Theft or discovery

Tweet

Val.:«Robo o trobo»

L’expressió rimada «robo o trobo» es diu quan algú ha fet diners, especialment si n’ha guanyat ràpidament, per a indicar que només ho pot haver fet de dos maneres: o robant, o bé per alguna troballa casual. Qui ho diu no creu que haja pogut ser treballant.

----------------------------------

Valencians say the rhyme robo o trobo (that is ‘theft or discovery’) to explain the two ways of making quick money. It is not possible to get it just working.

Little by little water comes to Canet

Tweet

Val.: «Xanet-xanet, va l’aigua a Canet»

Este refrany vol dir que a poc a poc s’arriba als llocs, que les coses no s’han de fer precipitadament sinó amb calma i esperant que arribe el bon moment.

«Xano-xano» (de l’italià ciano-ciano, variant genovesa de piano-piano) és un adverbi que significa «a poc a poc» i que es diu especialment del caminar. Ací s’usa el diminutiu xanet per a que rime amb Canet. Quant a l’ús d’eixa paraula en el refrany, trobe tres teories. Segons la primera, es fa referència a un conflicte històric entre llauradors, que afectava l’aigua que arribava al poble de Canet d’En Berenguer per la séquia de Sagunt:

«En el segle XIX, la séquia que uneix estes dos poblacions [Sagunt i Canet d’En Berenguer] no feia el seu recorregut habitual perquè molts llauradors de Sagunt ficaven branques en la séquia (que no era d’obra) per a desviar l’aigua. D’esta forma, cada vegada tardava més a arribar el líquid element als horts del poble del costat».

Llibret de lletres falleres de 2012, pàgina 43.

La segona explicació del refrany també fa referència a un moment històric: les inundacions i riuades que afectaren el litoral valencià en l’any 1957. Pareix que el poble de Canet d’En Berenguer va tardar en rebre els efectes (ho lligc en este blog).

La tercera explicació de l’ús de la paraula canet en el refrany no té res a vore amb el poble. Segons el diccionari DCVB, en Sant Joan de Sineu i en Eivissa es diu canet a una peça de la sénia (el «belitre o cadell»), que és precisament una màquina per a elevar aigua. Trobe que els valencians que conec no interpreten aixina el refrany, perquè diuen i escriuen «a Canet» i no «al canet».

Exemples:

«Rehabitar [una casa antiga] és un procés que es pot perllongar durant anys, és gairebé impossible apropiar-se completament d’un espai com aquest. Poquet a poquet arriba l’aigua a Canet».

Del blog Plaiboix

«Hola companys, poquet a poquet arriba l’aigua a Canet. De moment 7,8 mm conseqüència dels ruixats dèbils que venim patint dia sí dia no. La setmana que ve és tota una incògnita, com tots els d’ací espere que ploga per poder salvar com a mínim la mitjana del mes».

Del fòrum de l’Associació Valenciana d’Aficionats a la Meteorologia.

«Hui un poquet, demà un atre poquet, i aixina com xanet xanet arriba l’aigua a Canet, al remat sabrem llegir i escriure».
Francesc Baidal Llosà: Amor torna, pàg. 577, any 1917

Variants: «Poquet a poquet va l’aigua a Canet»; «Poquet a poquet arriba l’aigua a Canet».

Expressions relacionades: «A poquet a poquet s’ompli el potet».

-----------------------------------------------

This proverb means that all things take time to create. We should not expect to accomplish something or achieve success immediately.

In Valencian, the adverb xano-xano (and its diminutive form xanet-xanet) and the expression poquet a poquet mean ‘little by little’. Canet refers to Canet d’En Berenguer, a Valencian town where, long ago, water was hard to bring because the farmers from the neighboring town of Sagunt tried to impede it blocking the irrigation canal with branches. That is why it took a long time for water to get to Canet. However, it eventually arrived.

🇬🇧 Similar expressions in English: 

«Rome wasn’t built in a day»

Lots of love, but not much bread

Tweet

Val.: «Molt ‘et vull gosset’, però pa poquet»

Esta frase es diu per a criticar que les bones paraules d’algú no van d’acord amb el seu comportament. Els seus afalacs no passen de ser paraules, les seues promeses són només de boca i rarament es complixen.

Exemples:

«Parlen però no actuen. Això és com el qui té un gosset i diu: molt et vull, gosset, però pa poquet. Vosaltres igual, molt voleu la cosa cultural i històrica, però poca dedicació a ella, només de boqueta».

Declaracions en l’acta del ple de l’Ajuntament de Sagunt, 28 d’octubre de 2004.

«El Govern ha reduït l’autonomia financera i operativa de l’Agència Tributària, a la qual tracten amb el discurs del “et vull molt gosset però pa poquet”».

Notícia de Vilaweb. 20 de novembre de 2001.

------------------------------------------------

Valencians say this rhymed set-phrase when someone’s actions and words don’t match, referring to people who make promises or flatter. Their speeches are just hollow words.

Literally: Molt [‘a lot’] et vull gosset [‘I love you puppy’], però [‘but’] pa [‘bread’] poquet [‘little’ / ‘not much’].

Good bricklayers dampen first

Tweet

Home bevent cervesa d’una gerra, de Karel van Mander

Val.: «El bon obrer arremulla primer»

Es diu que el bon obrer (o el bon barber) arremulla primer quan algú beu un glop abans de posar-se a menjar, un acte que es considera adequat i correcte. La comparança amb l’obrer o el barber s’explica, d’una banda, perquè en la faena de paleta és comú amerar les rajoles per a alçar una paret; de l’altra perquè els barbers mullen la cara i el coll dels clients abans d’aplicar-los la crema i afaitar-los, perquè aixina s’evita irritar la pell.

En l’expressió es juga amb les accepcions de arremullar (o remullar): en el seu sentit bàsic, el verb vol dir ‘amerar’, ‘mullar’, ‘humitejar’ alguna cosa, però col·loquialment també significa ‘beure’ (sovint begudes alcohòliques).

Variants: «El bon barber arremulla primer» / «Bon barber, remulla primer» / «El bon obrer abans d’obrar arremulla».

---------------------------------------------------

Valencians say that El bon obrer arremulla primer (literally el bon [‘the good’] obrer [‘bricklayer’] arremulla [‘dampens’] primer [‘in the first place’]) when somebody takes a gulp before eating, which is considered an appropriate act. The comparison with the bricklayer comes from the fact that they often dampen the bricks prior to bricklaying.

This proverb makes sense because arremullar (= ‘to soak’ or ‘to dampen’) also means ‘to drink’ in colloquial language.

Shall we jump over it or shall we go around it?

Tweet

Val. «¿La botem o la rodem?»

En moments d’avorriment o indecisió, quan algú pregunta «¿Què fem?», existixen en valencià algunes respostes fixades que usem per a contestar i que rimen amb el que nos han preguntat. Una d’eixes contestacions és «¿La botem o la rodem?». El pronom «la» no explicita la cosa a què fa referència, però fantasiant un poc podem imaginar una roca que nos ix a mitjan camí, davant la qual hem de decidir com continuem avant.

Este tipus de contestacions no es fan per a resoldre el dubte de l’altra persona, sinó simplement per a provocar un somriure al nostre interlocutor.

Una altra resposta fixada i que rima amb la pregunta «¿Què fem?» és «De la palla fem». Si la pregunta es formula en futur («¿Què farem?») se sol contestar amb una altra pregunta: «¿Foc o fugirem?».

-----------------------------------------------

When one is bored or hesitates what to do and asks «What do we do now?» there is a funny rhyme to answer that question: La botem o la rodem, which means “Shall we jump over it or shall we go around it?”, as if there were an obstacle in the way.

Those sentences do not solve any doubt but try to make people smile.

A bad haircut is fixed after eight days

Tweet

Val.: «El burro mal esquilat, als huit dies igualat»

Es diu a qui acaba de fer-se tallar els cabells i li han quedat desiguals. Per exemple, si el barber, volent tallar un refillol que li quea sobre el front, li ha pegat una mala tisorada i li deixat la frangeta massa curta. L’expressió suggerix la idea que tot tendix a l’equilibri i que el temps posa cada cosa en el seu lloc.

En esta expressió la quantitat de dies canvien segons vullga el parlant. Poden ser quatre, huit, deu o quinze dies, inclús, si es vol, es pot dir “a la setmana”, “en dos setmanes”, etc.

Variants: «Cabell mal tallat, als huit dies igualat»

----------------------------------------

El burro [A donkey] mal esquilat [bad sheared], als huit dies [after eight days] igualat [leveled]. This expressions is said when a person gets a clumsy haircut, shorter than he wanted. The expression suggests the idea that everything tends to balance and time puts things where they belong.

Each saucepan has its lid

Tweet

Val.: «Cada olleta té la seua tapadoreta»

Este és un refrany optimista, que confia en l’amor i en el destí; assegura que cada fadrí ha de trobar una persona a qui voler i amb la qual formar una parella. Ho fa usant dos metàfores: l’olleta o cassoleta representa el fadrí, i la tapadora representa el ser volgut, la persona amb la qual «encaixa» o es complementa.

Variants:

«Cada olleta troba sa cobertoreta»

«Cada cassoleta té la seua tapadoreta»

«Cada perolet té la seua tapadoreta.

«No hi ha olla ni olleta que no trobe la seua cobertoreta»

----------------------------------------------

«Cada [‘Each’] olleta [‘little saucepan’] té [has] la seua [its] tapadoreta [little lid]»: This optimistic saying encourages us to trust in love and fate, saying that each single man or woman will eventually find somebody to love. It uses two metaphors: the saucepan or casserole represents the single person and the lid represents the partner: they fit well together.

Those who stumble on a plain… what will they do when going uphill?

Tweet

Val. «Qui entropessa en lo pla, en costera què farà?»

Significa que aquells que s’atorrollen o s’abaten davant la mínima dificultat en la vida, segurament ho tindran molt difícil per a superar situacions realment difícils que se li puguen presentar.

------------------------------------------------------

It means that those who get anxious at the slightest difficulty will surely find it hard to overcome difficult times that might come in the future.

If you see a man laden with bags, don’t need to ask if he’s married.

Tweet

Val. «Si veus un home carregat, no preguntes si és casat»

This expression agrees with the idea that any husband is an henpecked husband, that is, a man who does everything his wife asks him to do.

---------------------------------------------------------------

Esta expressió combrega amb la idea que tots els marits són uns sinagües, és a dir, que es deixen governar per les seues mullers.

One, two three, belly, arse and anus

Tweet

Val. «Un, dos, tres, panxa cul i ses»

This is just a funny rhyme to count to three.

---------------------------------------------------------------

Esta és una rima vulgar i popular per a comptar fins a tres.

«Black pantyhoses, white pantyhoses, I bet you a duro you don’t catch me»

Tweet

Val. «Calces negres, calces blanques, m’ajugue un duro que no m’alcances»

There is a Valencian children’s game in which a child (who plays the role of the “victim”) has to approach a cemetery gate and recite this rhyme loudly while showing his back to the cemetery. The sentence is a type of invocation to challenge the spirits of the place. If the child is able to say the whole sentence without being defeated by fear, then he passes the test, as he has proved he is a brave child. When he finishes, anyway, he would normally run out, just in case spirits get angry!

---------------------------------------------------------------

Esta rima prové d’un joc infantil valencià en què un xiquet, que fa de víctima, ha d’acostar-se de nit a la porta d’un cementeri i recitar la rima d’esquena a la reixa de la porta. La frase és una espècie d’invocació o conjur per a desafiar els esperits, i aconseguir dir-la sencera sense ser vençut per la por és la prova de la valentia del jugador. De totes maneres, normalment, una vegada ha dit la frase, el xiquet arranca a córrer i s’allunya del cementeri, per si de cas!

Variations:

«Calces negres, calces blanques, a l’acuit que no m’alcances»
«Calces negres, calces blanques, a la quit que no m’alcances»
«Calces negres, calces blanques, a la cuit que no m’alcances»

Linguistic clarifications:

1) A duro is a five-peseta coin. Peseta was the Spanish currency during 19th and 20th centuries, before euro came.


2) «Jugar a l’acuit» is a playground game which means, depending on the region, to play hide-and-seek or to play tag.

«The flea is the true devil, a tiny animal that sleeps with young women... And I, being single, am not allowed to do the same!»

Tweet

Val. «El dimoni són les puces, animal tan remenut, que dormen amb les fadrines, i jo que sóc fadrí no puc!»

Esta rima expressa la frustració d’un xic en plena efervescència sexual, que, per algun motiu, no satisfà amb cap dona el seu desig sexual.

---------------------------------------------

This is just a funny rhyme that expresses the frustration of a boy in full sexual effervescence who, for some reason, does not fulfill his sexual desire with any woman.

By Saint John’s day, ripe or unripe, figs for sure!

Tweet

Val. «Per Sant Joan bacores, verdes o madures, bacores segures!»

Este refrany nos recorda que comencen a haver bacores al començament de l’estiu, pel dia de Sant Joan, el vint-i-tres de juny.

--------------------------------

This saying reminds us that figs start making a showing at the beginning of the summer, by Saint John’s day, that is, June 23th.

To do and undo, the task of the mattress repairer

Tweet

Trac la foto d’esta pàgina

Val. «Fer i desfer, la faena del matalafer»

Este comentari es diu amb to de queixa quan una faena que ja estava prou avançada s’ha de mamprendre de nou des del principi, o bé quan algú canvia un pla que ja estava establit. L’expressió menciona l’ofici del matalafer: antigament, la gent no es comprava un matalaf nou quan el que tenien estava ja vell i deformat, sinó que cridaven el matalafer, que s’encarregava de reparar-lo, obrint-lo i donant-li forma de nou amb un pal.

-----------------------------------------

You say this sentence, with a slight tone of complaint, when some task has to be set again from the beginning, and also when somebody changes a plan which was already drawn up. The expression mentions the job of the mattress repairer: long ago in Valencian country people did not buy a new mattress when the old one was used up, as we do nowadays. At that time they called the mattress repairer, who took the mattress, opened the cover and gave it shape again by beating the material of the inside (for example, wool) with a stick.

On fridays, tender beans; on thursdays, beans with eggs

Tweet

Val. «Divendres, faves tendres; Dijous, faves amb ous»

This expression is used as a rhyme with no moral lesson implied. It refers to the food you are supposed to eat on thursdays and fridays.

--------------------------------------------------------------

Esta és una rima sense cap implicació moral. Es referix a lo que s’hauria de menjar els dijous i els divendres.

This is like shitting on oneself and not wiping one's bottom

Tweet

Val. «Ser [una cosa] per a cagar-se i no torcar-se»

Es diu que una situació és per a cagar-se i no tocar-se quan és increïble, inesperada o sorprenent.

------------------------------------

When a situation is per a cagar-se i no torcar-se (literally, per a [‘like’] cagar-se [‘shitting on oneself’] i no [‘and not’] torcar-se [‘wiping one’s bottom’]), we mean that a given situation is extremely surprising and unexpected. Sometimes the expression involves a shade of gossip, as normally we use this expression when talking about some other’s lives.

If you dream of being an earl and you are an unhappy day labourer, someday the owner of the house will come to collect the renting

Tweet

Val. «Si ensomies que eres comte, i eres un trist jornaler, ja vindrà l'amo (de) la casa a cobrar-te l'alquiler*»

This saying is an example of Valencian realistic philosophy. At the same time, though, it is a pessimistic affirmation, as this saying expresses a kind of conformism and denial of abilities for improvements and progress. It is supposed to be used for bringing dreamers back to reality.

--------------------------------------

Esta rima és un exemple de la filosofia realista valenciana. Al mateix temps, és una afirmació pessimista, puix expressa un tipus de conformisme, una negació de l'habilitat de millorar i progressar. Se suposa que es diu per a fer tornar als somniadors a la dura realitat.

Those who cook bland food do it for everyone, those who cook salty do it for the cat

Tweet

Val.: «Qui cuina dolç, cuina per a molts; qui cuina salat, cuina per al gat»

Este refrany explica que més val cuinar un plat més aïna insípid que no un plat massa salat. En el primer cas, cada comensal pot millorar-lo afegint-li la sal que li abellixca; en el segon, en canvi, és difícil arreglar l’empastre i fer-lo comestible. Una alternativa a tirar el menjar al fem és donar-li’l al gat, que no sol dir que no a les menges salades.

----------------------------------------------

Some say that we Valencians put much more salt than necessary in our dishes. This saying mentions this problem. It basically means that if your meal turns out a bit tasteless you can always add a pinch of salt. It is advisable to add just a bit of it (specially if you have guests at home) so you don’t take the risk of ruining the meal. However, if it turns out too salty, you can always let your cat eat it.

A pumpkin was given to me and it turned into a melon… I prefer a pumpkin to getting married with a whore

Tweet

Val. «Carabassa m’han donat i se m’ha tornat meló… més m’estime carabassa que casar-me amb un pendó»

Esta és una rima que s’utilitza després d’un fracàs sentimental, en concret quan un home ha sigut rebutjat per una xica. El xic diu esta frase per a consolar-se, perquè suposadament la xica no li convenia. La rima significa que preferix estar solter abans que casar-se amb una dona de vida irregular i desordenada. La locució «donar carabasses» prové d’un costum rural en què el pretendent a casar-se amb una xica era convidat a dinar a casa d’ella: si li oferien foc per al cigarro significava que la família acceptava el festeig; si li servien un plat de carabassa, volia dir que el mosso no era ben rebut i se n’havia d’anar. Com ella era una mala influència, el fet d’haver sigut rebutjat és més aïna una cosa positiva: com un meló, que és una cosa dolça.

------------------------------------------------

This is a rhyme that men use to console themselves after a disappointment in love, specifically when a man has been rejected by a woman. Supposedly this woman isn’t right for him. The rhyme means that he prefers to stay single rather than get married with a partygoer or a whore. The idiom ‘to give pumpkins’ (meaning ‘to give the brush off’) comes from a rural custom: when a man wanted to marry a girl, he was invited to her house. If the family offered him a match to light his cigarette, it meant the family approved the relationship. However, if he was given a pumpkin, it meant he was not welcome and he had to leave. But as she was a bad person, the fact of being rejected turns out to be a positive thing: like a melon, which is sweet and tasty.

If you are hungry, have a bellow

Tweet

Val. «Si tens fam, pega un bram»

It's just a play on words used as a reply to someone who says 'I feel hungry'