divendres, 30 de desembre de 2011

The bite gets stuck


Val.: «Parar-se el mos»

Diem que a algú se li ha parat el mos quan se li ha entravessat un osset, una espina o qualsevol tros de menjar a la gola. Esta locució verbal també s’usa en sentit figurat, quan a algú es queda astorat ―o amb un nuc en la gola― per alguna sorpresa que li han donat ―com ara una notícia que no esperava―, sense que necessàriament estiga menjant res. També es pot dir «se m’ha parat el mos a la gola», si bé sovint el complement ‘a la gola’ s’omet perquè se sobreentén. 

Exemples: 

«A més d’un se li va parar el mos quan va veure que el seu nom apareixia a les revelacions de la trama de corrupció més gran que hi ha hagut a la història de l’Estat espanyol». 
(d'un article del diari L'informatiu

------------------------------------------------------------------- 

The set-phrase «parar-se el mos a la gola» ―literally parar-se (‘get stuck’) el mos (‘the bite’) a la gola (‘in the throat’)― means that somebody got a lump in his throat. The sentence can be used in a literal sense, when somebody has a piece of food stuck in the throat, but also in a figurative sense, when somebody is shocked by a surprise, for example, after hearing some bad news. 

Notice that, in Valencian, el mos (‘the bite’) is the subject of the sentence, parar-se (‘to get stuck’ or ‘to stop’) is a reflexive or pronominal verb, whereas in English the pronoun would be the subject, and a la gola (‘in the throat’) is an adjunct, as it is optional. In the examples hereunder, you’ll see how the Valencian syntax differs from the English word order: 

Se m’ha parat el mos [a la gola] = I got a lump in my throat 
Se t’ha parat el mos [a la gola] = You got a lump in your throat 
Se li ha parat el mos [a la gola] = He got a lump in his throat 
Se’ns ha parat el mos [a la gola] = We got a lump in our throats 
Se vos ha parat el mos [a la gola] = You got a lump in your throats 
Se’ls ha parat el mos [a la gola] = They got a lump in their throats

dimarts, 27 de desembre de 2011

Stick to the wheel

Val.: «Apegar-se a roda» 

Diem que una persona «s’apega a roda» quan s’incorpora en alguna activitat o projecte que està a punt d’iniciar-se i en la planificació del qual no havia participat. La ‘roda’ representa el pla que una o diverses persones pràcticament ja han posat en marxa, i el nouvingut s’hi ‘apega’, és a dir, s’hi incorpora o s’hi integra. 

L’expressió s’utilitza sobretot en contextos esportius i lúdics ―quan algú s’apunta a una activitat en què no se l’esperava, sovint en el darrer moment―, però es pot aplicar a qualsevol empresa. 

Exemples d’ús: 

«No m’apegaré a roda en esta aventura perquè em conec i al cap de dos dies reballaria el baix per la finestra. Vaig avorrir música quan estava a l’escola»
(resposta d’un internauta a la proposta de formar un grup de música) 

«Acompanyaré el meu gran amic i la farem juntets, si algú vol apegar-se a roda benvingut serà, estaria orgullós de poder córrer en la vostra companyia»
(Fòrum sobre la XII Volta a peu d’Alginet)  

«I ara a pel GR-10 extrem, i no podran amb nosaltres... ens queden molts de quilòmetres per fer. El que vullga està convidat ha apegar-se a roda»
(apunt de blog sobre una cursa de muntanya) 


------------------------------------------------------------------ 


Somebody “s’apega a roda” ―literally, ‘sticks to the wheel’― when he joins any activity or project conceived by others, a plan already set up and ready to set in motion when he decides to take part. The wheel represents the plan, and the newcomer ‘sticks to it’, that is to say, joins the group. This idiom is often used in recreational contexts or sport activities, when somebody wants to participate at the last minute.

diumenge, 25 de desembre de 2011

To rub the wall

Val.: «Passar la mà per la paret»

«Passar la mà per la paret» significa no aconseguir lo que u vol, quedar-se sense lo que u desitja obtindre o creu que d’alguna manera li pertany. Es diu sovint en contexts pecuniaris, quan u no rep uns diners que hauria de cobrar o també, en general, quan viu en condicions econòmiques difícils (en cas que siga realment pobre, diríem que «no té on caure mort»). També es diu sovint que algú passa la mà per la paret quan no aconseguix lligar o, en general, quan mai no practica el sexe. Amb tot, esta frase feta es pot aplicar en molts altres contexts en què algú no assolix els seus objectius; per exemple, quan un pescador no pesca res en tota una jornada, podem dir que ha passat la mà per la paret.

Quant a l’origen i el significat de la frase, jo interprete que fregar la paret amb la mà es tracta d’un acte inútil, que no aporta res, ja que en acabant la mà queda buida igual que estava. La persona toca la paret ―una cosa anodina― en comptes de la cosa que desitjava.

Exemples d'ús:

«Enguany passem la mà per la paret en els Premis Ovidi, però estem engrescadíssims amb l’escena esplendorosa de música en valencià que tenim».

(Twitter del cantautor Pau Alabajos, nominat al millor disc de cançó, premi que finalment no va obtindre).

«"Marca, Cope, la Sexta, Ser i As, només ells tenen tracte preferencial del Reial Madrid. La resta, passem la mà per la paret", ens comenta un periodista a la nostra pregunta sobre la relació entre el club i els mitjans de comunicació».

(Article esportiu del diari L’informatiu).

-----------------------------------------------------

In Valencian, the set-phrase “to rub the wall” ―Passar (‘to rub’) la mà (‘one’s hand’) per (‘along”) la paret (‘the wall’)― is used when someone does not get what he wants or what, in a way, he think belongs to him. Somebody “rubs the wall”, in a figurative sense, when he does not receive any payment for some job he has done, and consequently remains broke. Likewise, when talking about sex, a person “rubs the wall” when he hits on someone unsuccessfully.

This set-phrase can be applied to many contexts where somebody fails in his attempts to achieve his goals. For instance, when a fisherman does not catch any fish all day: he did nothing but “rubbing the wall”.

Regarding the meaning and origin of the idiom «to rub the wall», it probably means that rubbing a wall with your hand is an useless act, as when you finish your hand remains empty just as it was. Also, a person touches the wall ―an insubstancial object― instead of touching the thing he desired.

dissabte, 17 de desembre de 2011

He owes more than he breathes

Val.: «[Algú] deure més que alena»

Es diu que algú deu més que alena quan algú està molt endeutat. Es tracta d’una hipèrbole o exageració, ja que «alenar» —o siga, respirar—, és una acció que fem contínuament.

Sovint esta frase feta ve acompanyada de l’aposició «... i alena més que un porc», que fa referència al ronc que fa un porc al respirar, o bé a la seua capacitat pulmonar.

Exemples d'ús:

«L’ajuntament devia més que alenava i era incapaç d’afrontar les exigències d’uns serveis de qualitat».
Blog d’un internauta de l’Alcúdia de Crespins

«Després de set anys que eixa família Estellés van vendre els terrenys —que estaven desesperats per vendre’ls perquè devien més que alenaven—, una vegada venuts i cobrats anaven dient que eren rics».
Blog sobre la població de Llosa de Ranes

----------------------------------------------------------------

In Valencian, we say that someone ‘owes more than he breathes’ when someone is in serious debt. It is an obvious overstatement (an exaggeration or hyperbole), as breathing is something we do all the time. A normal sentence would sound as follows:

Eixe (‘That man’) deu (‘owes’) més que (‘more than’) alena! (‘he breathes’).

Often, this idiom is followed by the apposition …i alena més que un porc (‘and he breathes more than a pig’), which refers to the snorts pigs make when they breathe, and probably to their lung capacity.

dijous, 8 de desembre de 2011

Don’t beat about the bush

Val.: «No parar-se en brosses»

Dir una cosa sense parar-se en brosses és comunicar alguna cosa sense preàmbuls ni subterfugis, sense anar-se’n en raons, contindre’s, demorar o adornar inútilment el que es vol dir. «Brossa», en este context, pren el sentit figurat de «paraules inútils dins d’un raonament». Igualment, fer una cosa sense parar-se en brosses significa actuar sense dubtar, sense posar-se obstacles inútils.

Expressions sinònimes: no vacil·lar, no dubtar, no tindre miraments, no anar-se’n en raons, anar al gra.

Exemples d'ús:

«Fa falta que a la gent li aplegue el missatge, i com he dit no ens pararem en brosses». (paraules d’un polític)

«La senyoreta de Riba-roja no es va parar en brosses: li preguntà a boca de canó si li semblava correcte citar-se amb ETA a Perpinyà». (tret d’este blog)

«Ell no devia parar en brosses, com diuen al meu poble. Perquè els ornits van al gra». (tret d’este blog)

-------------------------------------------------------------------

‘Beat about the bush’ means to avoid getting to the point or to embellish a speech by means of useless talking. There is a Valencian idiom very similar to this one: Parar-se (‘to stop’) en (‘at the’) brosses (‘dead leaves’, ‘cut branches’ or ‘brush’).

diumenge, 20 de novembre de 2011

The handle is more expensive than the hoe itself


Val.: «Val més el mànec que l’aixada»

Es diu quan canviar una peça d’un aparell o d’una màquina ens costaria més car que comprar un nou aparell, i per tant, no val la pena efectuar la compra o reparació.

Exemple:

«Li feren un pressupost de la reparació del cotxe, però valia més el mànec que l’aixada, així que decidí portar-lo al cementeri de cotxes».

------------------------------------------------------------------

Sometimes it’s not worth to repair a car, a computer, etc., because the spare parts are much more expensive than getting a new one.

Literally:

Val (‘it costs’) més (‘more’) el mànec (‘the handle’) que (‘than’) l’aixada (‘the hoe’)

diumenge, 13 de novembre de 2011

A la dula


Val. «A la dula»

«Criar-se a la dula» significa criar-se amb tota llibertat, sense la vigilància de ningú. Se sol dir dels xiquets que viuen al carrer amb escassa atenció educativa per part de sos pares. «Anar a la dula» vol dir anar pel carrer ―especialment la gent jove― de manera avalotada, sense fer res de profit. De fet, en sentit figurat, una dula és una colla de jóvens que fan escama.

En sentit estricte, la dula era un sistema d’explotació ramadera característic dels llocs on hi havia explotacions de bestiar petites o molt disseminades. El mot (de l’àrab daula) s’aplicava primerament als terrenys on es portava a pasturar els animals, i finalment passà a designar el procediment mateix: cada propietari aportava les seues ovelles o cabres a un ramat comunal, i entre tots pagaven el sou d’un o més pastors, anomenats «dulers», que cuidaven els animals durant el dia. Este sistema va deixar en la parla popular frases fetes com les referides més amunt, que volen dir comportar-se i viure de manera incivilitzada, com animals salvatges, com el ramat.


---------------------------------------------------------------

«Criar-se a la dula» means to grow up with complete freedom, without the parents’ vigilance. This set phrase is often used to refer to children living on the streets with little educational attention from their parents. «Anar a la dula» refers to wander around the streets ―especially young people― making a row or doing nothing. In fact, in a figurative sense, a dula is a gang of youngsters making noise.

In the literal sense of the word, dula is a cattle farming system. The word was applied to the plot of land where the livestock was put out to pasture. It eventually came to refer to the procedure itself: each owner brought his sheep or goats to a communal cattle and paid a shepherd (called duler) to take care of the animals during the day. This system left in the popular language expressions such as the referred above, which mean to behave and live in an uncivilized way, just like animals, just like cattle.

dimarts, 1 de novembre de 2011

En bajoqueta



Val. «Estar en bajoqueta»

«En bajoqueta» vol dir ‘a mitjan fer’, ‘poc avançat o preparat’. Diem que una tasca, faena o projecte està en bajoqueta quan encara no està preparat o enllestit, quan el tenim embastat però està encara està lluny d’acabar-se. També una persona pot estar en bajoqueta, quan una situació l’agafa desprevingut o poc preparat. La locució prové, probablement, del fet que la baina de la bajoca o ferradura és de color verd, i com sabeu, «estar verd» significa ‘no estar preparat, no tindre experiència’, ja que eixe és el color de les fruites que no estan encara madures. Vejam-ne alguns exemples:

«A vore si ens fem l’ànim i mirem un bressol per al bebé, la pintura per a l’habitació, sanefes boniques… que el temps se’m tira damunt i ho tinc tot en bajoqueta!» [ho diu una mare embarassada]

«El procés de creació de l’associació està de moment en bajoqueta, tenim tota la paperassa per fer»

«Tinc la casa en bajoqueta» [= no preparada, no presentable, encara sense endreçar o netejar]

«L’equip contrari ha pressionat molt dels del principi del partit, i l’atac ens ha agafat en bajoqueta». [= desprevinguts, freds]

«Calla d’una vegada i vine cap ací que arribarà Ximo i ens agafarà “en bajoqueta”»*.

-------------------------------------------------------------

Bajoqueta is the Valencian word for the green bean and the idiom En bajoqueta means ‘unfinished’. We say that a work or a project is en bajoqueta when ideas are put together but progress is not still being made, so the work is far from being finished. This idiom is also used when a situation catches someone unawares, so we say ‘to catch somebody en bajoqueta’. In this idiom, the green colour is a metaphor meaning ‘not prepared, not having experience’, since green is the colour of unripe fruit.

*Estimada Anuchka, obra de teatre de Carles Alberola. Col·lecció Teatro Siglo XXI, Universitat de València (pàg. 44).

dimarts, 9 d’agost de 2011

Those who stumble on a plain… what will they do when going uphill?


Val. «Qui entropessa en lo pla, en costera què farà?»

Significa que aquells que s’atorrollen o s’abaten davant la mínima dificultat en la vida, segurament ho tindran molt difícil per a superar situacions realment difícils que se li puguen presentar.

------------------------------------------------------

It means that those who get anxious at the slightest difficulty will surely find it hard to overcome difficult times that might come in the future.

To go to Garcia’s place


Val. «Anar a ca Garcia»

«Anar a ca Garcia» és una manera jocosa de comunicar a les persones al nostre voltant que ens n’anem a fer de ventre, o siga, a defecar; és una mena d’eufemisme i alhora un joc de paraules, perquè la frase conté amagada la paraula tabú: ca Garcia.

----------------------------------------------

Go to Garcia’s place is a humorous way to say you’re going to the toilet to have a bowel movement, that is, to defecate, or in other words, to do a number 2. Ca means in Catalan ‘somebody’s place’, and Garcia is just a common Spanish surname (in this case, the owner of the place). You may think that this has nothing to do with the fact of defecating, but it makes sense because there is a play on words in the sentence. It comes from the fact that the Catalan word for ‘to shit’ is cagar, a taboo word that, if you pay attention, is hidden inside the sentence: ca Garcia.

dilluns, 18 de juliol de 2011

Coffee and cigarette, turd


Val.: «Café i cigarro, cagarro»

Este refrany ens recorda les propietats laxants del café i del tabac.

---------------------------------------------------------

This saying reminds us about the laxative properties of coffee and tobacco.

divendres, 10 de juny de 2011

To be crazier than a sackful of cats


Val. «Estar com un cabàs de gats»

Esta comparança tan sols és una manera expressiva i hiperbòlica de dir que algú no té esme o trellat. Com podeu imaginar, un animal tan independent i indòmit com el gat podria acabar trastornat si es quedara durant algun temps enclaustrat amb congèneres seus dins d’un sac.

Exemples literaris:
«Estic com un cabàs de gats, en quin cap cap?, la llet calenta amb la calor que fa!»
Pep Castellano, Al punt de mira (pàg. 13)

Variants: «Estar com un sac de gats»

----------------------------------------------------------------

This comparison is just an expressive and hyperbolic way to say that someone is not in his right mind. As you can imagine, such an independent and untamed animal could end up disturbed if it stays shut in a sack together with some of its kind.

dilluns, 16 de maig de 2011

To enlarge somebody’s ass

Val. «Fer el cul gros a algú»

Fer el cul gros a algú significa adular-lo, dedicar-s’hi servilment, per obtindre alguna cosa a canvi o perquè esta persona tinga una bona opinió de nosaltres. Són expressions sinònimes «portar la lliurea», «fer la rosca» o «fer la gara-gara».

Exemple: Sempre fa el cul gros als professors per aconseguir bones notes.

-------------------------------------------------------

Fer el cul gros a algú (‘To enlarge somebody’s ass’) means to suck up to somebody, to benefit somebody to get something in exchange or just to make that person think well of you.

dissabte, 23 d’abril de 2011

It always rains when there's no school

Val. «Sempre plou quan no hi ha escola»

Amb este refrany lamentem quan arriba un període de vacances i no ens acompanya el bon oratge.

--------------------------------------------------------

With this saying we express our ennui when holidays arrive and the weather is rainy and windy.

dijous, 10 de març de 2011

To be more afraid than the night watchman


Val. «Tindre més por que un sereno»

Tindre més por que un sereno significa tindre molta por. Es diu això perquè el sereno era, antigament, el vigilant nocturn d’un poble, un funcionari encarregat de fer ronda de nit pels carrers en servei de vigilància, que també cantava les hores, deia quin temps feia o prestava auxili als veïns. Com a rondadors de la nit, els serenos estaven exposats al perill, per això es pressuposa que de tant en tant patien temor.

----------------------------------------------------

To be more afraid than the night watchman means to be really scared. As night watchmen were people who worked at night, they were more exposed to danger. This is why people assume they sometimes got a fright while working.

divendres, 18 de febrer de 2011

Have it warm and warm your body


Val. «Calentet i al cos»

Esta frase que se sol dir just abans de prendre una beguda o un àpat calent, a manera de desig per a que se’ns assente bé.

------------------------------------------------

This is a sentence people say before drinking or eating something warm and pleasant, as a wish that it makes us feel be better, it does good to our health.

dimarts, 1 de febrer de 2011

To share a pig


Val. «Tindre un porc a mitges»

Quan diem que dos persones tenen un porc a mitges volem dir que tenen un negoci conjunt, els guanys del qual, lògicament, compartixen. D’ací sorgix el refrany «Porc a mitges mai és gras» que expressa les conseqüències negatives de compartir un negoci, o siga, que com u no n’és mai l’amo absolut, no en trau mai molt de benefici.

Com que la llengua és rica i creativa, l’expressió tindre un porc a mitges es pot utilitzar també en altres contexts que no tenen a vore amb el negoci, sempre que hi hagen dos persones que mantenen una relació de la qual trauen algun profit. Per exemple, en cas que sospitem que dos persones mantenen una relació amorosa il·lícita, d’amagat dels altres, podem dir que «Estos tenen un porc a mitges» ja que tenen una relació (una espècie de «negoci») del qual estan traent un profit ―sentimental o sexual, en este cas― que, per cert, no està aprovat per la societat.

-------------------------------------------------

When we say that two people are sharing a pig, we mean that they share a business. Therefore, naturally, they also share its profits. Hence the saying Porc a mitges mai és gras (= ‘A shared pig never gets fat’) explains the negative consequences of sharing a business, namely, you don’t get out much profit of it because you have to share every penny you earn.

As language is creative and rich, one may also use the expression ‘to share a pig’ in other contexts. For instance, when there are two people having a relationship from which they get out some kind of benefit. For instance, if you suspect that two people you know are having an affair, you may express it saying Estos tenen un porc a mitges (= ‘These two are sharing a pig’), as they have a relationship (a kind of “business”) they take some benefit from (that is, sexual or sentimental benefit).