dilluns, 30 de desembre de 2013

To draw a line


Val.: «Deixar ratlles fetes»

«Deixar ratlles fetes» vol dir lluir-se, sobreeixir, adquirir avantatge sobre els altres. Principalment es diu en referència a una acció positiva (en els exemples 1 a 3 vol dir ‘suscitar entusiasme’ o ‘tindre èxit’). Tanmateix, els valencians també usem l’expressió en sentit irònic, amb la qual cosa diem que algú deixa ratlles fetes quan destaca per un mal comportament (exemples 4 i 5).

Sobre l’origen de l’expressió, pareix que deixar una ratlla és un acte simbòlic, la constatació d’una marca o rècord.

Exemple 1:
«Que es preparen tots: només dic que porta una bici clàssica de la marca Mendiz. Eixa bici ha deixat ratlles fetes i n’està deixant. El dissabte dia 14 pujava com un avió [...] No podien seguir-lo».
Comentari de Paquita la del bar en el blog Passió Ciclisme Alqueries

Exemple 2:
«Se fa saber, als del poble i forasters,
que el dijous d’esta setmana s’escomencen en Borriana
de les grans Falles les festes, que enguany deixaran ratlles fetes
pel seu art i esplendor, per sa gràcia i bon humor».
Fragment del pregó de 1945 de les falles de Borriana, extret i adaptat del blog Las fallas de Burriana.

Exemple 3:
«Si [el novel·lista escriu] amb un estil propi i inconfusible, ja tenim els elements imprescindibles per a bastir una obra que deixarà ratlles fetes».
Del blog Ofici de lector

Exemple 4:
«Ma mare m’ha explicat que ‘Deixar ratlles fetes’ significa ‘quan una persona molt rodera es fa de notar per les seues accions allà per on va, sempre amb mala idea’.
Comentari de Sergi en el blog Des de Llíria cap a Ítaca

Exemple 5:
«Ací a Benaguasil deixar ratlles fetes significa ‘deixar rastre’ en el sentit que s’ha fet alguna trastada. No deixar darrere molt bona impressió».
Comentari de Carles en el blog Des de Llíria cap a Ítaca

----------------------------------------

Deixar ratlles fetes (literally, Deixar [‘to leave’] ratlles [‘lines’] fetes [‘done’] means to stand out, to overcome others. The act of drawing a line (in Valencian: fer una ratlla) symbolises a record or an outstanding deed.

Acabar a males dinades


Un diner de l’època de Pere el Gran.

Val.: «Acabar a males dinades»

Diem que una situació acaba a males dinades quan té un final desagradable.

Exemple 1:
«El Jai Alai és joc
propi de les vascongades,
mes importat a València
acabà a males dinades».
Versos desdenyosos de Martí Gadea dedicats a la modalitat basca de pilota.

Exemple 2:
«Farà uns cinc anys, ens reunírem al Rat Penat una colla d’universitaris, procedents tots de la Facultat de Dret, amb l’optimista intenció de confeccionar –no res!– un vocabulari castellà-valencià. [...] El vocabulari acabà, com diem per ací, a males dinades».
Joan Fuster: Correspondència 4, Manuel Sanchis Guarner, Josep Giner, Germà Colom, a cura d’Antoni Ferrando. Eliseu Climent, València: 2000, p. 71-72.

Una dinada és, a més de l’acte de dinar, la quantitat d’alguna cosa que es ven o compra per un diner, o siga, per una moneda.

Expressions relacionades: «Acabar com el rosari de l’aurora», «Acabar com el ball de Torrent».

----------------------------------------

Acabar a males dinades means to end up badly. Acabar means ‘to end up’, a males means ‘badly’, and dinada is the quantity of a product one can buy with a diner, that is, an ancient coin.

dijous, 26 de desembre de 2013

El tio bossa!

Val. «El tio bossa!»

Designem algú amb l’apel·latiu «el tio bossa» quan eixa persona té la cara dura, és a dir, quan actua com vol sense importar-li si perjudica un altre. Probablement bossa fa referència a la bossa escrotal, la cavitat a on estan els testicles. No debades, també es sent a la gent dir l’apel·latiu «el tio collons».

Exemple 1:
«Damunt que li faig una cosa p’a regalar-li, agarra i no ve, el tio bossa!»
Comentari en Metroflog

Exemple 2:

«I el xiquet dels collons, angelet, que diu que s’ha quedat a fer-li companyia a la iaia –i que deu ser qui millor s’ho ha muntat per tal de passar el reputejat dissabte d’estiu–, perquè, el tio bossa!, en realitat ha estat amb la casa plena amb els de la seua colla: tots fent-se una fumata general de ‘petardos’ de maria».
Lletres d’intercanvi. Revista digital de la Vall d’Albaida.

Exemple 3:

«El cabró [del pilot] les amollava ben cap a dins, per a que la gent se n’entrara i s’ofegara! Que amollava les pilotes dins el blau de la mar, el tio bossa!»

--------------------------------------------------

Valencians call somebody el tio bossa (literally, el [‘the’], tio [‘guy, bloke’] bossa [‘scrotus’], when he is a cheeky person who acts not thinking about the effects of his actions on others.

To stitch one's mouth


La discrétion, retrat de Pauline Appert

Val.: «Posar-se un punt en la boca»

Posar-se (o cosir-se o pegar-se) un punt en la boca vol dir callar per prudència, deixar de dir una cosa per a evitar situacions negatives. La paraula punt, de l’àmbit de la costura (‘tros de fil que travessa dos peces de tela per a unir-les’), s’usa en l’expressió en sentit metafòric. Les dos peces «cosides» són els llavis.

Exemple:
«Em van entrar ganes de preguntar-li què es pensava que era un matrimoni, però em vaig pegar un puntet a la boca per no llançar a perdre el cas».
Reflexions d’un advocat sobre la vida sentimental d’un client: Busca qui t’ha pegat al dia.

--------------------------------------------------

Posar-se un punt en la boca (literally, posar-se [‘to put oneself’] un punt [‘a stitch’] en la boca [‘in the mouth’] means to remain silent out of prudence.