dilluns, 30 de desembre de 2013

To draw a line


Val.: «Deixar ratlles fetes»

«Deixar ratlles fetes» vol dir lluir-se, sobreeixir, adquirir avantatge sobre els altres. Principalment es diu en referència a una acció positiva (en els exemples 1 a 3 vol dir ‘suscitar entusiasme’ o ‘tindre èxit’). Tanmateix, els valencians també usem l’expressió en sentit irònic, amb la qual cosa diem que algú deixa ratlles fetes quan destaca per un mal comportament (exemples 4 i 5).

Sobre l’origen de l’expressió, pareix que deixar una ratlla és un acte simbòlic, la constatació d’una marca o rècord.

Exemple 1:
«Que es preparen tots: només dic que porta una bici clàssica de la marca Mendiz. Eixa bici ha deixat ratlles fetes i n’està deixant. El dissabte dia 14 pujava com un avió [...] No podien seguir-lo».
Comentari de Paquita la del bar en el blog Passió Ciclisme Alqueries

Exemple 2:
«Se fa saber, als del poble i forasters,
que el dijous d’esta setmana s’escomencen en Borriana
de les grans Falles les festes, que enguany deixaran ratlles fetes
pel seu art i esplendor, per sa gràcia i bon humor».
Fragment del pregó de 1945 de les falles de Borriana, extret i adaptat del blog Las fallas de Burriana.

Exemple 3:
«Si [el novel·lista escriu] amb un estil propi i inconfusible, ja tenim els elements imprescindibles per a bastir una obra que deixarà ratlles fetes».
Del blog Ofici de lector

Exemple 4:
«Ma mare m’ha explicat que ‘Deixar ratlles fetes’ significa ‘quan una persona molt rodera es fa de notar per les seues accions allà per on va, sempre amb mala idea’.
Comentari de Sergi en el blog Des de Llíria cap a Ítaca

Exemple 5:
«Ací a Benaguasil deixar ratlles fetes significa ‘deixar rastre’ en el sentit que s’ha fet alguna trastada. No deixar darrere molt bona impressió».
Comentari de Carles en el blog Des de Llíria cap a Ítaca

----------------------------------------

Deixar ratlles fetes (literally, Deixar [‘to leave’] ratlles [‘lines’] fetes [‘done’] means to stand out, to overcome others. The act of drawing a line (in Valencian: fer una ratlla) symbolises a record or an outstanding deed.

Acabar a males dinades


Un diner de l’època de Pere el Gran.

Val.: «Acabar a males dinades»

Diem que una situació acaba a males dinades quan té un final desagradable.

Exemple 1:
«El Jai Alai és joc
propi de les vascongades,
mes importat a València
acabà a males dinades».
Versos desdenyosos de Martí Gadea dedicats a la modalitat basca de pilota.

Exemple 2:
«Farà uns cinc anys, ens reunírem al Rat Penat una colla d’universitaris, procedents tots de la Facultat de Dret, amb l’optimista intenció de confeccionar –no res!– un vocabulari castellà-valencià. [...] El vocabulari acabà, com diem per ací, a males dinades».
Joan Fuster: Correspondència 4, Manuel Sanchis Guarner, Josep Giner, Germà Colom, a cura d’Antoni Ferrando. Eliseu Climent, València: 2000, p. 71-72.

Una dinada és, a més de l’acte de dinar, la quantitat d’alguna cosa que es ven o compra per un diner, o siga, per una moneda.

Expressions relacionades: «Acabar com el rosari de l’aurora», «Acabar com el ball de Torrent».

----------------------------------------

Acabar a males dinades means to end up badly. Acabar means ‘to end up’, a males means ‘badly’, and dinada is the quantity of a product one can buy with a diner, that is, an ancient coin.

dijous, 26 de desembre de 2013

El tio bossa!

Val. «El tio bossa!»

Designem algú amb l’apel·latiu «el tio bossa» quan eixa persona té la cara dura, és a dir, quan actua com vol sense importar-li si perjudica un altre. Probablement bossa fa referència a la bossa escrotal, la cavitat a on estan els testicles. No debades, també es sent a la gent dir l’apel·latiu «el tio collons».

Exemple 1:
«Damunt que li faig una cosa p’a regalar-li, agarra i no ve, el tio bossa!»
Comentari en Metroflog

Exemple 2:

«I el xiquet dels collons, angelet, que diu que s’ha quedat a fer-li companyia a la iaia –i que deu ser qui millor s’ho ha muntat per tal de passar el reputejat dissabte d’estiu–, perquè, el tio bossa!, en realitat ha estat amb la casa plena amb els de la seua colla: tots fent-se una fumata general de ‘petardos’ de maria».
Lletres d’intercanvi. Revista digital de la Vall d’Albaida.

Exemple 3:

«El cabró [del pilot] les amollava ben cap a dins, per a que la gent se n’entrara i s’ofegara! Que amollava les pilotes dins el blau de la mar, el tio bossa!»

--------------------------------------------------

Valencians call somebody el tio bossa (literally, el [‘the’], tio [‘guy, bloke’] bossa [‘scrotus’], when he is a cheeky person who acts not thinking about the effects of his actions on others.

To stitch one's mouth


La discrétion, retrat de Pauline Appert

Val.: «Posar-se un punt en la boca»

Posar-se (o cosir-se o pegar-se) un punt en la boca vol dir callar per prudència, deixar de dir una cosa per a evitar situacions negatives. La paraula punt, de l’àmbit de la costura (‘tros de fil que travessa dos peces de tela per a unir-les’), s’usa en l’expressió en sentit metafòric. Les dos peces «cosides» són els llavis.

Exemple:
«Em van entrar ganes de preguntar-li què es pensava que era un matrimoni, però em vaig pegar un puntet a la boca per no llançar a perdre el cas».
Reflexions d’un advocat sobre la vida sentimental d’un client: Busca qui t’ha pegat al dia.

--------------------------------------------------

Posar-se un punt en la boca (literally, posar-se [‘to put oneself’] un punt [‘a stitch’] en la boca [‘in the mouth’] means to remain silent out of prudence.

dijous, 3 d’octubre de 2013

Estar en dansa


Val.: «Estar en dansa»

Que una persona va o està en dansa significa que està actiu, en moviment, fent alguna cosa. A sovint es diu per a emfatitzar que u està fent faena mentres la gent descansa, perquè encara és molt matí o bé perquè ja és molt tard; també quan u està actiu durant un temps llarg. Així mateix, es diu que un procés o una activitat esta en dansa quan està en marxa.

Exemples:

«Jo tots els dies a les set del matí ja estic en dansa».
«Ja fa dotze hores que estic en dansa. Tinc ganes de descansar».
«Anit a les onze de la nit encara estava en dansa».

Variants: «Estar en marxa».

Expressions relacionades: «Estar en bajoqueta».

-----------------------------------------

We would say that a person està en dansa (literally, està [‘he/she is’] en dansa [‘in dance’] when he is working or doing any activity, normally out of home. Often we use that set-phrase to emphasize that someone starts up his daily activity very early, or works till late, while others have a rest. Also, we say that a project, a process or any activity is en dansa when it is underway.

Similar expressions in English: ‘To be underway’, ‘to be in progress’, ‘to be ongoing’, ‘to be awake’.

Neither we have supper nor the father dies


J’ai trouvé cette photo

Val.: «Ni sopem ni es mor el pare»

Diem que «Ni sopem ni es mor el pare» quan es tarda massa en començar una menjada i ens posem impacients. També es diu, en general, quan hi han dos coses per fer i, per algun motiu, no es fa cap de les dos. L’expressió va carregada d’humor negre, ja que sopar és sempre una cosa desitjable, mentres que la mort d’un pare no se sol desitjar.

Hi ha qui explica esta expressió amb una història popular:

«Hi ha una anècdota molt curiosa del Camp d’Elx que encara hui dia s’aplica quan s’està en una situació incòmoda i no se’n sap eixir: Era una família en què el pare entra en coma i criden els fills per tal que, si mor, estiguen tots vora el llit. Abans d’eixir el sol estan tots els germans en la casa. En el camp es matina i a mitjan matí se sol menjar alguna cosa. Arriba l’hora d’almorzar i el pare seguix igual. Arriba l’hora de dinar i tot igual. A l’hora de sopar u dels fills s’alça i diu: Xiquets, mireu lo que vos dic, jo me’n vaig, perquè ací ni sopem ni es mor el pare».
Traduïxc l’anècdota d’esta pàgina.

Variants: «Ni l’agüelo morirà, ni nosaltres soparem», «Ni sopem ni es mor l’agüela», «Ni es mor l’agüelo, ni sopem» «Què fem? Ni plou, ni sopem, ni l’agüela es mor».

------------------------------------------

Valencians say Ni sopem ni es mor el pare (literally, Ni [‘Neither’] sopem [‘we have supper’] ni [‘nor’] es mor [‘dies’] el pare [‘the father’]) when supper time is delayed. Also when it takes a long time to begin to do something and we start getting nervous. The expression is obviously laden with black humor, as usually we are happy to have supper, whereas the death of a father is not something desirable.

dimecres, 2 d’octubre de 2013

The law of the funnel


Val.: «La llei de l’embut (lo ample per a mi, lo estret per a tu)»

Es diu «llei de l’embut» a la situació de desigualtat entre dos grups humans, en què u goja de privilegis i beneficis que l’altre no pot tindre. Se sol dir quan els poderosos imposen una norma injusta que els beneficia o que ells mateixos es permeten no complir. La desigualtat es fa palesa en l’únic «manament» d’eixa «llei»: «lo ample per a mi, lo estret per a tu», en referència a la forma d’un embut. Uns s’emporten la part important dels beneficis i els altres només una xicoteta part.

-------------------------------

We call the «law of the funnel» (llei de l’embut) a situation of inequality between two human groups, in which one of the two enjoys privileges whereas the other bears the brunt. For instance, when the powerful impose unfair rules that benefits them or that they themselves don’t comply with. The disadvantage is explained by means of the only commandment of this ‘law’: «the wide part is for me, the narrow part is for you». In other words, I take the big part of the benefits, whereas you just receive a small amount.

Similar expressions in English: Double standard.

diumenge, 29 de setembre de 2013

Little by little water comes to Canet

Val.: «Xanet-xanet, va l’aigua a Canet»

Este refrany vol dir que a poc a poc s’arriba als llocs, que les coses no s’han de fer precipitadament sinó amb calma i esperant que arribe el bon moment.

«Xano-xano» (de l’italià ciano-ciano, variant genovesa de piano-piano) és un adverbi que significa «a poc a poc» i que es diu especialment del caminar. Ací s’usa el diminutiu xanet per a que rime amb Canet. Quant a l’ús d’eixa paraula en el refrany, trobe tres teories. Segons la primera, es fa referència a un conflicte històric entre llauradors, que afectava l’aigua que arribava al poble de Canet d’En Berenguer per la séquia de Sagunt:

«En el segle XIX, la séquia que uneix estes dos poblacions [Sagunt i Canet d’En Berenguer] no feia el seu recorregut habitual perquè molts llauradors de Sagunt ficaven branques en la séquia (que no era d’obra) per a desviar l’aigua. D’esta forma, cada vegada tardava més a arribar el líquid element als horts del poble del costat».
Llibret de lletres falleres de 2012, pàgina 43.

La segona explicació del refrany també fa referència a un moment històric: les inundacions i riuades que afectaren el litoral valencià en l’any 1957. Pareix que el poble de Canet d’En Berenguer va tardar en rebre els efectes (ho lligc en este blog).

La tercera explicació de l’ús de la paraula canet en el refrany no té res a vore amb el poble. Segons el diccionari DCVB, en Sant Joan de Sineu i en Eivissa es diu canet a una peça de la sénia (el «belitre o cadell»), que és precisament una màquina per a elevar aigua. Trobe que els valencians que conec no interpreten així el refrany, perquè diuen i escriuen «a Canet» i no «al canet».

Exemples:

«Rehabitar [una casa antiga] és un procés que es pot perllongar durant anys, és gairebé impossible apropiar-se completament d’un espai com aquest. Poquet a poquet arriba l’aigua a Canet».
Del blog Plaiboix

«Hola companys, poquet a poquet arriba l’aigua a Canet. De moment 7,8 mm conseqüència dels ruixats dèbils que venim patint dia sí dia no. La setmana que ve és tota una incògnita, com tots els d’ací espere que ploga per poder salvar com a mínim la mitjana del mes».
Del fòrum de l’Associació Valenciana d’Aficionats a la Meteorologia.

Variants: «Poquet a poquet va l’aigua a Canet»; «Poquet a poquet arriba l’aigua a Canet».

Expressions relacionades: «A poquet a poquet s’ompli el potet».

-----------------------------------------------

This proverb means that all things take time to create. We should not expect to accomplish something or achieve success immediately.

In Valencian, the adverb xano-xano (and its diminutive form xanet-xanet) and the expression poquet a poquet mean ‘little by little’. Canet refers to Canet d’En Berenguer, a Valencian town where, long ago, water was hard to bring because the farmers from the neighboring town of Sagunt tried to impede it blocking the irrigation canal with branches. That is why it took a long time for water to get to Canet. However, it eventually arrived.

Similar proverbs in English: «Rome wasn’t built in a day»

dimecres, 25 de setembre de 2013

Lots of love, but not much bread

Val.: «Molt ‘et vull gosset’, però pa poquet»

Esta frase es diu per a criticar que les bones paraules d’algú no van d’acord amb el seu comportament. Els seus afalacs no passen de ser paraules, les seues promeses són només de boca i rarament es complixen.

Exemples:

«Parlen però no actuen. Això és com el qui té un gosset i diu: molt et vull, gosset, però pa poquet. Vosaltres igual, molt voleu la cosa cultural i històrica, però poca dedicació a ella, només de boqueta».
Declaracions en l’acta del ple de l’Ajuntament de Sagunt, 28 d’octubre de 2004.

«El Govern ha reduït l’autonomia financera i operativa de l’Agència Tributària, a la qual tracten amb el discurs del “et vull molt gosset però pa poquet”».
Notícia de Vilaweb. 20 de novembre de 2001.

------------------------------------------------

Valencians say this rhymed set-phrase when someone’s actions and words don’t match, referring to people who make promises or flatter. Their speeches are just hollow words.

Literally: Molt [‘a lot’] et vull gosset [‘I love you puppy’], però [‘but’] pa [‘bread’] poquet [‘little’ / ‘not much’].

dimarts, 30 de juliol de 2013

Good bricklayers dampen first


Home bevent cervesa d’una gerra, de Karel van Mander

Val.: «El bon obrer arremulla primer»

Es diu que el bon obrer (o el bon barber) arremulla primer quan algú beu un glop abans de posar-se a menjar, un acte que es considera adequat i correcte. La comparança amb l’obrer o el barber s’explica, d’una banda, perquè en la faena de paleta és comú amerar les rajoles per a alçar una paret; de l’altra perquè els barbers mullen la cara i el coll dels clients abans d’aplicar-los la crema i afaitar-los, perquè així s’evita irritar la pell.

En l’expressió es juga amb les accepcions de arremullar (o remullar): en el seu sentit bàsic, el verb vol dir ‘amerar’, ‘mullar’, ‘humitejar’ alguna cosa, però col·loquialment també significa ‘beure’ (sovint begudes alcohòliques).

Variants: «El bon barber arremulla primer» / «Bon barber, remulla primer» / «El bon obrer abans d’obrar arremulla».

---------------------------------------------------

Valencians say that El bon obrer arremulla primer (literally el bon [‘the good’] obrer [‘bricklayer’] arremulla [‘dampens’] primer [‘in the first place’]) when somebody takes a gulp before eating, which is considered an appropriate act. The comparison with the bricklayer comes from the fact that they often dampen the bricks prior to bricklaying.

This proverb makes sense because arremullar (= ‘to soak’ or ‘to dampen’) also means ‘to drink’ in colloquial language.

dimecres, 24 de juliol de 2013

To end up under the table


I borrowed the picture from this site
Val.: «Quedar-se baix taula»

Es diu que algú es queda baix taula quan fa tard a una menjada (un dinar o sopar familiar o bé d’una associació, d’un club, d’un casal...) i es queda sense poder participar, perquè no havia reservat plaça o bé perquè ja no queda menjar. Per extensió, l’expressió s’usa també quan u no arriba a temps a una activitat col·lectiva.

Exemples:

«A les deu i mitja quan vam arribar ja no hi havia coca, sols quatre grans de raïm que per banyar-se la boca va anar bé després de pujar la costera de l’ermita, l’any que ve matinarem més per no quedar-se baix taula».
Comentari sobre les festes de Gaianes

«Acabarem el recorregut entrant a un restaurant on no solament recuperarem l’alè i les forces sinó que a més tastarem, si és possible, menjars típics de la comarca. Eixirem sempre a les 8.00 hores des de la Casa de la Cultura. Tan sols cal dir si esteu interessats ja que és convenient per tal que ningú es quede baix taula».
Comentari sobre una excursió

--------------------------------------------------------

Valencians say that someone es queda baix taula (literally, es queda [‘ends up’] baix [‘under’] taula [‘table’] when he arrives late to a dinner and can’t take part in the event, either because he has not reserved a place or because they have run out of food. By extension, the expression is also used when someone does not arrive on time to any type of event.

dimecres, 15 de maig de 2013

To fall down rolled up


Dempsey and Firpo, de George Bellows

Val.: «Caure rollat»

Es diu que algú cau rollat quan perd l'equilibri i cau sobtadament de manera que toca el terra amb tot el cos. Se sol dir en situacions en què algú ha perdut el coneixement o ha entropessat. També es diu en situacions voluntàries, quan, després d'algun esforç, una persona es gita immediatament a descansar. En sentit figurat, es diu que u cau rollat encara que no haja caigut de veres, quan ha vist o ha oït un fet sorprenent. De fet, es diu que un fet és «per a caure rollat» quan eixe fet és increïble, sorprenent, indignant o inclús plaent... Tant que ens podria causar un desmai.

En l'expressió es compara la forma de caure de la persona amb la d'un roll (un objecte enrotllat sobre ell mateix o que té forma cilíndrica), perquè este, quan cau, ho fa de forma precipitada a causa de la forma que té.

Exemples:

«En arribar al “guest house”, vam caure rollats i ens van haver de despertar per fer el “check in”. Ens havien dit que patiríem el mal d'altura i així va ser».
Crònica del viatge d'un bloguer a l'Himàlaia

«A mi no em molesten les pujades, pero hi ha que afluixar una mica el ritme, si no vol u caure rollat».
Comentari d'un corredor de fons en un fòrum

«Esta versió de Purple Rain és per a caure rollat».
Comentari sobre la versió d'una cançó de Prince

Expressions relacionades: «Caure redó», «Caure rollat com un cuc», «Caure [u] tan llarg com és»

----------------------------------------------------------

Valencian people say that a person cau rollat (literally: cau [he falls down] rollat ['rolled up'] when he faints or stumbles into an object, losts his balance and falls down touching the ground with all the body. It is also said when somebody goes to bed after a physical or a mental effort and falls asleep quickly. Figuratively, a person cau rollat when he is very surprised.

Related expressions in English: crumple, fall in a heap, collapse, keel over.

divendres, 26 d’abril de 2013

To last a dew


Val.: «Durar [una cosa] una rosada»

Es diu que una cosa dura una rosada quan dura molt poc de temps. La rosada (les gotetes d’aigua que es formen per condensació del vapor d’aigua) és un fenomen que es dóna en un temps breu, durant algunes hores de la nit. A causa d’eixa brevetat que la caracteritza, «una rosada» passa a significar «molt poc de temps» en esta locució.

Es pot dir que dura una rosada, per exemple, una persona o un animal que mor en poc de temps, o bé un objecte que desapareix, es trenca o es fa malbé poc de temps després d’haver sigut creat o col·locat en un lloc.

Exemple 1:

«Hi han moltes coses que podem fer gratis per a que esta vida que ens dura una “rosà” siga millor».

Exemple 2:

«Les parets d’un embassament que durà una rosada són testimoni impotent de les riuades impetuoses que de tant en tant desboquen els nostres rius».
De la web de l’associació excursionista Caminant pel país

Expressions relacionades:
«Quedar-li [a u] dos (o quatre) rosades»
«Quedar-li [a u] dos (o quatre) tallades de monyo»

Nota sobre la pronunciació: En valencià popular, les formes rosada i rosades es pronuncien, respectivament, rosà i rosaes.

----------------------------------------------

Valencians say that something dura una rosada (literally, dura [‘lasts’] una rosada [‘a dew’]) when it doesn’t last long. The expression comes from the fact that dew (drops of water condensed on a cool surface, from vapour in the air) occurs during the night and lasts a relatively short time span until it evaporates.

dilluns, 22 d’abril de 2013

Write it down on an ice bar


Val.: «Apunta-ho en una barra de gel»

Si algú ens recorda que li devem diners i li contestem «apunta-ho en una barra de gel», volem dir que, ara per ara, no donem importància al deute, no pretenem recordar-nos-en i, per tant, no l’anem a saldar.

A més de l’ús en eixa oració concreta, es diu en general que algú ha apuntat una cosa en una barra de gel quan ha desoït deliberadament un recordatori. No cal dir que un compromís per escrit en una barra de gel dura poc en un país càlid com el nostre.

Exemple 1:

«CCOO visitem regularment el [...] responsable de l’Àrea de Recursos Tècnics (RRTT), per a denunciar i plantejar tot tipus de temes (Contractació, Promoció, Formació, Salut Laboral...). Sistemàticament, ell pren nota dels temes pendents, escrivint-los en una barra de gel. Amb el temps, el gel es fon i, així, la majoria del que havia anotat cau en l’oblit».
Pàgina d’una secció sindical

Exemple 2:

«Guillem [...] té contracte de tres anys des de l’any passat, no volen que continue, però tampoc volen que els coste un duro el tirar-lo [...]. De manera que [...] allí igual dóna firmar un contracte de quatre anys, que en una barra de gel».
Del fòrum Valenciabasket.net

-------------------------

If somebody reminds you that you owe him money and you answer back Apunta-ho en una barra de gel (literally Apunta-ho ['Write it down'] en una ['on an'] barra de gel ['ice bar']), you mean that you play down the importance of the debt, you are not going to make an effort to remember it and, for the moment, you are not going to pay.

In general, people say that somebody has written down something on an ice bar when he has ignored a reminder. A commitment written on an ice bar lasts little in a hot country.

divendres, 29 de març de 2013

Little by little the tin fills up


Val.: «A poquet a poquet s’ompli el potet»

Este refrany ens recorda que per a assolir un objectiu convé ser constant i pacient, perquè les coses que valen la pena a sovint costen molt de temps i d’esforç d’aconseguir. La dita és, amb tot, optimista, ja que augura l’èxit final, simbolitzat per la idea d’un recipient ple.

Expressions relacionades:
«A poc a poc s’ompli el got»
«De mica en mica s’ompli la pica»
«De gota en gota s’ompli la bóta»
«Tota pedra fa paret».

----------------------------------------------

This proverb reminds us that patience is key to success. Success doesn’t come easily, you have to be steadfast and optimistic.

Related expressions in English:
«Everything comes for him who waits»
«First things first»
«Rome wasn’t built in a day».

dijous, 21 de febrer de 2013

To put the streets into place

Val. «Posar els carrers»

Dir que u ha posat els carrers d’un poble és una manera divertida de dir que eixa persona ha començat molt matí la seua activitat del dia; també se sol dir quan un fet ocorre molt enjorn, quan «encara no havien posat els carrers». En comentaris com eixos es juga amb la idea –irreal i infantil, no cal dir-ho– que els carrers són objectes que es guarden per la nit i que es tornen a col·locar en el seu lloc el sendemà, quan es reprén l’activitat humana; que de nit, quan tanquem els ulls, el món al nostre voltant desapareix.

Exemples:

«Avui ens hem despertat de les 5h30’, quan encara havien de posar els carrers».
Comentari en un blog sobre esport.

«Manresa. A les 9 del matí tot just acabaven de posar els carrers. En una botiga encara no han ni enganxat els adhesius als aparadors anunciant que avui (ahir) comencen les rebaixes; ho faran més tard».
Article d’un diari

-------------------------------------------

In Valencian, you say that you’ve put the streets into place (literally posar ‘to place’ els ‘the’ carrers ‘streets’) when you’ve got up very early. It is a funny expression that entails the childish idea that the streets are objects that are dismantled and stored during the night and put back into place at the crack of dawn. People who get up early are responsible for putting streets back into the right place.

dimarts, 19 de febrer de 2013

Estar [un lloc] que pega un pet


Els carrers de Bunyol estan que peguen un pet durant la Tomatina.

Val. «Estar [un lloc] que pega un pet»

Quan diem que un lloc està que pega un pet volem dir que eixe lloc està ple de gent, de gom a gom; tan ple que podria esclatar violentament, com quan l'intestí que, ple de gas intestinal, evacua ventositats a través de l'anus.

Exemples:

«Jo crec que la xifra d’aficionats superava amb facilitat els 3000 espectadors (xifres del club), així que jo calcule que es traurien uns 30.000 euros mínim, a part el bar de l’estadi que estava que pegava un pet i on s’acabaren les existències».
Comentari en un fòrum sobre futbol.

«De tornada cap a la plaça de Sant Agustí, passant per la plaça de bous allò pegava un pet. És un dir, però vosaltres ja sabeu el que vullc dir, treien als toreros a hombros, i la gent se’ls menjava, però la gent continuava anant d’un carrer a un altre, d’ací cap allà, tot un mareig».
Apunt d’un blog faller.

-----------------------------------------------

Valencian people say that a place està que pega un pet (which means that it is going to ‘blow out’ / ‘burst’ / ‘fart’) when it is jam-packed with people.

dimecres, 13 de febrer de 2013

To have little belt

Val: «Tindre poca corretja»

Es diu que algú té poca corretja quan reacciona negativament a qualsevol broma o crítica que li fan; quan, si el punxen, s’irrita de seguida. Es diu en situacions en què es pensa que la persona s’ha ofés per no res. Igualment, es diu que algú té corretja quan té paciència i se sap dominar.

En esta frase feta la corretja simbolitza la paciència de la persona: si en té molta (la té llarga) li l’estrenyen però no li fa mal, perquè li ve ampla; si en té poca (la té curta), per poc que li l’estrenyen li farà mal i se sentirà molest, i és probable que reaccione amb un estufit.

Expressions relacionades: «Tindre el geni albuferenc»

-----------------------------------------

Tindre poca corretja (literally, tindre [‘to have’] poca [‘little’] corretja [‘strap’ or ‘belt’]) means to be sensitive and irritable. You’ll be accused of ‘having little strap’ when people make fun of you without intention of offending, even so you get offended. Also when somebody criticises you and you take it too seriously or you take it personally. In this set phrase the strap or belt symbolises patience.

dilluns, 4 de febrer de 2013

Shall we jump over it or shall we go around it?



Val. «¿La botem o la rodem?»

En moments d’avorriment o indecisió, quan algú pregunta «¿Què fem?», existixen en valencià algunes respostes fixades que usem per a contestar i que rimen amb el que ens han preguntat. Una d’eixes contestacions és «¿La botem o la rodem?». El pronom «la» no explicita la cosa a què fa referència, però fantasiant un poc podem imaginar una roca que ens ix a mitjan camí, davant la qual hem de decidir com continuem avant.

Este tipus de contestacions no es fan per a resoldre el dubte de l’altra persona, sinó simplement per a provocar un somriure al nostre interlocutor.

Una altra resposta fixada i que rima amb la pregunta «¿Què fem?» és «De la palla fem». Si la pregunta es formula en futur («¿Què farem?») se sol contestar amb una altra pregunta: «¿Foc o fugirem?».

-----------------------------------------------

When one is bored or hesitates what to do and asks «¿What do we do now?» there is a funny rhyme to answer that question: La botem o la rodem, which means “Shall we jump over it or shall we go around it?”, as if there were an obstacle in the way.

Those sentences do not solve any doubt but try to make people smile.