dimecres, 29 d’agost de 2012

Each saucepan has its lid

Val.: «Cada olleta té la seua tapadoreta»

Este és un refrany optimista, que confia en l’amor i en el destí; assegura que cada fadrí ha de trobar una persona a qui voler i amb la qual formar una parella. Ho fa usant dos metàfores: l’olleta o cassoleta representa el fadrí, i la tapadora representa el ser volgut, la persona amb la qual «encaixa» o es complementa.

Variants:
«Cada olleta troba sa cobertoreta»
«Cada cassoleta té la seua tapadoreta»
«Cada perolet té la seua tapadoreta.
«No hi ha olla ni olleta que no trobe la seua cobertoreta»

----------------------------------------------

«Cada [‘Each’] olleta [‘little saucepan’] [has] la seua [its] tapadoreta [little lid]»: This optimistic saying encourages us to trust in love and fate, saying that each single man or woman will eventually find somebody to love. It uses two metaphors: the saucepan or casserole represents the single person and the lid represents the partner: they fit well together.

divendres, 24 d’agost de 2012

To stick like the burdock

La llepassa té flors espinoses de color púrpura que s’enganxen amb facilitat

Val.: «Apegar-se com una llepassa»

Diem que algú se’ns apega (o se’ns agarra) com una llepassa quan la seua companyia s’allarga massa i se’ns fa molesta i carregosa; quan no ens el podem llevar de damunt; quan voldríem perdre’l de vista però això es fa difícil.

La comparança amb la llepassa és clara: es tracta d’una planta espinosa que, amb les seues flors punxegudes, s’aferra als vestits dels passants; igual que la persona que “s’aferra” a nosaltres sense el nostre desig o consentiment.

Sovint de la comparança (“com una...”) es passa a la metàfora i es diu directament que algú és un (o una) llepassa; amb això adjudiquem a eixa persona la connotació negativa d’eixa planta. Per tant, dir que algú és una llepassa és com dir que és un pesat, un llandós, un embafós o un apegalós.

Exemple:

«El partit va ser com els de sempre, Sanches apegat com una llepassa al seu parell de ball, Dani com sempre picant a la seu rival [...] Només hi havia un moniato d’àrbit, i damunt ens va fer calfar tant que hi havien jugadors que estaven rebentats abans d’escomençar a jugar».

Crònica [adaptada] d’un partit de bàsquet. Extreta d’un blog.

Expressions relacionades: «Ser un plepa», «Ser la corda i el poal»

---------------------------------------------

We say that somebody sticks to you like the greater burdock when he does not leave you alone, he becomes annoying and you can’t get rid of him. You’d like to lose sight of him but you don’t succeed.

Greater burdock (also called lappa) is a prickly plant that sticks easily to the clothes; just like people who cling to us, people who tag along without being invited.

diumenge, 19 d’agost de 2012

Like a thief’s rifle shot

Val.: «Escopetada de lladre»

Actuar «a escopetada de lladre» vol dir fer una cosa precipitadament. Se sol dir de la manera ràpida en què s’ha resolt una situació.

Exemple:

«[La decisió] per la qual el Consorci de la Zona de la planta de tractament d’Algímia aprovà acceptar residus de fora de la seua àrea de gestió [...] s’ha pres “a escopetada de lladre”, sense cap informe tècnic ni debat previ per part dels ajuntaments».

De la pàgina web d’una associació ecologista

L’ús d’esta locució implica una certa crítica a l’actuació de la persona a qui ens referim, perquè ha actuat de manera massa irreflexiva o bé perquè, havent reflexionat, ha obrat ràpidament perquè té alguna cosa a amagar i pretén evitar conseqüències que el perjudiquen; igual que un lladre: trau un benefici il·lícit i fuig a tirs perquè no l’atrapen.

També se sol dir que un assumpte no és escopetada de lladre per a indicar que no es tracta d’un problema que calga resoldre immediatament. Un tir, en canvi, requerix assistència urgent.

-------------------------------------------

To act a escopetada de lladre (that is, ‘like a thief’s rifle shot’)» means to do something hastily, without a second thought. It is said about situations which are quickly resolved.

Usually, when you use this idiom you’re criticizing the person you talk about, because he has acted thoughtlessly or, even if he has thought about it, he has acted quickly because he has something to hide and tries to avoid consequences that might affect him; just like a thief: he runs away afraid of being punished.

Similarly, it is said that a fact ‘is not a thief’s rifle shot’ to indicate that it is not an urgent matter. A rifle shot, however, would require urgent assistance.

divendres, 17 d’agost de 2012

When they say bull, at least it’s a cow or a young bull

Val. «Quan diuen bou, per lo manco joneguet»

Este refrany advertix que els rumors tenen part de veritat. Encara que les diendes solen destacar el morbo i exagerar la transcendència i la gravetat de la informació que transmeten, convé concedir-los una certa credibilitat. Esta dita es basa en una metàfora: el bou adult, que es caracteritza per la bravura, representa el xafardeig, i la vaca o el jònec, que són més mansos, representen la realitat de les coses, més modesta i menys impressionant.

Exemple:

—Diuen que l’alcalde està ficat en un cas de corrupció. Tu què en penses?
—Home, jo no en sé res, però ja se sap... quan diuen bou, per lo manco és vaca o joneguet!

Este refrany deu estar relacionat amb la festa dels Bous al carrer, concretament al fet que les persones del públic s’avisen les unes a les altres de l’arribada del bou.

Segons els pobles i els parlants, el refrany presenta diverses variants:

«Quan diuen [que ve] bou, per lo manco és vaca o joneguet» «Quan diuen bou, com a mínim, joneguet» «Quan diuen bou, jònec segur» «Quan diuen bou, almenys jònec». «Quan diuen bou, vaca segura» «Quan diuen bou, almenys vaca»

Expressions relacionades: «Quan els gossos lladren, alguna cosa senten»

--------------------------------------------------

Quan [‘When’] diuen [‘they say’] bou [‘bull’], per lo manco [at least] joneguet [‘young bull’]. This proverb says that there is some truth in rumors and gossip. Although they normally stress the lurid details of a story and exaggerate the incidence and the gravity of the information, we should give them some credibility. The saying is based on a metaphor: the adult bull, characterized by its fighting spirit, represents the gossip, and the cow or the young bull, which are docile, represent how things really are: more modest and less impressive.

This proverb might be related to Correbous or Bous al carrer (meaning ‘bulls in the street’), a typical Valencian festivity where bulls are let loose in a sectioned-off subset of a town’s streets and young men run along with them as a way for showing their courage. Spectators warn each other so that they can hide behind the fences available for that purpose.

diumenge, 5 d’agost de 2012

Tie a knot to a tail

Val.: «Fer un nuc al rabo»

Quan algú fa una acció inútil, que no té cap conseqüència ni efecte sobre la persona o la cosa que volia afectar, diem que li ha fet un nuc al rabo. Igualment, diem que una cosa ens fa un nuc al rabo quan no provoca cap efecte en nosaltres:

«Lo millor per al mal de panxa es l’Omeprazol, et prens una pastilleta i en seguida nou, no com l’Almax, que a mi em fa un nuc al rabo».
(Comentari en un fòrum sobre el València CF)

Sovint es diu quan un fet, una amenaça o una persona no ens importa massa:

«La llei del conseller em fa un nuc al rabo!».
(Comentari d’un internauta sobre les retallades del govern en Educació)

També es pot gastar l’oració en imperatiu —encara que realment no donem cap orde— i dir «Ara vés... fes-li un nuc al rabo». Així expressem que una situació ja no té remei, s’ha perdut la possibilitat de fer res efectiu per a canviar-la. Normalment es diu quan es busca algú que ha fugit a temps, que no es deixa acostar.

Imagine que l’expressió prové de l’intent d’atrapar, lligar o castigar un animal. Fer-li un nuc al rabo es devia entendre com una cosa absurda, ja que la cua, tot i que pot tindre una funció d’equilibri en l’animal, no impedix que este fuja (pensem en el rabo dels gossos, que no els és imprescindible). Per extensió, l’expressió degué passar a usar-se amb persones roïnes, que es comporten «com a animals» (també convé recordar que el diable té rabo). Per això quan un lladre, un assassí o algú que havia de ser castigat mor sense haver-ho estat, diem que «Una vegada mort li feren un nuc al rabo», a manera de reprotxe o d’ironia , perquè ja no s’hi pot fer res.

Expressions relacionades: «Fer un nuc a la cua [o coa]», «Garbellar l’aigua», «Busca qui t’ha pegat», «A bones hores trauen la del monyo verd».

-------------------------------------------

If you do something useless, something that does not have any of your expected effects, Valencian people would say that you’ve tied a knot to a tail (literally fer [‘to make’] un nuc [‘a knot’] al rabo [‘to the tail’]. Likewise, a person would say that something em fa un nuc al rabo (‘ties a knot to my tail’) when he thinks something can’t affect him, when he doesn’t even care about it.

The idea of tying a knot to a tail is a metaphor for doing something absurd, something ineffective.

dissabte, 4 d’agost de 2012

To have somebody in my ears

Val. «Tindre algú en les orelles»

Es diu quan tenim el pressentiment que algú arribarà de manera imminent:

«Si no vols que et veja ta mare, no t’entretingues, que la tinc en les orelles».

També es diu en passat, quan la persona que esperem apareix:

«Mira, el tenia en les orelles!»

--------------------------------------------

We use this expression when we have the feeling that somebody will show up any moment.

dijous, 2 d’agost de 2012

Come to the shore

El naufragi, de Francisco de Goya

Val: «Eixir a una vora»

«Eixir a una vora» vol dir reeixir, salvar-se o sobreviure a una situació que comportava un cert perill. Diem, per exemple, que un arbre ha eixit a una vora quan ha sobreviscut les gelades de l’hivern, o que uns pollets han eixit a una vora quan ha sobreviscut les primeres setmanes de vida i tiren avant amb salut. També és diu que una persona o una empresa ix a una vora quan supera una situació econòmica difícil.

L’expressió prové, probablement, de la metàfora de nadar o navegar per un riu o mar (o siga, per les dificultats) i arribar finalment a tocar terra ferma (la seguretat).

Exemples:

«Amb els deutes que té, l’empresa no podrà eixir a una vora.»

«Eixe xic sap què és treballar. Va perdre sos pares quan era menut, i Déu sap com ha hagut que bregar per a eixir a una vora».

-------------------------------------------

Eixir a una vora (literally, eixir [‘To come out’] a una vora [‘to the shore’]) means to survive, to overcome a situation that entailed a certain danger. We may say, for example, that a tree ix a una vora (‘comes to the shore’) when it survives a winter frost. We may also say that some chicks ixen a una vora (‘come to the shore’) when they survive the first weeks of life and pull through. The expression is also used when a person or a company gets over financial hardship.

In this set-phrase, swimming or sailing becomes a metaphor for going through hardship; getting to solid ground symbolizes safety.