dilluns, 21 de maig de 2012

The clearer we are, the better friends we’ll become

 

Val. «Com més clars, més amics»

Esta dita popular aconsella que en les relacions amb els altres actuem i ens comuniquem de forma clara, amb franquesa, sense embuts ni subterfugis; que no ajornem lo que convé dir o fer, i, per descomptat, que no amaguem coses o mentim. Si ens comportem així, la conseqüència serà que qualsevol relació serà beneficiosa i positiva. Curiosament, el consell no s’usa precisament en contexts amistosos, sinó en situacions en què dos persones tenen una relació més aïna formal, hi han diners pel mig i, per tant, la possibilitat que una de les parts tracte d’aprofitar-se de l’altra. Per això, la dita es diu quan parlem, per exemple, de negocis o compravendes. «Ser amics», per descomptat, no s’ha d’entendre de manera literal: es tracta d’una expressió exagerada, però sintetitza i transmet de manera senzilla la idea de satisfacció, contentació i positivitat en relacions humanes que podrien arribar a ser tenses.

Exemple d’ús:

«En temps de sequera s’han de repartir el poc que hi hagi. Primer de tot claredat i comptes clars. S’ha d’exposar d’una forma clara i evident els requisits per rebre diners del fons municipal. En un quadre anar marcant les quantitats segons uns barems clars als quals tothom es pugui acollir. Com més clars més amics»
Article sobre el pressupost municipal i el finançament d’entitats.


Expressions relacionades: «Bons comptes fan bons amics»

-------------------------------------------------------- 

Com més clars [The clearer we are], més amics [the better friends] 

This proverb advises to be honest and straightforward; it recommends not to put off something you have to say or do, and it definitely recommends not to lie or to cover up information. If you are honest, any relation or deal will be constructive and positive. This piece of advice is not often used in friendly contexts, but when two people have a rather formal relationship, when there is money involved and one of the parties might try to take advantage of the other. You shouldn’t interpret «Be friends» literally: it is an exaggeration that conveys the idea of satisfaction and positivity in human relations that could be strained.

diumenge, 20 de maig de 2012

There are men, little men and potty chairs

Una antiga cadireta de cagar 

Val.: «Hi han hòmens, homenets i cadiretes de cagar» 

Esta dita classifica els hòmens per categories. Normalment es diu per a insinuar que algú present en la conversació pertany a l’escaló més baix de dita jerarquia —«cadiretes de cagar»—, la qual cosa implica que eixa persona no té les característiques que s’esperen d’un home, com ara valor o força, sinó que mostra les pròpies d’un infant, com són la covardia o la debilitat. L’apel·latiu «cadireta de cagar» és, per tant, usat de manera despectiva. 

Una cadireta de cagar és un bací o orinal que usen els xiquets o els malalts per a orinar o defecar. El sentit figurat es crea a partir d’una metonímia, un mecanisme molt usat en la llengua popular: una paraula adopta el significat d’una altra amb la qual té una relació de proximitat. Com que la cadireta de cagar és un objecte que gasten i toquen els bebés, usem el nom que designa eixe objecte per a anomenar les persones que l’utilitzen, i en este cas concret, les persones que se semblen en alguna cosa a eixes persones. Un cas semblant de metonímia és el que fem servir quan diem que un home és un «sinagües» ―o siga, que és fluix de caràcter i condescendent―: el nom designa una peça de vestir interior femenina; per tant, si anomenem un home així és perquè li pressuposem algun tret característic de les dones: la fluixedat. 

Hi han diverses variants d’este refrany, com ara «En este món hi han hòmens, homenets, homenicos, homeniquecos, cagamandúrries i cadiretes de cagar». D’altra banda, segons el context i la situació, a l’oració se solen anteposar complements de lloc com ara En el món…, En el meu poble o Ací…

--------------------------------------------------- 

This proverb classifies men in three categories. Normally Valencian people say this to insinuate that somebody in the conversation belongs to the lowest category, cadiretes de cagar (literally ‘chairs for shitting’, which means ‘potty chair’). If somebody calls you a ‘potty chair’, it means you are not brave and strong like men are supposed to be, but weak and coward like a baby.

dimecres, 9 de maig de 2012

Those who come after me will herd



Val.: «El que vinga darrere que arree»

Amb eixa expressió es vol transmetre la idea que a algú no li importen en absolut les conseqüències dels seus actes sobre les altres persones, especialment sobre les persones que el relleven o han d’afrontar la faena o l’activitat que en eixe moment està a punt d’acabar. Arrear significa ‘pegar crits o colps a les bèsties per a que es moguen’ (per exemple ‘arrear un matxo’). Eixe verb del context de la ramaderia pren, en l’expressió, el sentit figurat d’arreglar-se-les per a solucionar la situació negativa que una persona ha causat o que no s’ha preocupat de resoldre.

Exemple:

«Sembla que un brigadista forestal d’Ontinyent [...] ha perdut el cap i ho ha cremat tot. Els incendis han sigut intencionats. Sembla com si els éssers humans s’hagueren tornat bojos, com si quan tenen alguna frustració, no pogueren contenir-se i necessitaren destruir-ho tot, venjar-se, cremar-ho tot i el qui vinga darrere que arree, que s’apanye, ja s’ho farà, allò tan solidari i edificant de “campe qui puga”»
(article del diari electrònic Vilaweb)

---------------------------------------------------

This sentence is usually said by a person who is not concerned in the least about the consequences of his acts on other people, especially those who have to face the work or the activity that he or she is about to finish. Arrear means to herd the cattle, but when used out of the ranching context, the verb takes the figurative sense of ‘sorting out’, that is, working to solve a negative situation that the person has caused or has not cared to manage properly.  

El que [‘those who’] vinga [‘come’] darrere [‘after’] que arree [let them herd]

dissabte, 5 de maig de 2012

To be on the plate and among the slices

Val.: «Estar en el plat i en les tallades» 

«Estar en el plat i en les tallades» significa ‘estar en dos llocs alhora’. L’expressió s’usa sovint en dos contexts: D’una banda, amb el verb poder i normalment en negatiu, es diu que «no es pot estar en el plat i en les tallades», quan una persona voldria estar en dos llocs o situacions alhora o bé quan, a causa d’una obligació que li ho impedix, no pot estar allà on voldria. Com que partir-se en dos és impossible, el parlant usa l’expressió per a verbalitzar la seua resignació. Per exemple:  

«El resultat, un primer dia de curs fantàstic, llàstima que no puga tornar a anar. Però com tots sabem, no es pot estar en el plat i en les tallades»
[exemple d’este fotolog] 

D’altra banda, l’expressió també s’usa amb el verb voler i normalment en oracions afirmatives: així, diem que algú «vol estar en el plat i en les tallades» per criticar la persona dotora que està pendent de dos conversacions que ocorren alhora, o aquella que, no contenta de responsabilitzar-se dels assumptes propis, també vol ficar el nas en els d’altres persones. Per exemple:  

«El que jo crec és que si l’alcaldessa delega certes funcions als seus regidors ha de confiar en el que ells decideixen i no voler estar en el plat i en les tallades! Em pareix que vol tindre-ho tot controlat i això tampoc és pla»
[opinió de l’actitud de l’alcaldessa envers les discomòbils a Sollana] 

Variants de l’expressió: «Estar en el plat i en l’escurada», «Estar en el tros i en les tallades», «Estar en el pa i en les tallades», «Estar en el suc i en les tallades», «Estar en l’arrop i en les tallades», «Estar en el meló i en les tallades»

-------------------------------------------------

«Estar en el plat i en les tallades» (literally, ‘To be on the plate and among the slices’) means ‘to be in two places at the same time’. This expression is often used in two contexts: Firstly, Valencian people say that «You can’t be on the plate and among the slices» when somebody wants to be in two places at the same time (which is impossible) or when his obligations don’t let him be where he would like to. Then the expression is said with resignation. Secondly, Valencian say that somebody «wants to be both on the plate and among the slices» to criticize a busybody who wants to follow two conversations occurring at the same time. It is also said of people who, not satisfied with managing their own affairs, they also try to stick their nose into other people’s business.

dimarts, 1 de maig de 2012

Fer jaç

 
Jaç o restoll d’arròs. Foto de Jordi

Val.: «Fer jaç»

L’expressió fer jaç s’usa en diferents contexts amb els significats de ‘consumir’, ‘gastar en abundància’, ‘utilitzar fins a esgotar’ o ‘destruir’. Així, en una competició o un esport, es diu que fem jaç el contrari quan el guanyem de manera clara i contundent. Igualment en un context bèl·lic, «fer jaç l’enemic» és destruir-lo. Si parlem de llocs, diem que els fem jaç quan els sovintegem o en fem molt d’ús; per exemple, fer jaç una botiga de roba o un bar vol dir anar-hi sovint a comprar o bé anar-hi només una vegada però fent molt de gasto. «Fer jaç» pot significar també esgotar les energies i donar tot de si mateix en una activitat; per exemple en una festa en què hi ha abundància de coses per a gastar, com ara tabac o alcohol. Amb el sentit de destruir o fer trontollar les coses establides, es pot gastar en qualsevol camp humà, com per exemple el científic —fer jaç una teoria establida, causar sensació—. Ací baix teniu alguns exemples reals extrets d’internautes valencians:  

«Ja en el poble vàrem fer jaç un forn que hi havia i vàrem berenar». [Hi van fer molt de gasto] 
(D’este blog sobre senderisme)  

«Xiquet, que qualsevol dia d’aquests em passe per ta casa amb el súper disc extern que m’he comprat. Vaig a fer-lo jaç! No em puc perdre aquestes novetats!» [usar molt, traure molt de profit] 
Comentari d’un diàleg entre dos internautes  

«El llibre Món animal, de Jordi Colonques, és d’aquells que t’alegren el dia i també te’l poden fer agre pel mateix preu. Un volum fresc i contemporani, un baló d’oxigen per a una narrativa que comença a fer jaç els estretors del cànon imperant». [trencar motles establits, innovar] 
(adaptat del blog Sota la creueta

Cal dir que aquesta colla antes sempre anava amunt i avall tots ben bufats perquè s’arreaven una botella de vi cada u. Feen algo de mal però en el fons eren ben bons. El bar el feen jaç
[sovintejar i consumir molt] 
(d’este wikispace

La paraula jaç és sovint mal escrita, segurament per la influència de la pronúncia apitxada o ensordida. Així, no és gens estrany que trobeu escrit «fer xas», «fer txas» o «fer chas», si bé la correcta és jaç. Esta paraula té diversos significats, un d’ells és el de restoll o palla de l’arròs que queda en un camp després d’efectuar la sega, una activitat que implica una cert sentit de destrucció i arrasament (tallar amb corbelles i falçs) que es fa per traure’n un benefici per al consum (el cereal). D’este ús literal de l’expressió en el context agrícola provenen, segurament, els usos en sentit figurat expressats més amunt. 

-------------------------------------

The figurative expression fer jaç —literally, ‘to make stubble’— means, depending on the context where it is used, ‘to consume’, ‘to exhaust’, ‘to use frequently’, ‘to visit frequently’ or ‘to destroy’. In a competition, you «make stubble» out of your opponent when you beat him quickly and easily. You make stubble out of a shop when you go there frequently or spend lots of money in it. You make stubble out of a new computer when you spend the whole day using it.

To last less than a soap bubble


Val: «Durar menys que una bufa de sabó»

Esta comparança popular s’usa per a referir-se a coses que duren molt poc de temps, que moren, desapareixen o es dissipen prompte. L’expressió popular és ben aclaridora: una bufa de sabó és una pel·lícula molt fina d’aigua sabonosa molt efímera, que només dura uns segons. 

Exemples: 

«Quan li vingué la malaltia, començà a aprimar-se i va durar menys que una bufa de sabó»
[una persona que mor en molt poc de temps] 

«En eixa secta, tot aquell que discrepa del pensament únic dura menys que una bufa de sabó»
[una crítica o opinió que és ràpidament censurada] 

---------------------- 

This expression is used to refer to things that don’t last long, like a short-lived conversation or an ill person who dies within a short period of time.  

Durar (‘to last’) menys (‘less’) que (‘than’) una (‘a’) bufa (‘bubble’) de sabó (‘of soap’). 

The word bufa comes from the verb bufar, which means ‘to blow’.