To wash the donkey’s hair [is a waste of time and soap]

Tweet

I borrowed this picture here

Val.: «Llavar-li el cap a un burro [és perdre temps i sabó]»

Diem que una acció és «llavar-li el cap a un burro» quan es tracta d’un acte inútil i innecessari, ja que no té cap efecte per a canviar una situació, resoldre un determinat problema o fer canviar l’opinió d’algú. La inutilitat de l’acció es reforça amb la frase «és perdre temps i sabó».

Efectivament, llavar-li el cap a un animal de granja, com si fóra una persona, no té trellat. I si l’objectiu és que tinguera el cap net, tardaria ben poc en tornar a embrutar-se’l.

Exemples d’ús:

«Clamar contra la indignitat pepera al País Valencià és com llavar-li el cap a un burro, però airejar les seues immoralitats, les seues renúncies covards i el seu somriure hipòcrita, és cosa nostra, és la nostra obligació cívica».

Comentari d’un blog

«Jo crec que el curiós d’aquesta situació és que açò és com he dit alguna vegada, llavar-li el cap a un burro. Perds el temps i els diners, no canviarem res de les postures, es diga el que es diga».

Comentari d’un regidor en ple ordinari de la corporació municipal de Sagunt.

--------------------------------------

Valencian people say that an action is like washing a donkey’s hair (literally: Llavar-li [‘to wash him/her’] el cap [‘the head’] a un burro [‘to a donkey’], meaning that it is completely useless and nonsense, as it doesn’t change a situation nor does it solve problem or makes somebody change his mind.

🇬🇧 Similar expressions in English: 

«He that washes the ass‘s head loseth both his soap and his labour»

Contort the mouth

Tweet

Val.: «Girar-se-li (a algú) la boca a un costat»

Es diu que a algú se li ha girat la boca a un costat quan s’ha disgustat per algun comentari o notícia desagradable. L’efecte físic és contraure la boca i tòrcer-la cap a un costat.

Val.: «Girar (algú) la boca a un costat»

Es diu que algú ha girat la boca a un costat quan eixa persona ha mort. Eixa manera de dir «morir» és una metonímia basada en un dels efectes físics de la mort.

--------------------------------------

In Valencian, the expression Girar la boca a un costat (literally, Girar [‘to contort’] la boca [‘the mouth’] a un costat [‘to one side’] means to die. If you move the syntax of the sentence and you use the pronoun se, it just means ‘to pull the mouth to one side’ or ‘to grimace’, normally out of disapproval.

🇬🇧 Similar expressions in English: 

Kick the bucket (meaning 1), Make a face (meaning 2).

Theft or discovery

Tweet

Val.:«Robo o trobo»

L’expressió rimada «robo o trobo» es diu quan algú ha fet diners, especialment si n’ha guanyat ràpidament, per a indicar que només ho pot haver fet de dos maneres: o robant, o bé per alguna troballa casual. Qui ho diu no creu que haja pogut ser treballant.

----------------------------------

Valencians say the rhyme robo o trobo (that is ‘theft or discovery’) to explain the two ways of making quick money. It is not possible to get it just working.

Digues, cabàs de figues

Tweet

Val.: «Digues, cabàs de figues»

Diem Cabàs de figues com a comentari burlesc a algú que nos dóna pressa a parlar dient-nos Digues!. És una resposta rimada i absurda amb la qual no satisfem les ganes de saber de qui nos pregunta.

-------------------------------

Un cabàs de figues (literally Un [‘A’] cabàs [‘basket’] de [‘of’] figues [‘figs’]) is a rhymed reply to somebody who urges you to speak asking Digues, which means ‘Say’. It is just a mocking reply that does not satisfies the inquiry.

To draw a line

Tweet

Val.: «Deixar ratlles fetes»

«Deixar ratlles fetes» vol dir lluir-se, sobreeixir, adquirir avantatge sobre els altres. Principalment es diu en referència a una acció positiva (en els exemples 1 a 3 vol dir ‘suscitar entusiasme’ o ‘tindre èxit’). Però els valencians també usem l’expressió en sentit irònic, amb la qual cosa diem que algú deixa ratlles fetes quan destaca per un mal comportament (exemples 4 i 5).

Sobre l’origen de l’expressió, pareix que deixar una ratlla és un acte simbòlic, la constatació d’una marca o rècord.

Exemple 1:

«Que es preparen tots: només dic que porta una bici clàssica de la marca Mendiz. Eixa bici ha deixat ratlles fetes i n’està deixant. El dissabte dia 14 pujava com un avió [...] No podien seguir-lo».

Comentari de Paquita la del bar en el blog Passió Ciclisme Alqueries

Exemple 2:

«Se fa saber, als del poble i forasters,

que el dijous d’esta setmana s’escomencen en Borriana

de les grans Falles les festes, que enguany deixaran ratlles fetes

pel seu art i esplendor, per sa gràcia i bon humor».

Fragment del pregó de 1945 de les falles de Borriana, extret i adaptat del blog Las fallas de Burriana.

Exemple 3:

«Si [el novel·lista escriu] amb un estil propi i inconfusible, ja tenim els elements imprescindibles per a bastir una obra que deixarà ratlles fetes».

Del blog Ofici de lector

Exemple 4:

«Ma mare m’ha explicat que ‘Deixar ratlles fetes’ significa ‘quan una persona molt rodera es fa de notar per les seues accions allà per on va, sempre amb mala idea’.

Comentari de Sergi en el blog Des de Llíria cap a Ítaca

Exemple 5:

«Ací a Benaguasil deixar ratlles fetes significa ‘deixar rastre’ en el sentit que s’ha fet alguna trastada. No deixar darrere molt bona impressió».

Comentari de Carles en el blog Des de Llíria cap a Ítaca

----------------------------------------

Deixar ratlles fetes (literally, Deixar [‘to leave’] ratlles [‘lines’] fetes [‘done’] means to stand out, to overcome others. The act of drawing a line (in Valencian: fer una ratlla) symbolises a record or an outstanding deed.

Acabar a males dinades

Tweet

Un diner de l’època de Pere el Gran.

Val.: «Acabar a males dinades»

Diem que una situació acaba a males dinades quan té un final desagradable.

Exemple 1:

«El Jai Alai és joc

propi de les vascongades,

mes importat a València

acabà a males dinades».

Versos desdenyosos de Martí Gadea dedicats a la modalitat basca de pilota.

Exemple 2:

«Farà uns cinc anys, ens reunírem al Rat Penat una colla d’universitaris, procedents tots de la Facultat de Dret, amb l’optimista intenció de confeccionar –no res!– un vocabulari castellà-valencià. [...] El vocabulari acabà, com diem per ací, a males dinades».

Joan Fuster: Correspondència 4, Manuel Sanchis Guarner, Josep Giner, Germà Colom, a cura d’Antoni Ferrando. Eliseu Climent, València: 2000, p. 71-72.

Una dinada és, a més de l’acte de dinar, la quantitat d’alguna cosa que es ven o compra per un diner, o siga, per una moneda.

Expressions relacionades: «Acabar com el rosari de l’aurora», «Acabar com el ball de Torrent».

----------------------------------------

Acabar a males dinades means to end up badly. Acabar means ‘to end up’, a males means ‘badly’, and dinada is the quantity of a product one can buy with a diner, that is, an ancient coin.

El tio bossa!

Tweet

Val. «El tio bossa!»

Designem algú amb l’apel·latiu «el tio bossa» quan eixa persona té la cara dura, és a dir, quan actua com vol sense importar-li si perjudica un altre. Probablement bossa fa referència a la bossa escrotal, la cavitat a on estan els testicles. No debades, també es sent a la gent dir l’apel·latiu «el tio collons».

Exemple 1:

«Damunt que li faig una cosa p’a regalar-li, agarra i no ve, el tio bossa!»

Comentari en Metroflog

Exemple 2:

«I el xiquet dels collons, angelet, que diu que s’ha quedat a fer-li companyia a la iaia –i que deu ser qui millor s’ho ha muntat per tal de passar el reputejat dissabte d’estiu–, perquè, el tio bossa!, en realitat ha estat amb la casa plena amb els de la seua colla: tots fent-se una fumata general de ‘petardos’ de maria».

Lletres d’intercanvi. Revista digital de la Vall d’Albaida.

Exemple 3:

«El cabró [del pilot] les amollava ben cap a dins, per a que la gent se n’entrara i s’ofegara! Que amollava les pilotes dins el blau de la mar, el tio bossa!»

El pilot de les pilotes de Nivea, Eugeni Alemany

--------------------------------------------------

Valencians call somebody el tio bossa (literally, el [‘the’], tio [‘guy, bloke’] bossa [‘scrotus’], when he is a cheeky person who acts not thinking about the effects of his actions on others.

To stitch one's mouth

Tweet

La discrétion, retrat de Pauline Appert

Val.: «Posar-se un punt en la boca»

Posar-se (o cosir-se o pegar-se) un punt en la boca vol dir callar per prudència, deixar de dir una cosa per a evitar situacions negatives. La paraula punt, de l’àmbit de la costura (‘tros de fil que travessa dos peces de tela per a unir-les’), s’usa en l’expressió en sentit metafòric. Les dos peces «cosides» són els llavis.

Exemple:

«Em van entrar ganes de preguntar-li què es pensava que era un matrimoni, però em vaig pegar un puntet a la boca per no llançar a perdre el cas».

Reflexions d’un advocat sobre la vida sentimental d’un client: Busca qui t’ha pegat al dia.

--------------------------------------------------

Posar-se un punt en la boca (literally, posar-se [‘to put oneself’] un punt [‘a stitch’] en la boca [‘in the mouth’] means to remain silent out of prudence.

Estar en dansa

Tweet

Val.: «Estar en dansa»

Que una persona va o està en dansa significa que està actiu, en moviment, fent alguna cosa. A sovint es diu per a emfatitzar que u està fent faena mentres la gent descansa, perquè encara és molt matí o bé perquè ja és molt tard; també quan u està actiu durant un temps llarg. També es diu que un procés o una activitat esta en dansa quan està en marxa.

Exemples:

«És ben enjorn, encara fosc; no s’ha alçat ningú per començar la seua tasca. Però n’hi ha tres que ja estan en dansa»

Vicent Sanchis Martínez: El repòs del sobirà, pàg. 127, any 2003

Variants: «Estar en marxa».

Expressions relacionades: «Estar en bajoqueta».

-----------------------------------------

We would say that a person està en dansa (literally, està [‘he/she is’] en dansa [‘in dance’] when he is working or doing any activity, normally out of home. Often we use that set-phrase to emphasize that someone starts up his daily activity very early, or works till late, while others have a rest. Also, we say that a project, a process or any activity is en dansa when it is underway.

🇬🇧 Similar expressions in English: 

‘To be underway’, ‘to be in progress’, ‘to be ongoing’, ‘to be awake’.

Neither we have supper nor the father dies

Tweet

J’ai trouvé cette photo là

Val.: «Ni sopem ni es mor el pare»

Diem que «Ni sopem ni es mor el pare» quan es tarda massa en començar una menjada i nos posem impacients. També es diu, en general, quan hi han dos coses per fer i, per algun motiu, no es fa cap de les dos. L’expressió va carregada d’humor negre, ja que sopar és sempre una cosa desitjable, mentres que la mort d’un pare no se sol desitjar.

Hi ha qui explica esta expressió amb una història popular:

«Hi ha una anècdota molt curiosa del Camp d’Elx que encara hui dia s’aplica quan s’està en una situació incòmoda i no se’n sap eixir: Era una família en què el pare entra en coma i criden els fills per tal que, si mor, estiguen tots vora el llit. Abans d’eixir el sol estan tots els germans en la casa. En el camp es matina i a mitjan matí se sol menjar alguna cosa. Arriba l’hora d’almorzar i el pare seguix igual. Arriba l’hora de dinar i tot igual. A l’hora de sopar u dels fills s’alça i diu: Xiquets, mireu lo que vos dic, jo me’n vaig, perquè ací ni sopem ni es mor el pare».

Traduïxc l’anècdota d’esta pàgina.

Variants: «Ni l’agüelo morirà, ni nosaltres soparem», «Ni sopem ni es mor l’agüela», «Ni es mor l’agüelo, ni sopem» «Què fem? Ni plou, ni sopem, ni l’agüela es mor».

------------------------------------------

Valencians say Ni sopem ni es mor el pare (literally, Ni [‘Neither’] sopem [‘we have supper’] ni [‘nor’] es mor [‘dies’] el pare [‘the father’]) when supper time is delayed. Also when it takes a long time to begin to do something and we start getting nervous. The expression is obviously laden with black humor, as usually we are happy to have supper, whereas the death of a father is not something desirable.

The law of the funnel

Tweet

Val.: «La llei de l’embut (lo ample per a mi, lo estret per a tu)»

Es diu «llei de l’embut» a la situació de desigualtat entre dos grups humans, en què u goja de privilegis i beneficis que l’altre no pot tindre. Se sol dir quan els poderosos imposen una norma injusta que els beneficia o que ells mateixos es permeten no complir. La desigualtat es fa palesa en l’únic «manament» d’eixa «llei»: «lo ample per a mi, lo estret per a tu», en referència a la forma d’un embut. Uns s’emporten la part important dels beneficis i els altres només una xicoteta part.

-------------------------------

We call the «law of the funnel» (llei de l’embut) a situation of inequality between two human groups, in which one of the two enjoys privileges whereas the other bears the brunt. For instance, when the powerful impose unfair rules that benefits them or that they themselves don’t comply with. The disadvantage is explained by means of the only commandment of this ‘law’: «the wide part is for me, the narrow part is for you». In other words, I take the big part of the benefits, whereas you just receive a small amount.

🇬🇧 Similar expressions in English: 

Double standard.

Little by little water comes to Canet

Tweet

Val.: «Xanet-xanet, va l’aigua a Canet»

Este refrany vol dir que a poc a poc s’arriba als llocs, que les coses no s’han de fer precipitadament sinó amb calma i esperant que arribe el bon moment.

«Xano-xano» (de l’italià ciano-ciano, variant genovesa de piano-piano) és un adverbi que significa «a poc a poc» i que es diu especialment del caminar. Ací s’usa el diminutiu xanet per a que rime amb Canet. Quant a l’ús d’eixa paraula en el refrany, trobe tres teories. Segons la primera, es fa referència a un conflicte històric entre llauradors, que afectava l’aigua que arribava al poble de Canet d’En Berenguer per la séquia de Sagunt:

«En el segle XIX, la séquia que uneix estes dos poblacions [Sagunt i Canet d’En Berenguer] no feia el seu recorregut habitual perquè molts llauradors de Sagunt ficaven branques en la séquia (que no era d’obra) per a desviar l’aigua. D’esta forma, cada vegada tardava més a arribar el líquid element als horts del poble del costat».

Llibret de lletres falleres de 2012, pàgina 43.

La segona explicació del refrany també fa referència a un moment històric: les inundacions i riuades que afectaren el litoral valencià en l’any 1957. Pareix que el poble de Canet d’En Berenguer va tardar en rebre els efectes (ho lligc en este blog).

La tercera explicació de l’ús de la paraula canet en el refrany no té res a vore amb el poble. Segons el diccionari DCVB, en Sant Joan de Sineu i en Eivissa es diu canet a una peça de la sénia (el «belitre o cadell»), que és precisament una màquina per a elevar aigua. Trobe que els valencians que conec no interpreten aixina el refrany, perquè diuen i escriuen «a Canet» i no «al canet».

Exemples:

«Rehabitar [una casa antiga] és un procés que es pot perllongar durant anys, és gairebé impossible apropiar-se completament d’un espai com aquest. Poquet a poquet arriba l’aigua a Canet».

Del blog Plaiboix

«Hola companys, poquet a poquet arriba l’aigua a Canet. De moment 7,8 mm conseqüència dels ruixats dèbils que venim patint dia sí dia no. La setmana que ve és tota una incògnita, com tots els d’ací espere que ploga per poder salvar com a mínim la mitjana del mes».

Del fòrum de l’Associació Valenciana d’Aficionats a la Meteorologia.

«Hui un poquet, demà un atre poquet, i aixina com xanet xanet arriba l’aigua a Canet, al remat sabrem llegir i escriure».
Francesc Baidal Llosà: Amor torna, pàg. 577, any 1917

Variants: «Poquet a poquet va l’aigua a Canet»; «Poquet a poquet arriba l’aigua a Canet».

Expressions relacionades: «A poquet a poquet s’ompli el potet».

-----------------------------------------------

This proverb means that all things take time to create. We should not expect to accomplish something or achieve success immediately.

In Valencian, the adverb xano-xano (and its diminutive form xanet-xanet) and the expression poquet a poquet mean ‘little by little’. Canet refers to Canet d’En Berenguer, a Valencian town where, long ago, water was hard to bring because the farmers from the neighboring town of Sagunt tried to impede it blocking the irrigation canal with branches. That is why it took a long time for water to get to Canet. However, it eventually arrived.

🇬🇧 Similar expressions in English: 

«Rome wasn’t built in a day»

Lots of love, but not much bread

Tweet

Val.: «Molt ‘et vull gosset’, però pa poquet»

Esta frase es diu per a criticar que les bones paraules d’algú no van d’acord amb el seu comportament. Els seus afalacs no passen de ser paraules, les seues promeses són només de boca i rarament es complixen.

Exemples:

«Parlen però no actuen. Això és com el qui té un gosset i diu: molt et vull, gosset, però pa poquet. Vosaltres igual, molt voleu la cosa cultural i històrica, però poca dedicació a ella, només de boqueta».

Declaracions en l’acta del ple de l’Ajuntament de Sagunt, 28 d’octubre de 2004.

«El Govern ha reduït l’autonomia financera i operativa de l’Agència Tributària, a la qual tracten amb el discurs del “et vull molt gosset però pa poquet”».

Notícia de Vilaweb. 20 de novembre de 2001.

------------------------------------------------

Valencians say this rhymed set-phrase when someone’s actions and words don’t match, referring to people who make promises or flatter. Their speeches are just hollow words.

Literally: Molt [‘a lot’] et vull gosset [‘I love you puppy’], però [‘but’] pa [‘bread’] poquet [‘little’ / ‘not much’].

Good bricklayers dampen first

Tweet

Home bevent cervesa d’una gerra, de Karel van Mander

Val.: «El bon obrer arremulla primer»

Es diu que el bon obrer (o el bon barber) arremulla primer quan algú beu un glop abans de posar-se a menjar, un acte que es considera adequat i correcte. La comparança amb l’obrer o el barber s’explica, d’una banda, perquè en la faena de paleta és comú amerar les rajoles per a alçar una paret; de l’altra perquè els barbers mullen la cara i el coll dels clients abans d’aplicar-los la crema i afaitar-los, perquè aixina s’evita irritar la pell.

En l’expressió es juga amb les accepcions de arremullar (o remullar): en el seu sentit bàsic, el verb vol dir ‘amerar’, ‘mullar’, ‘humitejar’ alguna cosa, però col·loquialment també significa ‘beure’ (sovint begudes alcohòliques).

Variants: «El bon barber arremulla primer» / «Bon barber, remulla primer» / «El bon obrer abans d’obrar arremulla».

---------------------------------------------------

Valencians say that El bon obrer arremulla primer (literally el bon [‘the good’] obrer [‘bricklayer’] arremulla [‘dampens’] primer [‘in the first place’]) when somebody takes a gulp before eating, which is considered an appropriate act. The comparison with the bricklayer comes from the fact that they often dampen the bricks prior to bricklaying.

This proverb makes sense because arremullar (= ‘to soak’ or ‘to dampen’) also means ‘to drink’ in colloquial language.

To end up under the table

Tweet

I borrowed the picture from this site

Val.: «Quedar-se baix taula»

Es diu que algú es queda baix taula quan fa tard a una menjada (un dinar o sopar familiar o bé d’una associació, d’un club, d’un casal...) i es queda sense poder participar, perquè no havia reservat plaça o bé perquè ja no queda menjar. Per extensió, l’expressió s’usa també quan u no arriba a temps a una activitat col·lectiva.

Exemples:

«A les deu i mitja quan vam arribar ja no hi havia coca, sols quatre grans de raïm que per banyar-se la boca va anar bé després de pujar la costera de l’ermita, l’any que ve matinarem més per no quedar-se baix taula».

Comentari sobre les festes de Gaianes

«Acabarem el recorregut entrant a un restaurant on no solament recuperarem l’alè i les forces sinó que a més tastarem, si és possible, menjars típics de la comarca. Eixirem sempre a les 8.00 hores des de la Casa de la Cultura. Tan sols cal dir si esteu interessats ja que és convenient per tal que ningú es quede baix taula».

Comentari sobre una excursió

--------------------------------------------------------

Valencians say that someone es queda baix taula (literally, es queda [‘ends up’] baix [‘under’] taula [‘table’] when he arrives late to a dinner and can’t take part in the event, either because he has not reserved a place or because they have run out of food. By extension, the expression is also used when someone does not arrive on time to any type of event.

To fall down rolled up

Tweet

Dempsey and Firpo, de George Bellows

Val.: «Caure rotllat»

Es diu que algú cau rotllat quan perd l'equilibri i cau sobtadament de manera que toca el terra amb tot el cos. Se sol dir en situacions en què algú ha perdut el coneiximent o ha entropessat. També es diu en situacions voluntàries, quan, després d'algun esforç, una persona es gita immediatament a descansar. En sentit figurat, es diu que u cau rotllat encara que no haja caigut de veres, quan ha vist o ha oït un fet sorprenent. De fet, es diu que un fet és «per a caure rotllat» quan eixe fet és increïble, sorprenent, indignant o inclús plaent... Tant que nos podria causar un desmai.

En l'expressió es compara la forma de caure de la persona amb la d'un roll (un objecte enrotllat sobre ell mateix o que té forma cilíndrica), perquè este, quan cau, ho fa de forma precipitada a causa de la forma que té.

Exemples:

«En arribar al “guest house”, vam caure rotllats i ens van haver de despertar per fer el “check in”. Ens havien dit que patiríem el mal d'altura i així va ser».

Crònica del viatge d'un bloguer a l'Himàlaia

«A mi no em molesten les pujades, pero hi ha que afluixar una mica el ritme, si no vol u caure rotllat».

Comentari d'un corredor de fons en un fòrum

«Esta versió de Purple Rain és per a caure rotllat».

Comentari sobre la versió d'una cançó de Prince

Expressions relacionades: «Caure redó», «Caure rotllat com un cuc», «Caure [u] tan llarg com és»

----------------------------------------------------------

Valencian people say that a person cau rotllat (literally: cau [he falls down] rotllat ['rolled up'] when he faints or stumbles into an object, losts his balance and falls down touching the ground with all the body. It is also said when somebody goes to bed after a physical or a mental effort and falls asleep quickly. Figuratively, a person cau rotllat when he is very surprised.

🇬🇧 Similar expressions in English: 

Crumple, fall in a heap, collapse, keel over.

To last a dew

Tweet

Val.: «Durar [una cosa] una rosada»

Es diu que una cosa dura una rosada quan dura molt poc de temps. La rosada (les gotetes d’aigua que es formen per condensació del vapor d’aigua) és un fenomen que es dóna en un temps breu, durant algunes hores de la nit. A causa d’eixa brevetat que la caracteritza, «una rosada» passa a significar «molt poc de temps» en esta locució.

Es pot dir que dura una rosada, per exemple, una persona o un animal que mor en poc de temps, o bé un objecte que desapareix, es trenca o es fa malbé poc de temps després d’haver sigut creat o col·locat en un lloc.

Exemple 1:

«Hi han moltes coses que podem fer gratis per a que esta vida que ens dura una “rosà” siga millor».

Del blog Galtetes rogetes

Exemple 2:

«Les parets d’un embassament que durà una rosada són testimoni impotent de les riuades impetuoses que de tant en tant desboquen els nostres rius».

De la web de l’associació excursionista Caminant pel país

Expressions relacionades:

«Durar menys que una bufa de sabó»

«Quedar-li [a u] dos (o quatre) rosades»

«Quedar-li [a u] dos (o quatre) tallades de monyo»

Nota sobre la pronunciació: En valencià popular, les formes rosada i rosades es pronuncien, respectivament, rosà i rosaes.

----------------------------------------------

Valencians say that something dura una rosada (literally, dura [‘lasts’] una rosada [‘a dew’]) when it doesn’t last long. The expression comes from the fact that dew (drops of water condensed on a cool surface, from vapour in the air) occurs during the night and lasts a relatively short time span until it evaporates.

Write it down on an ice bar

Tweet

Val.: «Apunta-ho en una barra de gel»

Si algú nos recorda que li devem diners i li contestem «apunta-ho en una barra de gel», volem dir que, ara per ara, no donem importància al deute, no pretenem recordar-nos-en i, per tant, no el saldarem.

A més de l’ús en eixa oració concreta, es diu en general que algú ha apuntat una cosa en una barra de gel quan ha desoït deliberadament un recordatori. No cal dir que un compromís per escrit en una barra de gel dura poc en un país càlid com el nostre.

Exemple 1:

«CCOO visitem regularment el [...] responsable de l’Àrea de Recursos Tècnics (RRTT), per a denunciar i plantejar tot tipus de temes (Contractació, Promoció, Formació, Salut Laboral...). Sistemàticament, ell pren nota dels temes pendents, escrivint-los en una barra de gel. Amb el temps, el gel es fon i, així, la majoria del que havia anotat cau en l’oblit».

Pàgina d’una secció sindical

Exemple 2:

«Guillem [...] té contracte de tres anys des de l’any passat, no volen que continue, però tampoc volen que els coste un duro el tirar-lo [...]. De manera que [...] allí igual dóna firmar un contracte de quatre anys, que en una barra de gel».

Del fòrum Valenciabasket.net

-------------------------

If someone reminds you that you owe them money and you answer back Apunta-ho en una barra de gel (literally Apunta-ho ['Write it down'] en una ['on an'] barra de gel ['ice bar']), you mean that you play down the importance of the debt, you are not going to make an effort to remember it and, for the moment, you are not going to pay.

In general, people say that somebody has written down something on an ice bar when he has ignored a reminder. A commitment written on an ice bar lasts little in a hot country.

Little by little the tin fills up

Tweet

Val.: «A poquet a poquet s’ompli el potet»

Este refrany nos recorda que per a assolir un objectiu convé ser constant i pacient, perquè les coses que valen la pena a sovint costen molt de temps i d’esforç d’aconseguir. La dita és, amb tot, optimista, ja que augura l’èxit final, simbolitzat per la idea d’un recipient ple.

Expressions relacionades:
«A poc a poc s’ompli el got»
«De mica en mica s’ompli la pica»
«De gota en gota s’ompli la bóta»
«Tota pedra fa paret».

----------------------------------------------

This proverb reminds us that patience is key to success. Success doesn’t come easily, you have to be steadfast and optimistic.

 🇬🇧 Similar expressions in English:

«Everything comes for him who waits»

«First things first»

«Rome wasn’t built in a day».

To put the streets into place

Tweet

Val. «Posar els carrers»

Dir que u ha posat els carrers d’un poble és una manera divertida de dir que eixa persona ha començat molt matí la seua activitat del dia; també se sol dir quan un fet ocorre molt enjorn, quan «encara no havien posat els carrers». En comentaris com eixos es juga amb la idea –irreal i infantil, no cal dir-ho– que els carrers són objectes que es guarden per la nit i que es tornen a col·locar en el seu lloc el sendemà, quan es reprén l’activitat humana; que de nit, quan tanquem els ulls, el món al nostre voltant desapareix.

Exemples:

«Avui ens hem despertat de les 5h30’, quan encara havien de posar els carrers».

Comentari en un blog sobre esport.

«Manresa. A les 9 del matí tot just acabaven de posar els carrers. En una botiga encara no han ni enganxat els adhesius als aparadors anunciant que avui (ahir) comencen les rebaixes; ho faran més tard».

Article d’un diari

-------------------------------------------

In Valencian, you say that you’ve put the streets into place (literally posar ‘to place’ els ‘the’ carrers ‘streets’) when you’ve got up very early. It is a funny expression that entails the childish idea that the streets are objects that are dismantled and stored during the night and put back into place at the crack of dawn. People who get up early are responsible for putting streets back into the right place.