Those who are ok, better don't move

Tweet

Val.: «Qui estiga bé, que no es menege»

Esta expressió s’usa per a desaconsellar fer canvis innecessaris. Si estàs a gust d’una manera determinada, ¿per a què canviar les coses? La situació podria canviar a pitjor.

Exemple:

«Jo em trobe bé i qui estiga bé que no es menege. Tinc el que necessite. No em fa il·lusió repetir l’esforç de viure amb la gent».

Vicent Marçà: Foc al gran recorregut, pàgina 44, any 1996.

Expressions similars: «No deixes les sendes velles per novelles»

--------------------------------------------------

This expression (literally ‘Those who are ok, better don’t move’) means that if you are feeling good and happy with a situation, it is not worth to change it. The consequences are uncertain and it might change for the worse.

To make one’s hair turn green

Tweet

Val. «Fer eixir els cabells verds»

La locució fer eixir els cabells verds (a algú), significa desesperar-lo, fer que perda la paciència, complicar-li molt les coses. Es sol dir dels pares desesperats pel mal comportament dels fills.

Exemple d’ús:

«De vegades [...] els angelets es tornen dimonis que torturen la salut dels nostres nervis i amenacen de fer-nos eixir els cabells verds»

Article «Els nostres Espantacriatures», de Francesc Gisbert (12/12/2013)

Variants: «Fer traure els cabells verds».

--------------------------------------------

To make someone’s hair turn green (literally fer eixir [‘turn’] els cabells [‘hair’] verds [‘green’]) means to exasperate them, make them lose patience. It is often said when children misbehave and parents lose their temper.

To wash the donkey’s hair [is a waste of time and soap]

Tweet

I borrowed this picture here

Val.: «Llavar-li el cap a un burro [és perdre temps i sabó]»

Diem que una acció és «llavar-li el cap a un burro» quan es tracta d’un acte inútil i innecessari, ja que no té cap efecte per a canviar una situació, resoldre un determinat problema o fer canviar l’opinió d’algú. La inutilitat de l’acció es reforça amb la frase «és perdre temps i sabó».

Efectivament, llavar-li el cap a un animal de granja, com si fóra una persona, no té trellat. I si l’objectiu és que tinguera el cap net, tardaria ben poc en tornar a embrutar-se’l.

Exemples d’ús:

«Clamar contra la indignitat pepera al País Valencià és com llavar-li el cap a un burro, però airejar les seues immoralitats, les seues renúncies covards i el seu somriure hipòcrita, és cosa nostra, és la nostra obligació cívica».

Comentari d’un blog

«Jo crec que el curiós d’aquesta situació és que açò és com he dit alguna vegada, llavar-li el cap a un burro. Perds el temps i els diners, no canviarem res de les postures, es diga el que es diga».

Comentari d’un regidor en ple ordinari de la corporació municipal de Sagunt.

--------------------------------------

Valencian people say that an action is like washing a donkey’s hair (literally: Llavar-li [‘to wash him/her’] el cap [‘the head’] a un burro [‘to a donkey’], meaning that it is completely useless and nonsense, as it doesn’t change a situation nor does it solve problem or makes somebody change his mind.

🇬🇧 Similar expressions in English: 

«He that washes the ass‘s head loseth both his soap and his labour»

Anar a bacs

Tweet

Val.: «Anar a bacs»

Un bac és una caiguda o un colp fort (diem que caem un bac o que peguem un bac). A voltes usem la paraula en la locució «a bacs», que significa ‘de mala manera’, ‘sense tacte’, o siga, amb una certa violència. Esta locució es pot utilitzar amb verbs com fer, portar, dur amb algun complement. Per exemple:

«El botiguer du el seu negoci a bacs, no m’estranya que perda diners»

Quan «a bacs» s’usa amb el verb anar, obtenim «anar a bacs», que significa ‘avançar atropelladament, amb presses’. Per exemple:

«De nou, l’administració estatal i la valenciana van a bacs per ocupar l’espai i assolir el protagonisme».

Comentari del blog Des de Llíria cap a Ítaca

Tanmateix, en una situació d’alegria o comicitat, «anar a bacs» pren el significat de ‘riure molt’, en referència als espasmes o moviments bruscs que produïx el riure. Per exemple:

«Quan nos va contar l’acudit de la mili, jo anava a bacs».

Expressions relacionades: «anar per terra», «esclafir a riure», «esclatar a riure», «pixar-se de riure», «partir-se de riure», «morir-se de riure», «cruixir-se de riure».

------------------------------------------

In Valencian, the noun bac means ‘thump’ or ‘fall’. Then, to do something a bacs means to do something rudely, tactlessly or without paying much attention. When you use this expression with the verb anar (‘to go’), that is, anar a bacs, this sentence usually means ‘to laugh one’s head off’. This is because laughing is considered immoderate and violent, like a thump or a fall.

To bake the doughnut

Tweet

Val.: «Fer la rosca»

Fer la rosca a una persona significa adular-la, procurar tindre-la contenta, riure-li totes les gràcies… per a obtindre d’ella algun tipus de benefici.

Una rosca, siga dolça o salada, és un mos saborós que, en esta expressió, deu simbolitzar els obsequis i les actuacions agradables que u fa per a guanyar-se el favor d’un altre.

Expressions relacionades: «Fer l’aleta», «Fer la cort», «Fer el cul gros», «Fer la gara-gara», «Posar sabó» (o «ensabonar»), «Ballar els nanos».

------------------------------------

Fer la rosca (literally, Fer [To make] la [the] rosca [doughnut] means to flatter somebody for one’s own gain.

Related English idioms: 'To butter up', 'To such up to somebody'.

Like a thief’s rifle shot

Tweet

Val.: «Escopetada de lladre»

Actuar «a escopetada de lladre» vol dir fer una cosa precipitadament. Se sol dir de la manera ràpida en què s’ha resolt una situació.

Exemple:

«[La decisió] per la qual el Consorci de la Zona de la planta de tractament d’Algímia aprovà acceptar residus de fora de la seua àrea de gestió [...] s’ha pres “a escopetada de lladre”, sense cap informe tècnic ni debat previ per part dels ajuntaments».

De la pàgina web d’una associació ecologista

L’ús d’esta locució implica una certa crítica a l’actuació de la persona a qui nos referim, perquè ha actuat de manera massa irreflexiva o bé perquè, havent reflexionat, ha obrat ràpidament perquè té alguna cosa a amagar i pretén evitar conseqüències que el perjudiquen; igual que un lladre: trau un benefici il·lícit i fuig a tirs perquè no l’atrapen.

També se sol dir que un assumpte no és escopetada de lladre per a indicar que no es tracta d’un problema que calga resoldre immediatament. Un tir, en canvi, requerix assistència urgent.

-------------------------------------------

To act a escopetada de lladre (that is, ‘like a thief’s rifle shot’)» means to do something hastily, without a second thought. It is said about situations which are quickly resolved.

Usually, when you use this idiom you’re criticizing the person you talk about, because he has acted thoughtlessly or, even if he has thought about it, he has acted quickly because he has something to hide and tries to avoid consequences that might affect him; just like a thief: he runs away afraid of being punished.

Similarly, it is said that a fact ‘is not a thief’s rifle shot’ to indicate that it is not an urgent matter. A rifle shot, however, would require urgent assistance.

Fer jaç

Tweet

 

Jaç o restoll d’arròs. Foto de Jordi

Val.: «Fer jaç»

L’expressió fer jaç s’usa en diferents contexts amb els significats de ‘consumir’, ‘gastar en abundància’, ‘utilitzar fins a esgotar’ o ‘destruir’. Per exemple, en una competició o un esport es diu que fem jaç el contrari quan el guanyem de manera clara i contundent. Igualment en un context bèl·lic, «fer jaç l’enemic» és destruir-lo. Si parlem de llocs, diem que els fem jaç quan els sovintegem o en fem molt d’ús; per exemple, fer jaç una botiga de roba o un bar vol dir anar-hi sovint a comprar o bé anar-hi només una vegada però fent molt de gasto. «Fer jaç» pot significar també esgotar les energies i donar tot de si mateix en una activitat; per exemple en una festa en què hi ha abundància de coses per a gastar, com ara tabac o alcohol. Amb el sentit de destruir o fer trontollar les coses establides, es pot gastar en qualsevol camp humà, com per exemple el científic —fer jaç una teoria establida, causar sensació—. Ací baix teniu alguns exemples reals extrets d’internautes valencians:  

«Ja en el poble vàrem fer jaç un forn que hi havia i vàrem berenar». [Hi van fer molt de gasto] 

(D’este blog sobre senderisme)  

«Xiquet, que qualsevol dia d’aquests em passe per ta casa amb el súper disc extern que m’he comprat. Vaig a fer-lo jaç! No em puc perdre aquestes novetats!» [usar molt, traure molt de profit] 

Comentari d’un diàleg entre dos internautes  

«El llibre Món animal, de Jordi Colonques, és d’aquells que t’alegren el dia i també te’l poden fer agre pel mateix preu. Un volum fresc i contemporani, un baló d’oxigen per a una narrativa que comença a fer jaç els estretors del cànon imperant». [trencar motles establits, innovar] 

(adaptat del blog Sota la creueta) 

Cal dir que aquesta colla antes sempre anava amunt i avall tots ben bufats perquè s’arreaven una botella de vi cada u. Feen algo de mal però en el fons eren ben bons. El bar el feen jaç. 

[sovintejar i consumir molt] 

(d’este wikispace) 

La paraula jaç és sovint mal escrita, segurament per la influència de la pronúncia apitxada o ensordida. Per això, no és gens estrany que trobeu escrit «fer xas», «fer txas» o «fer chas», si bé la correcta és jaç. La paraula té diversos significats, un d’ells és el de restoll o palla de l’arròs que queda en un camp després d’efectuar la sega, una activitat que implica una cert sentit de destrucció i arrasament (tallar amb corbelles i falçs) que es fa per traure’n un benefici per al consum (el cereal). D’este ús literal de l’expressió en el context agrícola provenen, segurament, els usos en sentit figurat expressats més amunt. 

-------------------------------------

The figurative expression fer jaç —literally, ‘to make stubble’— means, depending on the context where it is used, ‘to consume’, ‘to exhaust’, ‘to use frequently’, ‘to visit frequently’ or ‘to destroy’. In a competition, you «make stubble» out of your opponent when you beat him quickly and easily. You make stubble out of a shop when you go there frequently or spend lots of money in it. You make stubble out of a new computer when you spend the whole day using it.

The bite gets stuck

Tweet

Val.: «Parar-se el mos»

Diem que a algú se li ha parat el mos quan se li ha entravessat un osset, una espina o qualsevol tros de menjar a la gola. Esta locució verbal també s’usa en sentit figurat, quan a algú es queda astorat ―o amb un nuc en la gola― per alguna sorpresa que li han donat ―com ara una notícia que no esperava―, sense que necessàriament estiga menjant res. També es pot dir «se m’ha parat el mos a la gola», si bé sovint el complement ‘a la gola’ s’omet perquè se sobreentén. 

Exemples: 

«A més d’un se li va parar el mos quan va veure que el seu nom apareixia a les revelacions de la trama de corrupció més gran que hi ha hagut a la història de l’Estat espanyol». 

(d'un article del diari L'informatiu) 

------------------------------------------------------------------- 

The set-phrase «parar-se el mos a la gola» ―literally parar-se (‘get stuck’) el mos (‘the bite’) a la gola (‘in the throat’)― means that somebody got a lump in his throat. The sentence can be used in a literal sense, when somebody has a piece of food stuck in the throat, but also in a figurative sense, when somebody is shocked by a surprise, for example, after hearing some bad news. 

Notice that, in Valencian, el mos (‘the bite’) is the subject of the sentence, parar-se (‘to get stuck’ or ‘to stop’) is a reflexive or pronominal verb, whereas in English the pronoun would be the subject, and a la gola (‘in the throat’) is an adjunct, as it is optional. In the examples hereunder, you’ll see how the Valencian syntax differs from the English word order: 

Se m’ha parat el mos [a la gola] = I got a lump in my throat 

Se t’ha parat el mos [a la gola] = You got a lump in your throat 

Se li ha parat el mos [a la gola] = He got a lump in his throat 

Se’ns ha parat el mos [a la gola] = We got a lump in our throats 

Se vos ha parat el mos [a la gola] = You got a lump in your throats 

Se’ls ha parat el mos [a la gola] = They got a lump in their throats

A la dula

Tweet

Val.: «A la dula»

«Criar-se a la dula» significa criar-se amb tota llibertat, sense la vigilància de ningú. Se sol dir dels xiquets que viuen al carrer amb escassa atenció educativa per part de sos pares. «Anar a la dula» vol dir anar pel carrer ―especialment la gent jove― de manera avalotada, sense fer res de profit. De fet, en sentit figurat, una dula és una colla de jóvens que fan escama.

En sentit estricte, la dula era un sistema d’explotació ramadera característic dels llocs on hi havia explotacions de bestiar petites o molt disseminades. El mot (de l’àrab daula) s’aplicava primerament als terrenys on es portava a pasturar els animals, i finalment passà a designar el procediment mateix: cada propietari aportava les seues ovelles o cabres a un ramat comunal, i entre tots pagaven el sou d’un o més pastors, anomenats «dulers», que cuidaven els animals durant el dia. Este sistema va deixar en la parla popular frases fetes com les referides més amunt, que volen dir comportar-se i viure de manera incivilitzada, com animals salvatges, com el ramat.

Gràcies a Vilapèdia

---------------------------------------------------------------

«Criar-se a la dula» means to grow up with complete freedom, without the parents’ vigilance. This set phrase is often used to refer to children living on the streets with little educational attention from their parents. «Anar a la dula» refers to wander around the streets ―especially young people― making a row or doing nothing. In fact, in a figurative sense, a dula is a gang of youngsters making noise.

In the literal sense of the word, dula is a cattle farming system. The word was applied to the plot of land where the livestock was put out to pasture. It eventually came to refer to the procedure itself: each owner brought his sheep or goats to a communal cattle and paid a shepherd (called duler) to take care of the animals during the day. This system left in the popular language expressions such as the referred above, which mean to behave and live in an uncivilized way, just like animals, just like cattle.

En bajoqueta

Tweet

Val. «Estar en bajoqueta»

«En bajoqueta» vol dir ‘a mitjan fer’, ‘poc avançat o preparat’. Diem que una tasca, faena o projecte està en bajoqueta quan encara no està preparat o enllestit, quan el tenim embastat però està encara està lluny d’acabar-se. També una persona pot estar en bajoqueta, quan una situació l’agafa desprevingut o poc preparat. La locució prové, probablement, del fet que la baina de la bajoca o ferradura és de color verd, i com sabeu, «estar verd» significa ‘no estar preparat, no tindre experiència’, ja que eixe és el color de les fruites que no estan encara madures.

Exemples:

«Alça’t de pressa i vés a dutxar-te mentre jo t’acabe de preparar la maleta. Tan tard com és i encara ho tens tot en bajoqueta!»

Víctor Peris: Marta i els segrestadors, pàg. 15, any 2003

«Calla d’una vegada i vine cap ací que arribarà Ximo i ens agafarà “en bajoqueta”»

Carles Alberola: Estimada Anuchka, pàg. 44, Col·lecció Teatro Siglo XXI, UV

-------------------------------------------------------------

Bajoqueta is the Valencian word for the green bean and the idiom En bajoqueta means ‘unfinished’. We say that a work or a project is en bajoqueta when ideas are put together but progress is not still being made, so the work is far from being finished. This idiom is also used when a situation catches someone unawares, so we say ‘to catch somebody en bajoqueta’. In this idiom, the green colour is a metaphor meaning ‘not prepared, not having experience’, since green is the colour of unripe fruit.

To enlarge somebody’s ass

Tweet

Val. «Fer el cul gros a algú»

Fer el cul gros a algú significa adular-lo, dedicar-s’hi servilment, per obtindre alguna cosa a canvi o perquè esta persona tinga una bona opinió de nosaltres. Són expressions sinònimes «portar la lliurea», «fer la rosca» o «fer la gara-gara».

Exemple: Sempre fa el cul gros als professors per aconseguir bones notes.

-------------------------------------------------------

Fer el cul gros a algú (‘To enlarge somebody’s ass’) means to suck up to somebody, to benefit somebody to get something in exchange or just to make that person think well of you.

To share a pig

Tweet

Val. «Tindre un porc a mitges»

Quan diem que dos persones tenen un porc a mitges volem dir que tenen un negoci conjunt, els guanys del qual, lògicament, compartixen. D’ací sorgix el refrany «Porc a mitges mai és gras» que expressa les conseqüències negatives de compartir un negoci, o siga, que com u no n’és mai l’amo absolut, no en trau mai molt de benefici.

Com que la llengua és rica i creativa, l’expressió tindre un porc a mitges es pot utilitzar també en altres contexts que no tenen a vore amb el negoci, sempre que hi hagen dos persones que mantenen una relació de la qual trauen algun profit. Per exemple, en cas que sospitem que dos persones mantenen una relació amorosa il·lícita, d’amagat dels altres, podem dir que «Estos tenen un porc a mitges» ja que tenen una relació (una espècie de «negoci») del qual estan traent un profit ―sentimental o sexual, en este cas― que, per cert, no està aprovat per la societat.

-------------------------------------------------

When we say that two people are sharing a pig, we mean that they share a business. Therefore, naturally, they also share its profits. Hence the saying Porc a mitges mai és gras (= ‘A shared pig never gets fat’) explains the negative consequences of sharing a business, namely, you don’t get out much profit of it because you have to share every penny you earn.

As language is creative and rich, one may also use the expression ‘to share a pig’ in other contexts. For instance, when there are two people having a relationship from which they get out some kind of benefit. For instance, if you suspect that two people you know are having an affair, you may express it saying Estos tenen un porc a mitges (= ‘These two are sharing a pig’), as they have a relationship (a kind of “business”) they take some benefit from (that is, sexual or sentimental benefit).

One, two three, belly, arse and anus

Tweet

Val. «Un, dos, tres, panxa cul i ses»

This is just a funny rhyme to count to three.

---------------------------------------------------------------

Esta és una rima vulgar i popular per a comptar fins a tres.

The rope goes where the bucket is

Tweet

Val.: «On va la corda va el poal» / «Ser la corda i el poal»

Se sol dir quan dos persones són inseparables i estan sempre juntes. S’usa la metàfora del poal que trau aigua d’un pou amb l’ajuda d’una corda, ja que els dos objectes han d’estar, per força, units per a dur a terme eixa tasca.

Exemples:

«De menuts, ma mare deia que Jaume i ella eren com la corda i el poal, i sempre anaven junts a tot arreu». 

Francesc Gisbert: El misteri de la lluna, pàg. 13, any 2000

«I com a on va la corda va el poal allí el seguix també contenta tota la família. Esta es compon d’una filla i tres netets».

Josep Pasqual Tirado: Fruita de repom, pàg. 133, any 1935

--------------------------------------------------

The proverb On va la corda va el poal (literally, ‘The rope goes where the bucket is’) is usually said when two people are always together. They may be two close friends or a couple. Generally the expression implies that there is a certain co-dependency between two people or two things. The metaphor of a bucket tied by a rope is helpful to understand the meaning of this expression, as these two objects must be together in order to take water out of a well.

To have one’s first ears

Tweet

Val. «Tindre encara les primeres orelles»

Significa no haver canviat, ser el mateix de sempre. Esta expressió es pot utilitzar, per exemple, quan algú intenta fer vore que és més jove del que realment és. Un altre li pot contestar irònicament: Tu, sí, tens encara les primeres orelles!

---------------------------------------------

It means to remain young. You may use this expression as a reply when somebody tries to make you believe that he is younger than he really is. You may tell him: Yes, you are so young, you still have your first ears! This would be a subtle way to mean that you don’t believe him.

Make the hand

Tweet

Val. «Fer la mà»

This vulgar expression means to masturbate, to wank off, when talking about men. Another expression very usual in Valencian comes from this: ‘Anar a fer la mà’ (To go and make the hand), used in the imperative form ―Vés a fer la mà― is a vulgar expression of disapproval and annoyance, similar to the English expressions ‘Go and jump in a lake’, or ‘Go to hell’. Then, you send somebody to make the hand when you are fed up with him/her. Of course, the degree of seriousness of the sentence depends on the tone of your voice, as many other expressions and interjections, for instance Xe.

On its turn, the set-phrase ‘a fer la mà’ can be used in an enormous variety of contexts (all of them colloquial or vulgar), having diferents shades of meaning. Hereunder you have some of the most used, with examples:

1) Eixe poble està a fer la mà - That village is miles away (= a long distance)

2) Va vindre la policia, i la festa se n’anà a fer la mà - The police came, so the party went up the creek (= end up in failure or disaster)

3) Pots deixar de fer la mà amb la piloteta? – Could you stop bothering with that little ball? (= horse around, bother)

4) Haver de llegir l’obra completa de Josep Pla en una setmana és un fer la mà – It is a tough task to read the complete works of Josep Pla in a week (= a harsh, tough activity)

5) A fer la mà el teu examen de trompeta, vull dormir! - To hell with your trumpet exam, I want to sleep!

To crap in-flight

Tweet

Val.: «Cagar al vol»

S'utilitza per a remarcar la falta de sentit d'una acció.

--------------------

It's used for remark the lack of sense of an action.

Ex. "It's raining and you're watering your plants... you're crapping in-flight"

The Fig Anthology

Tweet 'Fig' is the Valencian equivalent for english swearword 'cunt'.

It's also used for name the fruits of the fig tree.

There's a whole collection on set phrases inpired by or around the fig. In his literal and figurative meaning...

- To have a fig as big as a hamper

Val. «Tindre una figa com un cabàs»
It means 'to be very lazy and irresponsible'

- To remain with one's fig well wide
Val. «Quedar-se amb la figa ben ampla»
It means 'to avoid the effort of solve a trouble'

- To be a soft fig
Val. «Ser una figa molla»
It's said about fainthearted or timorous people who do not usually take the initiative.
- Your aunt's fig
Val. «La figa (de) 'ta tia»
It's an interjection that means 'in no way'
- To do fig (your legs)
Val. «Fer figa (les cames)»
It's said when a limb or muscle fails.
- To be a fig-sucker
Val. «Ser un llepafigues»
It's said of people who butter up other people or, in a general, about flatterers.
- To be up to the fig
Val. «Estar fins la figa»
It means 'to be fed up of stand a situation'
- To touch oneselve's fig
Val. «Tocar-se la figa»
It means 'to do nothing'
- To be a fig full of tooth
Val. «Ser una figa amb dents»
It means 'to be fainthearted'
- In summer the fig searches for the dick
see entry

- The normal way is the fig for the bird
see entry

- A fig hair holds more appeal than a ship's hawser

see entry

To be of the itching year

Tweet Val. Ser de l'any de la picor
Mainly it is said when someone or something is very old