Set the dwarves dance for somebody

Tweet

Nanos o cabuts del Corpus

Val.: «Ballar els nanos (a algú)»

Ballar els nanos (a algú) significa adular-lo, afalagar-lo excessivament, procurar complaure’l i agradar-li. L’expressió prové d’una de les danses de la festa catòlica del Corpus, en la qual els dansadors ballen, al ritme del tabalet i el so de la dolçaina, portant al cap enormes caps de cartó que els donen aspecte de nanos. En acabar de ballar, els anomenats nanos o cabuts saluden amb una cerimoniosa inclinació, es lleven els falsos caps i els invertixen per a recaptar dins les almoines del públic o dels senyors. Aixina es va crear l’expressió ballar els nanos, que compara eixe espectacle amb l’actitud dels aduladors, que normalment afalaguen amb la intenció de rebre un benefici a canvi.

Exemple:

«No vullc votar per ningú / perquè tot és una farsa / Quan eixa gent p’a medrar / el nostre apoyo reclama / tot és ballar-nos els nanos»
Josep Garcia Capilla: Un casique a redolons, pàg. 14, any 1872 

Expressions similars: «Ballar l’aigua (a algú)», «Fer el cul gros (a algú)», «Fer festes (a algú)», «Fer la gara-gara (a algú)» 

Bibliografia: 

• José Soler Carnicer: Valencia pintoresca y tradicional: personajes, hechos, y dichos populares, volum 1, pàg. 45-46, Carena editors, any 1997. 
•  Jordi Colomina i Maria Isabel Guardiola: Actes del Congrés internacional Antoni M. Alcover, pàg. 474, any 2003.

---------------------------------

This expression, literally ballar (‘set to dance’) els nanos (‘the dwarves’) a algú (for somebody) means to suck up to someone, to make them like you. This expression comes from the Corpus Christi feast, a very popular catholic festivity in Valencia. One of the activities of this feast is a dance in which folk dancers known as nanos (‘dwarves’) and also cabuts (‘big-heads’) wear oversized papier-mâché heads and dance to the sound of tabal (‘tabor’) and dolçaina (Valencian bombard). When they finish their dance, they remove their fake heads and turn them upside-down to collect alms. Thus, the expression ballar els nanos compares this ancient performance to the flattering behavior of some —they expect to receive something in exchange. 

🇬🇧 Similar expressions in English:

To butter up [somebody], To be a brown-nose

To wash the donkey’s hair [is a waste of time and soap]

Tweet

I borrowed this picture here

Val.: «Llavar-li el cap a un burro [és perdre temps i sabó]»

Diem que una acció és «llavar-li el cap a un burro» quan es tracta d’un acte inútil i innecessari, ja que no té cap efecte per a canviar una situació, resoldre un determinat problema o fer canviar l’opinió d’algú. La inutilitat de l’acció es reforça amb la frase «és perdre temps i sabó».

Efectivament, llavar-li el cap a un animal de granja, com si fóra una persona, no té trellat. I si l’objectiu és que tinguera el cap net, tardaria ben poc en tornar a embrutar-se’l.

Exemples d’ús:

«Clamar contra la indignitat pepera al País Valencià és com llavar-li el cap a un burro, però airejar les seues immoralitats, les seues renúncies covards i el seu somriure hipòcrita, és cosa nostra, és la nostra obligació cívica».

Comentari d’un blog

«Jo crec que el curiós d’aquesta situació és que açò és com he dit alguna vegada, llavar-li el cap a un burro. Perds el temps i els diners, no canviarem res de les postures, es diga el que es diga».

Comentari d’un regidor en ple ordinari de la corporació municipal de Sagunt.

--------------------------------------

Valencian people say that an action is like washing a donkey’s hair (literally: Llavar-li [‘to wash him/her’] el cap [‘the head’] a un burro [‘to a donkey’], meaning that it is completely useless and nonsense, as it doesn’t change a situation nor does it solve problem or makes somebody change his mind.

🇬🇧 Similar expressions in English: 

«He that washes the ass‘s head loseth both his soap and his labour»

To draw a line

Tweet

Val.: «Deixar ratlles fetes»

«Deixar ratlles fetes» vol dir lluir-se, sobreeixir, adquirir avantatge sobre els altres. Principalment es diu en referència a una acció positiva (en els exemples 1 a 3 vol dir ‘suscitar entusiasme’ o ‘tindre èxit’). Però els valencians també usem l’expressió en sentit irònic, amb la qual cosa diem que algú deixa ratlles fetes quan destaca per un mal comportament (exemples 4 i 5).

Sobre l’origen de l’expressió, pareix que deixar una ratlla és un acte simbòlic, la constatació d’una marca o rècord.

Exemple 1:

«Que es preparen tots: només dic que porta una bici clàssica de la marca Mendiz. Eixa bici ha deixat ratlles fetes i n’està deixant. El dissabte dia 14 pujava com un avió [...] No podien seguir-lo».

Comentari de Paquita la del bar en el blog Passió Ciclisme Alqueries

Exemple 2:

«Se fa saber, als del poble i forasters,

que el dijous d’esta setmana s’escomencen en Borriana

de les grans Falles les festes, que enguany deixaran ratlles fetes

pel seu art i esplendor, per sa gràcia i bon humor».

Fragment del pregó de 1945 de les falles de Borriana, extret i adaptat del blog Las fallas de Burriana.

Exemple 3:

«Si [el novel·lista escriu] amb un estil propi i inconfusible, ja tenim els elements imprescindibles per a bastir una obra que deixarà ratlles fetes».

Del blog Ofici de lector

Exemple 4:

«Ma mare m’ha explicat que ‘Deixar ratlles fetes’ significa ‘quan una persona molt rodera es fa de notar per les seues accions allà per on va, sempre amb mala idea’.

Comentari de Sergi en el blog Des de Llíria cap a Ítaca

Exemple 5:

«Ací a Benaguasil deixar ratlles fetes significa ‘deixar rastre’ en el sentit que s’ha fet alguna trastada. No deixar darrere molt bona impressió».

Comentari de Carles en el blog Des de Llíria cap a Ítaca

----------------------------------------

Deixar ratlles fetes (literally, Deixar [‘to leave’] ratlles [‘lines’] fetes [‘done’] means to stand out, to overcome others. The act of drawing a line (in Valencian: fer una ratlla) symbolises a record or an outstanding deed.

To stitch one's mouth

Tweet

La discrétion, retrat de Pauline Appert

Val.: «Posar-se un punt en la boca»

Posar-se (o cosir-se o pegar-se) un punt en la boca vol dir callar per prudència, deixar de dir una cosa per a evitar situacions negatives. La paraula punt, de l’àmbit de la costura (‘tros de fil que travessa dos peces de tela per a unir-les’), s’usa en l’expressió en sentit metafòric. Les dos peces «cosides» són els llavis.

Exemple:

«Em van entrar ganes de preguntar-li què es pensava que era un matrimoni, però em vaig pegar un puntet a la boca per no llançar a perdre el cas».

Reflexions d’un advocat sobre la vida sentimental d’un client: Busca qui t’ha pegat al dia.

--------------------------------------------------

Posar-se un punt en la boca (literally, posar-se [‘to put oneself’] un punt [‘a stitch’] en la boca [‘in the mouth’] means to remain silent out of prudence.

Estar en dansa

Tweet

Val.: «Estar en dansa»

Que una persona va o està en dansa significa que està actiu, en moviment, fent alguna cosa. A sovint es diu per a emfatitzar que u està fent faena mentres la gent descansa, perquè encara és molt matí o bé perquè ja és molt tard; també quan u està actiu durant un temps llarg. També es diu que un procés o una activitat esta en dansa quan està en marxa.

Exemples:

«És ben enjorn, encara fosc; no s’ha alçat ningú per començar la seua tasca. Però n’hi ha tres que ja estan en dansa»

Vicent Sanchis Martínez: El repòs del sobirà, pàg. 127, any 2003

Variants: «Estar en marxa».

Expressions relacionades: «Estar en bajoqueta».

-----------------------------------------

We would say that a person està en dansa (literally, està [‘he/she is’] en dansa [‘in dance’] when he is working or doing any activity, normally out of home. Often we use that set-phrase to emphasize that someone starts up his daily activity very early, or works till late, while others have a rest. Also, we say that a project, a process or any activity is en dansa when it is underway.

🇬🇧 Similar expressions in English: 

‘To be underway’, ‘to be in progress’, ‘to be ongoing’, ‘to be awake’.

Lots of love, but not much bread

Tweet

Val.: «Molt ‘et vull gosset’, però pa poquet»

Esta frase es diu per a criticar que les bones paraules d’algú no van d’acord amb el seu comportament. Els seus afalacs no passen de ser paraules, les seues promeses són només de boca i rarament es complixen.

Exemples:

«Parlen però no actuen. Això és com el qui té un gosset i diu: molt et vull, gosset, però pa poquet. Vosaltres igual, molt voleu la cosa cultural i històrica, però poca dedicació a ella, només de boqueta».

Declaracions en l’acta del ple de l’Ajuntament de Sagunt, 28 d’octubre de 2004.

«El Govern ha reduït l’autonomia financera i operativa de l’Agència Tributària, a la qual tracten amb el discurs del “et vull molt gosset però pa poquet”».

Notícia de Vilaweb. 20 de novembre de 2001.

------------------------------------------------

Valencians say this rhymed set-phrase when someone’s actions and words don’t match, referring to people who make promises or flatter. Their speeches are just hollow words.

Literally: Molt [‘a lot’] et vull gosset [‘I love you puppy’], però [‘but’] pa [‘bread’] poquet [‘little’ / ‘not much’].

To end up under the table

Tweet

I borrowed the picture from this site

Val.: «Quedar-se baix taula»

Es diu que algú es queda baix taula quan fa tard a una menjada (un dinar o sopar familiar o bé d’una associació, d’un club, d’un casal...) i es queda sense poder participar, perquè no havia reservat plaça o bé perquè ja no queda menjar. Per extensió, l’expressió s’usa també quan u no arriba a temps a una activitat col·lectiva.

Exemples:

«A les deu i mitja quan vam arribar ja no hi havia coca, sols quatre grans de raïm que per banyar-se la boca va anar bé després de pujar la costera de l’ermita, l’any que ve matinarem més per no quedar-se baix taula».

Comentari sobre les festes de Gaianes

«Acabarem el recorregut entrant a un restaurant on no solament recuperarem l’alè i les forces sinó que a més tastarem, si és possible, menjars típics de la comarca. Eixirem sempre a les 8.00 hores des de la Casa de la Cultura. Tan sols cal dir si esteu interessats ja que és convenient per tal que ningú es quede baix taula».

Comentari sobre una excursió

--------------------------------------------------------

Valencians say that someone es queda baix taula (literally, es queda [‘ends up’] baix [‘under’] taula [‘table’] when he arrives late to a dinner and can’t take part in the event, either because he has not reserved a place or because they have run out of food. By extension, the expression is also used when someone does not arrive on time to any type of event.

To fall down rolled up

Tweet

Dempsey and Firpo, de George Bellows

Val.: «Caure rotllat»

Es diu que algú cau rotllat quan perd l'equilibri i cau sobtadament de manera que toca el terra amb tot el cos. Se sol dir en situacions en què algú ha perdut el coneiximent o ha entropessat. També es diu en situacions voluntàries, quan, després d'algun esforç, una persona es gita immediatament a descansar. En sentit figurat, es diu que u cau rotllat encara que no haja caigut de veres, quan ha vist o ha oït un fet sorprenent. De fet, es diu que un fet és «per a caure rotllat» quan eixe fet és increïble, sorprenent, indignant o inclús plaent... Tant que nos podria causar un desmai.

En l'expressió es compara la forma de caure de la persona amb la d'un roll (un objecte enrotllat sobre ell mateix o que té forma cilíndrica), perquè este, quan cau, ho fa de forma precipitada a causa de la forma que té.

Exemples:

«En arribar al “guest house”, vam caure rotllats i ens van haver de despertar per fer el “check in”. Ens havien dit que patiríem el mal d'altura i així va ser».

Crònica del viatge d'un bloguer a l'Himàlaia

«A mi no em molesten les pujades, pero hi ha que afluixar una mica el ritme, si no vol u caure rotllat».

Comentari d'un corredor de fons en un fòrum

«Esta versió de Purple Rain és per a caure rotllat».

Comentari sobre la versió d'una cançó de Prince

Expressions relacionades: «Caure redó», «Caure rotllat com un cuc», «Caure [u] tan llarg com és»

----------------------------------------------------------

Valencian people say that a person cau rotllat (literally: cau [he falls down] rotllat ['rolled up'] when he faints or stumbles into an object, losts his balance and falls down touching the ground with all the body. It is also said when somebody goes to bed after a physical or a mental effort and falls asleep quickly. Figuratively, a person cau rotllat when he is very surprised.

🇬🇧 Similar expressions in English: 

Crumple, fall in a heap, collapse, keel over.

To put the streets into place

Tweet

Val. «Posar els carrers»

Dir que u ha posat els carrers d’un poble és una manera divertida de dir que eixa persona ha començat molt matí la seua activitat del dia; també se sol dir quan un fet ocorre molt enjorn, quan «encara no havien posat els carrers». En comentaris com eixos es juga amb la idea –irreal i infantil, no cal dir-ho– que els carrers són objectes que es guarden per la nit i que es tornen a col·locar en el seu lloc el sendemà, quan es reprén l’activitat humana; que de nit, quan tanquem els ulls, el món al nostre voltant desapareix.

Exemples:

«Avui ens hem despertat de les 5h30’, quan encara havien de posar els carrers».

Comentari en un blog sobre esport.

«Manresa. A les 9 del matí tot just acabaven de posar els carrers. En una botiga encara no han ni enganxat els adhesius als aparadors anunciant que avui (ahir) comencen les rebaixes; ho faran més tard».

Article d’un diari

-------------------------------------------

In Valencian, you say that you’ve put the streets into place (literally posar ‘to place’ els ‘the’ carrers ‘streets’) when you’ve got up very early. It is a funny expression that entails the childish idea that the streets are objects that are dismantled and stored during the night and put back into place at the crack of dawn. People who get up early are responsible for putting streets back into the right place.

To have little belt

Tweet

Val: «Tindre poca corretja»

Es diu que algú té poca corretja quan reacciona negativament a qualsevol broma o crítica que li fan; quan, si el punxen, s’irrita de seguida. Es diu en situacions en què es pensa que la persona s’ha ofés per un no res. Igualment, es diu que algú té corretja quan té paciència i se sap dominar.

En esta frase feta la corretja simbolitza la paciència de la persona: si en té molta (la té llarga) li l’estrenyen però no li fa mal, perquè li ve ampla; si en té poca (la té curta), per poc que li l’estrenyen li farà mal i se sentirà molest, i és probable que reaccione amb un estufit.

Exemples:

«Les criades no hi solien durar molt. Si no era pel geni difícil dels senyorets, devia ser per la poca corretja de la jove; la bona qüestió és que hi havien desfilat en els darrers anys més de mitja dotzena de serventes»

Joan Olivares: Pana negra, pàg. 18, any 2007

«Sí!, xiquet, mitja vida aguantant els teus crits i la teua mala llet, sense entendre per què has de tindre tan poca corretja…»

Encarna Sant-Celoni: Al cor, la quimereta, pàg. 47, any 2009

Expressions relacionades: «Tindre el geni albuferenc»

-----------------------------------------

Tindre poca corretja (literally, tindre [‘to have’] poca [‘little’] corretja [‘strap’ or ‘belt’]) means to be sensitive and irritable. You’ll be accused of ‘having little strap’ when people make fun of you without intention of offending, even so you get offended. Also when somebody criticises you and you take it too seriously or you take it personally. In this set phrase the strap or belt symbolises patience.

To have somebody in my ears

Tweet

Val. «Tindre algú en les orelles»

Es diu quan tenim el pressentiment que algú arribarà de manera imminent:

«Si no vols que et veja ta mare, no t’entretingues, que la tinc en les orelles».

També es diu en passat, quan la persona que esperem apareix:

«Mira, el tenia en les orelles!»

--------------------------------------------

We use this expression when we have the feeling that somebody will show up any moment.

Come to the shore

Tweet

El naufragi, de Francisco de Goya

Val: «Eixir a una vora»

«Eixir a una vora» vol dir reeixir, salvar-se o sobreviure a una situació que comportava un cert perill. Diem, per exemple, que un arbre ha eixit a una vora quan ha sobreviscut les gelades de l’hivern, o que uns pollets han eixit a una vora quan ha sobreviscut les primeres setmanes de vida i tiren avant amb salut. També és diu que una persona o una empresa ix a una vora quan supera una situació econòmica difícil.

L’expressió prové, probablement, de la metàfora de nadar o navegar per un riu o mar (o siga, per les dificultats) i arribar finalment a tocar terra ferma (la seguretat).

Exemples:

«Amb els deutes que té, l’empresa no podrà eixir a una vora.»

«Eixe xic sap què és treballar. Va perdre sos pares quan era menut, i Déu sap com ha hagut que bregar per a eixir a una vora».

-------------------------------------------

Eixir a una vora (literally, eixir [‘To come out’] a una vora [‘to the shore’]) means to survive, to overcome a situation that entailed a certain danger. We may say, for example, that a tree ix a una vora (‘comes to the shore’) when it survives a winter frost. We may also say that some chicks ixen a una vora (‘come to the shore’) when they survive the first weeks of life and pull through. The expression is also used when a person or a company gets over financial hardship.

In this set-phrase, swimming or sailing becomes a metaphor for going through hardship; getting to solid ground symbolizes safety.

🇬🇧 Similar expressions in English:

To get through, to weather the storm.

To cut nails

Tweet

 

Val.: «Tallar claus» 

Es diu que algú està que talla claus quan està encés, irritat o furiós. Es pot dir en el context d’un enuig puntual però també per a referir-se al caràcter esguitós i aspre d’una persona. Es tracta d’una locució ben gràfica que fa referència a l’agressivitat de la persona enfadada, capaç —hiperbòlicament— de tallar claus, un objecte metàl·lic i xicotet prou difícil de trencar o tallar amb les pròpies mans i menys encara amb el caràcter. 

Exemples:

«Se m’ha fotut la cinta de VHS —comprada en Rados de segona mà— que conservava de Before the rain. I estic que talle claus». 

Comentari d’un blogger 

«La meua àvia materna era un cas extraordinari, forta i amb un caràcter que tallava claus. A penes sabia parlar castellà. Compràrem el primer televisor, s’asseia davant l’aparell i així que el presentador del Telediario iniciava les notícies amb un buenas noches ella murmurava, arreglant-se el davantal, “bona nit”». 

Declaracions de l’escriptor sedavienc Ferran Torrent 

-------------------------------------- 

Valencian people say that somebody ‘cuts nails’ when he is raging. It may be said in the context of a one-off anger but it can also refer to the grumpy mood of a person. This set-phrase refers to the aggressiveness of that person, who would be able —in a hyperbolical way— to cut a nail, a small metallic object, difficult to break or to cut with bare hands, and certainly hard to break just with a bad temper.

To have a screw

Tweet

 

Parella de l'Àtica pegant un colpet en el segle V aC 

Val. «Pegar un colp» 

 «Pegar un colp» significa, en llenguatge col·loquial i vulgar, realitzar el coit o unió sexual. L’ús del substantiu colp fa referència a la brusquedat o violència relativa de la penetració que exercix l’home sobre la seua parella sexual (un colp comprén l’activitat des de la primera penetració fins a l’ejaculació del mascle). Esta és una de tantes expressions que el valencià popular ha creat per expressar la idea de tindre una relació sexual puntual. En podeu trobar d’altres —sovint fan referència al penis— com ara «pegar una piuada» —colp pegat amb el piu―, «pegar una pardalada» ―de pardal―, «pegar una ceba» o «pegar un nano». Totes són expressions sinònimes de «fotre un clau». 

Exemple d’ús:  

―I com anà la cosa amb la santapolera*? 

―Home, encara estic cruixit que no em queda suc en els ossos. Li vaig pegar tres colpets i encara en volia més! 

*xica de Santa Pola 

Gràcies a Joan-Carles, des d’Elx, per este diàleg fictici. 

------------------------------------------- 

Pegar un colp (literally, ‘to hit a strike’) is a set-phrase used in vulgar language, which means ‘to have a sexual intercourse’. The use of the noun colp (‘strike’) refers to the roughness or relative violence of penetration. This is just one of many expressions that colloquial language has created to express the idea of having a sexual intercourse.

Example:

―How was your date with that girl from Santa Pola?

―Mate, I'm still all bloody cracked up! There's no marrow left in my bone! I gave her strike 3 and she was pleading for more! 

To be on the plate and among the slices

Tweet

Val.: «Estar en el plat i en les tallades» 

«Estar en el plat i en les tallades» significa ‘estar en dos llocs alhora’. L’expressió s’usa sovint en dos contexts: D’una banda, amb el verb poder i normalment en negatiu, es diu que «no es pot estar en el plat i en les tallades», quan una persona voldria estar en dos llocs o situacions alhora o bé quan, a causa d’una obligació que li ho impedix, no pot estar allà on voldria. Com que partir-se en dos és impossible, el parlant usa l’expressió per a verbalitzar la seua resignació. Per exemple:  

«El resultat, un primer dia de curs fantàstic, llàstima que no puga tornar a anar. Però com tots sabem, no es pot estar en el plat i en les tallades». 

[exemple d’este fotolog] 

D’altra banda, l’expressió també s’usa amb el verb voler i normalment en oracions afirmatives: diem que algú «vol estar en el plat i en les tallades» per a criticar la persona dotora que està pendent de dos conversacions que ocorren alhora, o aquella que, no contenta de responsabilitzar-se dels assumptes propis, també vol ficar el nas en els d’altres persones. Per exemple:  

«El que jo crec és que si l’alcaldessa delega certes funcions als seus regidors ha de confiar en el que ells decideixen i no voler estar en el plat i en les tallades! Em pareix que vol tindre-ho tot controlat i això tampoc és pla». 

[opinió de l’actitud de l’alcaldessa envers les discomòbils a Sollana] 

Variants de l’expressió: «Estar en el plat i en l’escurada», «Estar en el tros i en les tallades», «Estar en el pa i en les tallades», «Estar en el suc i en les tallades», «Estar en l’arrop i en les tallades», «Estar en el meló i en les tallades». 

-------------------------------------------------

«Estar en el plat i en les tallades» (literally, ‘To be on the plate and among the slices’) means ‘to be in two places at the same time’. This expression is often used in two contexts: Firstly, Valencian people say that «You can’t be on the plate and among the slices» when somebody wants to be in two places at the same time (which is impossible) or when his obligations don’t let him be where he would like to. Then the expression is said with resignation. Secondly, Valencian say that somebody «wants to be both on the plate and among the slices» to criticize a busybody who wants to follow two conversations occurring at the same time. It is also said of people who, not satisfied with managing their own affairs, they also try to stick their nose into other people’s business.

The bite gets stuck

Tweet

Val.: «Parar-se el mos»

Diem que a algú se li ha parat el mos quan se li ha entravessat un osset, una espina o qualsevol tros de menjar a la gola. Esta locució verbal també s’usa en sentit figurat, quan a algú es queda astorat ―o amb un nuc en la gola― per alguna sorpresa que li han donat ―com ara una notícia que no esperava―, sense que necessàriament estiga menjant res. També es pot dir «se m’ha parat el mos a la gola», si bé sovint el complement ‘a la gola’ s’omet perquè se sobreentén. 

Exemples: 

«A més d’un se li va parar el mos quan va veure que el seu nom apareixia a les revelacions de la trama de corrupció més gran que hi ha hagut a la història de l’Estat espanyol». 

(d'un article del diari L'informatiu) 

------------------------------------------------------------------- 

The set-phrase «parar-se el mos a la gola» ―literally parar-se (‘get stuck’) el mos (‘the bite’) a la gola (‘in the throat’)― means that somebody got a lump in his throat. The sentence can be used in a literal sense, when somebody has a piece of food stuck in the throat, but also in a figurative sense, when somebody is shocked by a surprise, for example, after hearing some bad news. 

Notice that, in Valencian, el mos (‘the bite’) is the subject of the sentence, parar-se (‘to get stuck’ or ‘to stop’) is a reflexive or pronominal verb, whereas in English the pronoun would be the subject, and a la gola (‘in the throat’) is an adjunct, as it is optional. In the examples hereunder, you’ll see how the Valencian syntax differs from the English word order: 

Se m’ha parat el mos [a la gola] = I got a lump in my throat 

Se t’ha parat el mos [a la gola] = You got a lump in your throat 

Se li ha parat el mos [a la gola] = He got a lump in his throat 

Se’ns ha parat el mos [a la gola] = We got a lump in our throats 

Se vos ha parat el mos [a la gola] = You got a lump in your throats 

Se’ls ha parat el mos [a la gola] = They got a lump in their throats

Stick to the wheel

Tweet

Val.: «Apegar-se a roda» 

Diem que una persona «s’apega a roda» quan s’incorpora en alguna activitat o projecte que està a punt d’iniciar-se i en la planificació del qual no havia participat. La ‘roda’ representa el pla que una o diverses persones pràcticament ja han posat en marxa, i el nouvingut s’hi ‘apega’, és a dir, s’hi incorpora o s’hi integra. 

L’expressió s’utilitza sobretot en contextos esportius i lúdics ―quan algú s’apunta a una activitat en què no se l’esperava, sovint en el darrer moment―, però es pot aplicar a qualsevol empresa. 

Exemples d’ús: 

«No m’apegaré a roda en esta aventura perquè em conec i al cap de dos dies reballaria el baix per la finestra. Vaig avorrir música quan estava a l’escola». 

(resposta d’un internauta a la proposta de formar un grup de música) 

«Acompanyaré el meu gran amic i la farem juntets, si algú vol apegar-se a roda benvingut serà, estaria orgullós de poder córrer en la vostra companyia». 

(Fòrum sobre la XII Volta a peu d’Alginet)  

«I ara a pel GR-10 extrem, i no podran amb nosaltres... ens queden molts de quilòmetres per fer. El que vullga està convidat ha apegar-se a roda». 

(apunt de blog sobre una cursa de muntanya) 

------------------------------------------------------------------ 

Somebody “s’apega a roda” ―literally, ‘sticks to the wheel’― when he joins any activity or project conceived by others, a plan already set up and ready to set in motion when he decides to take part. The wheel represents the plan, and the newcomer ‘sticks to it’, that is to say, joins the group. This idiom is often used in recreational contexts or sport activities, when somebody wants to participate at the last minute.

To rub the wall

Tweet

Val.: «Passar la mà per la paret»

«Passar la mà per la paret» significa no aconseguir lo que u vol, quedar-se sense lo que u desitja obtindre o creu que d’alguna manera li pertany. Es diu sovint en contexts pecuniaris, quan u no rep uns diners que hauria de cobrar o també, en general, quan viu en condicions econòmiques difícils (en cas que siga realment pobre, diríem que «no té on caure mort»). També es diu sovint que algú passa la mà per la paret quan no aconseguix lligar o, en general, quan mai no practica el sexe. Amb tot, esta frase feta es pot aplicar en molts altres contexts en què algú no assolix els seus objectius; per exemple, quan un pescador no pesca res en tota una jornada, podem dir que ha passat la mà per la paret.

Quant a l’origen i el significat de la frase, jo interprete que fregar la paret amb la mà es tracta d’un acte inútil, que no aporta res, ja que en acabant la mà queda buida igual que estava. La persona toca la paret ―una cosa anodina― en comptes de la cosa que desitjava.

Exemples d'ús:

«Enguany passem la mà per la paret en els Premis Ovidi, però estem engrescadíssims amb l’escena esplendorosa de música en valencià que tenim».

(Twitter del cantautor Pau Alabajos, nominat al millor disc de cançó, premi que finalment no va obtindre).

«"Marca, Cope, la Sexta, Ser i As, només ells tenen tracte preferencial del Reial Madrid. La resta, passem la mà per la paret", ens comenta un periodista a la nostra pregunta sobre la relació entre el club i els mitjans de comunicació».

(Article esportiu del diari L’informatiu).

-----------------------------------------------------

In Valencian, the set-phrase “to rub the wall” ―Passar (‘to rub’) la mà (‘one’s hand’) per (‘along”) la paret (‘the wall’)― is used when someone does not get what he wants or what, in a way, he think belongs to him. Somebody “rubs the wall”, in a figurative sense, when he does not receive any payment for some job he has done, and consequently remains broke. Likewise, when talking about sex, a person “rubs the wall” when he hits on someone unsuccessfully.

This set-phrase can be applied to many contexts where somebody fails in his attempts to achieve his goals. For instance, when a fisherman does not catch any fish all day: he did nothing but “rubbing the wall”.

Regarding the meaning and origin of the idiom «to rub the wall», it probably means that rubbing a wall with your hand is an useless act, as when you finish your hand remains empty just as it was. Also, a person touches the wall ―an insubstancial object― instead of touching the thing he desired.

He owes more than he breathes

Tweet

Val.: «[Algú] deure més que alena»

Es diu que algú deu més que alena quan algú està molt endeutat. Es tracta d’una hipèrbole o exageració, ja que «alenar» —o siga, respirar—, és una acció que fem contínuament.

Sovint esta frase feta ve acompanyada de l’aposició «... i alena més que un porc», que fa referència al ronc que fa un porc al respirar, o bé a la seua capacitat pulmonar.

Exemples d'ús:

«L’ajuntament devia més que alenava i era incapaç d’afrontar les exigències d’uns serveis de qualitat».

Blog d’un internauta de l’Alcúdia de Crespins

«Després de set anys que eixa família Estellés van vendre els terrenys —que estaven desesperats per vendre’ls perquè devien més que alenaven—, una vegada venuts i cobrats anaven dient que eren rics».

Blog sobre la població de Llosa de Ranes

----------------------------------------------------------------

In Valencian, we say that someone ‘owes more than he breathes’ when someone is in serious debt. It is an obvious overstatement (an exaggeration or hyperbole), as breathing is something we do all the time. A normal sentence would sound as follows:

Eixe (‘That man’) deu (‘owes’) més que (‘more than’) alena! (‘he breathes’).

Often, this idiom is followed by the apposition …i alena més que un porc (‘and he breathes more than a pig’), which refers to the snorts pigs make when they breathe, and probably to their lung capacity.

Don’t beat about the bush

Tweet

Val.: «No parar-se en brosses»

Dir una cosa sense parar-se en brosses és comunicar alguna cosa sense preàmbuls ni subterfugis, sense anar-se’n en raons, contindre’s, demorar o adornar inútilment el que es vol dir. «Brossa», en este context, pren el sentit figurat de «paraules inútils dins d’un raonament». Igualment, fer una cosa sense parar-se en brosses significa actuar sense dubtar, sense posar-se obstacles inútils.

Expressions sinònimes: no vacil·lar, no dubtar, no tindre miraments, no anar-se’n en raons, anar al gra.

Exemples d'ús:

«Fa falta que a la gent li aplegue el missatge, i com he dit no ens pararem en brosses». (paraules d’un polític)

«La senyoreta de Riba-roja no es va parar en brosses: li preguntà a boca de canó si li semblava correcte citar-se amb ETA a Perpinyà». (tret d’este blog)

«Ell no devia parar en brosses, com diuen al meu poble. Perquè els ornits van al gra». (tret d’este blog)

-------------------------------------------------------------------

‘Beat about the bush’ means to avoid getting to the point or to embellish a speech by means of useless talking. There is a Valencian idiom very similar to this one: Parar-se (‘to stop’) en (‘at the’) brosses (‘dead leaves’, ‘cut branches’ or ‘brush’).

🇬🇧 Similar expressions in English:

To beat about the bush