tag:blogger.com,1999:blog-20595556371530657102024-03-13T07:04:34.314+01:00Speaking ValencianUnknownnoreply@blogger.comBlogger293125tag:blogger.com,1999:blog-2059555637153065710.post-41794726924639473322018-09-12T15:31:00.000+02:002019-02-13T15:45:27.545+01:00To be unable to pick a cat up by the tail<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Cat_tail.jpg" target="_blank"><img border="0" data-original-height="599" data-original-width="416" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxGbt0Xd9GQdXQT4kWtTsc7g9eu1koGWSGoop7JYV9Vfwds-kZSQiAwMyvUQM7_kXZLGYFWDbOjjNpX-26mn86gyLMer3qtai6zByh7WewtF6BSB0gmFCj-sgiuVqmkr59inFqYPzgnAvd/s320/416px-Cat_tail.jpg" width="222" /></a></div>
<br />
<h3>
<span style="font-weight: normal;">Val.: «No alçar un gat del rabo» </span></h3>
<br />
<div style="text-align: justify;">
No alçar un gat del rabo (o <i>pel</i> rabo) significa no tindre força ni poder. Es sol usar per a manifestar que algú no té la capacitat d’influir o imposar-se, o bé la seua influència és insignificant. L’expressió es val de la metàfora d’un acte cruel, però suposadament senzill, com és alçar un gat pel rabo, que simbolitza l’exercici del poder. </div>
<br />
<b>Exemple:</b><br />
<br />
«Els palestins no alcen un gat del rabo, i els jueus són un poder fàctic arreu del món».<br />
<div style="text-align: right;">
<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Urb%C3%A0_Lozano_i_Rovira" target="_blank">Urbà Lozano</a>: «<a href="http://ginjol.blogspot.com.es/2009/01/el-sirvents-1-israel.html" target="_blank">Els sirventés 1 / Israel</a>», </div>
<div style="text-align: right;">
del blog <i><a href="http://ginjol.blogspot.com/" target="_blank">Més content que un gíngol</a></i>, 10 de gener de 2009</div>
<br />
<ul>
<li><b style="text-align: justify;">Expressions similars:</b><span style="text-align: justify;"> No pintar fava / Passar la mà per la paret / No alçar ni pols ni remolí.</span></li>
</ul>
<ul>
<li><b style="text-align: justify;">Expressions oposades: </b><span style="text-align: justify;">Tindre la paella pel mànec / Tindre mà / Tindre maneta; </span></li>
</ul>
<br />
<div style="text-align: center;">
-------------------------</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Valencians say that someone is unable to pick a cat up by the tail when they don’t exert influence or power over others. This expression uses the metaphor of an act of torture, like picking a cat up by the tail, that symbolises the excersise of power.<br />
<br />
<h3>
🇬🇧 Similar expressions in English:</h3>
</div>
<br />
To be a nobody.
Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2059555637153065710.post-24198392682953174772018-09-10T09:56:00.000+02:002018-09-10T09:59:23.414+02:00To be a purchaser <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Pregnant_woman_(1).jpg" target="_blank"><img border="0" data-original-height="599" data-original-width="471" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuyNUyOJN5URSwGrvhsksRzlu8arpjZW14-S2yyZzjZOWtCNpGaqnULVW2O6L4s5zc1ObAwvRjBzPhF_ej778y3XgzD95isS59W4Q-fqESl6taM42uRhcUOncucSkyjyiZEJHdxOgipxAe/s320/471px-Pregnant_woman_%25281%2529.jpg" width="251" /></a></div>
<h3>
<span style="font-weight: normal;">Val.: «Estar compradora» </span></h3>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Estar compradora significa estar, una dona, en els darrers mesos de l’embaràs. Popularment, la paraula <i>compradora</i> (pronunciada <i>compraora</i> en la parla espontània) és usada per algunes persones com a sinònim i eufemisme de prenyada o embarassada. També s’usa el verb <i>comprar</i> com a sinònim del verb <i>concebre</i> en expressions com ara «anar de compres» (intentar quedar-se prenyada), «estar de compres» (esperar una criatura) i «voler comprar» (voler tindre fills). </div>
<br />
<b>Exemples:</b><br />
<br />
<div style="text-align: right;">
«Déu la va escoltar aquesta vegada, i ben prompte es va sentir compradora, i el mes de maig vinent va infantar amb dolor i alegria un xiquet molt boniquet» </div>
<div style="text-align: right;">
Enric Valor: <i>Nabet</i>, pàgina 51, any 1999 </div>
<div style="text-align: right;">
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
«Quan Teresa es quedà compradora de l’únic fill que tingué, s’adonà que tot era perdut davant la il·lusió frenètica que veia créixer en Bernat» </div>
<div style="text-align: right;">
Enric Valor: <i>La idea de l'emigrant</i>, pàgina 40, any 1998 </div>
<div style="text-align: right;">
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
«Alícia tardà una estona a deduir què era allò de la ferramenta. Encara hi havia paraules i expressions que se li escapaven: </div>
<div style="text-align: right;">
–Per cert, quan compraràs? </div>
<div style="text-align: right;">
–Quan compraré el què? </div>
<div style="text-align: right;">
Preguntava quan tindria la criatura. Contestà que estava de sis mesos.» </div>
<div style="text-align: right;">
Francesc Gisbert: <i>Els lluitadors</i>, pàgina 24, any 2005 </div>
<br />
<div style="text-align: center;">
-------------------------</div>
<br />
Curiously, some Valencian speakers say <i>estar compradora</i> (which translates literally as ‘to be buyer’ or ‘to be inclined to buy’) as an euphemism for being pregnant, specially in the last few months of pregnancy. The verb <i>comprar</i> is thereby used as a synonym for <i>conceive</i>. This is an odd use of the word that sounds funny even for some native speakers.Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2059555637153065710.post-12068723536428106662018-07-27T10:48:00.000+02:002019-02-13T15:35:28.101+01:00A case like a wicker basket<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Bodeg%C3%B3n_rural.jpg" target="_blank"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXphACNlTma0S93OtyoBJ2YMily17jYDIToWf7pmU41M87_VRpuWzdwJtdIy_mnDIIqfm3b-fJRbE_R0AoaSoA0ycWSVvMSTAQybdfaLcH7o-cTDU0m-KymD3ArMYEJICzV9AhobSFw3MU/s320/Bodego%25CC%2581n_rural.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<h3>
Val.: «Ser un cas com un cabàs»</h3>
<br />
<div style="text-align: justify;">
«Ser un cas com un cabàs» significa ser insòlit i extraordinari. Referit a persones, es diu de gent poc corrent i excèntrica; referit a successos o acontenyiments, es diu d’aquells que són extraordinaris, sorprenents i que, normalment, tot lo món coneix o recorda. La comparació amb el cabàs pot deure’s al fet que es tracta d’un objecte amb una certa grandària i capacitat, i, per tant, és procliu a ser usat en exageracions (de la mateixa manera que diem que una cosa és «com una casa»). El cabàs era fa un temps un objecte molt quotidià, usat per a carregar i transportar els productes que s’havien comprat en el mercat o collit del camp.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b>Exemples:</b><br />
<br />
<div style="text-align: right;">
«La mare és un cas com un cabàs, ja ho sé. Ella mos té lligats ací, i si li diem de deixar la casa… s’enfilarà per les parets»<br />
<span style="font-size: x-small;">Toni Cucarella: <i>Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts</i>, pàg. 139, any 2003</span><br />
<br />
«Aquella herència va ser un cas com un cabàs, que fa quatre dies encara ho comentava mig poble»<br />
<span style="font-size: x-small;">Josep Franco: <i>Això és llarg de contar</i>, pàg. 107, any 2004</span><br />
<br />
<div style="text-align: center;">
---------------------------------</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
When talking about a person, Valencians say that someone is <i>un cas com un cabàs</i> (literally, ‘a case like a wicker/palm basket’) when he/she is an unusual or outlandish person. When talking about a happening, it means to be an excepcional occurrence which has been commented upon by everybody in town. The comparison with a basket probably comes from the fact that the Valencian basket is a bulky pan that can contain many objects, and its large size makes it prone to be used in idioms that incorporate the idea of exaggeration.</div>
<h3>
</h3>
</div>
</div>
<br />
<h3 style="text-align: left;">
<span style="font-weight: normal;">🇬🇧 Similar expressions in English: </span></h3>
<br />
<div style="text-align: justify;">
[Referring to people]: to be a (real) piece of work, to be (quite) a character, to be a real character. [Referring to events]: to be a high profile case, to be an extraordinary event, to be a bombshell.</div>
Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2059555637153065710.post-39452452198711148452018-07-13T12:08:00.000+02:002019-02-13T15:45:53.210+01:00Set the dwarves dance for somebody<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File:685_L%27Estoreta_Velleta,_c._Roteros_(Val%C3%A8ncia),_falla_Cotxera,_els_Cabuts_del_Corpus.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDPaNRR9u0mVLaP4cUR19W2CJKTi41FSsv14mqh3A211sbFqyJTP6RTAGjENbr4Q-_IWQGHF9R9IhL7ltvyFbbZJKhqQqSFKelOKr9IGtxH6LfLDUpVjhzfv6vy0iqA0g2TR6ZMgwKK8_j/s320/685_L%2527Estoreta_Velleta%252C_c._Roteros_%2528Vale%25CC%2580ncia%2529%252C_falla_Cotxera%252C_els_Cabuts_del_Corpus.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Nanos o cabuts del Corpus</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<h3>
<span style="font-weight: normal;">
Val.: «Ballar els nanos (a algú)»</span></h3>
</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b>Ballar els nanos (a algú)</b> significa adular-lo, afalagar-lo excessivament, procurar complaure’l i agradar-li. L’expressió prové d’una de les danses de la festa catòlica del Corpus, en la qual els dansadors ballen, al ritme del tabalet i el so de la dolçaina, portant al cap enormes caps de cartó que els donen aspecte de nanos. En acabar de ballar, els anomenats <i>nanos</i> o <i>cabuts</i> saluden amb una cerimoniosa inclinació, es lleven els falsos caps i els invertixen per a recaptar dins les almoines del públic o dels senyors. Aixina es va crear l’expressió <i>ballar els nanos</i>, que compara eixe espectacle amb l’actitud dels aduladors, que normalment afalaguen amb la intenció de rebre un benefici a canvi.<br />
<br /></div>
<b>Exemple:</b><br />
<div style="text-align: right;">
«No vullc votar per ningú / perquè tot és una farsa / Quan eixa gent p’a medrar / el nostre <i>apoyo</i> reclama / tot és ballar-nos els nanos»<br />
<a href="http://fallers.es/jose-garcia-capilla-sainetes-valencianos/" target="_blank">Josep Garcia Capilla</a>: <i><a href="http://fallers.es/downloads_teatre_en_valencia/Un_casique_a_redolons.pdf" target="_blank">Un casique a redolons</a></i>, pàg. 14, any 1872 </div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b>Expressions similars:</b> «Ballar l’aigua (a algú)», «<a href="http://speakingvalencian.blogspot.com/2011/05/to-enlarge-somebodys-ass.html" target="_blank">Fer el cul gros (a algú)</a>», «Fer festes (a algú)», «Fer la gara-gara (a algú)» </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Bibliografia:</b> </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<ul>
<li><span style="font-size: x-small;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Soler_Carnicer" target="_blank">José Soler Carnicer</a>: <i>Valencia pintoresca y tradicional: personajes, hechos, y dichos populares</i>, volum 1, pàg. 45-46, Carena editors, any 1997. </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;"> Jordi Colomina i Maria Isabel Guardiola: <i>Actes del Congrés internacional Antoni M. Alcover</i>, pàg. 474, any 2003.</span></li>
</ul>
<br />
<div style="text-align: center;">
---------------------------------</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
This expression, literally <i>ballar</i> (‘set to dance’) <i>els nanos</i> (‘the dwarves’) <i>a algú</i> (for somebody) means to suck up to someone, to make them like you. This expression comes from the Corpus Christi feast, a very popular catholic festivity in Valencia. One of the activities of this feast is a dance in which folk dancers known as <i>nanos</i> (‘dwarves’) and also <i>cabuts</i> (‘big-heads’) wear oversized papier-mâché heads and dance to the sound of <i>tabal</i> (‘tabor’) and <i>dolçaina</i> (Valencian bombard). When they finish their dance, they remove their fake heads and turn them upside-down to collect alms. Thus, the expression <i>ballar els nanos</i> compares this ancient performance to the flattering behavior of some —they expect to receive something in exchange. </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<br />
<h3>
🇬🇧 Similar expressions in English:</h3>
<br />
To butter up [somebody], To be a brown-nose
Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2059555637153065710.post-85785716735308015042018-07-09T09:27:00.000+02:002018-07-31T19:25:59.492+02:00Those who are ok, better don't move<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Inupiat_Family_from_Noatak,_Alaska,_1929,_Edward_S._Curtis_(restored).jpg" target="_blank"><img border="0" data-original-height="599" data-original-width="783" height="244" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn0pMJNSWJUbmkpGPPZM_52JTKjs5cnlRLWzE_Mk1oFNH04KlDgFyJsV7gpIO_iVSIlMSlMYKZEwknIrfCJTmXrI8D0IfH0MYkuSTYgkgASkXH67Bsa7p9DJafW31uT4vZhroD5vIifgbN/s320/783px-Inupiat_Family_from_Noatak%252C_Alaska%252C_1929%252C_Edward_S._Curtis_%2528restored%2529.jpg" width="320" /></a></div>
<h3>
Val.: «Qui estiga bé, que no es menege»</h3>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Esta expressió s’usa per a desaconsellar fer canvis innecessaris. Si estàs a gust d’una manera determinada, ¿per a què canviar les coses? La situació podria canviar a pitjor.<br />
<br />
Exemple:<br />
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
«Jo em trobe bé i qui estiga bé que no es menege. Tinc el que necessite. No em fa il·lusió repetir l’esforç de viure amb la gent».<br />
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Vicent_Marz%C3%A0_i_Duch" target="_blank">Vicent Marçà</a>: <i>Foc al gran recorregut</i>, pàgina 44, any 1996.</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b>Expressions similars:</b> «<a href="http://speakingvalencian.blogspot.com/2010/11/dont-leave-old-path-for-new-one.html?m=0" target="_blank">No deixes les sendes velles per novelles</a>»<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
--------------------------------------------------</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
This expression (literally ‘Those who are ok, better don’t move’) means that if you are feeling good and happy with a situation, it is not worth to change it. The consequences are uncertain and it might change for the worse.</div>
</div>
</div>
</div>
Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2059555637153065710.post-35717594942172811142018-06-29T12:19:00.000+02:002019-02-13T15:29:36.481+01:00At the three pebbles<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Diarmid%27s_Grave_from_West_-_geograph.org.uk_-_938663.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxDQLeX9KuZEB-ls3qU_3VQ0l7ey9CWUDA9pLmOYCP-Yus6APDWhIeV2Z5-i-N84-VnjPzeTrw4sbY9yRqnh0KZJ02r6yJal3xnVLOFWbgkDEVjp5-zTPan5fgm-3LUyCi-1TDGIuEiz8z/s320/Diarmid%2527s_Grave_from_West_-_geograph.org.uk_-_938663.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://www.megalithic.co.uk/article.php?sid=14740" target="_blank">Tomba de Diarmid</a> (Spittal of Glenshee, Escòcia)</td></tr>
</tbody></table>
<h3>
</h3>
<h3>
<span style="font-weight: normal;">
Val.: «Estar a les tres pedretes»</span></h3>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Estar, arribar o vore’s <b>a les tres pedretes</b> significa trobar-se en una situació molt perillosa o molt compromesa. Se sol dir quan algú està en perill de mort o està apurat i angoixat per una situació extrema. Per exemple:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
«Al cap de tres dies d’estar a les tres pedretes, em vaig despertar a l’Hospital de Sant Pau, i en un estat lamentable».</div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Josep Lozano: <i>Després de les tenebres i altres narracions</i>, pàgina 84, any 2013.</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
En canvi, si diem que algú <i>es posa</i> a les tres pedretes, el significat és diferent: volem dir que eixa persona s’ha posat furiosa. Dos exemples:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
«Així com veu que es mataven com a xinxes li agarrà una pataleta que la posà a les tres pedretes»</div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Lluís Galiana: <i>Rondalla de rondalles</i>, pàgina 34, any 1769 </span></div>
<div style="text-align: right;">
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
«Tots tenim les nostres coses que fan posar a les tres pedretes als altres» </div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Comentari en el <a href="http://paudolcet.blogspot.com/2012/08/assaig-i-error.html" target="_blank">blog <i>D’ençà que el Pau és dolç</i></a>, any 2012 </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Segons pareix, l’expressió prové del costum antic de senyalar les sepultures amb unes quantes pedres clavades en terra, emmarcant el lloc on estava colgat el cadàver. Les tres pedretes deuen ser una al·legoria que simbolitza l’arribada al perill o la frontera amb la mort.<br />
<br />
<h3>
Bibliografia: </h3>
<div style="text-align: justify;">
<ul>
<li><i>Garbellada de refranys: aires de serè en la nostra parla</i>, Josep M. Sugranyes. Pàg. 38. Cossetània Edicions, any 2000. </li>
</ul>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<h3>
En altres llengües: </h3>
<div style="text-align: justify;">
<ul>
<li>En aragonés: «<a href="http://www.sipca.es/censo/1-IAL-HUE-006-081-151/As/tres/y/as/cuatro/pedretas.html&oral#.WzSpydgzai4" target="_blank">Estar en as tres pedretas</a>» </li>
<li>En castellà: «Estar en las últimas», «Tener un pie en la tumba» / «Ponerse como un basilisco»</li>
</ul>
<div style="text-align: center;">
--------------------------------------------------</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
In Valencian the concept of <i>tres pedretes</i> (literally ‘three pebbles’ or ‘stones’, referring to gravestones) is an allegory of danger of death. That concept is used in two expressions. One is «Estar a les tres pedretes» (literally <i>estar</i> [’to be’] <i>a les tres pedretes</i> [‘at the three pebbles’]) which means to be in a very difficult situation, especially facing death. However, it has a different meaning when using the verb <i>posar-se</i> (‘to get’): <i>Posar-se a les tres pedretes</i>. Then it means to get angry, to be hopping mad.<br />
<br />
<h3>
🇬🇧 Similar expressions in English: </h3>
<ul>
<li>To have a foot in the grave / To be caught between a rock and a hard place.</li>
</ul>
</div>
</div>
</div>
</div>
Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2059555637153065710.post-83380038928949220322018-06-15T14:34:00.000+02:002018-08-26T00:46:55.072+02:00To make one’s hair turn green<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Green_Toxic_-_Flickr_-_Gexon.jpg" target="_blank"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="400" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiih-WdNkaX6k5CJC4L4J0-BBfVdguFVp7tYul10uWC1MeXxDJLGLrFtNGtnhBj34Ms6fIDXe0D9zcy7xUO7UBNCAmBfkDmyCH7u3-DbjgPqEJKNy-WyD9kIkGHozr61E1WfpegDXlP2_2D/s320/400px-Green_Toxic_-_Flickr_-_Gexon.jpg" width="213" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<h3>
Val. «Fer eixir els cabells verds»</h3>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<div style="color: black; font-family: Times; font-size: medium;">
<br /></div>
La locució <i>fer eixir els cabells verds </i>(a algú), significa desesperar-lo, fer que perda la paciència, complicar-li molt les coses. Es sol dir dels pares desesperats pel mal comportament dels fills.<br />
<br />
Exemple d’ús:<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
«<i>De vegades</i> [...] <i>els angelets es tornen dimonis que torturen la salut dels nostres nervis i amenacen de fer-nos eixir els cabells verds</i>»</div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Article «<a href="http://www.tipografialamoderna.com/cultura/el-nostre-espantacriatures/" target="_blank">Els nostres Espantacriatures</a>», de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Gisbert_i_Mu%C3%B1oz" target="_blank">Francesc Gisbert</a> (12/12/2013)</span></div>
<br />
<b>Variants:</b> «Fer traure els cabells verds».<br />
<br /></div>
<div style="color: black; font-family: Times; font-size: medium; text-align: center;">
--------------------------------------------</div>
<div style="color: black; font-family: Times; font-size: medium;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
To make someone’s hair turn green (literally <i>fer eixir</i> [‘turn’] <i>els cabells</i> [‘hair’] <i>verds</i> [‘green’]) means to exasperate them, make them lose patience. It is often said when children misbehave and parents lose their temper.</div>
</div>
Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2059555637153065710.post-45245268308807565722015-12-03T21:55:00.000+01:002019-02-13T15:46:35.986+01:00To wash the donkey’s hair [is a waste of time and soap]<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzDHhp4F-5RRaymCtA3AKds0jNDN7ivDaX_MmMrD78hmJbHGux2ovNiMk9kulxQb0NoQ4IgywzAm6R2oRpObwJ8_VwJhTZR6zgvMliRFO81GMaqCcWxDJKFqPw3ZrvaA8SqW9hLWS95a2C/s1600/burro.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzDHhp4F-5RRaymCtA3AKds0jNDN7ivDaX_MmMrD78hmJbHGux2ovNiMk9kulxQb0NoQ4IgywzAm6R2oRpObwJ8_VwJhTZR6zgvMliRFO81GMaqCcWxDJKFqPw3ZrvaA8SqW9hLWS95a2C/s320/burro.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">I borrowed this picture <a href="http://battlerattle.marinecorpstimes.com/2012/08/15/smoke-the-donkey-beloved-marine-mascot-dies/#prettyPhoto" target="_blank">here</a></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<h3>
<span style="font-weight: normal;">
Val.: «Llavar-li el cap a un burro [és perdre temps i sabó]»</span></h3>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Diem que una acció és «llavar-li el cap a un burro» quan es tracta d’un acte inútil i innecessari, ja que no té cap efecte per a canviar una situació, resoldre un determinat problema o fer canviar l’opinió d’algú. La inutilitat de l’acció es reforça amb la frase «és perdre temps i sabó».</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Efectivament, llavar-li el cap a un animal de granja, com si fóra una persona, no té trellat. I si l’objectiu és que tinguera el cap net, tardaria ben poc en tornar a embrutar-se’l.</div>
<br />
<b>Exemples d’ús:</b><br />
<br />
<i>«Clamar contra la indignitat pepera al País Valencià és com llavar-li el cap a un burro, però airejar les seues immoralitats, les seues renúncies covards i el seu somriure hipòcrita, és cosa nostra, és la nostra obligació cívica»</i>.<br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><a href="http://blocs.mesvilaweb.cat/Monyofine/?p=140392" target="_blank">Comentari</a> d’un blog</span></div>
<br />
<i>«Jo crec que el curiós d’aquesta situació és que açò és com he dit alguna vegada, llavar-li el cap a un burro. Perds el temps i els diners, no canviarem res de les postures, es diga el que es diga»</i>.<br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Comentari d’un regidor en <a href="http://www.aytosagunto.es/es-va/ajuntament/gobierno-ciudad/elpleno/Actas/Actes%202005/PV050126.PDF" target="_blank">ple ordinari</a> de la corporació municipal de Sagunt.</span></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
--------------------------------------</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Valencian people say that an action is like washing a donkey’s hair (literally: <i>Llavar-li</i> [‘to wash him/her’] <i>el cap</i> [‘the head’] <i>a un burro</i> [‘to a donkey’], meaning that it is completely useless and nonsense, as it doesn’t change a situation nor does it solve problem or makes somebody change his mind.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<h3>
<span style="font-size: 18.72px; font-weight: 400;">🇬🇧 </span><span style="font-weight: normal;">Similar expressions in English: </span></h3>
<br />
«He that washes the ass‘s head loseth both his soap and his labour»
</div>
Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2059555637153065710.post-22072185940635388412014-03-02T19:38:00.000+01:002019-02-13T15:49:55.980+01:00Contort the mouth<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File:A_woman%27s_head_and_shoulders;_her_mouth_is_twisted_into_a_gr_Wellcome_V0029468.jpg" target="_blank"><img border="0" data-original-height="599" data-original-width="486" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5KnrMS9qAgJwNoFIf4kh01mM0g1wngRbA0GYkrIXpMQ1VtzEkRBsbaiwd7cBD4WF5rBThNLKb0dBXZl-rwIHgwmT5q7GrCE9yByWSX_uiimANU9eyMf0GDf5tH3LKBfXbiOKjUadt5F3q/s320/A_woman%2527s_head_and_shoulders%253B_her_mouth_is_twisted_into_a_gr_Wellcome_V0029468.jpg" width="259" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<h3>
<span style="font-weight: normal;">
Val.: «Girar-se-li (a algú) la boca a un costat»</span></h3>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Es diu que a algú se li ha girat la boca a un costat quan s’ha disgustat per algun comentari o notícia desagradable. L’efecte físic és contraure la boca i tòrcer-la cap a un costat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<h3>
<span style="font-weight: normal;">
Val.: «Girar (algú) la boca a un costat»</span></h3>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Es diu que algú ha girat la boca a un costat quan eixa persona ha mort. Eixa manera de dir «morir» és una metonímia basada en un dels efectes físics de la mort.</div>
<br />
<div style="text-align: center;">
--------------------------------------</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
In Valencian, the expression <i>Girar la boca a un costat</i> (literally, <i>Girar</i> [‘to contort’] <i>la boca</i> [‘the mouth’] <i>a un costat</i> [‘to one side’] means to die. If you move the syntax of the sentence and you use the pronoun <i>se</i>, it just means ‘to pull the mouth to one side’ or ‘to grimace’, normally out of disapproval.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<h3>
<span style="font-weight: normal;">
🇬🇧 Similar expressions in English: </span></h3>
<div>
<span style="font-weight: normal;"><br /></span></div>
<i>Kick the bucket</i> (meaning 1), <i>Make a face</i> (meaning 2).
</div>
Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2059555637153065710.post-68670342687880702492014-01-30T14:59:00.002+01:002018-06-29T14:08:29.644+02:00Theft or discovery<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Cartoon_Guy_Carrying_Sacks_Of_Money.svg" target="_blank"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="487" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhf_fbNCIVbApqsG-HLhwKCnAsfPcXUWYMjEX0Js4BRsHZyK1BT7C9qRcjomhZbwhQQWCv8Y4P4GBlWVd7lLja6wCZSEWVr37WKFGcI34pi8cm1hJ5sLVwmCpiScYNEEpVOOaBKIDduWuLt/s320/486px-Cartoon_Guy_Carrying_Sacks_Of_Money.svg.png" width="259" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<h3>
Val.:«Robo o trobo»</h3>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L’expressió rimada <b>«robo o trobo»</b> es diu quan algú ha fet diners, especialment si n’ha guanyat ràpidament, per a indicar que només ho pot haver fet de dos maneres: o robant, o bé per alguna troballa casual. Qui ho diu no creu que haja pogut ser treballant.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
----------------------------------</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Valencians say the rhyme <i>robo o trobo</i> (that is ‘theft or discovery’) to explain the two ways of making quick money. It is not possible to get it just working.
</div>
Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2059555637153065710.post-2561899287192180232014-01-27T22:17:00.001+01:002018-06-13T17:29:34.999+02:00Digues, cabàs de figues<div style="text-align: justify;">
Val.: <b>«Digues, cabàs de figues»</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Diem <i>Cabàs de figues</i> com a comentari burlesc a algú que nos dóna pressa a parlar dient-nos <i>Digues!</i>. És una resposta rimada i absurda amb la qual no satisfem les ganes de saber de qui nos pregunta.</div>
<br />
<div style="text-align: center;">
-------------------------------</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i>Un cabàs de figues</i> (literally <i>Un</i> [‘A’] <i>cabàs</i> [‘basket’] <i>de</i> [‘of’] <i>figues</i> [‘figs’]) is a rhymed reply to somebody who urges you to speak asking <i>Digues</i>, which means ‘Say’. It is just a mocking reply that does not satisfies the inquiry.
</div>
Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2059555637153065710.post-81357139880192027202013-12-30T18:22:00.001+01:002018-08-29T16:17:18.680+02:00To draw a line<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibc2jagVNn4ZpQuz0oUGEfIY-0CXTMaNpYde48DEwa-IcUjOt7_jcvAYAlUJIgKiFavzbTujQZn0_wWq5eBEHajPxht6tizoMiaS08Dr1QtWhQzPQrKGXCUg7EuznP42ojRDxvoWvQmrZb/s1600/Craie1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibc2jagVNn4ZpQuz0oUGEfIY-0CXTMaNpYde48DEwa-IcUjOt7_jcvAYAlUJIgKiFavzbTujQZn0_wWq5eBEHajPxht6tizoMiaS08Dr1QtWhQzPQrKGXCUg7EuznP42ojRDxvoWvQmrZb/s320/Craie1.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<h3>
<span style="font-weight: normal;">Val.: «Deixar ratlles fetes»</span></h3>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>«Deixar ratlles fetes»</b> vol dir lluir-se, sobreeixir, adquirir avantatge sobre els altres. Principalment es diu en referència a una acció positiva (en els exemples 1 a 3 vol dir ‘suscitar entusiasme’ o ‘tindre èxit’). Però els valencians també usem l’expressió en sentit irònic, amb la qual cosa diem que algú deixa ratlles fetes quan destaca per un mal comportament (exemples 4 i 5).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sobre l’origen de l’expressió, pareix que deixar una ratlla és un acte simbòlic, la constatació d’una marca o rècord.</div>
<br />
Exemple 1:<br />
<div style="text-align: right;">
«Que es preparen tots: només dic que porta una bici clàssica de la marca Mendiz. Eixa bici ha deixat ratlles fetes i n’està deixant. El dissabte dia 14 pujava com un avió [...] No podien seguir-lo».</div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Comentari de Paquita la del bar en el blog <a href="http://pasionciclismoalqueries.blogspot.com.es/2010/03/convocatoria-entrenaments-poligon.html">Passió Ciclisme Alqueries</a></span></div>
<br />
Exemple 2:<br />
<div style="text-align: right;">
«Se fa saber, als del poble i forasters,</div>
<div style="text-align: right;">
que el dijous d’esta setmana s’escomencen en Borriana</div>
<div style="text-align: right;">
de les grans Falles les festes, que enguany deixaran ratlles fetes</div>
<div style="text-align: right;">
pel seu art i esplendor, per sa gràcia i bon humor».</div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Fragment del pregó de 1945 de les falles de Borriana, extret i adaptat del blog <a href="http://lasfallasdeburriana.blogspot.com.es/p/el-prego.html">Las fallas de Burriana</a>.</span></div>
<br />
Exemple 3:<br />
<div style="text-align: right;">
«Si [el novel·lista escriu] amb un estil propi i inconfusible, ja tenim els elements imprescindibles per a bastir una obra que deixarà ratlles fetes».</div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Del blog <a href="http://oficidelector.blogspot.com/2009/06/des-del-sud-profund.html">Ofici de lector</a></span></div>
<br />
Exemple 4:<br />
<div style="text-align: right;">
«Ma mare m’ha explicat que ‘Deixar ratlles fetes’ significa ‘quan una persona molt rodera es fa de notar per les seues accions allà per on va, sempre amb mala idea’.</div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Comentari de Sergi en el blog <a href="http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/104736">Des de Llíria cap a Ítaca</a></span></div>
<br />
Exemple 5:<br />
<div style="text-align: right;">
«Ací a Benaguasil deixar ratlles fetes significa ‘deixar rastre’ en el sentit que s’ha fet alguna trastada. No deixar darrere molt bona impressió».</div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Comentari de Carles en el blog <a href="http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/104736">Des de Llíria cap a Ítaca</a></span></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
----------------------------------------</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Deixar ratlles fetes</i> (literally, <b>Deixar</b> [‘to leave’] <b>ratlles</b> [‘lines’] <b>fetes</b> [‘done’] means to stand out, to overcome others. The act of drawing a line (in Valencian: <i>fer una ratlla</i>) symbolises a record or an outstanding deed.
</div>
Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2059555637153065710.post-45094687272962427032013-12-30T16:02:00.002+01:002018-08-28T15:17:55.828+02:00Acabar a males dinades<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-ICXEH0PqhyphenhyphenIqowEy2M5WPckncdP2ZUgVRX4pMOElWEALb7ajEqJyiwZklbUcuylZd-vdcU1T9nq5UWf82wHEC-TujuYstt4BOQpO-wLMaxFarYMTO1pYU2RfpIpLoE_bUTlZPFXxW_hz/s1600/Diner_P2_anvers.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-ICXEH0PqhyphenhyphenIqowEy2M5WPckncdP2ZUgVRX4pMOElWEALb7ajEqJyiwZklbUcuylZd-vdcU1T9nq5UWf82wHEC-TujuYstt4BOQpO-wLMaxFarYMTO1pYU2RfpIpLoE_bUTlZPFXxW_hz/s320/Diner_P2_anvers.jpg" width="316" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
Un diner de l’època de Pere el Gran.</div>
<br />
<h3>
<span style="font-weight: normal;">Val.: «Acabar a males dinades»</span></h3>
<br />
Diem que una situació acaba a males dinades quan té un final desagradable. <br />
<br />
Exemple 1:<br />
<div style="text-align: right;">
«El Jai Alai és joc</div>
<div style="text-align: right;">
propi de les <i>vascongades</i>,</div>
<div style="text-align: right;">
mes importat a València</div>
<div style="text-align: right;">
acabà a males dinades».</div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Versos desdenyosos de Martí Gadea dedicats a la modalitat basca de pilota. </span></div>
<br />
Exemple 2:<br />
<div style="text-align: right;">
«Farà uns cinc anys, ens reunírem al Rat Penat una colla d’universitaris, procedents tots de la Facultat de Dret, amb l’optimista intenció de confeccionar –no res!– un vocabulari castellà-valencià. [...] El vocabulari acabà, com diem per ací, a males dinades».</div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Joan Fuster: <i>Correspondència 4, Manuel Sanchis Guarner, Josep Giner, Germà Colom</i>, a cura d’Antoni Ferrando. Eliseu Climent, València: 2000, p. 71-72.</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Una dinada és, a més de l’acte de dinar, la quantitat d’alguna cosa que es ven o compra per un diner, o siga, per una moneda.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Expressions relacionades:</b> «<a href="http://speakingvalencian.blogspot.com.es/2007/10/to-end-up-like-dawn-rosary.html">Acabar com el rosari de l’aurora</a>», «Acabar com el ball de Torrent».</div>
<br />
<div style="text-align: center;">
----------------------------------------</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i>Acabar a males dinades</i> means to end up badly. <i>Acabar</i> means ‘to end up’, <i>a males</i> means ‘badly’, and <i>dinada</i> is the quantity of a product one can buy with a <i>diner</i>, that is, an ancient coin.
</div>
Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2059555637153065710.post-43595891193238333402013-12-26T17:48:00.000+01:002013-12-26T17:49:25.215+01:00El tio bossa!<div style="text-align: justify;">
Val. <b>«El tio bossa!»</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Designem algú amb l’apel·latiu «el tio bossa» quan eixa persona té la cara dura, és a dir, quan actua com vol sense importar-li si perjudica un altre. Probablement <i>bossa</i> fa referència a la bossa escrotal, la cavitat a on estan els testicles. No debades, també es sent a la gent dir l’apel·latiu «el tio collons».</div>
<br />
Exemple 1:<br />
<div style="text-align: right;">
«Damunt que li faig una cosa p’a regalar-li, agarra i no ve, el tio bossa!»</div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Comentari en <a href="http://www.metroflog.com/nika_bng">Metroflog</a></span></div>
<br />
Exemple 2:<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
«I el xiquet dels collons, angelet, que diu que s’ha quedat a fer-li companyia a la iaia –i que deu ser qui millor s’ho ha muntat per tal de passar el reputejat dissabte d’estiu–, perquè, el tio bossa!, en realitat ha estat amb la casa plena amb els de la seua colla: tots fent-se una fumata general de ‘petardos’ de maria».</div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><a href="http://cronicaopinio.blogspot.com.es/2010/07/lletres-intercanvi_7284.html">Lletres d’intercanvi</a>. Revista digital de la Vall d’Albaida. </span></div>
<br />
Exemple 3:<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
«El cabró [del pilot] les amollava ben cap a dins, per a que la gent se n’entrara i s’ofegara! Que amollava les pilotes dins el blau de la mar, el tio bossa!»</div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><a href="http://ultramarinosalemany.wordpress.com/2013/07/11/el-pilot-de-les-pilotes-de-nivea/">El pilot de les pilotes de Nivea</a>, Eugeni Alemany</span></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
--------------------------------------------------</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Valencians call somebody <b>el tio bossa</b> (literally, <i>el</i> [‘the’], <i>tio</i> [‘guy, bloke’] <i>bossa</i> [‘scrotus’], when he is a cheeky person who acts not thinking about the effects of his actions on others.
</div>
Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2059555637153065710.post-63911193667569613532013-12-26T17:01:00.000+01:002018-07-31T19:38:21.397+02:00To stitch one's mouth<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiozFlMWhyphenhyphenpAgU3POfj8C50aSxDhpOYJrwtv176IcSxJaU_RjqB9N59rTBrVkYAKpqk4azPqoaqwcSU0VFZis1jvjy2eGhghnaN4JNfaXLSIseHJw17MBXntdWYxK0HrzjpzvSvBJOwpCag/s1600/La_Discre%CC%81tion_1820s.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiozFlMWhyphenhyphenpAgU3POfj8C50aSxDhpOYJrwtv176IcSxJaU_RjqB9N59rTBrVkYAKpqk4azPqoaqwcSU0VFZis1jvjy2eGhghnaN4JNfaXLSIseHJw17MBXntdWYxK0HrzjpzvSvBJOwpCag/s320/La_Discre%CC%81tion_1820s.jpg" width="255" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<i>La discrétion</i>, retrat de Pauline Appert</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<h3>
Val.: <b>«Posar-se un punt en la boca»</b></h3>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Posar-se</b> (o cosir-se o pegar-se) <b>un punt en la boca</b> vol dir callar per prudència, deixar de dir una cosa per a evitar situacions negatives. La paraula <i>punt</i>, de l’àmbit de la costura (‘tros de fil que travessa dos peces de tela per a unir-les’), s’usa en l’expressió en sentit metafòric. Les dos peces «cosides» són els llavis.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Exemple:</div>
<div style="text-align: right;">
«Em van entrar ganes de preguntar-li què es pensava que era un matrimoni, però em vaig pegar un puntet a la boca per no llançar a perdre el cas».</div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Reflexions d’un advocat sobre la vida sentimental d</span><span style="font-size: x-small;">’un</span><span style="font-size: x-small;"> client: </span><a href="http://buscaquithapegataldia.blogspot.com.es/2012/06/acord-mutu.html" style="font-size: small;">Busca qui t’ha pegat al dia</a><span style="font-size: x-small;">.</span></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
--------------------------------------------------</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b>Posar-se un punt en la boca</b> (literally, <i>posar-se</i> [‘to put oneself’] <i>un punt</i> [‘a stitch’] <i>en la boca</i> [‘in the mouth’] means to remain silent out of prudence.
</div>
Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2059555637153065710.post-30908840730433008042013-10-03T22:38:00.000+02:002019-02-13T15:50:58.697+01:00Estar en dansa<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Big_Little_Green_Man_(27522637962).jpg" target="_blank"><img border="0" data-original-height="599" data-original-width="429" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_qk_mvTIXOfb1vnTOTLTzZWRQvXEh0Eoem0ZZh_PEuOZCIyP-HVa_WgkU3x8KePZx6jxAdDxdVmEXVXX57gtJir70pqckw6mDX8gBUfuB-XAKSfbDiC3NZQH8ZNtz4qzBiwa9MWhlPHwU/s320/429px-Big_Little_Green_Man_%252827522637962%2529.jpg" width="229" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Val.: <b>«Estar en dansa»</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Que una persona <b>va</b> o <b>està en dansa</b> significa que està actiu, en moviment, fent alguna cosa. A sovint es diu per a emfatitzar que u està fent faena mentres la gent descansa, perquè encara és molt matí o bé perquè ja és molt tard; també quan u està actiu durant un temps llarg. També es diu que un procés o una activitat esta en dansa quan està en marxa.</div>
<br />
Exemples:<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
«És ben enjorn, encara fosc; no s’ha alçat ningú per començar la seua tasca. Però n’hi ha tres que ja estan en dansa»</div>
<div style="text-align: right;">
<a href="http://www.llibresvalencians.com/Vicent-Sanchis_va_17_126_0.html" target="_blank">Vicent Sanchis Martínez</a>: <i>El repòs del sobirà</i>, pàg. 127, any 2003<br />
<br /></div>
<b>Variants:</b> «Estar en marxa». <br />
<br />
<b>Expressions relacionades: </b>«<a href="http://speakingvalencian.blogspot.com.es/2011/11/en-bajoqueta.html">Estar en bajoqueta</a>».<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
-----------------------------------------</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
We would say that a person <i>està en dansa</i> (literally, <b>està</b> [‘he/she is’] <b>en dansa</b> [‘in dance’] when he is working or doing any activity, normally out of home. Often we use that set-phrase to emphasize that someone starts up his daily activity very early, or works till late, while others have a rest. Also, we say that a project, a process or any activity is <i>en dansa</i> when it is underway.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<h3>
<span style="font-size: 18.72px; font-weight: 400;">🇬🇧 </span><span style="font-weight: normal;">Similar expressions in English: </span></h3>
<br />
‘To be underway’, ‘to be in progress’, ‘to be ongoing’, ‘to be awake’.
</div>
Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2059555637153065710.post-67072997288320741032013-10-03T15:32:00.001+02:002018-07-31T18:49:32.762+02:00Neither we have supper nor the father dies<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9BquIwZJsVMJWtOuA5b1ogK0wcTFSEXeTxe_j2eiD1G2epSv10-H01p-lCZTPfrLzb_GrVU417CDsI7Bv_gNPeTw_gJZORRRgaRUnNoTWRSqxi035TfgRwmpfk9olvozZdACNnIssm2pp/s1600/schtroumpf-cuisinier.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9BquIwZJsVMJWtOuA5b1ogK0wcTFSEXeTxe_j2eiD1G2epSv10-H01p-lCZTPfrLzb_GrVU417CDsI7Bv_gNPeTw_gJZORRRgaRUnNoTWRSqxi035TfgRwmpfk9olvozZdACNnIssm2pp/s1600/schtroumpf-cuisinier.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">J’ai trouvé cette photo <a href="http://my3d-city.com/topic.php?t=1207&p=126">là</a></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<h3>
<span style="font-weight: normal;">Val.: «Ni sopem ni es mor el pare»</span></h3>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Diem que «Ni sopem ni es mor el pare» quan es tarda massa en començar una menjada i nos posem impacients. També es diu, en general, quan hi han dos coses per fer i, per algun motiu, no es fa cap de les dos. L’expressió va carregada d’humor negre, ja que sopar és sempre una cosa desitjable, mentres que la mort d’un pare no se sol desitjar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hi ha qui explica esta expressió amb una història popular:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">«Hi ha una anècdota molt curiosa del Camp d’Elx que encara hui dia s’aplica quan s’està en una situació incòmoda i no se’n sap eixir: Era una família en què el pare entra en coma i criden els fills per tal que, si mor, estiguen tots vora el llit. Abans d’eixir el sol estan tots els germans en la casa. En el camp es matina i a mitjan matí se sol menjar alguna cosa. Arriba l’hora d’almorzar i el pare seguix igual. Arriba l’hora de dinar i tot igual. A l’hora de sopar u dels fills s’alça i diu: Xiquets, mireu lo que vos dic, jo me’n vaig, perquè ací ni sopem ni es mor el pare».</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Traduïxc l’anècdota d’<a href="http://www.museopusol.com/es/fondos/?id=33">esta pàgina</a>. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Variants:</b> «Ni l’agüelo morirà, ni nosaltres soparem», «Ni sopem ni es mor l’agüela», «Ni es mor l’agüelo, ni sopem» «Què fem? Ni plou, ni sopem, ni l’agüela es mor».</div>
<br />
<div style="text-align: center;">
------------------------------------------</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Valencians say <i>Ni sopem ni es mor el pare</i> (literally, <b>Ni</b> [‘Neither’] <b>sopem</b> [‘we have supper’] <b>ni</b> [‘nor’] <b>es mor</b> [‘dies’] <b>el pare</b> [‘the father’]) when supper time is delayed. Also when it takes a long time to begin to do something and we start getting nervous. The expression is obviously laden with black humor, as usually we are happy to have supper, whereas the death of a father is not something desirable.
</div>
Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2059555637153065710.post-75988547494916037882013-10-02T11:39:00.000+02:002019-02-13T15:51:43.668+01:00The law of the funnel<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg56k5afiYqu1g302HXsott4P-HGgFqqFWQUI4z8H43tpdzEBjWrolPfXVFXJPxELfO-UsJhzAmraK2JYX4ckowuyHLDMWriI4IiFdTJ2Vy7EjzSX84036scPiDGq4PyJNbHLq0Ufg61Lmi/s1600/220px-Kitchen_Funnel.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg56k5afiYqu1g302HXsott4P-HGgFqqFWQUI4z8H43tpdzEBjWrolPfXVFXJPxELfO-UsJhzAmraK2JYX4ckowuyHLDMWriI4IiFdTJ2Vy7EjzSX84036scPiDGq4PyJNbHLq0Ufg61Lmi/s1600/220px-Kitchen_Funnel.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<h3>
<span style="font-weight: normal;">
Val.: «La llei de l’embut (lo ample per a mi, lo estret per a tu)»</span></h3>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Es diu «llei de l’embut» a la situació de desigualtat entre dos grups humans, en què u goja de privilegis i beneficis que l’altre no pot tindre. Se sol dir quan els poderosos imposen una norma injusta que els beneficia o que ells mateixos es permeten no complir. La desigualtat es fa palesa en l’únic «manament» d’eixa «llei»: «lo ample per a mi, lo estret per a tu», en referència a la forma d’un embut. Uns s’emporten la part important dels beneficis i els altres només una xicoteta part. </div>
<br />
<div style="text-align: center;">
-------------------------------</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
We call the «law of the funnel» (<i>llei de l’embut</i>) a situation of inequality between two human groups, in which one of the two enjoys privileges whereas the other bears the brunt. For instance, when the powerful impose unfair rules that benefits them or that they themselves don’t comply with. The disadvantage is explained by means of the only commandment of this ‘law’: «the wide part is for me, the narrow part is for you». In other words, I take the big part of the benefits, whereas you just receive a small amount. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<h3>
<span style="font-size: 18.72px; font-weight: 400;">🇬🇧 </span><span style="font-weight: normal;">Similar expressions in English: </span></h3>
<br />
Double standard.
</div>
Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2059555637153065710.post-44571297613849191702013-09-29T19:20:00.000+02:002019-02-13T15:55:46.179+01:00Little by little water comes to Canet<div style="text-align: justify;">
<h3>
<span style="font-weight: normal;">
Val.: «Xanet-xanet, va l’aigua a Canet»</span></h3>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Este refrany vol dir que a poc a poc s’arriba als llocs, que les coses no s’han de fer precipitadament sinó amb calma i esperant que arribe el bon moment.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
«Xano-xano» (de l’italià <i>ciano-ciano</i>, variant genovesa de <i>piano-piano</i>) és un adverbi que significa «a poc a poc» i que es diu especialment del caminar. Ací s’usa el diminutiu <i>xanet</i> per a que rime amb <i>Canet</i>. Quant a l’ús d’eixa paraula en el refrany, trobe tres teories. Segons la primera, es fa referència a un conflicte històric entre llauradors, que afectava l’aigua que arribava al poble de Canet d’En Berenguer per la séquia de Sagunt:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
«En el segle XIX, la séquia que uneix estes dos poblacions [Sagunt i Canet d’En Berenguer] no feia el seu recorregut habitual perquè molts llauradors de Sagunt ficaven branques en la séquia (que no era d’obra) per a desviar l’aigua. D’esta forma, cada vegada tardava més a arribar el líquid element als horts del poble del costat».</div>
<div style="text-align: right;">
Llibret de <a href="http://issuu.com/allueca/docs/llibret_de_les_lletres_falleres_2012">lletres falleres</a> de 2012, pàgina 43.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La segona explicació del refrany també fa referència a un moment històric: les inundacions i riuades que afectaren el litoral valencià en l’any 1957. Pareix que el poble de Canet d’En Berenguer va tardar en rebre els efectes (ho lligc en <a href="http://lansbury.blogspot.com.es/2010/10/expresiones-valencianas.html">este blog</a>).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La tercera explicació de l’ús de la paraula <i>canet</i> en el refrany no té res a vore amb el poble. Segons el diccionari DCVB, en Sant Joan de Sineu i en Eivissa es diu <i>canet</i> a una peça de la sénia (el «belitre o cadell»), que és precisament una màquina per a elevar aigua. Trobe que els valencians que conec no interpreten aixina el refrany, perquè diuen i escriuen «a Canet» i no «al canet».</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Exemples:</b></div>
<br />
<div style="text-align: right;">
«Rehabitar [una casa antiga] és un procés que es pot perllongar durant anys, és gairebé impossible apropiar-se completament d’un espai com aquest. Poquet a poquet arriba l’aigua a Canet».</div>
<div style="text-align: right;">
Del blog <a href="http://plaiboix.blogspot.com.es/2010/01/rehabitar-capitol-zero.html">Plaiboix</a></div>
<div style="text-align: right;">
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
«Hola companys, poquet a poquet arriba l’aigua a Canet. De moment 7,8 mm conseqüència dels ruixats dèbils que venim patint dia sí dia no. La setmana que ve és tota una incògnita, com tots els d’ací espere que ploga per poder salvar com a mínim la mitjana del mes».</div>
<div style="text-align: right;">
Del <a href="http://avamet.es/forum/index.php?topic=2342.25;wap2">fòrum</a> de l’Associació Valenciana d’Aficionats a la Meteorologia.<br />
<br />
«Hui un poquet, demà un atre poquet, i aixina com xanet xanet arriba l’aigua a Canet, al remat sabrem llegir i escriure».<br />
<a href="https://arxiumunicipal.castello.es/castellonbib/ca/bib/518.do" target="_blank">Francesc Baidal Llosà</a>: <i>Amor torna</i>, pàg. 577, any 1917<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Variants:</b> «Poquet a poquet va l’aigua a Canet»; «Poquet a poquet arriba l’aigua a Canet».</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Expressions relacionades:</b> «<a href="http://speakingvalencian.blogspot.com.es/2013/03/little-by-little-tin-fills-up.html">A poquet a poquet s’ompli el potet</a>».</div>
<br />
<div style="text-align: center;">
-----------------------------------------------</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
This proverb means that all things take time to create. We should not expect to accomplish something or achieve success immediately.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
In Valencian, the adverb <i>xano-xano</i> (and its diminutive form <i>xanet-xanet</i>) and the expression <i>poquet a poquet</i> mean ‘little by little’. Canet refers to Canet d’En Berenguer, a Valencian town where, long ago, water was hard to bring because the farmers from the neighboring town of Sagunt tried to impede it blocking the irrigation canal with branches. That is why it took a long time for water to get to Canet. However, it eventually arrived.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<h3>
<span style="font-size: 18.72px; font-weight: 400;">🇬🇧 </span><span style="font-weight: normal;">Similar expressions in English: </span></h3>
<br />
«Rome wasn’t built in a day»
</div>
Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2059555637153065710.post-71839978180042927362013-09-25T16:48:00.000+02:002018-08-29T16:17:50.473+02:00Lots of love, but not much bread<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Jasmine_gets_a_hug.jpg" target="_blank"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSXZn9euN0gvCX_sN90LoHmTwFvy18lUiETRnrGtjKZ_BHZFy7Y3Y3u7PLnqSUvPp03DkTp_simGxCyrHnEN7nwf-vUmzjlkXLzHOPSlkxnwS0zU1zBqfHHY8WDlqkFx9X5SqUimceKnDB/s320/Jasmine_gets_a_hug.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<h3>
Val.: «Molt ‘et vull gosset’, però pa poquet»</h3>
<br />
Esta frase es diu per a criticar que les bones paraules d’algú no van d’acord amb el seu comportament. Els seus afalacs no passen de ser paraules, les seues promeses són només de boca i rarament es complixen. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Exemples: </div>
<div style="text-align: right;">
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
«Parlen però no actuen. Això és com el qui té un gosset i diu: molt et vull, gosset, però pa poquet. Vosaltres igual, molt voleu la cosa cultural i històrica, però poca dedicació a ella, només de boqueta».</div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Declaracions en l’<a href="http://www.sagunt.es/es-va/ajuntament/gobierno-ciudad/elpleno/Actas/Actes%202004/PV041028.PDF">acta</a> del ple de l’Ajuntament de Sagunt, 28 d’octubre de 2004.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
«El Govern ha reduït l’autonomia financera i operativa de l’Agència Tributària, a la qual tracten amb el discurs del “et vull molt gosset però pa poquet”».</div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><a href="http://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/431548/20011120/gescartera-montoro-sacull-dictamen-comissio-dades-economiques-davant-cacera-psoe.html">Notícia</a> de Vilaweb. 20 de novembre de 2001.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
------------------------------------------------</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Valencians say this rhymed set-phrase when someone’s actions and words don’t match, referring to people who make promises or flatter. Their speeches are just hollow words.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Literally: <b>Molt</b> [‘a lot’] <b>et vull gosset</b> [‘I love you puppy’], <b>però</b> [‘but’] <b>pa</b> [‘bread’] <b>poquet</b> [‘little’ / ‘not much’].
</div>
Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2059555637153065710.post-35475865958085150072013-07-30T18:15:00.000+02:002018-07-31T18:33:51.381+02:00Good bricklayers dampen first<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm-L9UW_WiE69p173rEEFnGe0cuTy7nuRGABlm9tsa-8UHsAP-bLcNp90Aw0goPespMs8XuXVyQnwZVpHayGDcU1tI9AabpBh13POdX1NJJMY82PpxL7tdHOBbYgnPU86iBY7l3mdxk714/s1600/485px-Karel_van_Mander_III_-_man_drinking_beer_from_a_tankard.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm-L9UW_WiE69p173rEEFnGe0cuTy7nuRGABlm9tsa-8UHsAP-bLcNp90Aw0goPespMs8XuXVyQnwZVpHayGDcU1tI9AabpBh13POdX1NJJMY82PpxL7tdHOBbYgnPU86iBY7l3mdxk714/s320/485px-Karel_van_Mander_III_-_man_drinking_beer_from_a_tankard.jpg" width="258" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<i>Home bevent cervesa d’una gerra</i>, de Karel van Mander</div>
<h3>
<span style="font-weight: normal;">Val.: «El bon obrer arremulla primer»</span></h3>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Es diu que <b>el bon obrer</b> (o <b>el bon barber</b>) <b>arremulla primer</b> quan algú beu un glop abans de posar-se a menjar, un acte que es considera adequat i correcte. La comparança amb l’obrer o el barber s’explica, d’una banda, perquè en la faena de paleta és comú amerar les rajoles per a alçar una paret; de l’altra perquè els barbers mullen la cara i el coll dels clients abans d’aplicar-los la crema i afaitar-los, perquè aixina s’evita irritar la pell.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En l’expressió es juga amb les accepcions de <i>arremullar</i> (o <i>remullar</i>): en el seu sentit bàsic, el verb vol dir ‘amerar’, ‘mullar’, ‘humitejar’ alguna cosa, però col·loquialment també significa ‘beure’ (sovint begudes alcohòliques).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Variants</b>: «El bon barber arremulla primer» / «Bon barber, remulla primer» /
«El bon obrer abans d’obrar arremulla».</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
---------------------------------------------------</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Valencians say that <b>El bon obrer arremulla primer</b> (literally <i>el bon</i> [‘the good’] <i>obrer</i> [‘bricklayer’] <i>arremulla</i> [‘dampens’] <i>primer</i> [‘in the first place’]) when somebody takes a gulp before eating, which is considered an appropriate act. The comparison with the bricklayer comes from the fact that they often dampen the bricks prior to bricklaying.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
This proverb makes sense because <i>arremullar</i> (= ‘to soak’ or ‘to dampen’) also means ‘to drink’ in colloquial language.
</div>
Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2059555637153065710.post-80087573615125320582013-07-24T14:48:00.000+02:002018-08-28T15:24:10.595+02:00To end up under the table<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5wdP0j3iI-R-ToSztJEHNnIbP_u7sTFvTGBugf6dUz2mvTHVq2R9M2x4LCqXhVwXlozDhA1Bjrbp5u4aYYKk1afHfBN47MWf2nBpZyrF7Yyl1esDE8CM357DiXrZvtAqZyuJqizLDFBFK/s1600/dog-begging-for-table-food1-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5wdP0j3iI-R-ToSztJEHNnIbP_u7sTFvTGBugf6dUz2mvTHVq2R9M2x4LCqXhVwXlozDhA1Bjrbp5u4aYYKk1afHfBN47MWf2nBpZyrF7Yyl1esDE8CM357DiXrZvtAqZyuJqizLDFBFK/s320/dog-begging-for-table-food1-1.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">I borrowed the picture <a href="http://puppyflix.com/2013/05/tips-for-training-your-dog-to-stop-begging-from-the-table/">from this site</a> </span></div>
<h3>
<span style="font-weight: normal;">Val.: «Quedar-se baix taula»</span></h3>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Es diu que algú <b>es queda baix taula</b> quan fa tard a una menjada (un dinar o sopar familiar o bé d’una associació, d’un club, d’un casal...) i es queda sense poder participar, perquè no havia reservat plaça o bé perquè ja no queda menjar. Per extensió, l’expressió s’usa també quan u no arriba a temps a una activitat col·lectiva.</div>
<br />
<b>Exemples:</b><br />
<br />
<div style="text-align: right;">
«A les deu i mitja quan vam arribar ja no hi havia coca, sols quatre grans de raïm que per banyar-se la boca va anar bé després de pujar la costera de l’ermita, l’any que ve matinarem més per no quedar-se baix taula».</div>
<div style="text-align: right;">
Comentari sobre les <a href="http://sannedrin.blogspot.com.es/2009/09/festes-la-cronica-2009.html">festes de Gaianes</a></div>
<br />
<div style="text-align: right;">
«Acabarem el recorregut entrant a un restaurant on no solament recuperarem l’alè i les forces sinó que a més tastarem, si és possible, menjars típics de la comarca. Eixirem sempre a les 8.00 hores des de la Casa de la Cultura. Tan sols cal dir si esteu interessats ja que és convenient per tal que ningú es quede baix taula».</div>
<div style="text-align: right;">
Comentari sobre <a href="http://www.blocjaume.com/JAUME_I_descobrir.htm">una excursió</a></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
--------------------------------------------------------</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Valencians say that someone <b>es queda baix taula</b> (literally, <i>es queda</i> [‘ends up’] <i>baix</i> [‘under’] <i>taula</i> [‘table’] when he arrives late to a dinner and can’t take part in the event, either because he has not reserved a place or because they have run out of food. By extension, the expression is also used when someone does not arrive on time to any type of event.
</div>
Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2059555637153065710.post-81467850226265032632013-05-15T13:56:00.000+02:002019-02-13T16:01:05.059+01:00To fall down rolled up<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhFIJ2gAOISV4NRaAX1XYuKifoJNXNTGppSIF_AQvrLT-6LSJlfeklY42vdmGZQqBdG4R8zRZRwT0E8wAdl7cNPsG6JIF7L507h-V4BEoGbCZXH96XC6PIdHzEp18hREBNoGm6isg6XIsZ/s1600/737px-Bellows_George_Dempsey_and_Firpo_1924.jpg" imageanchor="1"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhFIJ2gAOISV4NRaAX1XYuKifoJNXNTGppSIF_AQvrLT-6LSJlfeklY42vdmGZQqBdG4R8zRZRwT0E8wAdl7cNPsG6JIF7L507h-V4BEoGbCZXH96XC6PIdHzEp18hREBNoGm6isg6XIsZ/s320/737px-Bellows_George_Dempsey_and_Firpo_1924.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Dempsey and Firpo</i>, de George Bellows</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<h3>
<span style="font-weight: normal;">Val.: «Caure rotllat»</span></h3>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Es diu que algú <b>cau rotllat</b> quan perd l'equilibri i cau sobtadament de manera que toca el terra amb tot el cos. Se sol dir en situacions en què algú ha perdut el coneiximent o ha entropessat. També es diu en situacions voluntàries, quan, després d'algun esforç, una persona es gita immediatament a descansar. En sentit figurat, es diu que u cau rotllat encara que no haja caigut de veres, quan ha vist o ha oït un fet sorprenent. De fet, es diu que un fet és «per a caure rotllat» quan eixe fet és increïble, sorprenent, indignant o inclús plaent... Tant que nos podria causar un desmai.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En l'expressió es compara la forma de caure de la persona amb la d'un roll (un objecte enrotllat sobre ell mateix o que té forma cilíndrica), perquè este, quan cau, ho fa de forma precipitada a causa de la forma que té.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Exemples:</div>
<br />
<div style="text-align: right;">
«En arribar al “guest house”, vam caure rotllats i ens van haver de despertar per fer el “check in”. Ens havien dit que patiríem el mal d'altura i així va ser».</div>
<div style="text-align: right;">
<a href="http://noestemfentlindi.blogspot.com.es/2012/08/fa-quatre-dies-quevam-arribar-leh-volar.html">Crònica</a> del viatge d'un bloguer a l'Himàlaia</div>
<div style="text-align: right;">
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
«A mi no em molesten les pujades, pero hi ha que afluixar una mica el ritme, si no vol u caure rotllat».</div>
<div style="text-align: right;">
<a href="http://www.corredordefondo.com/foro/index.php?action=printpage;topic=367.0">Comentari</a> d'un corredor de fons en un fòrum</div>
<div style="text-align: right;">
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
«Esta versió de Purple Rain és per a caure rotllat».</div>
<div style="text-align: right;">
<a href="http://www.spottmusic.com/joyeriaantonio">Comentari</a> sobre la versió d'una cançó de Prince</div>
<br />
<b>Expressions relacionades:</b> «Caure redó», «Caure rotllat com un cuc», «Caure [u] tan llarg com és»<br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
----------------------------------------------------------</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Valencian people say that a person <i>cau rotllat</i> (literally: <i>cau</i> [he falls down] <i>rotllat</i> ['rolled up'] when he faints or stumbles into an object, losts his balance and falls down touching the ground with all the body. It is also said when somebody goes to bed after a physical or a mental effort and falls asleep quickly. Figuratively, a person <i>cau rotllat</i> when he is very surprised.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<h3>
<span style="font-size: 18.72px; font-weight: 400;">🇬🇧 </span><span style="font-weight: normal;">Similar expressions in English: </span></h3>
<br />
Crumple, fall in a heap, collapse, keel over.</div>
Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2059555637153065710.post-56808884485116426212013-04-26T18:57:00.000+02:002018-08-28T15:25:23.117+02:00To last a dew<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgfA2oiKrOb6b-f59IaSqGsKbZ-OKYZK9_T5VPWl_hlQjdrKGxKB8Gn_3t1bxc5UJ99jo_dXDKfInfCTc1PwMNThM1dVjU432bexNlu9UdTyUFX7XCtBiYi2KByOp_YtVqW_6EbHYgtu_-/s1600/800px-Dew_on_a_leaf.JPG" imageanchor="1"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgfA2oiKrOb6b-f59IaSqGsKbZ-OKYZK9_T5VPWl_hlQjdrKGxKB8Gn_3t1bxc5UJ99jo_dXDKfInfCTc1PwMNThM1dVjU432bexNlu9UdTyUFX7XCtBiYi2KByOp_YtVqW_6EbHYgtu_-/s320/800px-Dew_on_a_leaf.JPG" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<h3>
<span style="font-weight: normal;">Val.: «Durar [una cosa] una rosada»</span></h3>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Es diu que una cosa <b>dura una rosada</b> quan dura molt poc de temps. La rosada (les gotetes d’aigua que es formen per condensació del vapor d’aigua) és un fenomen que es dóna en un temps breu, durant algunes hores de la nit. A causa d’eixa brevetat que la caracteritza, «una rosada» passa a significar «molt poc de temps» en esta locució. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Es pot dir que dura una rosada, per exemple, una persona o un animal que mor en poc de temps, o bé un objecte que desapareix, es trenca o es fa malbé poc de temps després d’haver sigut creat o col·locat en un lloc.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Exemple 1:</div>
<br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">«Hi han moltes coses que podem fer gratis per a que esta vida que ens dura una “rosà” siga millor».</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Del blog <a href="http://galtetesrogetes.blogspot.com.es/2010/03/coses-que-pots-fergratis.html">Galtetes rogetes</a></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Exemple 2: </div>
<div style="text-align: right;">
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">«Les parets d’un embassament que durà una rosada són testimoni impotent de les riuades impetuoses que de tant en tant desboquen els nostres rius».</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">De la web de l’associació excursionista <a href="http://www.caminantpelpais.org/index.php?option=com_content&view=article&id=133:diumenge-23-de-maig-de-2010">Caminant pel país</a></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b>Expressions relacionades:</b></div>
<div style="text-align: justify;">
«<a href="http://speakingvalencian.blogspot.com.es/2012/05/to-last-less-than-soap-bubble.html">Durar menys que una bufa de sabó</a>»</div>
<div style="text-align: justify;">
«Quedar-li [a u] dos (<i>o</i> quatre) rosades»</div>
<div style="text-align: justify;">
«Quedar-li [a u] dos (<i>o</i> quatre) tallades de monyo»</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Nota sobre la pronunciació:</b> En valencià popular, les formes <i>rosada</i> i <i>rosades</i> es pronuncien, respectivament, <i>rosà</i> i <i>rosaes</i>.</div>
<br />
<div style="text-align: center;">
----------------------------------------------</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Valencians say that something <i>dura una rosada</i> (literally, <b>dura</b> [‘lasts’] <b>una rosada</b> [‘a dew’]) when it doesn’t last long. The expression comes from the fact that dew (drops of water condensed on a cool surface, from vapour in the air) occurs during the night and lasts a relatively short time span until it evaporates.
</div>
Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2059555637153065710.post-8484480849405644642013-04-22T17:28:00.000+02:002018-08-29T15:53:44.100+02:00Write it down on an ice bar<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNIhQz6Zb3VlnGPNVJUEzvLfN5ztW24V7m0n74-fB1DDGEIB-0ejmV-BlTUlch3oQDsDHp0ZiGSzkNoZdz3384wCcyFSwJ9QcXV35LSRe0uto3vPIVWvbiayVa-OSB9hyphenhyphen46oAuUQgPOoOq/s1600/648px-Snowflake_-_Microphotograph_by_artgeek.jpg" imageanchor="1"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNIhQz6Zb3VlnGPNVJUEzvLfN5ztW24V7m0n74-fB1DDGEIB-0ejmV-BlTUlch3oQDsDHp0ZiGSzkNoZdz3384wCcyFSwJ9QcXV35LSRe0uto3vPIVWvbiayVa-OSB9hyphenhyphen46oAuUQgPOoOq/s320/648px-Snowflake_-_Microphotograph_by_artgeek.jpg" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<h3>
<span style="font-weight: normal;">Val.: «Apunta-ho en una barra de gel»</span></h3>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si algú nos recorda que li devem diners i li contestem <b>«apunta-ho en una barra de gel»</b>, volem dir que, ara per ara, no donem importància al deute, no pretenem recordar-nos-en i, per tant, no el saldarem.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A més de l’ús en eixa oració concreta, es diu en general que algú ha apuntat una cosa en una barra de gel quan ha desoït deliberadament un recordatori. No cal dir que un compromís per escrit en una barra de gel dura poc en un país càlid com el nostre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Exemple 1:</div>
<br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">«CCOO visitem regularment el [...] responsable de l’Àrea de Recursos Tècnics (RRTT), per a denunciar i plantejar tot tipus de temes (Contractació, Promoció, Formació, Salut Laboral...). Sistemàticament, ell pren nota dels temes pendents, escrivint-los en una barra de gel. Amb el temps, el gel es fon i, així, la majoria del que havia anotat cau en l’oblit».</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Pàgina d’una <a href="http://www.comfia.net/bancaixa/val/Circulars/20020705.html">secció sindical</a></span></div>
<br />
Exemple 2:<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">«Guillem [...] té contracte de tres anys des de l’any passat, no volen que continue, però tampoc volen que els coste un duro el tirar-lo [...]. De manera que [...] allí igual dóna firmar un contracte de quatre anys, que en una barra de gel».</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Del fòrum <a href="http://www.valenciabasket.net/foro/viewtopic.php?f=1&t=1587&start=110">Valenciabasket.net</a></span></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
-------------------------</div>
<br />
If someone reminds you that you owe them money and you answer back <i>Apunta-ho en una barra de gel</i> (literally <b>Apunta-ho</b>
[<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Times;
panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:"MS 明朝";
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:fixed;
mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}
@font-face
{font-family:"MS 明朝";
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:fixed;
mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Cambria;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"MS 明朝";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-family:Cambria;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"MS 明朝";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
@page WordSection1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
</style>'Write it down'] <b>en una</b> ['on an'] <b>barra de gel</b> ['ice bar']), you mean that you play down the importance of the debt, you are not going to make an effort to remember it and, for the moment, you are not going to pay.<br />
<br />
In general, people say that somebody has written down something on an ice bar when he has ignored a reminder. A commitment written on an ice bar lasts little in a hot country.Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com0