dilluns, 22 d’octubre del 2007

On fridays, tender beans; on thursdays, beans with eggs

Val. «Divendres, faves tendres; Dijous, faves amb ous»


This expression is used as a rhyme with no moral lesson implied. It refers to the food you are supposed to eat on thursdays and fridays.

--------------------------------------------------------------

Esta és una rima sense cap implicació moral. Es referix a lo que s’hauria de menjar els dijous i els divendres.

That is blowing and making bottles


Val.: «Això és bufar i fer ampolles»


Bufar i fer ampolles significa, ser [una cosa] molt fàcil de fer.

----------------------


We use this expression when we try to encourage somebody to do something or when we mean that something we did was very easy. It basically means "that's very easy to do".

🇬🇧 Similar expressions in English: 


To be as easy as a pie


🇪🇸 Similar expressions in Spanish: 


Ser [algo] coser y cantar

diumenge, 21 d’octubre del 2007

That is as true as if you ate pears and you shit them in one piece


Val. «És de veres com si menjares peres i les cagares senceres»


Quan algú fa cara que no s’acaba de creure un comentari que un altre ha fet o una història que algú ha contat, se sol tractar de convéncer-lo de que es tracta d’un fet cert amb esta contestació rimada.

Exemple dialogat:
—Saps què? La Xaro s'ha posat mamelles.
—Què dius! Jo la viu l’altre dia i estava com sempre, com una post de planxar. No pot ser de veres...
—És de veres, com si menjares peres i les cagares senceres.

-------------------------------------------

When somebody is sceptic about what other has just said and makes a comment or gestures showing his mistrust, it is common to remark that the previous affirmation is true by making this reply which makes a funny rhyme in Valencian.

dimarts, 9 d’octubre del 2007

To catch the ship


Passatgers embarcant al Titanic

Val. «Agarrar el barco»

Supose que antigament no era tan senzill ni tan segur embarcar-se en un viatge amb vaixell. El trajecte amagava molts riscs i u mai sabia si tornaria a casa sa i estalvi. Per això —perquè agafar un vaixell era una empresa molt més seriosa i complicada que hui en dia― l’expressió «agarrar el barco» es va convertir en un eufemisme de «morir».

--------------------------------------------

In the old days it was not so easy and safe to embark on a voyage. There were many risks implied and you could never know if you were ever going to come back home. Thus, catching a passenger ship on a long voyage meant something much more serious than nowadays. Maybe because of this, the expression Agarrar el barco became an euphemism for ‘dying’.

Exemple: No fumes tant o prompte agarraràs el barco

E.g. Don’t smoke so much or you’ll catch the ship very soon

dilluns, 8 d’octubre del 2007

To the table and bed, at the first shout*

Val. «A la taula i al llit al primer crit»


El menjar és per als valencians, a més d’una necessitat, un ritual i un plaer en tota regla. L’acte de reunir-se tots junts al voltant d’una taula, amb ganes de gojar dels plats saborosos i llargament esperats que els nostres majors han cuinat… això és molt important en les nostres vides. Especialment els diumenges o en les ocasions especials, u ha d’estar a taula a hora per a que tots comencen a menjar alhora. Encara que puga paréixer paradoxal per als mediterranis, a vegades hem de respectar els horaris i ser puntuals, com ara en menjars familiars o la nostra cita personal amb el llit, per a descansar prou per a afrontar el dur dia de treball que nos espera al sendemà. Esta expressió representa tot això: el primer crit representa la primera vegada que ta iaia et crida per a anar a taula o quan ho fa per a que et gites.

------------------------------------------

Meal is for Valencians not just a necessity, but every inch a ritual (and a pleasure). The act of gathering together around a table, with everyone eager to enjoy a long-prepared and tasty meal cooked by our elders is very important in our lives. Especially on Sundays or special occasions, one must be at table at the right time so that everyone starts eating at the same time. Even though it may seem paradoxical for Mediterranean people, sometimes we have to respect timetables and be punctual for certain meetings, as family meals or our personal appointment with our bed in order to rest enough to face the following working day. This expression stands for all this: the first shout stands for the first time your granny calls you to come to table or when it is time to go to bed.
Note: notice how llit (‘bed’) rhymes with crit (‘shout’).

Linguistic clarifications:

*The expression could also be 'To the table and bed, at the first call', but 'shout' preserves the way we call somebody, sometimes raising our voice more than necessary… In fact, in Valencian, both ‘to call somebody’ and ‘to shout at somebody’ can be expressed with the same verb: cridar.

divendres, 5 d’octubre del 2007

To embitter more than the broom


Val. «Amagar més que la retrama»

Just like the expression ‘To embitter more than the oleander' (Amargar més que el baladre), this expression is used when we mean that something is very embittering. By analogy, it can also be applied to a disagreeable person.

--------------------------------------------

Igual que l’expressió «Amargar més que el baladre», esta es diu quan alguna cosa amarga molt. Per analogia, també es pot aplicar a una persona desagradable, negativa i pessimista.

Linguistic clarifications:

Retrama (‘broom’ in English) is a plant having long slender branches and racemes of yellow flowers. The word retrama is used in Valencia and Eivissa as a synonym for the standard Catalan word ginesta.

--------------------------------------------

La retrama és un arbust de la família de les papilionàcies, amb tiges verdes semblants a joncs i poques fulles, de flors grogues i oloroses. Retrama és la paraula que s'utilitza a València i Eivissa, mentres que el mot estàndard és «ginesta».

dimecres, 3 d’octubre del 2007

To end up like the Dawn Rosary

El rosari de l'aurora, d'Eugenio Lucas Velázquez

Val: «Acabar com el rosari de l’aurora»


The Dawn Rosary is a collective devotion carried out at dawn in which people say and sing the Lord’s Prayer and the Hail Mary throughout the streets of a given town. One of the first signs of anticlericalism of 1868 was trying to spoil this practice. This fact gave rise to real pitched battles.

----------------------------------------

Acabar com el rosari de l’aurora significa acabar malament, amb baralles. El rosari de l’aurora és una devoció practicada col·lectivament en què es canta el rosari pels carrers d’una població a primera hora del matí. Un dels primers signes anticlericals de 1868 va ser l’intent de desbaratar eixa pràctica, cosa que va originar autèntiques batalles campals.

Exemple: «La festa acabà com el rosari de l'aurora, fins i tot la policia hi hagué d'intervenir»

E.g. «The party ended up like the Dawn Rosary: even the police had to intervene»

Font: Etimologies parèmiques

dimarts, 2 d’octubre del 2007

This is like shitting on oneself and not wiping one's bottom

Val. «Ser [una cosa] per a cagar-se i no torcar-se»

Es diu que una situació és per a cagar-se i no tocar-se quan és increïble, inesperada o sorprenent.

------------------------------------

When a situation is per a cagar-se i no torcar-se (literally, per a [‘like’] cagar-se [‘shitting on oneself’] i no [‘and not’] torcar-se [‘wiping one’s bottom’]), we mean that a given situation is extremely surprising and unexpected. Sometimes the expression involves a shade of gossip, as normally we use this expression when talking about some other’s lives.

Go and knead clay

Val. «Vés a pastar fang!»

When you send somebody to knead clay you are telling him/her rudely to go away from you. This is usually said when you are really angry. It can be said for example as a reply to a comment that you deem offensive.

---------------------------

Enviar a algú a pastar fang és expulsar-lo de mala manera, amb paraules despectives o violentes.

dilluns, 1 d’octubre del 2007

That costs a Potosí


Val.: «Valdre un Potosí»

Potosí és una ciutat minera de Bolívia que va produir molta riquea durant el segle XVI fins a convertir-se en una gran ciutat. Gran part de la plata que es portava des d’Amèrica fins a Espanya venia d’eixa ciutat. Per això, «un potosí» va passar a ser sinònim de «una fortuna». Dir que una cosa val un potosí és una expressió que encara s’usa per a dir que una cosa val molts diners.

Exemple:

«Sobre el tema de la impressió, imprimir imatges a color en gran format costa un potosí».
Comentari del fòrum d’un videojoc

--------------------------------------------

Potosí is a mining town in Bolivia which started to produce incredible wealth during the 16th century, becoming a large city. Most of the silver that was brought to Spain from America came from there. Thus, un Potosí became synonymous with ‘a fortune’. This is an expression that you may still hear from Valencian elders when they mean that something costs lots of money.