To be unable to pick a cat up by the tail

Tweet

Val.: «No alçar un gat del rabo» 

No alçar un gat del rabo (o pel rabo) significa no tindre força ni poder. Es sol usar per a manifestar que algú no té la capacitat d’influir o imposar-se, o bé la seua influència és insignificant. L’expressió es val de la metàfora d’un acte cruel, però suposadament senzill, com és alçar un gat pel rabo, que simbolitza l’exercici del poder. 

Exemple:

«Els palestins no alcen un gat del rabo, i els jueus són un poder fàctic arreu del món».

Urbà Lozano: «Els sirventés 1 / Israel», 

del blog Més content que un gíngol, 10 de gener de 2009

• Expressions similars: No pintar fava / Passar la mà per la paret / No alçar ni pols ni remolí.

• Expressions oposades: Tindre la paella pel mànec / Tindre mà / Tindre maneta; 

-------------------------

Valencians say that someone is unable to pick a cat up by the tail when they don’t exert influence or power over others. This expression uses the metaphor of an act of torture, like picking a cat up by the tail, that symbolises the excersise of power.

🇬🇧 Similar expressions in English:

To be a nobody.

To be a purchaser

Tweet

Val.: «Estar compradora» 

Estar compradora significa estar, una dona, en els darrers mesos de l’embaràs. Popularment, la paraula compradora (pronunciada compraora en la parla espontània) és usada per algunes persones com a sinònim i eufemisme de prenyada o embarassada. També s’usa el verb comprar com a sinònim del verb concebre en expressions com ara «anar de compres» (intentar quedar-se prenyada), «estar de compres» (esperar una criatura) i «voler comprar» (voler tindre fills). 

Exemples:

«Déu la va escoltar aquesta vegada, i ben prompte es va sentir compradora, i el mes de maig vinent va infantar amb dolor i alegria un xiquet molt boniquet» 

Enric Valor: Nabet, pàgina 51, any 1999 

«Quan Teresa es quedà compradora de l’únic fill que tingué, s’adonà que tot era perdut davant la il·lusió frenètica que veia créixer en Bernat» 

Enric Valor: La idea de l'emigrant, pàgina 40, any 1998 

«Alícia tardà una estona a deduir què era allò de la ferramenta. Encara hi havia paraules i expressions que se li escapaven: 

–Per cert, quan compraràs? 

–Quan compraré el què? 

Preguntava quan tindria la criatura. Contestà que estava de sis mesos.» 

Francesc Gisbert: Els lluitadors, pàgina 24, any 2005 

-------------------------

Curiously, some Valencian speakers say estar compradora (which translates literally as ‘to be buyer’ or ‘to be inclined to buy’) as an euphemism for being pregnant, specially in the last few months of pregnancy. The verb comprar is thereby used as a synonym for conceive. This is an odd use of the word that sounds funny even for some native speakers.

A case like a wicker basket

Tweet

Val.: «Ser un cas com un cabàs»

«Ser un cas com un cabàs» significa ser insòlit i extraordinari. Referit a persones, es diu de gent poc corrent i excèntrica; referit a successos o acontenyiments, es diu d’aquells que són extraordinaris, sorprenents i que, normalment, tot lo món coneix o recorda. La comparació amb el cabàs pot deure’s al fet que es tracta d’un objecte amb una certa grandària i capacitat, i, per tant, és procliu a ser usat en exageracions (de la mateixa manera que diem que una cosa és «com una casa»). El cabàs era fa un temps un objecte molt quotidià, usat per a carregar i transportar els productes que s’havien comprat en el mercat o collit del camp.

Exemples:

«La mare és un cas com un cabàs, ja ho sé. Ella mos té lligats ací, i si li diem de deixar la casa… s’enfilarà per les parets»
Toni Cucarella: Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts, pàg. 139, any 2003

«Aquella herència va ser un cas com un cabàs, que fa quatre dies encara ho comentava mig poble»
Josep Franco: Això és llarg de contar, pàg. 107, any 2004

---------------------------------

When talking about a person, Valencians say that someone is un cas com un cabàs (literally, ‘a case like a wicker/palm basket’) when he/she is an unusual or outlandish person. When talking about a happening, it means to be an excepcional occurrence which has been commented upon by everybody in town. The comparison with a basket probably comes from the fact that the Valencian basket is a bulky pan that can contain many objects, and its large size makes it prone to be used in idioms that incorporate the idea of exaggeration.

🇬🇧 Similar expressions in English: 

[Referring to people]: to be a (real) piece of work, to be (quite) a character, to be a real character. [Referring to events]: to be a high profile case, to be an extraordinary event, to be a bombshell.

Set the dwarves dance for somebody

Tweet

Nanos o cabuts del Corpus

Val.: «Ballar els nanos (a algú)»

Ballar els nanos (a algú) significa adular-lo, afalagar-lo excessivament, procurar complaure’l i agradar-li. L’expressió prové d’una de les danses de la festa catòlica del Corpus, en la qual els dansadors ballen, al ritme del tabalet i el so de la dolçaina, portant al cap enormes caps de cartó que els donen aspecte de nanos. En acabar de ballar, els anomenats nanos o cabuts saluden amb una cerimoniosa inclinació, es lleven els falsos caps i els invertixen per a recaptar dins les almoines del públic o dels senyors. Aixina es va crear l’expressió ballar els nanos, que compara eixe espectacle amb l’actitud dels aduladors, que normalment afalaguen amb la intenció de rebre un benefici a canvi.

Exemple:

«No vullc votar per ningú / perquè tot és una farsa / Quan eixa gent p’a medrar / el nostre apoyo reclama / tot és ballar-nos els nanos»
Josep Garcia Capilla: Un casique a redolons, pàg. 14, any 1872 

Expressions similars: «Ballar l’aigua (a algú)», «Fer el cul gros (a algú)», «Fer festes (a algú)», «Fer la gara-gara (a algú)» 

Bibliografia: 

• José Soler Carnicer: Valencia pintoresca y tradicional: personajes, hechos, y dichos populares, volum 1, pàg. 45-46, Carena editors, any 1997. 
•  Jordi Colomina i Maria Isabel Guardiola: Actes del Congrés internacional Antoni M. Alcover, pàg. 474, any 2003.

---------------------------------

This expression, literally ballar (‘set to dance’) els nanos (‘the dwarves’) a algú (for somebody) means to suck up to someone, to make them like you. This expression comes from the Corpus Christi feast, a very popular catholic festivity in Valencia. One of the activities of this feast is a dance in which folk dancers known as nanos (‘dwarves’) and also cabuts (‘big-heads’) wear oversized papier-mâché heads and dance to the sound of tabal (‘tabor’) and dolçaina (Valencian bombard). When they finish their dance, they remove their fake heads and turn them upside-down to collect alms. Thus, the expression ballar els nanos compares this ancient performance to the flattering behavior of some —they expect to receive something in exchange. 

🇬🇧 Similar expressions in English:

To butter up [somebody], To be a brown-nose

Those who are ok, better don't move

Tweet

Val.: «Qui estiga bé, que no es menege»

Esta expressió s’usa per a desaconsellar fer canvis innecessaris. Si estàs a gust d’una manera determinada, ¿per a què canviar les coses? La situació podria canviar a pitjor.

Exemple:

«Jo em trobe bé i qui estiga bé que no es menege. Tinc el que necessite. No em fa il·lusió repetir l’esforç de viure amb la gent».

Vicent Marçà: Foc al gran recorregut, pàgina 44, any 1996.

Expressions similars: «No deixes les sendes velles per novelles»

--------------------------------------------------

This expression (literally ‘Those who are ok, better don’t move’) means that if you are feeling good and happy with a situation, it is not worth to change it. The consequences are uncertain and it might change for the worse.

At the three pebbles

Tweet

Tomba de Diarmid (Spittal of Glenshee, Escòcia)

Val.: «Estar a les tres pedretes»

Estar, arribar o vore’s a les tres pedretes significa trobar-se en una situació molt perillosa o molt compromesa. Se sol dir quan algú està en perill de mort o està apurat i angoixat per una situació extrema. Per exemple:

«Al cap de tres dies d’estar a les tres pedretes, em vaig despertar a l’Hospital de Sant Pau, i en un estat lamentable».

Josep Lozano: Després de les tenebres i altres narracions, pàgina 84, any 2013.

En canvi, si diem que algú es posa a les tres pedretes, el significat és diferent: volem dir que eixa persona s’ha posat furiosa. Dos exemples:

«Així com veu que es mataven com a xinxes li agarrà una pataleta que la posà a les tres pedretes»

Lluís Galiana: Rondalla de rondalles, pàgina 34, any 1769 

«Tots tenim les nostres coses que fan posar a les tres pedretes als altres» 

  Comentari en el blog D’ençà que el Pau és dolç, any 2012 

Segons pareix, l’expressió prové del costum antic de senyalar les sepultures amb unes quantes pedres clavades en terra, emmarcant el lloc on estava colgat el cadàver. Les tres pedretes deuen ser una al·legoria que simbolitza l’arribada al perill o la frontera amb la mort.

Bibliografia: 

• Garbellada de refranys: aires de serè en la nostra parla, Josep M. Sugranyes. Pàg. 38. Cossetània Edicions, any 2000. 

En altres llengües: 

• En aragonés: «Estar en as tres pedretas»  
• En castellà: «Estar en las últimas», «Tener un pie en la tumba» / «Ponerse como un basilisco»

--------------------------------------------------

In Valencian the concept of tres pedretes (literally ‘three pebbles’ or ‘stones’, referring to gravestones) is an allegory of danger of death. That concept is used in two expressions. One is «Estar a les tres pedretes» (literally estar [’to be’] a les tres pedretes [‘at the three pebbles’]) which means to be in a very difficult situation, especially facing death. However, it has a different meaning when using the verb posar-se (‘to get’): Posar-se a les tres pedretes. Then it means to get angry, to be hopping mad.

🇬🇧 Similar expressions in English: 

• To have a foot in the grave / To be caught between a rock and a hard place.

To make one’s hair turn green

Tweet

Val. «Fer eixir els cabells verds»

La locució fer eixir els cabells verds (a algú), significa desesperar-lo, fer que perda la paciència, complicar-li molt les coses. Es sol dir dels pares desesperats pel mal comportament dels fills.

Exemple d’ús:

«De vegades [...] els angelets es tornen dimonis que torturen la salut dels nostres nervis i amenacen de fer-nos eixir els cabells verds»

Article «Els nostres Espantacriatures», de Francesc Gisbert (12/12/2013)

Variants: «Fer traure els cabells verds».

--------------------------------------------

To make someone’s hair turn green (literally fer eixir [‘turn’] els cabells [‘hair’] verds [‘green’]) means to exasperate them, make them lose patience. It is often said when children misbehave and parents lose their temper.

To wash the donkey’s hair [is a waste of time and soap]

Tweet

I borrowed this picture here

Val.: «Llavar-li el cap a un burro [és perdre temps i sabó]»

Diem que una acció és «llavar-li el cap a un burro» quan es tracta d’un acte inútil i innecessari, ja que no té cap efecte per a canviar una situació, resoldre un determinat problema o fer canviar l’opinió d’algú. La inutilitat de l’acció es reforça amb la frase «és perdre temps i sabó».

Efectivament, llavar-li el cap a un animal de granja, com si fóra una persona, no té trellat. I si l’objectiu és que tinguera el cap net, tardaria ben poc en tornar a embrutar-se’l.

Exemples d’ús:

«Clamar contra la indignitat pepera al País Valencià és com llavar-li el cap a un burro, però airejar les seues immoralitats, les seues renúncies covards i el seu somriure hipòcrita, és cosa nostra, és la nostra obligació cívica».

Comentari d’un blog

«Jo crec que el curiós d’aquesta situació és que açò és com he dit alguna vegada, llavar-li el cap a un burro. Perds el temps i els diners, no canviarem res de les postures, es diga el que es diga».

Comentari d’un regidor en ple ordinari de la corporació municipal de Sagunt.

--------------------------------------

Valencian people say that an action is like washing a donkey’s hair (literally: Llavar-li [‘to wash him/her’] el cap [‘the head’] a un burro [‘to a donkey’], meaning that it is completely useless and nonsense, as it doesn’t change a situation nor does it solve problem or makes somebody change his mind.

🇬🇧 Similar expressions in English: 

«He that washes the ass‘s head loseth both his soap and his labour»

Contort the mouth

Tweet

Val.: «Girar-se-li (a algú) la boca a un costat»

Es diu que a algú se li ha girat la boca a un costat quan s’ha disgustat per algun comentari o notícia desagradable. L’efecte físic és contraure la boca i tòrcer-la cap a un costat.

Val.: «Girar (algú) la boca a un costat»

Es diu que algú ha girat la boca a un costat quan eixa persona ha mort. Eixa manera de dir «morir» és una metonímia basada en un dels efectes físics de la mort.

--------------------------------------

In Valencian, the expression Girar la boca a un costat (literally, Girar [‘to contort’] la boca [‘the mouth’] a un costat [‘to one side’] means to die. If you move the syntax of the sentence and you use the pronoun se, it just means ‘to pull the mouth to one side’ or ‘to grimace’, normally out of disapproval.

🇬🇧 Similar expressions in English: 

Kick the bucket (meaning 1), Make a face (meaning 2).

Theft or discovery

Tweet

Val.:«Robo o trobo»

L’expressió rimada «robo o trobo» es diu quan algú ha fet diners, especialment si n’ha guanyat ràpidament, per a indicar que només ho pot haver fet de dos maneres: o robant, o bé per alguna troballa casual. Qui ho diu no creu que haja pogut ser treballant.

----------------------------------

Valencians say the rhyme robo o trobo (that is ‘theft or discovery’) to explain the two ways of making quick money. It is not possible to get it just working.

Digues, cabàs de figues

Tweet

Val.: «Digues, cabàs de figues»

Diem Cabàs de figues com a comentari burlesc a algú que nos dóna pressa a parlar dient-nos Digues!. És una resposta rimada i absurda amb la qual no satisfem les ganes de saber de qui nos pregunta.

-------------------------------

Un cabàs de figues (literally Un [‘A’] cabàs [‘basket’] de [‘of’] figues [‘figs’]) is a rhymed reply to somebody who urges you to speak asking Digues, which means ‘Say’. It is just a mocking reply that does not satisfies the inquiry.

To draw a line

Tweet

Val.: «Deixar ratlles fetes»

«Deixar ratlles fetes» vol dir lluir-se, sobreeixir, adquirir avantatge sobre els altres. Principalment es diu en referència a una acció positiva (en els exemples 1 a 3 vol dir ‘suscitar entusiasme’ o ‘tindre èxit’). Però els valencians també usem l’expressió en sentit irònic, amb la qual cosa diem que algú deixa ratlles fetes quan destaca per un mal comportament (exemples 4 i 5).

Sobre l’origen de l’expressió, pareix que deixar una ratlla és un acte simbòlic, la constatació d’una marca o rècord.

Exemple 1:

«Que es preparen tots: només dic que porta una bici clàssica de la marca Mendiz. Eixa bici ha deixat ratlles fetes i n’està deixant. El dissabte dia 14 pujava com un avió [...] No podien seguir-lo».

Comentari de Paquita la del bar en el blog Passió Ciclisme Alqueries

Exemple 2:

«Se fa saber, als del poble i forasters,

que el dijous d’esta setmana s’escomencen en Borriana

de les grans Falles les festes, que enguany deixaran ratlles fetes

pel seu art i esplendor, per sa gràcia i bon humor».

Fragment del pregó de 1945 de les falles de Borriana, extret i adaptat del blog Las fallas de Burriana.

Exemple 3:

«Si [el novel·lista escriu] amb un estil propi i inconfusible, ja tenim els elements imprescindibles per a bastir una obra que deixarà ratlles fetes».

Del blog Ofici de lector

Exemple 4:

«Ma mare m’ha explicat que ‘Deixar ratlles fetes’ significa ‘quan una persona molt rodera es fa de notar per les seues accions allà per on va, sempre amb mala idea’.

Comentari de Sergi en el blog Des de Llíria cap a Ítaca

Exemple 5:

«Ací a Benaguasil deixar ratlles fetes significa ‘deixar rastre’ en el sentit que s’ha fet alguna trastada. No deixar darrere molt bona impressió».

Comentari de Carles en el blog Des de Llíria cap a Ítaca

----------------------------------------

Deixar ratlles fetes (literally, Deixar [‘to leave’] ratlles [‘lines’] fetes [‘done’] means to stand out, to overcome others. The act of drawing a line (in Valencian: fer una ratlla) symbolises a record or an outstanding deed.

Acabar a males dinades

Tweet

Un diner de l’època de Pere el Gran.

Val.: «Acabar a males dinades»

Diem que una situació acaba a males dinades quan té un final desagradable.

Exemple 1:

«El Jai Alai és joc

propi de les vascongades,

mes importat a València

acabà a males dinades».

Versos desdenyosos de Martí Gadea dedicats a la modalitat basca de pilota.

Exemple 2:

«Farà uns cinc anys, ens reunírem al Rat Penat una colla d’universitaris, procedents tots de la Facultat de Dret, amb l’optimista intenció de confeccionar –no res!– un vocabulari castellà-valencià. [...] El vocabulari acabà, com diem per ací, a males dinades».

Joan Fuster: Correspondència 4, Manuel Sanchis Guarner, Josep Giner, Germà Colom, a cura d’Antoni Ferrando. Eliseu Climent, València: 2000, p. 71-72.

Una dinada és, a més de l’acte de dinar, la quantitat d’alguna cosa que es ven o compra per un diner, o siga, per una moneda.

Expressions relacionades: «Acabar com el rosari de l’aurora», «Acabar com el ball de Torrent».

----------------------------------------

Acabar a males dinades means to end up badly. Acabar means ‘to end up’, a males means ‘badly’, and dinada is the quantity of a product one can buy with a diner, that is, an ancient coin.

El tio bossa!

Tweet

Val. «El tio bossa!»

Designem algú amb l’apel·latiu «el tio bossa» quan eixa persona té la cara dura, és a dir, quan actua com vol sense importar-li si perjudica un altre. Probablement bossa fa referència a la bossa escrotal, la cavitat a on estan els testicles. No debades, també es sent a la gent dir l’apel·latiu «el tio collons».

Exemple 1:

«Damunt que li faig una cosa p’a regalar-li, agarra i no ve, el tio bossa!»

Comentari en Metroflog

Exemple 2:

«I el xiquet dels collons, angelet, que diu que s’ha quedat a fer-li companyia a la iaia –i que deu ser qui millor s’ho ha muntat per tal de passar el reputejat dissabte d’estiu–, perquè, el tio bossa!, en realitat ha estat amb la casa plena amb els de la seua colla: tots fent-se una fumata general de ‘petardos’ de maria».

Lletres d’intercanvi. Revista digital de la Vall d’Albaida.

Exemple 3:

«El cabró [del pilot] les amollava ben cap a dins, per a que la gent se n’entrara i s’ofegara! Que amollava les pilotes dins el blau de la mar, el tio bossa!»

El pilot de les pilotes de Nivea, Eugeni Alemany

--------------------------------------------------

Valencians call somebody el tio bossa (literally, el [‘the’], tio [‘guy, bloke’] bossa [‘scrotus’], when he is a cheeky person who acts not thinking about the effects of his actions on others.

To stitch one's mouth

Tweet

La discrétion, retrat de Pauline Appert

Val.: «Posar-se un punt en la boca»

Posar-se (o cosir-se o pegar-se) un punt en la boca vol dir callar per prudència, deixar de dir una cosa per a evitar situacions negatives. La paraula punt, de l’àmbit de la costura (‘tros de fil que travessa dos peces de tela per a unir-les’), s’usa en l’expressió en sentit metafòric. Les dos peces «cosides» són els llavis.

Exemple:

«Em van entrar ganes de preguntar-li què es pensava que era un matrimoni, però em vaig pegar un puntet a la boca per no llançar a perdre el cas».

Reflexions d’un advocat sobre la vida sentimental d’un client: Busca qui t’ha pegat al dia.

--------------------------------------------------

Posar-se un punt en la boca (literally, posar-se [‘to put oneself’] un punt [‘a stitch’] en la boca [‘in the mouth’] means to remain silent out of prudence.

Estar en dansa

Tweet

Val.: «Estar en dansa»

Que una persona va o està en dansa significa que està actiu, en moviment, fent alguna cosa. A sovint es diu per a emfatitzar que u està fent faena mentres la gent descansa, perquè encara és molt matí o bé perquè ja és molt tard; també quan u està actiu durant un temps llarg. També es diu que un procés o una activitat esta en dansa quan està en marxa.

Exemples:

«És ben enjorn, encara fosc; no s’ha alçat ningú per començar la seua tasca. Però n’hi ha tres que ja estan en dansa»

Vicent Sanchis Martínez: El repòs del sobirà, pàg. 127, any 2003

Variants: «Estar en marxa».

Expressions relacionades: «Estar en bajoqueta».

-----------------------------------------

We would say that a person està en dansa (literally, està [‘he/she is’] en dansa [‘in dance’] when he is working or doing any activity, normally out of home. Often we use that set-phrase to emphasize that someone starts up his daily activity very early, or works till late, while others have a rest. Also, we say that a project, a process or any activity is en dansa when it is underway.

🇬🇧 Similar expressions in English: 

‘To be underway’, ‘to be in progress’, ‘to be ongoing’, ‘to be awake’.

Neither we have supper nor the father dies

Tweet

J’ai trouvé cette photo là

Val.: «Ni sopem ni es mor el pare»

Diem que «Ni sopem ni es mor el pare» quan es tarda massa en començar una menjada i nos posem impacients. També es diu, en general, quan hi han dos coses per fer i, per algun motiu, no es fa cap de les dos. L’expressió va carregada d’humor negre, ja que sopar és sempre una cosa desitjable, mentres que la mort d’un pare no se sol desitjar.

Hi ha qui explica esta expressió amb una història popular:

«Hi ha una anècdota molt curiosa del Camp d’Elx que encara hui dia s’aplica quan s’està en una situació incòmoda i no se’n sap eixir: Era una família en què el pare entra en coma i criden els fills per tal que, si mor, estiguen tots vora el llit. Abans d’eixir el sol estan tots els germans en la casa. En el camp es matina i a mitjan matí se sol menjar alguna cosa. Arriba l’hora d’almorzar i el pare seguix igual. Arriba l’hora de dinar i tot igual. A l’hora de sopar u dels fills s’alça i diu: Xiquets, mireu lo que vos dic, jo me’n vaig, perquè ací ni sopem ni es mor el pare».

Traduïxc l’anècdota d’esta pàgina.

Variants: «Ni l’agüelo morirà, ni nosaltres soparem», «Ni sopem ni es mor l’agüela», «Ni es mor l’agüelo, ni sopem» «Què fem? Ni plou, ni sopem, ni l’agüela es mor».

------------------------------------------

Valencians say Ni sopem ni es mor el pare (literally, Ni [‘Neither’] sopem [‘we have supper’] ni [‘nor’] es mor [‘dies’] el pare [‘the father’]) when supper time is delayed. Also when it takes a long time to begin to do something and we start getting nervous. The expression is obviously laden with black humor, as usually we are happy to have supper, whereas the death of a father is not something desirable.

The law of the funnel

Tweet

Val.: «La llei de l’embut (lo ample per a mi, lo estret per a tu)»

Es diu «llei de l’embut» a la situació de desigualtat entre dos grups humans, en què u goja de privilegis i beneficis que l’altre no pot tindre. Se sol dir quan els poderosos imposen una norma injusta que els beneficia o que ells mateixos es permeten no complir. La desigualtat es fa palesa en l’únic «manament» d’eixa «llei»: «lo ample per a mi, lo estret per a tu», en referència a la forma d’un embut. Uns s’emporten la part important dels beneficis i els altres només una xicoteta part.

-------------------------------

We call the «law of the funnel» (llei de l’embut) a situation of inequality between two human groups, in which one of the two enjoys privileges whereas the other bears the brunt. For instance, when the powerful impose unfair rules that benefits them or that they themselves don’t comply with. The disadvantage is explained by means of the only commandment of this ‘law’: «the wide part is for me, the narrow part is for you». In other words, I take the big part of the benefits, whereas you just receive a small amount.

🇬🇧 Similar expressions in English: 

Double standard.

Little by little water comes to Canet

Tweet

Val.: «Xanet-xanet, va l’aigua a Canet»

Este refrany vol dir que a poc a poc s’arriba als llocs, que les coses no s’han de fer precipitadament sinó amb calma i esperant que arribe el bon moment.

«Xano-xano» (de l’italià ciano-ciano, variant genovesa de piano-piano) és un adverbi que significa «a poc a poc» i que es diu especialment del caminar. Ací s’usa el diminutiu xanet per a que rime amb Canet. Quant a l’ús d’eixa paraula en el refrany, trobe tres teories. Segons la primera, es fa referència a un conflicte històric entre llauradors, que afectava l’aigua que arribava al poble de Canet d’En Berenguer per la séquia de Sagunt:

«En el segle XIX, la séquia que uneix estes dos poblacions [Sagunt i Canet d’En Berenguer] no feia el seu recorregut habitual perquè molts llauradors de Sagunt ficaven branques en la séquia (que no era d’obra) per a desviar l’aigua. D’esta forma, cada vegada tardava més a arribar el líquid element als horts del poble del costat».

Llibret de lletres falleres de 2012, pàgina 43.

La segona explicació del refrany també fa referència a un moment històric: les inundacions i riuades que afectaren el litoral valencià en l’any 1957. Pareix que el poble de Canet d’En Berenguer va tardar en rebre els efectes (ho lligc en este blog).

La tercera explicació de l’ús de la paraula canet en el refrany no té res a vore amb el poble. Segons el diccionari DCVB, en Sant Joan de Sineu i en Eivissa es diu canet a una peça de la sénia (el «belitre o cadell»), que és precisament una màquina per a elevar aigua. Trobe que els valencians que conec no interpreten aixina el refrany, perquè diuen i escriuen «a Canet» i no «al canet».

Exemples:

«Rehabitar [una casa antiga] és un procés que es pot perllongar durant anys, és gairebé impossible apropiar-se completament d’un espai com aquest. Poquet a poquet arriba l’aigua a Canet».

Del blog Plaiboix

«Hola companys, poquet a poquet arriba l’aigua a Canet. De moment 7,8 mm conseqüència dels ruixats dèbils que venim patint dia sí dia no. La setmana que ve és tota una incògnita, com tots els d’ací espere que ploga per poder salvar com a mínim la mitjana del mes».

Del fòrum de l’Associació Valenciana d’Aficionats a la Meteorologia.

«Hui un poquet, demà un atre poquet, i aixina com xanet xanet arriba l’aigua a Canet, al remat sabrem llegir i escriure».
Francesc Baidal Llosà: Amor torna, pàg. 577, any 1917

Variants: «Poquet a poquet va l’aigua a Canet»; «Poquet a poquet arriba l’aigua a Canet».

Expressions relacionades: «A poquet a poquet s’ompli el potet».

-----------------------------------------------

This proverb means that all things take time to create. We should not expect to accomplish something or achieve success immediately.

In Valencian, the adverb xano-xano (and its diminutive form xanet-xanet) and the expression poquet a poquet mean ‘little by little’. Canet refers to Canet d’En Berenguer, a Valencian town where, long ago, water was hard to bring because the farmers from the neighboring town of Sagunt tried to impede it blocking the irrigation canal with branches. That is why it took a long time for water to get to Canet. However, it eventually arrived.

🇬🇧 Similar expressions in English: 

«Rome wasn’t built in a day»

Lots of love, but not much bread

Tweet

Val.: «Molt ‘et vull gosset’, però pa poquet»

Esta frase es diu per a criticar que les bones paraules d’algú no van d’acord amb el seu comportament. Els seus afalacs no passen de ser paraules, les seues promeses són només de boca i rarament es complixen.

Exemples:

«Parlen però no actuen. Això és com el qui té un gosset i diu: molt et vull, gosset, però pa poquet. Vosaltres igual, molt voleu la cosa cultural i històrica, però poca dedicació a ella, només de boqueta».

Declaracions en l’acta del ple de l’Ajuntament de Sagunt, 28 d’octubre de 2004.

«El Govern ha reduït l’autonomia financera i operativa de l’Agència Tributària, a la qual tracten amb el discurs del “et vull molt gosset però pa poquet”».

Notícia de Vilaweb. 20 de novembre de 2001.

------------------------------------------------

Valencians say this rhymed set-phrase when someone’s actions and words don’t match, referring to people who make promises or flatter. Their speeches are just hollow words.

Literally: Molt [‘a lot’] et vull gosset [‘I love you puppy’], però [‘but’] pa [‘bread’] poquet [‘little’ / ‘not much’].