que qualsevol relació serà beneficiosa i positiva. Curiosament, el consell no s’usa precisament en contexts amistosos, sinó en situacions en què dos persones tenen una relació més aïna formal, hi han diners pel mig i, per tant, la possibilitat que una de les parts tracte d’aprofitar-se de l’altra. Per això, la dita es diu quan parlem, per exemple, de negocis o compravendes. «Ser amics», per descomptat, no s’ha d’entendre de manera literal: es tracta d’una expressió exagerada, però sintetitza i transmet de manera senzilla la idea de satisfacció, contentació i positivitat en relacions humanes que podrien arribar a ser tenses.

Exemple d’ús:

«En temps de sequera s’han de repartir el poc que hi hagi. Primer de tot claredat i comptes clars. S’ha d’exposar d’una forma clara i evident els requisits per rebre diners del fons municipal. En un quadre anar marcant les quantitats segons uns barems clars als quals tothom es pugui acollir. Com més clars més amics»
Article sobre el pressupost municipal i el finançament d’entitats.


Expressions relacionades: «Bons comptes fan bons amics»

-------------------------------------------------------- 

Com més clars [The clearer we are], més amics [the better friends] 

This proverb advises to be honest and straightforward; it recommends not to put off something you have to say or do, and it definitely recommends not to lie or to cover up information. If you are honest, any relation or deal will be constructive and positive. This piece of advice is not often used in friendly contexts, but when two people have a rather formal relationship, when there is money involved and one of the parties might try to take advantage of the other. You shouldn’t interpret «Be friends» literally: it is an exaggeration that conveys the idea of satisfaction and positivity in human relations that could be strained.

diumenge, 20 de maig de 2012

There are men, little men and potty chairs

Una antiga cadireta de cagar 

Val.: «Hi han hòmens, homenets i cadiretes de cagar» 

Esta dita classifica els hòmens per categories. Normalment es diu per a insinuar que algú present en la conversació pertany a l’escaló més baix de dita jerarquia —«cadiretes de cagar»—, la qual cosa implica que eixa persona no té les característiques que s’esperen d’un home, com ara valor o força, sinó que mostra les pròpies d’un infant, com són la covardia o la debilitat. L’apel·latiu «cadireta de cagar» és, per tant, usat de manera despectiva. 

Una cadireta de cagar és un bací o orinal que usen els xiquets o els malalts per a orinar o defecar. El sentit figurat es crea a partir d’una metonímia, un mecanisme molt usat en la llengua popular: una paraula adopta el significat d’una altra amb la qual té una relació de proximitat. Com que la cadireta de cagar és un objecte que gasten i toquen els bebés, usem el nom que designa eixe objecte per a anomenar les persones que l’utilitzen, i en este cas concret, les persones que se semblen en alguna cosa a eixes persones. Un cas semblant de metonímia és el que fem servir quan diem que un home és un «sinagües» ―o siga, que és fluix de caràcter i condescendent―: el nom designa una peça de vestir interior femenina; per tant, si anomenem un home així és perquè li pressuposem algun tret característic de les dones: la fluixedat. 

Hi han diverses variants d’este refrany, com ara «En este món hi han hòmens, homenets, homenicos, homeniquecos, cagamandúrries i cadiretes de cagar». D’altra banda, segons el context i la situació, a l’oració se solen anteposar complements de lloc com ara En el món…, En el meu poble o Ací…

--------------------------------------------------- 

This proverb classifies men in three categories. Normally Valencian people say this to insinuate that somebody in the conversation belongs to the lowest category, cadiretes de cagar (literally ‘chairs for shitting’, which means ‘potty chair’). If somebody calls you a ‘potty chair’, it means you are not brave and strong like men are supposed to be, but weak and coward like a baby.

dimecres, 9 de maig de 2012

Those who come after me will herd



Val.: «El que vinga darrere que arree»

Amb eixa expressió es vol transmetre la idea que a algú no li importen en absolut les conseqüències dels seus actes sobre les altres persones, especialment sobre les persones que el relleven o han d’afrontar la faena o l’activitat que en eixe moment està a punt d’acabar. Arrear significa ‘pegar crits o colps a les bèsties per a que es moguen’ (per exemple ‘arrear un matxo’). Eixe verb del context de la ramaderia pren, en l’expressió, el sentit figurat d’arreglar-se-les per a solucionar la situació negativa que una persona ha causat o que no s’ha preocupat de resoldre.

Exemple:

«Sembla que un brigadista forestal d’Ontinyent [...] ha perdut el cap i ho ha cremat tot. Els incendis han sigut intencionats. Sembla com si els éssers humans s’hagueren tornat bojos, com si quan tenen alguna frustració, no pogueren contenir-se i necessitaren destruir-ho tot, venjar-se, cremar-ho tot i el qui vinga darrere que arree, que s’apanye, ja s’ho farà, allò tan solidari i edificant de “campe qui puga”»
(article del diari electrònic Vilaweb)

---------------------------------------------------

This sentence is usually said by a person who is not concerned in the least about the consequences of his acts on other people, especially those who have to face the work or the activity that he or she is about to finish. Arrear means to herd the cattle, but when used out of the ranching context, the verb takes the figurative sense of ‘sorting out’, that is, working to solve a negative situation that the person has caused or has not cared to manage properly.  

El que [‘those who’] vinga [‘come’] darrere [‘after’] que arree [let them herd]

dissabte, 5 de maig de 2012

To be on the plate and among the slices

Val.: «Estar en el plat i en les tallades» 

«Estar en el plat i en les tallades» significa ‘estar en dos llocs alhora’. L’expressió s’usa sovint en dos contexts: D’una banda, amb el verb poder i normalment en negatiu, es diu que «no es pot estar en el plat i en les tallades», quan una persona voldria estar en dos llocs o situacions alhora o bé quan, a causa d’una obligació que li ho impedix, no pot estar allà on voldria. Com que partir-se en dos és impossible, el parlant usa l’expressió per a verbalitzar la seua resignació. Per exemple:  

«El resultat, un primer dia de curs fantàstic, llàstima que no puga tornar a anar. Però com tots sabem, no es pot estar en el plat i en les tallades»
[exemple d’este fotolog] 

D’altra banda, l’expressió també s’usa amb el verb voler i normalment en oracions afirmatives: així, diem que algú «vol estar en el plat i en les tallades» per criticar la persona dotora que està pendent de dos conversacions que ocorren alhora, o aquella que, no contenta de responsabilitzar-se dels assumptes propis, també vol ficar el nas en els d’altres persones. Per exemple:  

«El que jo crec és que si l’alcaldessa delega certes funcions als seus regidors ha de confiar en el que ells decideixen i no voler estar en el plat i en les tallades! Em pareix que vol tindre-ho tot controlat i això tampoc és pla»
[opinió de l’actitud de l’alcaldessa envers les discomòbils a Sollana] 

Variants de l’expressió: «Estar en el plat i en l’escurada», «Estar en el tros i en les tallades», «Estar en el pa i en les tallades», «Estar en el suc i en les tallades», «Estar en l’arrop i en les tallades», «Estar en el meló i en les tallades»

-------------------------------------------------

«Estar en el plat i en les tallades» (literally, ‘To be on the plate and among the slices’) means ‘to be in two places at the same time’. This expression is often used in two contexts: Firstly, Valencian people say that «You can’t be on the plate and among the slices» when somebody wants to be in two places at the same time (which is impossible) or when his obligations don’t let him be where he would like to. Then the expression is said with resignation. Secondly, Valencian say that somebody «wants to be both on the plate and among the slices» to criticize a busybody who wants to follow two conversations occurring at the same time. It is also said of people who, not satisfied with managing their own affairs, they also try to stick their nose into other people’s business.

dimarts, 1 de maig de 2012

Fer jaç

 
Jaç o restoll d’arròs. Foto de Jordi

Val.: «Fer jaç»

L’expressió fer jaç s’usa en diferents contexts amb els significats de ‘consumir’, ‘gastar en abundància’, ‘utilitzar fins a esgotar’ o ‘destruir’. Així, en una competició o un esport, es diu que fem jaç el contrari quan el guanyem de manera clara i contundent. Igualment en un context bèl·lic, «fer jaç l’enemic» és destruir-lo. Si parlem de llocs, diem que els fem jaç quan els sovintegem o en fem molt d’ús; per exemple, fer jaç una botiga de roba o un bar vol dir anar-hi sovint a comprar o bé anar-hi només una vegada però fent molt de gasto. «Fer jaç» pot significar també esgotar les energies i donar tot de si mateix en una activitat; per exemple en una festa en què hi ha abundància de coses per a gastar, com ara tabac o alcohol. Amb el sentit de destruir o fer trontollar les coses establides, es pot gastar en qualsevol camp humà, com per exemple el científic —fer jaç una teoria establida, causar sensació—. Ací baix teniu alguns exemples reals extrets d’internautes valencians:  

«Ja en el poble vàrem fer jaç un forn que hi havia i vàrem berenar». [Hi van fer molt de gasto] 
(D’este blog sobre senderisme)  

«Xiquet, que qualsevol dia d’aquests em passe per ta casa amb el súper disc extern que m’he comprat. Vaig a fer-lo jaç! No em puc perdre aquestes novetats!» [usar molt, traure molt de profit] 
Comentari d’un diàleg entre dos internautes  

«El llibre Món animal, de Jordi Colonques, és d’aquells que t’alegren el dia i també te’l poden fer agre pel mateix preu. Un volum fresc i contemporani, un baló d’oxigen per a una narrativa que comença a fer jaç els estretors del cànon imperant». [trencar motles establits, innovar] 
(adaptat del blog Sota la creueta

Cal dir que aquesta colla antes sempre anava amunt i avall tots ben bufats perquè s’arreaven una botella de vi cada u. Feen algo de mal però en el fons eren ben bons. El bar el feen jaç
[sovintejar i consumir molt] 
(d’este wikispace

La paraula jaç és sovint mal escrita, segurament per la influència de la pronúncia apitxada o ensordida. Així, no és gens estrany que trobeu escrit «fer xas», «fer txas» o «fer chas», si bé la correcta és jaç. Esta paraula té diversos significats, un d’ells és el de restoll o palla de l’arròs que queda en un camp després d’efectuar la sega, una activitat que implica una cert sentit de destrucció i arrasament (tallar amb corbelles i falçs) que es fa per traure’n un benefici per al consum (el cereal). D’este ús literal de l’expressió en el context agrícola provenen, segurament, els usos en sentit figurat expressats més amunt. 

-------------------------------------

The figurative expression fer jaç —literally, ‘to make stubble’— means, depending on the context where it is used, ‘to consume’, ‘to exhaust’, ‘to use frequently’, ‘to visit frequently’ or ‘to destroy’. In a competition, you «make stubble» out of your opponent when you beat him quickly and easily. You make stubble out of a shop when you go there frequently or spend lots of money in it. You make stubble out of a new computer when you spend the whole day using it.

To last less than a soap bubble


Val: «Durar menys que una bufa de sabó»

Esta comparança popular s’usa per a referir-se a coses que duren molt poc de temps, que moren, desapareixen o es dissipen prompte. L’expressió popular és ben aclaridora: una bufa de sabó és una pel·lícula molt fina d’aigua sabonosa molt efímera, que només dura uns segons. 

Exemples: 

«Quan li vingué la malaltia, començà a aprimar-se i va durar menys que una bufa de sabó»
[una persona que mor en molt poc de temps] 

«En eixa secta, tot aquell que discrepa del pensament únic dura menys que una bufa de sabó»
[una crítica o opinió que és ràpidament censurada] 

---------------------- 

This expression is used to refer to things that don’t last long, like a short-lived conversation or an ill person who dies within a short period of time.  

Durar (‘to last’) menys (‘less’) que (‘than’) una (‘a’) bufa (‘bubble’) de sabó (‘of soap’). 

The word bufa comes from the verb bufar, which means ‘to blow’.

dissabte, 21 d’abril de 2012

You’ve entrusted yourself to a good saint!

Val.: «A bon sant t’has encomanat!» 

«A bon sant t’has encomanat!» és una expressió irònica que es diu quan algú demana ajuda o consell a una persona inadequada, perquè no entén del tema o que, per algun motiu, no podrà ajudar-lo a resoldre el problema. 

Exemple: «Si vols que t’ajude amb algun tecnicisme relacionat amb l’ordinador... a bon sant t’has encomanat! A mi em ve justetet per a gastar el correu i entrar als fòrums».

 ------------------------------------------------------------------------------ 

«A bon sant t’has encomanat!» is an ironical sentence Valencian people say when somebody asks for help from the wrong person, from somebody who knows little about the subject and is not able to solve the problem. 

Example: «If you are asking for help about a computer problem, you’ve entrusted yourself to a good saint! I’ve no idea about that.