Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Excess / Excés. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Excess / Excés. Mostrar tots els missatges

dimarts, 19 de febrer del 2013

Estar [un lloc] que pega un pet


Els carrers de Bunyol estan que peguen un pet durant la Tomatina.

Val. «Estar [un lloc] que pega un pet»


Quan diem que un lloc està que pega un pet volem dir que eixe lloc està ple de gent, de gom a gom; tan ple que podria esclatar violentament, com quan l'intestí que, ple de gas intestinal, evacua ventositats a través de l'anus.

Exemples:

«Jo crec que la xifra d’aficionats superava amb facilitat els 3000 espectadors (xifres del club), així que jo calcule que es traurien uns 30.000 euros mínim, a part el bar de l’estadi que estava que pegava un pet i on s’acabaren les existències».
Comentari en un fòrum sobre futbol.

«De tornada cap a la plaça de Sant Agustí, passant per la plaça de bous allò pegava un pet. És un dir, però vosaltres ja sabeu el que vullc dir, treien als toreros a hombros, i la gent se’ls menjava, però la gent continuava anant d’un carrer a un altre, d’ací cap allà, tot un mareig».
Apunt d’un blog faller.

-----------------------------------------------

Valencian people say that a place està que pega un pet (which means that it is going to ‘blow out’ / ‘burst’ / ‘fart’) when it is jam-packed with people.

dimecres, 13 de juny del 2012

To cost the good part of the baker's peel

Val.: «Costar el bo de la post»


Quan diem que una cosa nos costarà el bo de la post volem dir que eixa cosa serà molt costosa de fer o de pagar. Esta expressió prové del context de la forneria i la pastisseria: la post de fleca és la peça de fusta on es feny el pa que s’ha de dur al forn. ‘El bo de la post’ és la part bona o cara d’eixa post, la part on el forner posava les pastes que li portaven les mateixes veïnes per a que els les coguera. Ell, per esta faena, els cobrava una puja, ço és, un alça o augment del preu. No debades també existix l’expressió «no tindre un pa a la post», que significa ‘ser pobre’: no tot el món es podia permetre dur pastes a la post o ni tan sols tindre pa.

Exemples d’ús:

«En definitiva, Jobs va dir que la gent es pose una funda al mòbil i unes fulles allà on no sona. Sí, pare, serem bons i no ens queixarem d’un aparell que costa el bo de la post».
Internauta parlant sobre l’Iphone4.  

«Les Falles [...] és una de les festes, econòmicament parlant, més completes i transversals, i una atracció turística de primeríssim ordre, que posa València al món cada any, des de fa dècades, molt més que qualsevol obra faraònica o cursa d’automòbils que ens costa el bo de la post i que, a més, es sobrepaga en paradisos fiscals».
Article sobre les falles i les despeses que originen

.................................................. 

When Valencian people say that something will cost el bo de la post (literally, ‘the good part of the baker’s peel’), they mean that it will be very expensive to pay. This set phrase comes from the context of old bakery: the baker’s peel is the piece of wood where the bread is kneaded and later brought into the wood-fired oven. Then, ‘the good part of the baker’s peel’ is the expensive part of the baker’s peel because it is where the baker used to put the pastry the neighbors themselves brought for him to bake. It is the most expensive part because he made an additional profit for it, and not every neighbor could afford to make his own pastry!

dimarts, 1 de maig del 2012

Fer jaç

 
Jaç o restoll d’arròs. Foto de Jordi

Val.: «Fer jaç»


L’expressió fer jaç s’usa en diferents contexts amb els significats de ‘consumir’, ‘gastar en abundància’, ‘utilitzar fins a esgotar’ o ‘destruir’. Per exemple, en una competició o un esport es diu que fem jaç el contrari quan el guanyem de manera clara i contundent. Igualment en un context bèl·lic, «fer jaç l’enemic» és destruir-lo. Si parlem de llocs, diem que els fem jaç quan els sovintegem o en fem molt d’ús; per exemple, fer jaç una botiga de roba o un bar vol dir anar-hi sovint a comprar o bé anar-hi només una vegada però fent molt de gasto. «Fer jaç» pot significar també esgotar les energies i donar tot de si mateix en una activitat; per exemple en una festa en què hi ha abundància de coses per a gastar, com ara tabac o alcohol. Amb el sentit de destruir o fer trontollar les coses establides, es pot gastar en qualsevol camp humà, com per exemple el científic —fer jaç una teoria establida, causar sensació—. Ací baix teniu alguns exemples reals extrets d’internautes valencians:  

«Ja en el poble vàrem fer jaç un forn que hi havia i vàrem berenar». [Hi van fer molt de gasto] 
(D’este blog sobre senderisme)  

«Xiquet, que qualsevol dia d’aquests em passe per ta casa amb el súper disc extern que m’he comprat. Vaig a fer-lo jaç! No em puc perdre aquestes novetats!» [usar molt, traure molt de profit] 
Comentari d’un diàleg entre dos internautes  

«El llibre Món animal, de Jordi Colonques, és d’aquells que t’alegren el dia i també te’l poden fer agre pel mateix preu. Un volum fresc i contemporani, un baló d’oxigen per a una narrativa que comença a fer jaç els estretors del cànon imperant». [trencar motles establits, innovar] 
(adaptat del blog Sota la creueta) 

Cal dir que aquesta colla antes sempre anava amunt i avall tots ben bufats perquè s’arreaven una botella de vi cada u. Feen algo de mal però en el fons eren ben bons. El bar el feen jaç. 
[sovintejar i consumir molt] 
(d’este wikispace) 

La paraula jaç és sovint mal escrita, segurament per la influència de la pronúncia apitxada o ensordida. Per això, no és gens estrany que trobeu escrit «fer xas», «fer txas» o «fer chas», si bé la correcta és jaç. La paraula té diversos significats, un d’ells és el de restoll o palla de l’arròs que queda en un camp després d’efectuar la sega, una activitat que implica una cert sentit de destrucció i arrasament (tallar amb corbelles i falçs) que es fa per traure’n un benefici per al consum (el cereal). D’este ús literal de l’expressió en el context agrícola provenen, segurament, els usos en sentit figurat expressats més amunt. 

-------------------------------------

The figurative expression fer jaç —literally, ‘to make stubble’— means, depending on the context where it is used, ‘to consume’, ‘to exhaust’, ‘to use frequently’, ‘to visit frequently’ or ‘to destroy’. In a competition, you «make stubble» out of your opponent when you beat him quickly and easily. You make stubble out of a shop when you go there frequently or spend lots of money in it. You make stubble out of a new computer when you spend the whole day using it.

diumenge, 9 de setembre del 2007

To be more annoyed than is Muhammad of the streaky bacon


Val. «Estar més fart que Mahoma de la cansalada»

Significa estar molt fart d'alguna cosa.


--------------------------

It's the top phrase for expressing fed up about something.
Its meaning is related with the Islamic prophet Muhammad and the restrictions that this religion imposes to its followers (prohibited foods include pig products, blood, carrion, and alcohol).

Valencians normally pronounce cansalada as cansalà (dropping the d) in spontaneous speech.

dimarts, 28 d’agost del 2007

To burst like a firecracker

Val. : «Rebentar com un tronador»


This expression can be used in its literal or figurative meaning. It's said when a situation or a person blows up due to the pressure.

-------------------------------------------------

Esta expressió es pot usar en sentit literal o figurat. Es diu quan una situació o una persona rebenta a causa de la pressió.