A case like a wicker basket

Tweet

Val.: «Ser un cas com un cabàs»

«Ser un cas com un cabàs» significa ser insòlit i extraordinari. Referit a persones, es diu de gent poc corrent i excèntrica; referit a successos o acontenyiments, es diu d’aquells que són extraordinaris, sorprenents i que, normalment, tot lo món coneix o recorda. La comparació amb el cabàs pot deure’s al fet que es tracta d’un objecte amb una certa grandària i capacitat, i, per tant, és procliu a ser usat en exageracions (de la mateixa manera que diem que una cosa és «com una casa»). El cabàs era fa un temps un objecte molt quotidià, usat per a carregar i transportar els productes que s’havien comprat en el mercat o collit del camp.

Exemples:

«La mare és un cas com un cabàs, ja ho sé. Ella mos té lligats ací, i si li diem de deixar la casa… s’enfilarà per les parets»
Toni Cucarella: Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts, pàg. 139, any 2003

«Aquella herència va ser un cas com un cabàs, que fa quatre dies encara ho comentava mig poble»
Josep Franco: Això és llarg de contar, pàg. 107, any 2004

---------------------------------

When talking about a person, Valencians say that someone is un cas com un cabàs (literally, ‘a case like a wicker/palm basket’) when he/she is an unusual or outlandish person. When talking about a happening, it means to be an excepcional occurrence which has been commented upon by everybody in town. The comparison with a basket probably comes from the fact that the Valencian basket is a bulky pan that can contain many objects, and its large size makes it prone to be used in idioms that incorporate the idea of exaggeration.

🇬🇧 Similar expressions in English: 

[Referring to people]: to be a (real) piece of work, to be (quite) a character, to be a real character. [Referring to events]: to be a high profile case, to be an extraordinary event, to be a bombshell.

El tio bossa!

Tweet

Val. «El tio bossa!»

Designem algú amb l’apel·latiu «el tio bossa» quan eixa persona té la cara dura, és a dir, quan actua com vol sense importar-li si perjudica un altre. Probablement bossa fa referència a la bossa escrotal, la cavitat a on estan els testicles. No debades, també es sent a la gent dir l’apel·latiu «el tio collons».

Exemple 1:

«Damunt que li faig una cosa p’a regalar-li, agarra i no ve, el tio bossa!»

Comentari en Metroflog

Exemple 2:

«I el xiquet dels collons, angelet, que diu que s’ha quedat a fer-li companyia a la iaia –i que deu ser qui millor s’ho ha muntat per tal de passar el reputejat dissabte d’estiu–, perquè, el tio bossa!, en realitat ha estat amb la casa plena amb els de la seua colla: tots fent-se una fumata general de ‘petardos’ de maria».

Lletres d’intercanvi. Revista digital de la Vall d’Albaida.

Exemple 3:

«El cabró [del pilot] les amollava ben cap a dins, per a que la gent se n’entrara i s’ofegara! Que amollava les pilotes dins el blau de la mar, el tio bossa!»

El pilot de les pilotes de Nivea, Eugeni Alemany

--------------------------------------------------

Valencians call somebody el tio bossa (literally, el [‘the’], tio [‘guy, bloke’] bossa [‘scrotus’], when he is a cheeky person who acts not thinking about the effects of his actions on others.

Neither we have supper nor the father dies

Tweet

J’ai trouvé cette photo là

Val.: «Ni sopem ni es mor el pare»

Diem que «Ni sopem ni es mor el pare» quan es tarda massa en començar una menjada i nos posem impacients. També es diu, en general, quan hi han dos coses per fer i, per algun motiu, no es fa cap de les dos. L’expressió va carregada d’humor negre, ja que sopar és sempre una cosa desitjable, mentres que la mort d’un pare no se sol desitjar.

Hi ha qui explica esta expressió amb una història popular:

«Hi ha una anècdota molt curiosa del Camp d’Elx que encara hui dia s’aplica quan s’està en una situació incòmoda i no se’n sap eixir: Era una família en què el pare entra en coma i criden els fills per tal que, si mor, estiguen tots vora el llit. Abans d’eixir el sol estan tots els germans en la casa. En el camp es matina i a mitjan matí se sol menjar alguna cosa. Arriba l’hora d’almorzar i el pare seguix igual. Arriba l’hora de dinar i tot igual. A l’hora de sopar u dels fills s’alça i diu: Xiquets, mireu lo que vos dic, jo me’n vaig, perquè ací ni sopem ni es mor el pare».

Traduïxc l’anècdota d’esta pàgina.

Variants: «Ni l’agüelo morirà, ni nosaltres soparem», «Ni sopem ni es mor l’agüela», «Ni es mor l’agüelo, ni sopem» «Què fem? Ni plou, ni sopem, ni l’agüela es mor».

------------------------------------------

Valencians say Ni sopem ni es mor el pare (literally, Ni [‘Neither’] sopem [‘we have supper’] ni [‘nor’] es mor [‘dies’] el pare [‘the father’]) when supper time is delayed. Also when it takes a long time to begin to do something and we start getting nervous. The expression is obviously laden with black humor, as usually we are happy to have supper, whereas the death of a father is not something desirable.

Lots of love, but not much bread

Tweet

Val.: «Molt ‘et vull gosset’, però pa poquet»

Esta frase es diu per a criticar que les bones paraules d’algú no van d’acord amb el seu comportament. Els seus afalacs no passen de ser paraules, les seues promeses són només de boca i rarament es complixen.

Exemples:

«Parlen però no actuen. Això és com el qui té un gosset i diu: molt et vull, gosset, però pa poquet. Vosaltres igual, molt voleu la cosa cultural i històrica, però poca dedicació a ella, només de boqueta».

Declaracions en l’acta del ple de l’Ajuntament de Sagunt, 28 d’octubre de 2004.

«El Govern ha reduït l’autonomia financera i operativa de l’Agència Tributària, a la qual tracten amb el discurs del “et vull molt gosset però pa poquet”».

Notícia de Vilaweb. 20 de novembre de 2001.

------------------------------------------------

Valencians say this rhymed set-phrase when someone’s actions and words don’t match, referring to people who make promises or flatter. Their speeches are just hollow words.

Literally: Molt [‘a lot’] et vull gosset [‘I love you puppy’], però [‘but’] pa [‘bread’] poquet [‘little’ / ‘not much’].

To have little belt

Tweet

Val: «Tindre poca corretja»

Es diu que algú té poca corretja quan reacciona negativament a qualsevol broma o crítica que li fan; quan, si el punxen, s’irrita de seguida. Es diu en situacions en què es pensa que la persona s’ha ofés per un no res. Igualment, es diu que algú té corretja quan té paciència i se sap dominar.

En esta frase feta la corretja simbolitza la paciència de la persona: si en té molta (la té llarga) li l’estrenyen però no li fa mal, perquè li ve ampla; si en té poca (la té curta), per poc que li l’estrenyen li farà mal i se sentirà molest, i és probable que reaccione amb un estufit.

Exemples:

«Les criades no hi solien durar molt. Si no era pel geni difícil dels senyorets, devia ser per la poca corretja de la jove; la bona qüestió és que hi havien desfilat en els darrers anys més de mitja dotzena de serventes»

Joan Olivares: Pana negra, pàg. 18, any 2007

«Sí!, xiquet, mitja vida aguantant els teus crits i la teua mala llet, sense entendre per què has de tindre tan poca corretja…»

Encarna Sant-Celoni: Al cor, la quimereta, pàg. 47, any 2009

Expressions relacionades: «Tindre el geni albuferenc»

-----------------------------------------

Tindre poca corretja (literally, tindre [‘to have’] poca [‘little’] corretja [‘strap’ or ‘belt’]) means to be sensitive and irritable. You’ll be accused of ‘having little strap’ when people make fun of you without intention of offending, even so you get offended. Also when somebody criticises you and you take it too seriously or you take it personally. In this set phrase the strap or belt symbolises patience.

He who is not here, doesn’t find himself

Tweet

Val.: «Qui no està no s’encontra»

Esta expressió es diu quan un membre d’un grup no està present —perquè no pot o perquè no vol— en un moment en què eixe grup s’ha reunit per a fer alguna activitat o per a prendre alguna decisió. Significa que ell és l’únic responsable de la seua absència, i que el grup ha de prosseguir amb la seua activitat.

Exemple 1:

«Si no van a classe, és el seu problema… l’any passat vaig tindre jo a la meua filla mal durant una setmana, i tot i seguent força major, es va tindre que posar al dia, ella sola, sense ajuda dels mestres, que prou feina tenen portant als altres alumnes… per això, dic, que qui no està no s’encontra…»

Del blog La cotorra de la Vall.

Exemple 2:

«[Vos mostre] una recopilació de fotets de la mani on he procurat que tots aparegueren. A més, qui no està no s’encontra, que collons!»

Del blog Bollitor i xixonenc.

Variants: «El que no està no s’encontra»

-------------------------------------

This expression is said when a member of a group does not attend a meeting of this group. It means that he and he alone is the only responsible for his absence. The group must continue its activity anyway.

🇬🇧 Similar expressions in English: 

You snooze, you lose

Eights and nines (and cards of different suits)

Tweet

Val.: «Huits i nous [i cartes que no lliguen]»

Anomenem «huits i nous» ―amb l’afegitó opcional «i cartes que no lliguen»― les coses que tenen poca solidesa, importància o valor. També s’aplica a persones, amb una evident intenció menyspreadora. L’expressió prové d’un context lúdic: en certs jocs de cartes, les que van marcades amb els números 8 i 9 no s’usen o bé tenen poc de valor i, en conseqüència, no servixen per a guanyar. Per això, en sentit figurat, es diu que les persones que no aprofiten per a res són «huits i nous» en el «joc de la vida».

Exemple 1:

«No m’estranya que la xica no trobe amb qui casar-se, si només ix amb huits i nous...»

Exemple 2:

«Encara no entenc per què els de la pedrera no podien aportar més que els huits i nous que ens han tret este any».

(Comentari del Fòrum del Vila-real CF, referint-se al planter del club)

Exemple 3:

«No em vingues amb romanços: això que m’expliques són huits i nous.»

----------------------------------------

«Eights and nines [and cards of different suits]». It is said, sometimes, of fainthearted people; it is also said about irrelevant and worthless things. This figurative expression comes from the context of card games. Cards numbered 8 and 9 belong to the group of the lowest cards and usually have little value.

Like a thief’s rifle shot

Tweet

Val.: «Escopetada de lladre»

Actuar «a escopetada de lladre» vol dir fer una cosa precipitadament. Se sol dir de la manera ràpida en què s’ha resolt una situació.

Exemple:

«[La decisió] per la qual el Consorci de la Zona de la planta de tractament d’Algímia aprovà acceptar residus de fora de la seua àrea de gestió [...] s’ha pres “a escopetada de lladre”, sense cap informe tècnic ni debat previ per part dels ajuntaments».

De la pàgina web d’una associació ecologista

L’ús d’esta locució implica una certa crítica a l’actuació de la persona a qui nos referim, perquè ha actuat de manera massa irreflexiva o bé perquè, havent reflexionat, ha obrat ràpidament perquè té alguna cosa a amagar i pretén evitar conseqüències que el perjudiquen; igual que un lladre: trau un benefici il·lícit i fuig a tirs perquè no l’atrapen.

També se sol dir que un assumpte no és escopetada de lladre per a indicar que no es tracta d’un problema que calga resoldre immediatament. Un tir, en canvi, requerix assistència urgent.

-------------------------------------------

To act a escopetada de lladre (that is, ‘like a thief’s rifle shot’)» means to do something hastily, without a second thought. It is said about situations which are quickly resolved.

Usually, when you use this idiom you’re criticizing the person you talk about, because he has acted thoughtlessly or, even if he has thought about it, he has acted quickly because he has something to hide and tries to avoid consequences that might affect him; just like a thief: he runs away afraid of being punished.

Similarly, it is said that a fact ‘is not a thief’s rifle shot’ to indicate that it is not an urgent matter. A rifle shot, however, would require urgent assistance.

Legs for sharpening a sickle blade

Tweet

 

Ferrer dentant una corbella usant un os com a enclusa (imatge amprada d’este article) 

Val.: «Tindre unes cames per a dentar corbelles» 

Es diu que algú té les cames per a dentar corbelles quan les té molt primes. L’expressió prové del context de la forja tradicional. I és que antigament, els ferrers usaven ossos d’animals —generalment el metatars d’un bou, vaca o cavall— com una eina més en el procés de dentatge de les corbelles. L’os servia de suport o enclusa; damunt d’este es posava la fulla metàl·lica de la corbella que calia dentar, i amb un martell i un cisell es colpejava la vora, donant forma amb cada colp les dents esmolades de l’eina. La base òssia que rebia els colps, relativament tova, era preferible a la fusta o al ferro, ja que no danyava el cisell. Un mateix os es podia utilitzar per a dentar diverses corbelles; aixina, desgastat per les mosses o estries, el ferrer el polia després de cada ús, amb la qual cosa es feia més fi. 

Les cames primes d’una persona, en què falta la carn i destaquen els ossos, recorden a la gent els ossos de dentar corbelles. I mitjançant esta comparança, nosaltres descobrim esta particularitat de l’ofici ancestral del ferrer. 

------------------------------------------------------

Valencian people say that somebody’s legs are suitable for sharpening a sickle when a person is very skinny. This comparison comes from the context of traditional smithy: In the past, blacksmiths used animal bones —generally a bull, a cow or a horse metatarsus— to shape the teeth of this tool. The bone served as an anvil; the blacksmith put the metallic blade of the sickle on the bone and hit the edge with a hammer and a chisel, shaping with each stroke the sharpened teeth of the tool. The bony support that received the strokes was relatively soft, so it was preferable to wooden or iron anvils since it didn’t damage the chisel. One bone could be used for cutting the teeth of several sickles. Therefore, when it was worn-out and full of grooves, the blacksmith sanded the bone and it became a bit thinner. 

The thin legs of a person remind people about the bones used for sharpening sickles. Through this comparison, we remember this curious aspect of this ancestral job.

To have an Albuferian temper

Tweet

 

Barques albuferenques en el port de Catarroja 

Val. «Tindre el geni albuferenc» 

Es diu que algú té el geni albuferenc quan té mal geni, un caràcter esguitós i difícil, quan s’enfada amb facilitat i contesta amb estufits. Albuferenc és un adjectiu que significa «pertanyent a l’albufera», i albuferenques són les persones que treballen en el llac o viuen a tocar; és, també, un substantiu que designa la barqueta sense quilla o carena, pròpia per a navegar en l’Albufera de València. 

------------------------------------------------------ 

«Tindre el geni albuferenc» (literally, ‘to have an Albuferian temper’) means to be bad-tempered, to have a tendency to get angry easily. Albuferenc (‘Albuferian’) are the people who work or live near the Albufera, a saltwater lagoon on the Gulf of Valencia coast. Albuferenc is also the name of a boat without keel typically used in the lake.

There are men, little men and potty chairs

Tweet

Una antiga cadireta de cagar 

Val.: «Hi han hòmens, homenets i cadiretes de cagar» 

Esta dita classifica els hòmens per categories. Normalment es diu per a insinuar que algú present en la conversació pertany a l’escaló més baix de dita jerarquia —«cadiretes de cagar»—, la qual cosa implica que eixa persona no té les característiques que s’esperen d’un home, com ara valor o força, sinó que mostra les pròpies d’un infant, com són la covardia o la debilitat. L’apel·latiu «cadireta de cagar» és, per tant, usat de manera despectiva. 

Una cadireta de cagar és un bací o orinal que usen els xiquets o els malalts per a orinar o defecar. El sentit figurat es crea a partir d’una metonímia, un mecanisme molt usat en la llengua popular: una paraula adopta el significat d’una altra amb la qual té una relació de proximitat. Com que la cadireta de cagar és un objecte que gasten i toquen els bebés, usem el nom que designa eixe objecte per a anomenar les persones que l’utilitzen, i en este cas concret, les persones que se semblen en alguna cosa a eixes persones. Un cas semblant de metonímia és el que fem servir quan diem que un home és un «sinagües» ―o siga, que és fluix de caràcter i condescendent―: el nom designa una peça de vestir interior femenina; per tant, si anomenem un home aixina és perquè li pressuposem algun tret prototípicament característic de les dones: la fluixedat. 

Hi han diverses variants d’este refrany, com ara «En este món hi han hòmens, homenets, homenicos, homeniquecos, cagamandúrries i cadiretes de cagar». D’altra banda, segons el context i la situació, a l’oració se solen anteposar complements de lloc com ara En el món…, En el meu poble o Ací…. 

--------------------------------------------------- 

This proverb classifies men in three categories. Normally Valencian people say this to insinuate that somebody in the conversation belongs to the lowest category, cadiretes de cagar (literally ‘chairs for shitting’, which means ‘potty chair’). If somebody calls you a ‘potty chair’, it means you are not brave and strong like men are supposed to be, but weak and coward like a baby.

To be on the plate and among the slices

Tweet

Val.: «Estar en el plat i en les tallades» 

«Estar en el plat i en les tallades» significa ‘estar en dos llocs alhora’. L’expressió s’usa sovint en dos contexts: D’una banda, amb el verb poder i normalment en negatiu, es diu que «no es pot estar en el plat i en les tallades», quan una persona voldria estar en dos llocs o situacions alhora o bé quan, a causa d’una obligació que li ho impedix, no pot estar allà on voldria. Com que partir-se en dos és impossible, el parlant usa l’expressió per a verbalitzar la seua resignació. Per exemple:  

«El resultat, un primer dia de curs fantàstic, llàstima que no puga tornar a anar. Però com tots sabem, no es pot estar en el plat i en les tallades». 

[exemple d’este fotolog] 

D’altra banda, l’expressió també s’usa amb el verb voler i normalment en oracions afirmatives: diem que algú «vol estar en el plat i en les tallades» per a criticar la persona dotora que està pendent de dos conversacions que ocorren alhora, o aquella que, no contenta de responsabilitzar-se dels assumptes propis, també vol ficar el nas en els d’altres persones. Per exemple:  

«El que jo crec és que si l’alcaldessa delega certes funcions als seus regidors ha de confiar en el que ells decideixen i no voler estar en el plat i en les tallades! Em pareix que vol tindre-ho tot controlat i això tampoc és pla». 

[opinió de l’actitud de l’alcaldessa envers les discomòbils a Sollana] 

Variants de l’expressió: «Estar en el plat i en l’escurada», «Estar en el tros i en les tallades», «Estar en el pa i en les tallades», «Estar en el suc i en les tallades», «Estar en l’arrop i en les tallades», «Estar en el meló i en les tallades». 

-------------------------------------------------

«Estar en el plat i en les tallades» (literally, ‘To be on the plate and among the slices’) means ‘to be in two places at the same time’. This expression is often used in two contexts: Firstly, Valencian people say that «You can’t be on the plate and among the slices» when somebody wants to be in two places at the same time (which is impossible) or when his obligations don’t let him be where he would like to. Then the expression is said with resignation. Secondly, Valencian say that somebody «wants to be both on the plate and among the slices» to criticize a busybody who wants to follow two conversations occurring at the same time. It is also said of people who, not satisfied with managing their own affairs, they also try to stick their nose into other people’s business.

He owes more than he breathes

Tweet

Val.: «[Algú] deure més que alena»

Es diu que algú deu més que alena quan algú està molt endeutat. Es tracta d’una hipèrbole o exageració, ja que «alenar» —o siga, respirar—, és una acció que fem contínuament.

Sovint esta frase feta ve acompanyada de l’aposició «... i alena més que un porc», que fa referència al ronc que fa un porc al respirar, o bé a la seua capacitat pulmonar.

Exemples d'ús:

«L’ajuntament devia més que alenava i era incapaç d’afrontar les exigències d’uns serveis de qualitat».

Blog d’un internauta de l’Alcúdia de Crespins

«Després de set anys que eixa família Estellés van vendre els terrenys —que estaven desesperats per vendre’ls perquè devien més que alenaven—, una vegada venuts i cobrats anaven dient que eren rics».

Blog sobre la població de Llosa de Ranes

----------------------------------------------------------------

In Valencian, we say that someone ‘owes more than he breathes’ when someone is in serious debt. It is an obvious overstatement (an exaggeration or hyperbole), as breathing is something we do all the time. A normal sentence would sound as follows:

Eixe (‘That man’) deu (‘owes’) més que (‘more than’) alena! (‘he breathes’).

Often, this idiom is followed by the apposition …i alena més que un porc (‘and he breathes more than a pig’), which refers to the snorts pigs make when they breathe, and probably to their lung capacity.

Those who come and go to the grocer’s, support two houses

Tweet Val. «Qui a la botigueta va i ve, dos cases manté»

Significa que els que van sovint a comprar a la menuda arriben a gastar-se el doble de diners. I és que és molt més barat fer la compra de la setmana d’una sola vegada en un mercat, supermercat o hipermercat que no baixar a la botiga de comestibles del barri cada vegada que necessitem una cosa. La botigueta sol vendre els seus productes molt més cars.

---------------------------------------------------------------

This proverb means that people who only buy at the grocery store end up spending more money than necessary. It is much cheaper to go to the Town Market or to a supermarket once a week to do the shopping of the week rather than buying a product in the nearest grocer’s each time you need something. The latter are more at hand but their products are much more expensive.

«To have a horse’s pulling and a donkey’s stop»

Tweet

Val. «Tenir arrancada de cavall i parada de burro»

It is said of any project or activity which is undertaken with great vigor and energy, but soon the activity is suddenly ceased.

---------------------------------------------------------------

Es diu quan qualsevol activitat o empresa comença amb gran empenta i ímpetu, però prompte recula, perd el coratge o l’activitat cessa.

Example:

The town council promised that, instead of making alterations to the library, they would build a brand new one. But... they had a horse’s pulling and a donkey’s stop: the building works stopped and the library is half-finished.

Exemple:

L’ajuntament va prometre que, en comptes de reformar la biblioteca, en construirien una nova de trinca, però... arrancada de cavall i parada de burro: les obres estan a mitjan fer.

In Valencian, you can also say:

«Tenir arrancada de cavall i parada de matxo»
«Tenir arrancada de cavall i parada de somera»

Saint Anthony fell in love with a pig

Tweet

Val.: «Sant Antoni s’enamorà d’un porc...»

Esta expressió vol dir que l’amor és cego. Es diu quan una persona manté una relació sentimental amb algú físicament poc agraciat. La frase és una manera de disculpar eixe fet, de llevar-li importància, encara que té una intenció clarament burlesca. La comparança amb l’animal ve del fet que Sant Antoni Abat era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el curava. Aixina ho féu amb un porquet, que, per a mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de sa vida. És per això que popularment se l’anomena Sant Antoni del Porquet.

Curiositat: Els italians també utilitzen eixa expressió, sembla que volent dir “mai no digues mai”, que tot és possible, fins i tot l’afer de Sant Antoni amb el porquet!

--------------------------------------------

This expression means that love is blind. People say it when someone is in love with an ugly person. Normally these news are the talk of the town. We nosy parkers, in order to forgive the relationship, as a kind of consent and approval (even though that’s non of our business) take Saint Anthony’s case as an example: He was accompanied all his life by a pig that wanted to show gratitude to the saint, as it has been cured by him. So it is not that bad that the person is not very good-looking if his/her partner is really in love. Anyway, note the mockery implied on this saying, the comparison with a pig...

More info about Sant Antoni del Porquet.

To have a tinned mouth

Tweet

Val. «Tindre la boca llandada*»

It is said of people that are able to eat a very hot meal without apparently feeling its heat. This expression means that they have no sensitivity in their tongues, as if these were not made out of human flesh. It is usually said of people who have the bad habit of devouring instead of savouring the food.

---------------------------------------------

Es diu de una persona té la boca llandada (o és bocallanda) quan pareix que no tinga sensibilitat en la boca, que menja sense que aparentment li afecte l’excessiva escalfor o gelor de la vianda en qüestió. Se sol dir de qui té el costum de menjar massa ràpid, sense assaborir el menjar.

Example:

Val. Alena no et cremes! Per l’amor de Déu, tens la boca llandada!

Eng. Stop to breath, please, you’re gonna get scalded! For God’s sake, you have a tinned mouth!

* pronounced /llandà/ in spontaneous speech

Let's have a good sight, figs in August!

Tweet

Val.: «Bona vista vejam!»

La frase Bona vista vejam! es diu quan trobem una persona que fa molt de temps que no véiem i teníem ganes de vore-la. Figues en agost és la resposta fixada a eixa frase, que significa «he arribat quan tocava». L’origen d’eixa resposta està en el fet que «la majoria de les varietats de figa són agostenques, cosa que indicaria que és pertinent l’aparició de l'individu en qüestió» (gràcies a curiopatia.com).

---------------------------------------------

We say the phrase Bona vista vejam! (literally, Bona [‘Good’] vista [‘sight’] vejam [‘let’s see’]) when we see someone we had not seen from long ago, or when somebody is late in an appointment. That person could reply figues en agost (literally, ‘figs in August’) meaning ‘I’m just on time’, because figs normally ripen precisely in August.

To have a lid for every little casserole

Tweet

Val. «Tindre tapadora per a tots els perolets»

It is said when somebody has an answer for every question or when somebody has always something to say with regard to a subject in a conversation. It is used for people who have a strong personality and who speak with an eloquent tone.

Example:

No matter how long you try to convince him, he has a lid for every little casserole

Ja pots intentar convéncer-lo, que ell sempre té tapadora per a tots els perolets.

Linguistic clarifications: 1) As in many words in Valencian, the /d/ in tapadora normally drops in spontaneous speech, so it is pronounced tapaora. 2) perolet is the diminutive form of perol (= casserole/pot). Diminutive forms are highly used in Valencian.

To be worse than a pain

Tweet Val. «Ser més mal que un dolor»

(explicit meaning)