Those who stumble on a plain… what will they do when going uphill?

Tweet

Val. «Qui entropessa en lo pla, en costera què farà?»

Significa que aquells que s’atorrollen o s’abaten davant la mínima dificultat en la vida, segurament ho tindran molt difícil per a superar situacions realment difícils que se li puguen presentar.

------------------------------------------------------

It means that those who get anxious at the slightest difficulty will surely find it hard to overcome difficult times that might come in the future.

To go to Garcia’s place

Tweet

Val. «Anar a ca Garcia»

«Anar a ca Garcia» és una manera jocosa d’anunciar a les persones al nostre voltant que anem al bany a fer de ventre, o siga, a defecar; és una mena d’eufemisme i alhora un joc de paraules, perquè la frase conté amagada la paraula tabú: ca Garcia.

----------------------------------------------

Go to Garcia’s place is a humorous way to say you’re going to the toilet to have a bowel movement, that is, to defecate, or in other words, to do a number 2. Ca means in Valencian ‘somebody’s place’, and Garcia is just a common Spanish surname (in this case, the owner of the place). You may think that this has nothing to do with the fact of defecating, but it makes sense because there is a play on words in the sentence. It comes from the fact that the Valencian word for ‘to shit’ is cagar, a taboo word that, if you pay attention, is hidden inside the sentence: ca Garcia.

Coffee and cigarette, turd

Tweet

Val.: «Café i cigarro, cagarro»

Este refrany nos recorda les propietats laxants del café i del tabac.

---------------------------------------------------------

This saying reminds us about the laxative properties of coffee and tobacco.

To be crazier than a sackful of cats

Tweet

Val.: «Estar com un cabàs de gats»

Esta comparança tan sols és una manera expressiva i hiperbòlica de dir que algú no té esme o trellat. Com podeu imaginar, un animal tan independent i indòmit com el gat podria acabar trastornat si es quedara durant algun temps enclaustrat amb congèneres seus dins d’un sac.

Exemples literaris:
«Estic com un cabàs de gats, en quin cap cap?, la llet calenta amb la calor que fa!»

Pep Castellano, Al punt de mira (pàg. 13)

Variants: «Estar com un sac de gats»

----------------------------------------------------------------

This comparison is just an expressive and hyperbolic way to say that someone is not in his right mind. As you can imagine, such an independent and untamed animal could end up disturbed if it stays shut in a sack together with some of its kind.

To enlarge somebody’s ass

Tweet

Val. «Fer el cul gros a algú»

Fer el cul gros a algú significa adular-lo, dedicar-s’hi servilment, per obtindre alguna cosa a canvi o perquè esta persona tinga una bona opinió de nosaltres. Són expressions sinònimes «portar la lliurea», «fer la rosca» o «fer la gara-gara».

Exemple: Sempre fa el cul gros als professors per aconseguir bones notes.

-------------------------------------------------------

Fer el cul gros a algú (‘To enlarge somebody’s ass’) means to suck up to somebody, to benefit somebody to get something in exchange or just to make that person think well of you.

It always rains when there's no school

Tweet

Val. «Sempre plou quan no hi ha escola»

Refrany que s'usa per a indicar que una cosa té lloc o ocorre en un moment inoportú, com ara ploure en un dia de festa.

--------------------------------------------------------

With this saying we express our ennui when something happens at an inconvenient time. Like bad weather in our free time.

To be more afraid than the night watchman

Tweet

Val.: «Tindre més por que un sereno»

Tindre més por que un sereno significa tindre molta por. Es diu això perquè el sereno era, antigament, el vigilant nocturn d’un poble, un funcionari encarregat de fer ronda de nit pels carrers en servici de vigilància, que també cantava les hores, deia quin temps feia o prestava auxili als veïns. Com a rondadors de la nit, els serenos estaven exposats al perill, per això es pressuposa que de tant en tant patien temor.

----------------------------------------------------

To be more afraid than the night watchman means to be really scared. As night watchmen were people who worked at night, they were more exposed to danger. This is why people assume they sometimes got a fright while working.

Have it warm and warm your body

Tweet

Val. «Calentet i al cos»

Esta frase que se sol dir just abans de prendre una beguda o un àpat calent, a manera de desig per a que se’ns assente bé.

------------------------------------------------

This is a sentence people say before drinking or eating something warm and pleasant, as a wish that it makes us feel be better, it does good to our health.

To share a pig

Tweet

Val. «Tindre un porc a mitges»

Quan diem que dos persones tenen un porc a mitges volem dir que tenen un negoci conjunt, els guanys del qual, lògicament, compartixen. D’ací sorgix el refrany «Porc a mitges mai és gras» que expressa les conseqüències negatives de compartir un negoci, o siga, que com u no n’és mai l’amo absolut, no en trau mai molt de benefici.

Com que la llengua és rica i creativa, l’expressió tindre un porc a mitges es pot utilitzar també en altres contexts que no tenen a vore amb el negoci, sempre que hi hagen dos persones que mantenen una relació de la qual trauen algun profit. Per exemple, en cas que sospitem que dos persones mantenen una relació amorosa il·lícita, d’amagat dels altres, podem dir que «Estos tenen un porc a mitges» ja que tenen una relació (una espècie de «negoci») del qual estan traent un profit ―sentimental o sexual, en este cas― que, per cert, no està aprovat per la societat.

-------------------------------------------------

When we say that two people are sharing a pig, we mean that they share a business. Therefore, naturally, they also share its profits. Hence the saying Porc a mitges mai és gras (= ‘A shared pig never gets fat’) explains the negative consequences of sharing a business, namely, you don’t get out much profit of it because you have to share every penny you earn.

As language is creative and rich, one may also use the expression ‘to share a pig’ in other contexts. For instance, when there are two people having a relationship from which they get out some kind of benefit. For instance, if you suspect that two people you know are having an affair, you may express it saying Estos tenen un porc a mitges (= ‘These two are sharing a pig’), as they have a relationship (a kind of “business”) they take some benefit from (that is, sexual or sentimental benefit).

To those asking questions, tell them lies

Tweet

Val. «Al preguntador, mentires amb ell»

«Al que vullga saber, mentires amb ell»
«A qui pregunta, mentires amb ell»

Esta frase nos recomana que quan algú nos fa preguntes que no pertoquen (que pretenen fer-nos mal o que es fan amb una confiança que la persona no s’ha guanyat prèviament), la millor opció és contestar-li amb mentires o confondre’l amb falsedats. Saciarem temporalment la seua curiositat malsana, però quan s’assabentarà que lo que li hem dit no és cert, s’adonarà que nos hem rist d’ell a la cara, i potser se sentirà avergonyit d’haver sigut un dotor.

-----------------------------------------------

This set phrase suggests people to tell lies to those who make spiteful questions (questions that try to hurt you or just interfere in your private life). If you lie to that person, you’ll satisfy his/her curiosity for a while, but eventually he/she’ll realize you’ve cheated him/her. Then he/she might be ashamed for being so nosy.

Necessity is the mother of invention

Tweet

Val. «El menester fa fer»

Este refrany nos recorda que la urgència per aconseguir les coses necessàries per a la vida incita les persones a actuar i a posar-se en marxa.

-------------------------------------------------------

This proverb reminds us that when something is really necessary, people will start up and work hard to achieve any goal they have set.

Don’t leave the old path for a new one

Tweet

Val.: «No deixes les sendes velles per novelles»

Este consell té un caràcter conservador, perquè desaconsella deixar els costums o les maneres tradicionals per a adoptar-ne de nous. Per extensió, podem aplicar la dita davant de qualsevol situació nova que nosaltres escollim (canviar de treball, canviar de camí per a arribar a un lloc, experimentar en la cuina, etc.); canvis que poden no valdre la pena i dur-nos a situacions negatives. Més val fer les coses segons el costum establit, encara que este no siga perfecte.

-----------------------------------------------

This proverb has a conservative nature, as it is advising us not to change our habits or the traditional way of doing things. Any decision or change of what is customary might not worth it. Thus, it is better to keep everything as usual.

Equivalent sayings in English: 'Better the devil you know than the devil you don’t.'

Look for the one who hit you

Tweet

Val. «Busca qui t’ha pegat»

Esta frase es diu quan parlem d’un problema que té una solució difícil o no en té cap, ja que per alguna circumstància, ja és massa tard per resoldre’l o hi han hagut conseqüències que ho fan impossible. La dita és una mena de metàfora: quan, enmig d’una multitud, algú et pega un carxot, i et gires per a vore qui és, és quasi impossible esbrinar-ho. El culpable ja s’ha escapolit. Per això «busca qui t’ha pegat» = «busca la solució», que ja no la trobaràs.

-------------------------------------------

We say this sentence when we talk about a problem which is hard to solve, because it is too late or there have been some consequences which make it impossible to settle. The saying is a kind of metaphor: when you are among the crowd and somebody smacks on your neck, you turn to see who did it. But it is too late: the culprit has easily run away. No matter how you 'Look for the one who hit you' (= 'Look for the solution') you won't find him/it anymore.

Trust quiet water!

Tweet

Aigües manses de l'Albufera de València

Val. «Fia’t de l’aigua mansa!»

Esta és una frase irònica, un consell que s’usa per a recordar a algú que no es deixe enganyar per les aparences. Com qualsevol ironia, significa just lo contrari de lo que diu: «No confies al 100% en algú o alguna cosa per molt que parega inofensiva, perquè podria amagar un engany o un perill que t’agafaria d’improvís». Com per exemple un aigua mansa, que pot amagar corrents mortals o animals predadors; o una persona en qui pensaves que podies confiar.

--------------------------------------------

This is an ironic expression, a piece of advice to remind a friend of us that appearances can be deceptive. As every irony, it means the opposite of what it says: ‘You shouldn’t trust things or people who seem harmless, because they could hide a deception or a danger which might catch you out of the blue’. Like apparently tame waters that hide mortal currents ― or somebody you thought was reliable.

Wasn't the owner there?

Tweet

Val. «¿Que no estava l’amo?»

Quan veem algú que va molt carregat amb bosses, fardells, caixes o qualsevol altre tipus d’objectes, li fem eixa pregunta, en to jocós, com si haguera pres tot això d’algun magatzem o botiga sense permís del propietari dels objectes. L’expressió és una manera de mostrar la nostra sorpresa i alhora, provocar un somriure en el nostre interlocutor.

-------------------------------------------------

When we see somebody loaded down with shopping bags or any other objects to carry, we ask him this question as a joke, as if he had stolen these objects from a store. The expression is just a way to show our surprise.

Do as others do is not a sin

Tweet

Val. «Fer com fan no és pecat»

Es referix a fer alguna cosa perquè ho fan els altres, encara que estiga malament des d’un punt de vista moral. La persona diria esta frase per a justificar-se davant dels altres, per a convéncer-se a ell mateix que no ha de sentir-se culpable de lo que fa o està a punt de fer, només perquè hi ha més gent que actua com ell.

----------------------------------------------

This sentence would be said by somebody who is doing something he or she knows is not fair (something wrong from a moral perspective) and tries to excuse himself before the others saying that there is plenty of people doing it.

Quite a few things are boiling!

Tweet

Val.: «N’hi ha, de bollit!»

Esta és una exclamació amb què es mostra la sorpresa davant l’estat d’agitació que hi ha en un lloc o davant una situació confusa, problemàtica, difícil de resoldre, que ha sigut causada per diversos factors que serien llargs d’explicar i d’ordenar: igual que els ingredients d’un bollit es belluguen sense control en l’aigua bullent. La persona que verbalitza l’expressió no sol estar implicada en el problema i, fins i tot, el fet que diga esta expressió indica que no vol tindre res a vore ni tractar de solucionar-lo.

---------------------------------------

This is an exclamation to show surprise and astonishment when one witnesses a fuss or a problematic situation whose causes are unclear or difficult to determine, also when there is a bit of chaos going on (just like vegetables stir boiling in a stew) and the problem is going to be difficult to get sorted out. Normally, one says this expression when he or she is out of the problem and is not going to get involved under any circumstances.

The sea: look at it but don’t get in

Tweet

Val. «La mar, vore-la i no entrar»

Esta és una frase típica marinera. És, per als que es guanyen la vida pescant, una mena de lament. Per als que viuen en terra ferma, en canvi, és un consell que els diu: «si no sabeu nadar bé, millor no entreu a l’aigua». Es concep la mar com un element de la natura perillós, que d’un coll de mar et pot ofegar.

-----------------------------------------------------

This is a typical sailor’s saying. It is a kind of regret for those who make a living at fishing. For those who live on shore, though, it’s a piece of advice which says: ‘If you don’t know how to swim properly, better don’t get in the water’. The sea is conceived as dangerous natural element, something that might kill you with a deadly wave.

To eat by round bite

Tweet

Val. «Menjar a mos redó»

Significa menjar sense gastar plats, ganivets ni forquetes. D'ahí la paraula «redó», que fa referència gràfica a la marca del mos que queda a l'aliment. 

---------------------------------------------

It means to eat without using any plate nor piece of cutlery. The word redó ('round') graphically refers to the mark of the bite left in the food. 

Those who come and go to the grocer’s, support two houses

Tweet Val. «Qui a la botigueta va i ve, dos cases manté»

Significa que els que van sovint a comprar a la menuda arriben a gastar-se el doble de diners. I és que és molt més barat fer la compra de la setmana d’una sola vegada en un mercat, supermercat o hipermercat que no baixar a la botiga de comestibles del barri cada vegada que necessitem una cosa. La botigueta sol vendre els seus productes molt més cars.

---------------------------------------------------------------

This proverb means that people who only buy at the grocery store end up spending more money than necessary. It is much cheaper to go to the Town Market or to a supermarket once a week to do the shopping of the week rather than buying a product in the nearest grocer’s each time you need something. The latter are more at hand but their products are much more expensive.