Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Places / Llocs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Places / Llocs. Mostrar tots els missatges

dimarts, 1 de maig del 2012

Fer jaç

 
Jaç o restoll d’arròs. Foto de Jordi

Val.: «Fer jaç»


L’expressió fer jaç s’usa en diferents contexts amb els significats de ‘consumir’, ‘gastar en abundància’, ‘utilitzar fins a esgotar’ o ‘destruir’. Per exemple, en una competició o un esport es diu que fem jaç el contrari quan el guanyem de manera clara i contundent. Igualment en un context bèl·lic, «fer jaç l’enemic» és destruir-lo. Si parlem de llocs, diem que els fem jaç quan els sovintegem o en fem molt d’ús; per exemple, fer jaç una botiga de roba o un bar vol dir anar-hi sovint a comprar o bé anar-hi només una vegada però fent molt de gasto. «Fer jaç» pot significar també esgotar les energies i donar tot de si mateix en una activitat; per exemple en una festa en què hi ha abundància de coses per a gastar, com ara tabac o alcohol. Amb el sentit de destruir o fer trontollar les coses establides, es pot gastar en qualsevol camp humà, com per exemple el científic —fer jaç una teoria establida, causar sensació—. Ací baix teniu alguns exemples reals extrets d’internautes valencians:  

«Ja en el poble vàrem fer jaç un forn que hi havia i vàrem berenar». [Hi van fer molt de gasto] 
(D’este blog sobre senderisme)  

«Xiquet, que qualsevol dia d’aquests em passe per ta casa amb el súper disc extern que m’he comprat. Vaig a fer-lo jaç! No em puc perdre aquestes novetats!» [usar molt, traure molt de profit] 
Comentari d’un diàleg entre dos internautes  

«El llibre Món animal, de Jordi Colonques, és d’aquells que t’alegren el dia i també te’l poden fer agre pel mateix preu. Un volum fresc i contemporani, un baló d’oxigen per a una narrativa que comença a fer jaç els estretors del cànon imperant». [trencar motles establits, innovar] 
(adaptat del blog Sota la creueta) 

Cal dir que aquesta colla antes sempre anava amunt i avall tots ben bufats perquè s’arreaven una botella de vi cada u. Feen algo de mal però en el fons eren ben bons. El bar el feen jaç. 
[sovintejar i consumir molt] 
(d’este wikispace) 

La paraula jaç és sovint mal escrita, segurament per la influència de la pronúncia apitxada o ensordida. Per això, no és gens estrany que trobeu escrit «fer xas», «fer txas» o «fer chas», si bé la correcta és jaç. La paraula té diversos significats, un d’ells és el de restoll o palla de l’arròs que queda en un camp després d’efectuar la sega, una activitat que implica una cert sentit de destrucció i arrasament (tallar amb corbelles i falçs) que es fa per traure’n un benefici per al consum (el cereal). D’este ús literal de l’expressió en el context agrícola provenen, segurament, els usos en sentit figurat expressats més amunt. 

-------------------------------------

The figurative expression fer jaç —literally, ‘to make stubble’— means, depending on the context where it is used, ‘to consume’, ‘to exhaust’, ‘to use frequently’, ‘to visit frequently’ or ‘to destroy’. In a competition, you «make stubble» out of your opponent when you beat him quickly and easily. You make stubble out of a shop when you go there frequently or spend lots of money in it. You make stubble out of a new computer when you spend the whole day using it.

dimarts, 25 de desembre del 2007

Don't stop at the pigeon loft

Val. «No parar en torreta»


Es diu que algú no para en torreta quan es belluga molt, quan està sempre en moviment. Se sol dir dels xiquets molt actius, però també dels adults que a causa d’una activitat lúdica, laboral... s’absenten prou dies de sa casa o del lloc on estan normalment.

Exemple:

«Ma mare té raó. Diu que no pare en torreta, que sempre estic fora de casa embolicat en afers musicals».
Comentari d’un músic en el seu blog

Esta locució prové del món de la columbofília: els coloms, llançats a volar pels colombaires, a vegades fan tota la volada sense posar-se en les torretes i colomers situats en el terrat dels edificis.

--------------------------------------------

When someone is a very active person we say that he no para en torreta (literally, no [‘he doesn’t’] para [‘stop’] en torreta [‘in the pigeon loft’]. Normally it is said about restless children, but also about adults who like going out or travelling and are often away from home, like restless pigeons.

dilluns, 20 d’agost del 2007

There where the tuna fish bellows

Val. «Allà a on brama la tonyina»


Dir que una cosa està allà a on brama la tonyina significa que eixa cosa està molt llunt.

---------------------------------------

It’s used for emphasizing the long distance of a place.

dimecres, 15 d’agost del 2007

To have more keys than the organ of Sollana

Val. «Tindre més tecles que l'orgue de Sollana»

It is used to mean that somebody is too touchy, oversensitive, irritable or pernickety.