Jaç o restoll d’arròs. Foto de Jordi
Val.: «Fer jaç»
L’expressió fer jaç s’usa en diferents contexts amb els significats de ‘consumir’, ‘gastar en abundància’, ‘utilitzar fins a esgotar’ o ‘destruir’. Per exemple, en una competició o un esport es diu que fem jaç el contrari quan el guanyem de manera clara i contundent. Igualment en un context bèl·lic, «fer jaç l’enemic» és destruir-lo. Si parlem de llocs, diem que els fem jaç quan els sovintegem o en fem molt d’ús; per exemple, fer jaç una botiga de roba o un bar vol dir anar-hi sovint a comprar o bé anar-hi només una vegada però fent molt de gasto. «Fer jaç» pot significar també esgotar les energies i donar tot de si mateix en una activitat; per exemple en una festa en què hi ha abundància de coses per a gastar, com ara tabac o alcohol. Amb el sentit de destruir o fer trontollar les coses establides, es pot gastar en qualsevol camp humà, com per exemple el científic —fer jaç una teoria establida, causar sensació—. Ací baix teniu alguns exemples reals extrets d’internautes valencians:
«Ja en el poble vàrem fer jaç un forn que hi havia i vàrem berenar».
[Hi van fer molt de gasto]
(D’este blog sobre senderisme)
«Xiquet, que qualsevol dia d’aquests em passe per ta casa amb el súper disc extern que m’he comprat. Vaig a fer-lo jaç! No em puc perdre aquestes novetats!»
[usar molt, traure molt de profit]
Comentari d’un diàleg entre dos internautes
«El llibre Món animal, de Jordi Colonques, és d’aquells que t’alegren el dia i també te’l poden fer agre pel mateix preu. Un volum fresc i contemporani, un baló d’oxigen per a una narrativa que comença a fer jaç els estretors del cànon imperant».
[trencar motles establits, innovar]
(adaptat del blog Sota la creueta)
Cal dir que aquesta colla antes sempre anava amunt i avall tots ben bufats perquè s’arreaven una botella de vi cada u. Feen algo de mal però en el fons eren ben bons. El bar el feen jaç.
[sovintejar i consumir molt]
(d’este wikispace)
La paraula jaç és sovint mal escrita, segurament per la influència de la pronúncia apitxada o ensordida. Per això, no és gens estrany que trobeu escrit «fer xas», «fer txas» o «fer chas», si bé la correcta és jaç. La paraula té diversos significats, un d’ells és el de restoll o palla de l’arròs que queda en un camp després d’efectuar la sega, una activitat que implica una cert sentit de destrucció i arrasament (tallar amb corbelles i falçs) que es fa per traure’n un benefici per al consum (el cereal). D’este ús literal de l’expressió en el context agrícola provenen, segurament, els usos en sentit figurat expressats més amunt.
-------------------------------------
The figurative expression fer jaç —literally, ‘to make stubble’— means, depending on the context where it is used, ‘to consume’, ‘to exhaust’, ‘to use frequently’, ‘to visit frequently’ or ‘to destroy’. In a competition, you «make stubble» out of your opponent when you beat him quickly and easily. You make stubble out of a shop when you go there frequently or spend lots of money in it. You make stubble out of a new computer when you spend the whole day using it.
7 comentaris:
Esta espressió l'he sentida dir moltes voltes a la meua sogra (ella és de Catarroja), però no sabia com s'escrivia, em pensava que s'escrivia: "fer xas" (perque ella la pronuncia amb accent apitxat), la gasta molt sovint, diu per exemple: "les meues filles fan jas les creïlles fregides", volent dir que se les menjen molt bé i molt ràpidament.
Molt interesant l'entrada, com sempre.
No l´havia sentit mai. Quant apren amb tu!
Genial! Gràcies per estes explicacions tan aclaridores. Un estima més sa llengua amb iniciatives com la teua.
Ara, fins que no he llegit que també es pronuncia "xas" no sabia que jo també la gaste a sovint...
Genial! Gràcies per estes explicacions tan aclaridores. Un estima més sa llengua amb iniciatives com la teua.
Ara, fins que no he llegit que també es pronuncia "xas" no sabia que jo també la gaste a sovint...
Gràcies a tu, Nando per passar-te i per comentar. Si se t'acudix cap expressió, quan vullgues ens la proposes!
PS: Jo també tinc eixa camiseta del Camí!
Molt bona l'explicació. Jo no la vaig sentir fins posar-me a eixir amb la dona. Sols afegiré q crec q el sentit concret d'on vindria és el jaç o llit o eixuts q es tiraven a la quadra i als corrals per a fer fem. Cosa q explica el sentit de destrucció. Em fa gràcia q alguns castellans de València l'hagen adoptat i "lo hagan todo txas" ;)
Molt interessant això, Ferran! Gràcies pel teu comentari i per fer millor Speaking Valencian.
Publica un comentari a l'entrada