The clearer we are, the better friends we’ll become

Tweet

 

Val. «Com més clars, més amics»

Esta dita popular aconsella que en les relacions amb els altres actuem i nos comuniquem de forma clara, amb franquesa, sense embuts ni subterfugis; que no ajornem lo que convé dir o fer, i, per descomptat, que no amaguem coses o mentim. Si nos comportem aixina, la conseqüència serà que qualsevol relació serà beneficiosa i positiva. Curiosament, el consell no s’usa precisament en contexts amistosos, sinó en situacions en què dos persones tenen una relació més aïna formal, hi han diners pel mig i, per tant, la possibilitat que una de les parts tracte d’aprofitar-se de l’altra. Per això, la dita es diu quan parlem, per exemple, de negocis o compravendes. «Ser amics», per descomptat, no s’ha d’entendre de manera literal: es tracta d’una expressió exagerada, però sintetitza i transmet de manera senzilla la idea de satisfacció, contentació i positivitat en relacions humanes que podrien arribar a ser tenses.

Exemple d’ús:

«En temps de sequera s’han de repartir el poc que hi hagi. Primer de tot claredat i comptes clars. S’ha d’exposar d’una forma clara i evident els requisits per rebre diners del fons municipal. En un quadre anar marcant les quantitats segons uns barems clars als quals tothom es pugui acollir. Com més clars més amics». 

Article sobre el pressupost municipal i el finançament d’entitats.

Expressions relacionades: «Bons comptes fan bons amics»

-------------------------------------------------------- 

Com més clars [The clearer we are], més amics [the better friends] 

This proverb advises to be honest and straightforward; it recommends not to put off something you have to say or do, and it definitely recommends not to lie or to cover up information. If you are honest, any relation or deal will be constructive and positive. This piece of advice is not often used in friendly contexts, but when two people have a rather formal relationship, when there is money involved and one of the parties might try to take advantage of the other. You shouldn’t interpret «Be friends» literally: it is an exaggeration that conveys the idea of satisfaction and positivity in human relations that could be strained.

There are men, little men and potty chairs

Tweet

Una antiga cadireta de cagar 

Val.: «Hi han hòmens, homenets i cadiretes de cagar» 

Esta dita classifica els hòmens per categories. Normalment es diu per a insinuar que algú present en la conversació pertany a l’escaló més baix de dita jerarquia —«cadiretes de cagar»—, la qual cosa implica que eixa persona no té les característiques que s’esperen d’un home, com ara valor o força, sinó que mostra les pròpies d’un infant, com són la covardia o la debilitat. L’apel·latiu «cadireta de cagar» és, per tant, usat de manera despectiva. 

Una cadireta de cagar és un bací o orinal que usen els xiquets o els malalts per a orinar o defecar. El sentit figurat es crea a partir d’una metonímia, un mecanisme molt usat en la llengua popular: una paraula adopta el significat d’una altra amb la qual té una relació de proximitat. Com que la cadireta de cagar és un objecte que gasten i toquen els bebés, usem el nom que designa eixe objecte per a anomenar les persones que l’utilitzen, i en este cas concret, les persones que se semblen en alguna cosa a eixes persones. Un cas semblant de metonímia és el que fem servir quan diem que un home és un «sinagües» ―o siga, que és fluix de caràcter i condescendent―: el nom designa una peça de vestir interior femenina; per tant, si anomenem un home aixina és perquè li pressuposem algun tret prototípicament característic de les dones: la fluixedat. 

Hi han diverses variants d’este refrany, com ara «En este món hi han hòmens, homenets, homenicos, homeniquecos, cagamandúrries i cadiretes de cagar». D’altra banda, segons el context i la situació, a l’oració se solen anteposar complements de lloc com ara En el món…, En el meu poble o Ací…. 

--------------------------------------------------- 

This proverb classifies men in three categories. Normally Valencian people say this to insinuate that somebody in the conversation belongs to the lowest category, cadiretes de cagar (literally ‘chairs for shitting’, which means ‘potty chair’). If somebody calls you a ‘potty chair’, it means you are not brave and strong like men are supposed to be, but weak and coward like a baby.

Those who come after me will herd

Tweet

Val.: «El que vinga darrere que arree»

Amb eixa expressió es vol transmetre la idea que a algú no li importen en absolut les conseqüències dels seus actes sobre les altres persones, especialment sobre les persones que el relleven o han d’afrontar la faena o l’activitat que en eixe moment està a punt d’acabar. Arrear significa ‘pegar crits o colps a les bèsties per a que es moguen’ (per exemple ‘arrear un matxo’). Eixe verb del context de la ramaderia pren, en l’expressió, el sentit figurat d’arreglar-se-les per a solucionar la situació negativa que una persona ha causat o que no s’ha preocupat de resoldre.

Exemple:

«Sembla que un brigadista forestal d’Ontinyent [...] ha perdut el cap i ho ha cremat tot. Els incendis han sigut intencionats. Sembla com si els éssers humans s’hagueren tornat bojos, com si quan tenen alguna frustració, no pogueren contenir-se i necessitaren destruir-ho tot, venjar-se, cremar-ho tot i el qui vinga darrere que arree, que s’apanye, ja s’ho farà, allò tan solidari i edificant de “campe qui puga”»

(article del diari electrònic Vilaweb)

---------------------------------------------------

This sentence is usually said by a person who is not concerned in the least about the consequences of his acts on other people, especially those who have to face the work or the activity that he or she is about to finish. Arrear means to herd the cattle, but when used out of the ranching context, the verb takes the figurative sense of ‘sorting out’, that is, working to solve a negative situation that the person has caused or has not cared to manage properly.  

El que [‘those who’] vinga [‘come’] darrere [‘after’] que arree [let them herd]

To be on the plate and among the slices

Tweet

Val.: «Estar en el plat i en les tallades» 

«Estar en el plat i en les tallades» significa ‘estar en dos llocs alhora’. L’expressió s’usa sovint en dos contexts: D’una banda, amb el verb poder i normalment en negatiu, es diu que «no es pot estar en el plat i en les tallades», quan una persona voldria estar en dos llocs o situacions alhora o bé quan, a causa d’una obligació que li ho impedix, no pot estar allà on voldria. Com que partir-se en dos és impossible, el parlant usa l’expressió per a verbalitzar la seua resignació. Per exemple:  

«El resultat, un primer dia de curs fantàstic, llàstima que no puga tornar a anar. Però com tots sabem, no es pot estar en el plat i en les tallades». 

[exemple d’este fotolog] 

D’altra banda, l’expressió també s’usa amb el verb voler i normalment en oracions afirmatives: diem que algú «vol estar en el plat i en les tallades» per a criticar la persona dotora que està pendent de dos conversacions que ocorren alhora, o aquella que, no contenta de responsabilitzar-se dels assumptes propis, també vol ficar el nas en els d’altres persones. Per exemple:  

«El que jo crec és que si l’alcaldessa delega certes funcions als seus regidors ha de confiar en el que ells decideixen i no voler estar en el plat i en les tallades! Em pareix que vol tindre-ho tot controlat i això tampoc és pla». 

[opinió de l’actitud de l’alcaldessa envers les discomòbils a Sollana] 

Variants de l’expressió: «Estar en el plat i en l’escurada», «Estar en el tros i en les tallades», «Estar en el pa i en les tallades», «Estar en el suc i en les tallades», «Estar en l’arrop i en les tallades», «Estar en el meló i en les tallades». 

-------------------------------------------------

«Estar en el plat i en les tallades» (literally, ‘To be on the plate and among the slices’) means ‘to be in two places at the same time’. This expression is often used in two contexts: Firstly, Valencian people say that «You can’t be on the plate and among the slices» when somebody wants to be in two places at the same time (which is impossible) or when his obligations don’t let him be where he would like to. Then the expression is said with resignation. Secondly, Valencian say that somebody «wants to be both on the plate and among the slices» to criticize a busybody who wants to follow two conversations occurring at the same time. It is also said of people who, not satisfied with managing their own affairs, they also try to stick their nose into other people’s business.

Fer jaç

Tweet

 

Jaç o restoll d’arròs. Foto de Jordi

Val.: «Fer jaç»

L’expressió fer jaç s’usa en diferents contexts amb els significats de ‘consumir’, ‘gastar en abundància’, ‘utilitzar fins a esgotar’ o ‘destruir’. Per exemple, en una competició o un esport es diu que fem jaç el contrari quan el guanyem de manera clara i contundent. Igualment en un context bèl·lic, «fer jaç l’enemic» és destruir-lo. Si parlem de llocs, diem que els fem jaç quan els sovintegem o en fem molt d’ús; per exemple, fer jaç una botiga de roba o un bar vol dir anar-hi sovint a comprar o bé anar-hi només una vegada però fent molt de gasto. «Fer jaç» pot significar també esgotar les energies i donar tot de si mateix en una activitat; per exemple en una festa en què hi ha abundància de coses per a gastar, com ara tabac o alcohol. Amb el sentit de destruir o fer trontollar les coses establides, es pot gastar en qualsevol camp humà, com per exemple el científic —fer jaç una teoria establida, causar sensació—. Ací baix teniu alguns exemples reals extrets d’internautes valencians:  

«Ja en el poble vàrem fer jaç un forn que hi havia i vàrem berenar». [Hi van fer molt de gasto] 

(D’este blog sobre senderisme)  

«Xiquet, que qualsevol dia d’aquests em passe per ta casa amb el súper disc extern que m’he comprat. Vaig a fer-lo jaç! No em puc perdre aquestes novetats!» [usar molt, traure molt de profit] 

Comentari d’un diàleg entre dos internautes  

«El llibre Món animal, de Jordi Colonques, és d’aquells que t’alegren el dia i també te’l poden fer agre pel mateix preu. Un volum fresc i contemporani, un baló d’oxigen per a una narrativa que comença a fer jaç els estretors del cànon imperant». [trencar motles establits, innovar] 

(adaptat del blog Sota la creueta) 

Cal dir que aquesta colla antes sempre anava amunt i avall tots ben bufats perquè s’arreaven una botella de vi cada u. Feen algo de mal però en el fons eren ben bons. El bar el feen jaç. 

[sovintejar i consumir molt] 

(d’este wikispace) 

La paraula jaç és sovint mal escrita, segurament per la influència de la pronúncia apitxada o ensordida. Per això, no és gens estrany que trobeu escrit «fer xas», «fer txas» o «fer chas», si bé la correcta és jaç. La paraula té diversos significats, un d’ells és el de restoll o palla de l’arròs que queda en un camp després d’efectuar la sega, una activitat que implica una cert sentit de destrucció i arrasament (tallar amb corbelles i falçs) que es fa per traure’n un benefici per al consum (el cereal). D’este ús literal de l’expressió en el context agrícola provenen, segurament, els usos en sentit figurat expressats més amunt. 

-------------------------------------

The figurative expression fer jaç —literally, ‘to make stubble’— means, depending on the context where it is used, ‘to consume’, ‘to exhaust’, ‘to use frequently’, ‘to visit frequently’ or ‘to destroy’. In a competition, you «make stubble» out of your opponent when you beat him quickly and easily. You make stubble out of a shop when you go there frequently or spend lots of money in it. You make stubble out of a new computer when you spend the whole day using it.

To last less than a soap bubble

Tweet

Val: «Durar menys que una bufa de sabó»

Esta comparança popular s’usa per a referir-se a coses que duren molt poc de temps, que moren, desapareixen o es dissipen prompte. L’expressió popular és ben aclaridora: una bufa de sabó és una pel·lícula molt fina d’aigua sabonosa molt efímera, que només dura uns segons. 

Exemples: 

«Quan li vingué la malaltia, començà a aprimar-se i va durar menys que una bufa de sabó». 

[una persona que mor en molt poc de temps] 

«En eixa secta, tot aquell que discrepa del pensament únic dura menys que una bufa de sabó». 

[una crítica o opinió que és ràpidament censurada] 

---------------------- 

This expression is used to refer to things that don’t last long, like a short-lived conversation or an ill person who dies within a short period of time.  

Durar (‘to last’) menys (‘less’) que (‘than’) una (‘a’) bufa (‘bubble’) de sabó (‘of soap’). 

The word bufa comes from the verb bufar, which means ‘to blow’.

You’ve entrusted yourself to a good saint!

Tweet

Val.: «A bon sant t’has encomanat!» 

«A bon sant t’has encomanat!» és una expressió irònica que es diu quan algú demana ajuda o consell a una persona inadequada, perquè no entén del tema o que, per algun motiu, no podrà ajudar-lo a resoldre el problema. 

Exemple: «Si vols que t’ajude amb algun tecnicisme relacionat amb l’ordinador... a bon sant t’has encomanat! A mi em ve justetet per a gastar el correu i entrar als fòrums».

 ------------------------------------------------------------------------------ 

«A bon sant t’has encomanat!» is an ironical sentence Valencian people say when somebody asks for help from the wrong person, from somebody who knows little about the subject and is not able to solve the problem. 

Example: «If you are asking for help about a computer problem, you’ve entrusted yourself to a good saint! I’ve no idea about that.

The bite gets stuck

Tweet

Val.: «Parar-se el mos»

Diem que a algú se li ha parat el mos quan se li ha entravessat un osset, una espina o qualsevol tros de menjar a la gola. Esta locució verbal també s’usa en sentit figurat, quan a algú es queda astorat ―o amb un nuc en la gola― per alguna sorpresa que li han donat ―com ara una notícia que no esperava―, sense que necessàriament estiga menjant res. També es pot dir «se m’ha parat el mos a la gola», si bé sovint el complement ‘a la gola’ s’omet perquè se sobreentén. 

Exemples: 

«A més d’un se li va parar el mos quan va veure que el seu nom apareixia a les revelacions de la trama de corrupció més gran que hi ha hagut a la història de l’Estat espanyol». 

(d'un article del diari L'informatiu) 

------------------------------------------------------------------- 

The set-phrase «parar-se el mos a la gola» ―literally parar-se (‘get stuck’) el mos (‘the bite’) a la gola (‘in the throat’)― means that somebody got a lump in his throat. The sentence can be used in a literal sense, when somebody has a piece of food stuck in the throat, but also in a figurative sense, when somebody is shocked by a surprise, for example, after hearing some bad news. 

Notice that, in Valencian, el mos (‘the bite’) is the subject of the sentence, parar-se (‘to get stuck’ or ‘to stop’) is a reflexive or pronominal verb, whereas in English the pronoun would be the subject, and a la gola (‘in the throat’) is an adjunct, as it is optional. In the examples hereunder, you’ll see how the Valencian syntax differs from the English word order: 

Se m’ha parat el mos [a la gola] = I got a lump in my throat 

Se t’ha parat el mos [a la gola] = You got a lump in your throat 

Se li ha parat el mos [a la gola] = He got a lump in his throat 

Se’ns ha parat el mos [a la gola] = We got a lump in our throats 

Se vos ha parat el mos [a la gola] = You got a lump in your throats 

Se’ls ha parat el mos [a la gola] = They got a lump in their throats

Stick to the wheel

Tweet

Val.: «Apegar-se a roda» 

Diem que una persona «s’apega a roda» quan s’incorpora en alguna activitat o projecte que està a punt d’iniciar-se i en la planificació del qual no havia participat. La ‘roda’ representa el pla que una o diverses persones pràcticament ja han posat en marxa, i el nouvingut s’hi ‘apega’, és a dir, s’hi incorpora o s’hi integra. 

L’expressió s’utilitza sobretot en contextos esportius i lúdics ―quan algú s’apunta a una activitat en què no se l’esperava, sovint en el darrer moment―, però es pot aplicar a qualsevol empresa. 

Exemples d’ús: 

«No m’apegaré a roda en esta aventura perquè em conec i al cap de dos dies reballaria el baix per la finestra. Vaig avorrir música quan estava a l’escola». 

(resposta d’un internauta a la proposta de formar un grup de música) 

«Acompanyaré el meu gran amic i la farem juntets, si algú vol apegar-se a roda benvingut serà, estaria orgullós de poder córrer en la vostra companyia». 

(Fòrum sobre la XII Volta a peu d’Alginet)  

«I ara a pel GR-10 extrem, i no podran amb nosaltres... ens queden molts de quilòmetres per fer. El que vullga està convidat ha apegar-se a roda». 

(apunt de blog sobre una cursa de muntanya) 

------------------------------------------------------------------ 

Somebody “s’apega a roda” ―literally, ‘sticks to the wheel’― when he joins any activity or project conceived by others, a plan already set up and ready to set in motion when he decides to take part. The wheel represents the plan, and the newcomer ‘sticks to it’, that is to say, joins the group. This idiom is often used in recreational contexts or sport activities, when somebody wants to participate at the last minute.

To rub the wall

Tweet

Val.: «Passar la mà per la paret»

«Passar la mà per la paret» significa no aconseguir lo que u vol, quedar-se sense lo que u desitja obtindre o creu que d’alguna manera li pertany. Es diu sovint en contexts pecuniaris, quan u no rep uns diners que hauria de cobrar o també, en general, quan viu en condicions econòmiques difícils (en cas que siga realment pobre, diríem que «no té on caure mort»). També es diu sovint que algú passa la mà per la paret quan no aconseguix lligar o, en general, quan mai no practica el sexe. Amb tot, esta frase feta es pot aplicar en molts altres contexts en què algú no assolix els seus objectius; per exemple, quan un pescador no pesca res en tota una jornada, podem dir que ha passat la mà per la paret.

Quant a l’origen i el significat de la frase, jo interprete que fregar la paret amb la mà es tracta d’un acte inútil, que no aporta res, ja que en acabant la mà queda buida igual que estava. La persona toca la paret ―una cosa anodina― en comptes de la cosa que desitjava.

Exemples d'ús:

«Enguany passem la mà per la paret en els Premis Ovidi, però estem engrescadíssims amb l’escena esplendorosa de música en valencià que tenim».

(Twitter del cantautor Pau Alabajos, nominat al millor disc de cançó, premi que finalment no va obtindre).

«"Marca, Cope, la Sexta, Ser i As, només ells tenen tracte preferencial del Reial Madrid. La resta, passem la mà per la paret", ens comenta un periodista a la nostra pregunta sobre la relació entre el club i els mitjans de comunicació».

(Article esportiu del diari L’informatiu).

-----------------------------------------------------

In Valencian, the set-phrase “to rub the wall” ―Passar (‘to rub’) la mà (‘one’s hand’) per (‘along”) la paret (‘the wall’)― is used when someone does not get what he wants or what, in a way, he think belongs to him. Somebody “rubs the wall”, in a figurative sense, when he does not receive any payment for some job he has done, and consequently remains broke. Likewise, when talking about sex, a person “rubs the wall” when he hits on someone unsuccessfully.

This set-phrase can be applied to many contexts where somebody fails in his attempts to achieve his goals. For instance, when a fisherman does not catch any fish all day: he did nothing but “rubbing the wall”.

Regarding the meaning and origin of the idiom «to rub the wall», it probably means that rubbing a wall with your hand is an useless act, as when you finish your hand remains empty just as it was. Also, a person touches the wall ―an insubstancial object― instead of touching the thing he desired.

He owes more than he breathes

Tweet

Val.: «[Algú] deure més que alena»

Es diu que algú deu més que alena quan algú està molt endeutat. Es tracta d’una hipèrbole o exageració, ja que «alenar» —o siga, respirar—, és una acció que fem contínuament.

Sovint esta frase feta ve acompanyada de l’aposició «... i alena més que un porc», que fa referència al ronc que fa un porc al respirar, o bé a la seua capacitat pulmonar.

Exemples d'ús:

«L’ajuntament devia més que alenava i era incapaç d’afrontar les exigències d’uns serveis de qualitat».

Blog d’un internauta de l’Alcúdia de Crespins

«Després de set anys que eixa família Estellés van vendre els terrenys —que estaven desesperats per vendre’ls perquè devien més que alenaven—, una vegada venuts i cobrats anaven dient que eren rics».

Blog sobre la població de Llosa de Ranes

----------------------------------------------------------------

In Valencian, we say that someone ‘owes more than he breathes’ when someone is in serious debt. It is an obvious overstatement (an exaggeration or hyperbole), as breathing is something we do all the time. A normal sentence would sound as follows:

Eixe (‘That man’) deu (‘owes’) més que (‘more than’) alena! (‘he breathes’).

Often, this idiom is followed by the apposition …i alena més que un porc (‘and he breathes more than a pig’), which refers to the snorts pigs make when they breathe, and probably to their lung capacity.

Don’t beat about the bush

Tweet

Val.: «No parar-se en brosses»

Dir una cosa sense parar-se en brosses és comunicar alguna cosa sense preàmbuls ni subterfugis, sense anar-se’n en raons, contindre’s, demorar o adornar inútilment el que es vol dir. «Brossa», en este context, pren el sentit figurat de «paraules inútils dins d’un raonament». Igualment, fer una cosa sense parar-se en brosses significa actuar sense dubtar, sense posar-se obstacles inútils.

Expressions sinònimes: no vacil·lar, no dubtar, no tindre miraments, no anar-se’n en raons, anar al gra.

Exemples d'ús:

«Fa falta que a la gent li aplegue el missatge, i com he dit no ens pararem en brosses». (paraules d’un polític)

«La senyoreta de Riba-roja no es va parar en brosses: li preguntà a boca de canó si li semblava correcte citar-se amb ETA a Perpinyà». (tret d’este blog)

«Ell no devia parar en brosses, com diuen al meu poble. Perquè els ornits van al gra». (tret d’este blog)

-------------------------------------------------------------------

‘Beat about the bush’ means to avoid getting to the point or to embellish a speech by means of useless talking. There is a Valencian idiom very similar to this one: Parar-se (‘to stop’) en (‘at the’) brosses (‘dead leaves’, ‘cut branches’ or ‘brush’).

🇬🇧 Similar expressions in English:

To beat about the bush

The handle is more expensive than the hoe itself

Tweet

Val.: «Val més el mànec que l’aixada»

Es diu quan canviar una peça d’un aparell o d’una màquina nos costaria més car que comprar un nou aparell, i per tant, no val la pena efectuar la compra o reparació.

Exemple:

«Li feren un pressupost de la reparació del cotxe, però valia més el mànec que l’aixada, aixina que decidí portar-lo al cementeri de cotxes».

------------------------------------------------------------------

Sometimes it’s not worth to repair a car, a computer, etc., because the spare parts are much more expensive than getting a new one.

Literally:

Val (‘it costs’) més (‘more’) el mànec (‘the handle’) que (‘than’) l’aixada (‘the hoe’)

A la dula

Tweet

Val.: «A la dula»

«Criar-se a la dula» significa criar-se amb tota llibertat, sense la vigilància de ningú. Se sol dir dels xiquets que viuen al carrer amb escassa atenció educativa per part de sos pares. «Anar a la dula» vol dir anar pel carrer ―especialment la gent jove― de manera avalotada, sense fer res de profit. De fet, en sentit figurat, una dula és una colla de jóvens que fan escama.

En sentit estricte, la dula era un sistema d’explotació ramadera característic dels llocs on hi havia explotacions de bestiar petites o molt disseminades. El mot (de l’àrab daula) s’aplicava primerament als terrenys on es portava a pasturar els animals, i finalment passà a designar el procediment mateix: cada propietari aportava les seues ovelles o cabres a un ramat comunal, i entre tots pagaven el sou d’un o més pastors, anomenats «dulers», que cuidaven els animals durant el dia. Este sistema va deixar en la parla popular frases fetes com les referides més amunt, que volen dir comportar-se i viure de manera incivilitzada, com animals salvatges, com el ramat.

Gràcies a Vilapèdia

---------------------------------------------------------------

«Criar-se a la dula» means to grow up with complete freedom, without the parents’ vigilance. This set phrase is often used to refer to children living on the streets with little educational attention from their parents. «Anar a la dula» refers to wander around the streets ―especially young people― making a row or doing nothing. In fact, in a figurative sense, a dula is a gang of youngsters making noise.

In the literal sense of the word, dula is a cattle farming system. The word was applied to the plot of land where the livestock was put out to pasture. It eventually came to refer to the procedure itself: each owner brought his sheep or goats to a communal cattle and paid a shepherd (called duler) to take care of the animals during the day. This system left in the popular language expressions such as the referred above, which mean to behave and live in an uncivilized way, just like animals, just like cattle.

En bajoqueta

Tweet

Val. «Estar en bajoqueta»

«En bajoqueta» vol dir ‘a mitjan fer’, ‘poc avançat o preparat’. Diem que una tasca, faena o projecte està en bajoqueta quan encara no està preparat o enllestit, quan el tenim embastat però està encara està lluny d’acabar-se. També una persona pot estar en bajoqueta, quan una situació l’agafa desprevingut o poc preparat. La locució prové, probablement, del fet que la baina de la bajoca o ferradura és de color verd, i com sabeu, «estar verd» significa ‘no estar preparat, no tindre experiència’, ja que eixe és el color de les fruites que no estan encara madures.

Exemples:

«Alça’t de pressa i vés a dutxar-te mentre jo t’acabe de preparar la maleta. Tan tard com és i encara ho tens tot en bajoqueta!»

Víctor Peris: Marta i els segrestadors, pàg. 15, any 2003

«Calla d’una vegada i vine cap ací que arribarà Ximo i ens agafarà “en bajoqueta”»

Carles Alberola: Estimada Anuchka, pàg. 44, Col·lecció Teatro Siglo XXI, UV

-------------------------------------------------------------

Bajoqueta is the Valencian word for the green bean and the idiom En bajoqueta means ‘unfinished’. We say that a work or a project is en bajoqueta when ideas are put together but progress is not still being made, so the work is far from being finished. This idiom is also used when a situation catches someone unawares, so we say ‘to catch somebody en bajoqueta’. In this idiom, the green colour is a metaphor meaning ‘not prepared, not having experience’, since green is the colour of unripe fruit.

Those who stumble on a plain… what will they do when going uphill?

Tweet

Val. «Qui entropessa en lo pla, en costera què farà?»

Significa que aquells que s’atorrollen o s’abaten davant la mínima dificultat en la vida, segurament ho tindran molt difícil per a superar situacions realment difícils que se li puguen presentar.

------------------------------------------------------

It means that those who get anxious at the slightest difficulty will surely find it hard to overcome difficult times that might come in the future.

To go to Garcia’s place

Tweet

Val. «Anar a ca Garcia»

«Anar a ca Garcia» és una manera jocosa d’anunciar a les persones al nostre voltant que anem al bany a fer de ventre, o siga, a defecar; és una mena d’eufemisme i alhora un joc de paraules, perquè la frase conté amagada la paraula tabú: ca Garcia.

----------------------------------------------

Go to Garcia’s place is a humorous way to say you’re going to the toilet to have a bowel movement, that is, to defecate, or in other words, to do a number 2. Ca means in Valencian ‘somebody’s place’, and Garcia is just a common Spanish surname (in this case, the owner of the place). You may think that this has nothing to do with the fact of defecating, but it makes sense because there is a play on words in the sentence. It comes from the fact that the Valencian word for ‘to shit’ is cagar, a taboo word that, if you pay attention, is hidden inside the sentence: ca Garcia.

Coffee and cigarette, turd

Tweet

Val.: «Café i cigarro, cagarro»

Este refrany nos recorda les propietats laxants del café i del tabac.

---------------------------------------------------------

This saying reminds us about the laxative properties of coffee and tobacco.

To be crazier than a sackful of cats

Tweet

Val.: «Estar com un cabàs de gats»

Esta comparança tan sols és una manera expressiva i hiperbòlica de dir que algú no té esme o trellat. Com podeu imaginar, un animal tan independent i indòmit com el gat podria acabar trastornat si es quedara durant algun temps enclaustrat amb congèneres seus dins d’un sac.

Exemples literaris:
«Estic com un cabàs de gats, en quin cap cap?, la llet calenta amb la calor que fa!»

Pep Castellano, Al punt de mira (pàg. 13)

Variants: «Estar com un sac de gats»

----------------------------------------------------------------

This comparison is just an expressive and hyperbolic way to say that someone is not in his right mind. As you can imagine, such an independent and untamed animal could end up disturbed if it stays shut in a sack together with some of its kind.

To enlarge somebody’s ass

Tweet

Val. «Fer el cul gros a algú»

Fer el cul gros a algú significa adular-lo, dedicar-s’hi servilment, per obtindre alguna cosa a canvi o perquè esta persona tinga una bona opinió de nosaltres. Són expressions sinònimes «portar la lliurea», «fer la rosca» o «fer la gara-gara».

Exemple: Sempre fa el cul gros als professors per aconseguir bones notes.

-------------------------------------------------------

Fer el cul gros a algú (‘To enlarge somebody’s ass’) means to suck up to somebody, to benefit somebody to get something in exchange or just to make that person think well of you.

It always rains when there's no school

Tweet

Val. «Sempre plou quan no hi ha escola»

Refrany que s'usa per a indicar que una cosa té lloc o ocorre en un moment inoportú, com ara ploure en un dia de festa.

--------------------------------------------------------

With this saying we express our ennui when something happens at an inconvenient time. Like bad weather in our free time.

To be more afraid than the night watchman

Tweet

Val.: «Tindre més por que un sereno»

Tindre més por que un sereno significa tindre molta por. Es diu això perquè el sereno era, antigament, el vigilant nocturn d’un poble, un funcionari encarregat de fer ronda de nit pels carrers en servici de vigilància, que també cantava les hores, deia quin temps feia o prestava auxili als veïns. Com a rondadors de la nit, els serenos estaven exposats al perill, per això es pressuposa que de tant en tant patien temor.

----------------------------------------------------

To be more afraid than the night watchman means to be really scared. As night watchmen were people who worked at night, they were more exposed to danger. This is why people assume they sometimes got a fright while working.

Have it warm and warm your body

Tweet

Val. «Calentet i al cos»

Esta frase que se sol dir just abans de prendre una beguda o un àpat calent, a manera de desig per a que se’ns assente bé.

------------------------------------------------

This is a sentence people say before drinking or eating something warm and pleasant, as a wish that it makes us feel be better, it does good to our health.

To share a pig

Tweet

Val. «Tindre un porc a mitges»

Quan diem que dos persones tenen un porc a mitges volem dir que tenen un negoci conjunt, els guanys del qual, lògicament, compartixen. D’ací sorgix el refrany «Porc a mitges mai és gras» que expressa les conseqüències negatives de compartir un negoci, o siga, que com u no n’és mai l’amo absolut, no en trau mai molt de benefici.

Com que la llengua és rica i creativa, l’expressió tindre un porc a mitges es pot utilitzar també en altres contexts que no tenen a vore amb el negoci, sempre que hi hagen dos persones que mantenen una relació de la qual trauen algun profit. Per exemple, en cas que sospitem que dos persones mantenen una relació amorosa il·lícita, d’amagat dels altres, podem dir que «Estos tenen un porc a mitges» ja que tenen una relació (una espècie de «negoci») del qual estan traent un profit ―sentimental o sexual, en este cas― que, per cert, no està aprovat per la societat.

-------------------------------------------------

When we say that two people are sharing a pig, we mean that they share a business. Therefore, naturally, they also share its profits. Hence the saying Porc a mitges mai és gras (= ‘A shared pig never gets fat’) explains the negative consequences of sharing a business, namely, you don’t get out much profit of it because you have to share every penny you earn.

As language is creative and rich, one may also use the expression ‘to share a pig’ in other contexts. For instance, when there are two people having a relationship from which they get out some kind of benefit. For instance, if you suspect that two people you know are having an affair, you may express it saying Estos tenen un porc a mitges (= ‘These two are sharing a pig’), as they have a relationship (a kind of “business”) they take some benefit from (that is, sexual or sentimental benefit).

To those asking questions, tell them lies

Tweet

Val. «Al preguntador, mentires amb ell»

«Al que vullga saber, mentires amb ell»
«A qui pregunta, mentires amb ell»

Esta frase nos recomana que quan algú nos fa preguntes que no pertoquen (que pretenen fer-nos mal o que es fan amb una confiança que la persona no s’ha guanyat prèviament), la millor opció és contestar-li amb mentires o confondre’l amb falsedats. Saciarem temporalment la seua curiositat malsana, però quan s’assabentarà que lo que li hem dit no és cert, s’adonarà que nos hem rist d’ell a la cara, i potser se sentirà avergonyit d’haver sigut un dotor.

-----------------------------------------------

This set phrase suggests people to tell lies to those who make spiteful questions (questions that try to hurt you or just interfere in your private life). If you lie to that person, you’ll satisfy his/her curiosity for a while, but eventually he/she’ll realize you’ve cheated him/her. Then he/she might be ashamed for being so nosy.

Necessity is the mother of invention

Tweet

Val. «El menester fa fer»

Este refrany nos recorda que la urgència per aconseguir les coses necessàries per a la vida incita les persones a actuar i a posar-se en marxa.

-------------------------------------------------------

This proverb reminds us that when something is really necessary, people will start up and work hard to achieve any goal they have set.

Don’t leave the old path for a new one

Tweet

Val.: «No deixes les sendes velles per novelles»

Este consell té un caràcter conservador, perquè desaconsella deixar els costums o les maneres tradicionals per a adoptar-ne de nous. Per extensió, podem aplicar la dita davant de qualsevol situació nova que nosaltres escollim (canviar de treball, canviar de camí per a arribar a un lloc, experimentar en la cuina, etc.); canvis que poden no valdre la pena i dur-nos a situacions negatives. Més val fer les coses segons el costum establit, encara que este no siga perfecte.

-----------------------------------------------

This proverb has a conservative nature, as it is advising us not to change our habits or the traditional way of doing things. Any decision or change of what is customary might not worth it. Thus, it is better to keep everything as usual.

Equivalent sayings in English: 'Better the devil you know than the devil you don’t.'

Look for the one who hit you

Tweet

Val. «Busca qui t’ha pegat»

Esta frase es diu quan parlem d’un problema que té una solució difícil o no en té cap, ja que per alguna circumstància, ja és massa tard per resoldre’l o hi han hagut conseqüències que ho fan impossible. La dita és una mena de metàfora: quan, enmig d’una multitud, algú et pega un carxot, i et gires per a vore qui és, és quasi impossible esbrinar-ho. El culpable ja s’ha escapolit. Per això «busca qui t’ha pegat» = «busca la solució», que ja no la trobaràs.

-------------------------------------------

We say this sentence when we talk about a problem which is hard to solve, because it is too late or there have been some consequences which make it impossible to settle. The saying is a kind of metaphor: when you are among the crowd and somebody smacks on your neck, you turn to see who did it. But it is too late: the culprit has easily run away. No matter how you 'Look for the one who hit you' (= 'Look for the solution') you won't find him/it anymore.

Trust quiet water!

Tweet

Aigües manses de l'Albufera de València

Val. «Fia’t de l’aigua mansa!»

Esta és una frase irònica, un consell que s’usa per a recordar a algú que no es deixe enganyar per les aparences. Com qualsevol ironia, significa just lo contrari de lo que diu: «No confies al 100% en algú o alguna cosa per molt que parega inofensiva, perquè podria amagar un engany o un perill que t’agafaria d’improvís». Com per exemple un aigua mansa, que pot amagar corrents mortals o animals predadors; o una persona en qui pensaves que podies confiar.

--------------------------------------------

This is an ironic expression, a piece of advice to remind a friend of us that appearances can be deceptive. As every irony, it means the opposite of what it says: ‘You shouldn’t trust things or people who seem harmless, because they could hide a deception or a danger which might catch you out of the blue’. Like apparently tame waters that hide mortal currents ― or somebody you thought was reliable.

Wasn't the owner there?

Tweet

Val. «¿Que no estava l’amo?»

Quan veem algú que va molt carregat amb bosses, fardells, caixes o qualsevol altre tipus d’objectes, li fem eixa pregunta, en to jocós, com si haguera pres tot això d’algun magatzem o botiga sense permís del propietari dels objectes. L’expressió és una manera de mostrar la nostra sorpresa i alhora, provocar un somriure en el nostre interlocutor.

-------------------------------------------------

When we see somebody loaded down with shopping bags or any other objects to carry, we ask him this question as a joke, as if he had stolen these objects from a store. The expression is just a way to show our surprise.

Do as others do is not a sin

Tweet

Val. «Fer com fan no és pecat»

Es referix a fer alguna cosa perquè ho fan els altres, encara que estiga malament des d’un punt de vista moral. La persona diria esta frase per a justificar-se davant dels altres, per a convéncer-se a ell mateix que no ha de sentir-se culpable de lo que fa o està a punt de fer, només perquè hi ha més gent que actua com ell.

----------------------------------------------

This sentence would be said by somebody who is doing something he or she knows is not fair (something wrong from a moral perspective) and tries to excuse himself before the others saying that there is plenty of people doing it.

Quite a few things are boiling!

Tweet

Val.: «N’hi ha, de bollit!»

Esta és una exclamació amb què es mostra la sorpresa davant l’estat d’agitació que hi ha en un lloc o davant una situació confusa, problemàtica, difícil de resoldre, que ha sigut causada per diversos factors que serien llargs d’explicar i d’ordenar: igual que els ingredients d’un bollit es belluguen sense control en l’aigua bullent. La persona que verbalitza l’expressió no sol estar implicada en el problema i, fins i tot, el fet que diga esta expressió indica que no vol tindre res a vore ni tractar de solucionar-lo.

---------------------------------------

This is an exclamation to show surprise and astonishment when one witnesses a fuss or a problematic situation whose causes are unclear or difficult to determine, also when there is a bit of chaos going on (just like vegetables stir boiling in a stew) and the problem is going to be difficult to get sorted out. Normally, one says this expression when he or she is out of the problem and is not going to get involved under any circumstances.

The sea: look at it but don’t get in

Tweet

Val. «La mar, vore-la i no entrar»

Esta és una frase típica marinera. És, per als que es guanyen la vida pescant, una mena de lament. Per als que viuen en terra ferma, en canvi, és un consell que els diu: «si no sabeu nadar bé, millor no entreu a l’aigua». Es concep la mar com un element de la natura perillós, que d’un coll de mar et pot ofegar.

-----------------------------------------------------

This is a typical sailor’s saying. It is a kind of regret for those who make a living at fishing. For those who live on shore, though, it’s a piece of advice which says: ‘If you don’t know how to swim properly, better don’t get in the water’. The sea is conceived as dangerous natural element, something that might kill you with a deadly wave.

To eat by round bite

Tweet

Val. «Menjar a mos redó»

Significa menjar sense gastar plats, ganivets ni forquetes. D'ahí la paraula «redó», que fa referència gràfica a la marca del mos que queda a l'aliment. 

---------------------------------------------

It means to eat without using any plate nor piece of cutlery. The word redó ('round') graphically refers to the mark of the bite left in the food. 

Those who come and go to the grocer’s, support two houses

Tweet Val. «Qui a la botigueta va i ve, dos cases manté»

Significa que els que van sovint a comprar a la menuda arriben a gastar-se el doble de diners. I és que és molt més barat fer la compra de la setmana d’una sola vegada en un mercat, supermercat o hipermercat que no baixar a la botiga de comestibles del barri cada vegada que necessitem una cosa. La botigueta sol vendre els seus productes molt més cars.

---------------------------------------------------------------

This proverb means that people who only buy at the grocery store end up spending more money than necessary. It is much cheaper to go to the Town Market or to a supermarket once a week to do the shopping of the week rather than buying a product in the nearest grocer’s each time you need something. The latter are more at hand but their products are much more expensive.

If you see a man laden with bags, don’t need to ask if he’s married.

Tweet

Val. «Si veus un home carregat, no preguntes si és casat»

This expression agrees with the idea that any husband is an henpecked husband, that is, a man who does everything his wife asks him to do.

---------------------------------------------------------------

Esta expressió combrega amb la idea que tots els marits són uns sinagües, és a dir, que es deixen governar per les seues mullers.

One, two three, belly, arse and anus

Tweet

Val. «Un, dos, tres, panxa cul i ses»

This is just a funny rhyme to count to three.

---------------------------------------------------------------

Esta és una rima vulgar i popular per a comptar fins a tres.

To those who have not job, the Devil gives them some

Tweet Val. «Qui no té faena, el dimoni li'n dona»

It's said about the people who, being idle, spend their time in pernicious activities.

---------------------------------------------------------------

Es diu de la gent qui, estant ociosa, malbarata el seu temps en activitats pernicioses.

Example:

―Mike says that he's bored, because he has lost his job, and now he's always at home playing videogames and getting stoned.
―To those who have not job, the Devil gives them some.

Exemple:

―Miquel diu que està avorrit, perquè s'ha quedat sense el seu treball, i ara no fa més que jugar a videojocs i estar fumat.

―Qui no té faena, el dimoni li'n dona.

To get into bed through the same hole

Tweet

Val.: «Ficar-se en el llit pel mateix forat»

This is an alternative way of saying that a person never does his bed. It suggests the image of a person who gets each night into bed slipping through the same space between sheets and mattress that he left the night before.

---------------------------------------------------------------

Se sol dir açò de la persona que no es fa mai el llit i que, cada nit, s’introduïx en el jaç pel mateix espai entre els llençols i el matalaf que havia deixat la nit anterior.

Example:

Haven’t you done your bed yet? You’ll get into it through the same hole, as I’m not doing it for you.

Exemple:

Encara no t’has fet el llit? Doncs et ficaràs pel mateix forat, que jo no te’l pense fer.

«To have a horse’s pulling and a donkey’s stop»

Tweet

Val. «Tenir arrancada de cavall i parada de burro»

It is said of any project or activity which is undertaken with great vigor and energy, but soon the activity is suddenly ceased.

---------------------------------------------------------------

Es diu quan qualsevol activitat o empresa comença amb gran empenta i ímpetu, però prompte recula, perd el coratge o l’activitat cessa.

Example:

The town council promised that, instead of making alterations to the library, they would build a brand new one. But... they had a horse’s pulling and a donkey’s stop: the building works stopped and the library is half-finished.

Exemple:

L’ajuntament va prometre que, en comptes de reformar la biblioteca, en construirien una nova de trinca, però... arrancada de cavall i parada de burro: les obres estan a mitjan fer.

In Valencian, you can also say:

«Tenir arrancada de cavall i parada de matxo»
«Tenir arrancada de cavall i parada de somera»

Those who do what they can are not required to do more*

Tweet

Val.: «Qui fa lo que pot no està obligat a més»

This saying means that when a person does his best it is not reasonable to ask more of him. There is no point in criticizing him or asking him for the impossible.

---------------------------------------------------------------

Este refrany vol dir que quan algú fa tot lo que pot per a ajudar en la resolució d’un problema o per a col·laborar en qualsevol empresa, no és raonable exigir-li que faça més coses, demanar-li un impossible.

*Also «If a man does his best, what else is there?»

«Black pantyhoses, white pantyhoses, I bet you a duro you don’t catch me»

Tweet

Val. «Calces negres, calces blanques, m’ajugue un duro que no m’alcances»

There is a Valencian children’s game in which a child (who plays the role of the “victim”) has to approach a cemetery gate and recite this rhyme loudly while showing his back to the cemetery. The sentence is a type of invocation to challenge the spirits of the place. If the child is able to say the whole sentence without being defeated by fear, then he passes the test, as he has proved he is a brave child. When he finishes, anyway, he would normally run out, just in case spirits get angry!

---------------------------------------------------------------

Esta rima prové d’un joc infantil valencià en què un xiquet, que fa de víctima, ha d’acostar-se de nit a la porta d’un cementeri i recitar la rima d’esquena a la reixa de la porta. La frase és una espècie d’invocació o conjur per a desafiar els esperits, i aconseguir dir-la sencera sense ser vençut per la por és la prova de la valentia del jugador. De totes maneres, normalment, una vegada ha dit la frase, el xiquet arranca a córrer i s’allunya del cementeri, per si de cas!

Variations:

«Calces negres, calces blanques, a l’acuit que no m’alcances»
«Calces negres, calces blanques, a la quit que no m’alcances»
«Calces negres, calces blanques, a la cuit que no m’alcances»

Linguistic clarifications:

1) A duro is a five-peseta coin. Peseta was the Spanish currency during 19th and 20th centuries, before euro came.


2) «Jugar a l’acuit» is a playground game which means, depending on the region, to play hide-and-seek or to play tag.

I cross myself

Tweet Val. «Me’n faig creus»

‘Fer-se creus’ means to be astonished. Thus, you say ‘Me’n faig creus’ when you can’t believe something unusual that somebody has just told you, or something extraordinary that has just happened. The origin of the expression is obviously christian: in our culture, you make the sign of the cross when you are astonished or when you want to ask God for protection.

When we tell her what has happened, she’ll cross herself

I can’t believe my eyes! I cross myself!

---------------------------------------------------------------

«Fer-se creus» significa admirar-se, estranyar-se, davant una cosa insòlita, extraordinària, increïble. L’origen de l’expressió és, òbviament, cristià: en la nostra cultura, la gent se senya per a mostrar respecte a Déu o per a demanar-li protecció quan passa una cosa inesperada.

Quan li direm el que ha passat, se’n farà creus

No m’ho puc creure, me’n faig creus!

«The flea is the true devil, a tiny animal that sleeps with young women... And I, being single, am not allowed to do the same!»

Tweet

Val. «El dimoni són les puces, animal tan remenut, que dormen amb les fadrines, i jo que sóc fadrí no puc!»

Esta rima expressa la frustració d’un xic en plena efervescència sexual, que, per algun motiu, no satisfà amb cap dona el seu desig sexual.

---------------------------------------------

This is just a funny rhyme that expresses the frustration of a boy in full sexual effervescence who, for some reason, does not fulfill his sexual desire with any woman.

«Wet streets, dry cash register»

Tweet

Val. «Carrer banyat, calaix eixut»

It doesn’t rain a lot in the Valencian Country and sometimes when it does showers are so heavy that people don’t go out the streets and prefer to stay at home. That is why rainy days are damaging for shopkeepers and bar owners. They temporarily run out of customers and profits.

Linguistic clarifications:

The metaphor of estar sec (‘to be dry’) has the same meaning of the English ‘to be skint’, ‘busted’, or ‘broke’, that is, to have no money. Calaix literally means ‘drawer’ but in this context one must infer that it means the ‘drawer’ where a storekeeper keeps the money.

---------------------------------------------------------------

En València no plou molt, i quan ho fa, els ruixats a vegades són tan forts que la gent preferix quedar-se a casa. Per això els dies de pluja són tan perjudicials per a botiguers i amos de qualsevol establiment o negoci. Es queden sense clients, i per tant, sense els beneficis del dia. Esta expressió explica de manera senzilla i concisa eixa relació causa-conseqüència.

Women! Soft spicy sausages hanging from the ceiling!

Tweet

Val. «Dones! Sobrassades penjades del sostre!»

This expression original from the Balearic islands means that one prefers sausages rather than women. Obviously it's a sign of frustration after a failed love affair.

--------------------------------------------------

Esta expressió pròpia de les Illes Balears significa que u preferix una salsitxa de sobrassada a les dones. Òbviament, això és un indici de la frustració després d'una relació amorosa fallida...

To raise neither dust nor whirlpool

Tweet

Val.: «No alçar ni pols ni remolí»

Esta expressió s’usa per a fer notar la discreció d'alguna persona o la falta de trascendència o rellevància d’un fet.

El valor metafòric de l’expressió es deduïx de la imatge literal que suggerix, és a dir, que lo que ocorre sense alçar pols —sense ser visible o molest— sol passar desapercebut.

Exemple:

«La publicació d’eixa novel·la no ha alçat ni pols ni remolí als mitjans de comunicació».

-------------------------------

This expression is used for showing when someone acts with discretion or when something happens without being noticed, and if noticed, it is understood as irrelevant.

Its metaphorical value can be inferred from its literal meaning, as something that happens without raising dust —something invisible, not awkward— usually goes unnoticed.

The rope goes where the bucket is

Tweet

Val.: «On va la corda va el poal» / «Ser la corda i el poal»

Se sol dir quan dos persones són inseparables i estan sempre juntes. S’usa la metàfora del poal que trau aigua d’un pou amb l’ajuda d’una corda, ja que els dos objectes han d’estar, per força, units per a dur a terme eixa tasca.

Exemples:

«De menuts, ma mare deia que Jaume i ella eren com la corda i el poal, i sempre anaven junts a tot arreu». 

Francesc Gisbert: El misteri de la lluna, pàg. 13, any 2000

«I com a on va la corda va el poal allí el seguix també contenta tota la família. Esta es compon d’una filla i tres netets».

Josep Pasqual Tirado: Fruita de repom, pàg. 133, any 1935

--------------------------------------------------

The proverb On va la corda va el poal (literally, ‘The rope goes where the bucket is’) is usually said when two people are always together. They may be two close friends or a couple. Generally the expression implies that there is a certain co-dependency between two people or two things. The metaphor of a bucket tied by a rope is helpful to understand the meaning of this expression, as these two objects must be together in order to take water out of a well.

To be freezing like a chick

Tweet

Val. «Estar gelat com un poll»

Esta és una de les expressions més utilitzades en valencià quan una persona té molt de fred. L’expressió prové, probablement, del fet que els pollets patixen molt de fred abans de fer-se adults, a causa de la falta de plomatge.

Exemple:

«Quin fred que fa ací fora, m’he quedat gelat com un poll!»

--------------------------------

This is one of the most usual expressions in Valencian to mean that the weather is very cold. Its origin probably comes from the fact that baby chicks suffer from cold in their early days of life, due to their lack plumage.

Nose and compass are two of a kind

Tweet

Val.: «Segons el nas, el compàs»

Penis size is often believed to be related to the size of the nose. This expression shows how Valencian people bear in mind one of the most popular myths about the male organ of copulation.

-------------------

Un mite molt estés per tot el món és que la mida de l’òrgan masculí erèctil està estretament relacionada amb la del nas. L’ús d’esta expressió fa palesa eixa creença popular.

Linguistic clarifications:

The word "compass(es)" (compàs, in Valencian) in this context is an euphemism for ‘penis’. Another words referring penis in this language are piu ("peg", "pin" or "bolt"), pardal ("bird"), xufa ("tiger nut"), tita ("turkey hen"), cigala ("crayfish"), etc.

To have one’s first ears

Tweet

Val. «Tindre encara les primeres orelles»

Significa no haver canviat, ser el mateix de sempre. Esta expressió es pot utilitzar, per exemple, quan algú intenta fer vore que és més jove del que realment és. Un altre li pot contestar irònicament: Tu, sí, tens encara les primeres orelles!

---------------------------------------------

It means to remain young. You may use this expression as a reply when somebody tries to make you believe that he is younger than he really is. You may tell him: Yes, you are so young, you still have your first ears! This would be a subtle way to mean that you don’t believe him.