Theft or discovery

Tweet

Val.:«Robo o trobo»

L’expressió rimada «robo o trobo» es diu quan algú ha fet diners, especialment si n’ha guanyat ràpidament, per a indicar que només ho pot haver fet de dos maneres: o robant, o bé per alguna troballa casual. Qui ho diu no creu que haja pogut ser treballant.

----------------------------------

Valencians say the rhyme robo o trobo (that is ‘theft or discovery’) to explain the two ways of making quick money. It is not possible to get it just working.

Write it down on an ice bar

Tweet

Val.: «Apunta-ho en una barra de gel»

Si algú nos recorda que li devem diners i li contestem «apunta-ho en una barra de gel», volem dir que, ara per ara, no donem importància al deute, no pretenem recordar-nos-en i, per tant, no el saldarem.

A més de l’ús en eixa oració concreta, es diu en general que algú ha apuntat una cosa en una barra de gel quan ha desoït deliberadament un recordatori. No cal dir que un compromís per escrit en una barra de gel dura poc en un país càlid com el nostre.

Exemple 1:

«CCOO visitem regularment el [...] responsable de l’Àrea de Recursos Tècnics (RRTT), per a denunciar i plantejar tot tipus de temes (Contractació, Promoció, Formació, Salut Laboral...). Sistemàticament, ell pren nota dels temes pendents, escrivint-los en una barra de gel. Amb el temps, el gel es fon i, així, la majoria del que havia anotat cau en l’oblit».

Pàgina d’una secció sindical

Exemple 2:

«Guillem [...] té contracte de tres anys des de l’any passat, no volen que continue, però tampoc volen que els coste un duro el tirar-lo [...]. De manera que [...] allí igual dóna firmar un contracte de quatre anys, que en una barra de gel».

Del fòrum Valenciabasket.net

-------------------------

If someone reminds you that you owe them money and you answer back Apunta-ho en una barra de gel (literally Apunta-ho ['Write it down'] en una ['on an'] barra de gel ['ice bar']), you mean that you play down the importance of the debt, you are not going to make an effort to remember it and, for the moment, you are not going to pay.

In general, people say that somebody has written down something on an ice bar when he has ignored a reminder. A commitment written on an ice bar lasts little in a hot country.

Little by little the tin fills up

Tweet

Val.: «A poquet a poquet s’ompli el potet»

Este refrany nos recorda que per a assolir un objectiu convé ser constant i pacient, perquè les coses que valen la pena a sovint costen molt de temps i d’esforç d’aconseguir. La dita és, amb tot, optimista, ja que augura l’èxit final, simbolitzat per la idea d’un recipient ple.

Expressions relacionades:
«A poc a poc s’ompli el got»
«De mica en mica s’ompli la pica»
«De gota en gota s’ompli la bóta»
«Tota pedra fa paret».

----------------------------------------------

This proverb reminds us that patience is key to success. Success doesn’t come easily, you have to be steadfast and optimistic.

 🇬🇧 Similar expressions in English:

«Everything comes for him who waits»

«First things first»

«Rome wasn’t built in a day».

He who steals an egg will steal a bull

Tweet

El misantrop, de Pieter Brueghel el Vell

Val.: «Qui furta un ou, furta un bou»

Este refrany diu que qui és capaç de cometre un furt de poca importància, és igualment capaç de furtar coses més valuoses; ja ha abandonat el comportament moral i recte, i li és ben fàcil anar més enllà. Aixina ho explica Víctor Labrado:

«Qui furta un ou furta un bou? Això asseguraven, a Sueca, les nostres mares allà pels anys seixanta. Com ara: enxampaven la criatura ficant la mà a la cartera (la cartera sagrada de la mare) i la criatura es defensava dient que només volia sostraure-li un xavo (10 cèntims de pesseta) o un gallet (5 cèntims). Era ben igual, perquè sentenciava la mare: “Qui furta un ou furta un bou”.

»Qualsevol furt per insignificant que fóra podia ser el començament probable d’una carrera delictiva. Així ho creia ―i potser encara ho creu― la nostra gent i tenia una frase feta per a dir-ho amb un màxim d’eficàcia expressiva i un mínim d’esforç».

“El patrimoni oral”, revista La chicharra, gener de 2008.

----------------------------------------

Qui [Those who] furta [steal] un ou [an egg] furta [steal] un bou [a bull]. This proverb says that those who commit minor theft are bound to steal valuables. Once they show an immoral conduct, it is easy for them to go one step beyond.

Related expressions in English: He who steals an egg will steal an ox

He who pays has a rest, he who recovers rests too

Tweet

Val.: «Qui paga descansa, i qui cobra també».

La primera part d’este proverbi mostra la tranquil·litat que experimenta la persona que deu diners una vegada els ha tornat (en oposició a l’angoixa que provocaria, si la persona és bona i honrada, tindre el pagament pendent); la segona part expressa que, de manera similar, qui rep uns diners que li devien se sent satisfet i tranquil.

Esta sentència se sol dir en situacions en què dos persones salden un compte; per exemple, quan u torna a un altre uns diners que li devia, quan un client paga el compte en un bar o quan algú efectua el darrer pagament d’un producte que ha comprat a térmens.

Variants: «Qui paga descansa, i qui cobra [encara] més». «Qui paga descansa, i qui cobra s’alegra».

Expressions relacionades: «Com més clars, més amics»

-------------------------------------------

The first part of this proverb shows how giving back the money you owe gives you peace of mind and removes the worry of being in debt; the second part expresses that, similarly, the person who receives the payment feels happier.

This sentence is often said when two people settle an account; for instance, when somebody pays back some money, when a customer pays the bill in a restaurant, when somebody makes the last installment of a product, etc.

Related English proverbs: «Out of debt, out of danger»

Come to the shore

Tweet

El naufragi, de Francisco de Goya

Val: «Eixir a una vora»

«Eixir a una vora» vol dir reeixir, salvar-se o sobreviure a una situació que comportava un cert perill. Diem, per exemple, que un arbre ha eixit a una vora quan ha sobreviscut les gelades de l’hivern, o que uns pollets han eixit a una vora quan ha sobreviscut les primeres setmanes de vida i tiren avant amb salut. També és diu que una persona o una empresa ix a una vora quan supera una situació econòmica difícil.

L’expressió prové, probablement, de la metàfora de nadar o navegar per un riu o mar (o siga, per les dificultats) i arribar finalment a tocar terra ferma (la seguretat).

Exemples:

«Amb els deutes que té, l’empresa no podrà eixir a una vora.»

«Eixe xic sap què és treballar. Va perdre sos pares quan era menut, i Déu sap com ha hagut que bregar per a eixir a una vora».

-------------------------------------------

Eixir a una vora (literally, eixir [‘To come out’] a una vora [‘to the shore’]) means to survive, to overcome a situation that entailed a certain danger. We may say, for example, that a tree ix a una vora (‘comes to the shore’) when it survives a winter frost. We may also say that some chicks ixen a una vora (‘come to the shore’) when they survive the first weeks of life and pull through. The expression is also used when a person or a company gets over financial hardship.

In this set-phrase, swimming or sailing becomes a metaphor for going through hardship; getting to solid ground symbolizes safety.

🇬🇧 Similar expressions in English:

To get through, to weather the storm.

To cost the good part of the baker's peel

Tweet

Val.: «Costar el bo de la post»

Quan diem que una cosa nos costarà el bo de la post volem dir que eixa cosa serà molt costosa de fer o de pagar. Esta expressió prové del context de la forneria i la pastisseria: la post de fleca és la peça de fusta on es feny el pa que s’ha de dur al forn. ‘El bo de la post’ és la part bona o cara d’eixa post, la part on el forner posava les pastes que li portaven les mateixes veïnes per a que els les coguera. Ell, per esta faena, els cobrava una puja, ço és, un alça o augment del preu. No debades també existix l’expressió «no tindre un pa a la post», que significa ‘ser pobre’: no tot el món es podia permetre dur pastes a la post o ni tan sols tindre pa.

Exemples d’ús:

«En definitiva, Jobs va dir que la gent es pose una funda al mòbil i unes fulles allà on no sona. Sí, pare, serem bons i no ens queixarem d’un aparell que costa el bo de la post».

Internauta parlant sobre l’Iphone4.  

«Les Falles [...] és una de les festes, econòmicament parlant, més completes i transversals, i una atracció turística de primeríssim ordre, que posa València al món cada any, des de fa dècades, molt més que qualsevol obra faraònica o cursa d’automòbils que ens costa el bo de la post i que, a més, es sobrepaga en paradisos fiscals».

Article sobre les falles i les despeses que originen

.................................................. 

When Valencian people say that something will cost el bo de la post (literally, ‘the good part of the baker’s peel’), they mean that it will be very expensive to pay. This set phrase comes from the context of old bakery: the baker’s peel is the piece of wood where the bread is kneaded and later brought into the wood-fired oven. Then, ‘the good part of the baker’s peel’ is the expensive part of the baker’s peel because it is where the baker used to put the pastry the neighbors themselves brought for him to bake. It is the most expensive part because he made an additional profit for it, and not every neighbor could afford to make his own pastry!

The clearer we are, the better friends we’ll become

Tweet

 

Val. «Com més clars, més amics»

Esta dita popular aconsella que en les relacions amb els altres actuem i nos comuniquem de forma clara, amb franquesa, sense embuts ni subterfugis; que no ajornem lo que convé dir o fer, i, per descomptat, que no amaguem coses o mentim. Si nos comportem aixina, la conseqüència serà que qualsevol relació serà beneficiosa i positiva. Curiosament, el consell no s’usa precisament en contexts amistosos, sinó en situacions en què dos persones tenen una relació més aïna formal, hi han diners pel mig i, per tant, la possibilitat que una de les parts tracte d’aprofitar-se de l’altra. Per això, la dita es diu quan parlem, per exemple, de negocis o compravendes. «Ser amics», per descomptat, no s’ha d’entendre de manera literal: es tracta d’una expressió exagerada, però sintetitza i transmet de manera senzilla la idea de satisfacció, contentació i positivitat en relacions humanes que podrien arribar a ser tenses.

Exemple d’ús:

«En temps de sequera s’han de repartir el poc que hi hagi. Primer de tot claredat i comptes clars. S’ha d’exposar d’una forma clara i evident els requisits per rebre diners del fons municipal. En un quadre anar marcant les quantitats segons uns barems clars als quals tothom es pugui acollir. Com més clars més amics». 

Article sobre el pressupost municipal i el finançament d’entitats.

Expressions relacionades: «Bons comptes fan bons amics»

-------------------------------------------------------- 

Com més clars [The clearer we are], més amics [the better friends] 

This proverb advises to be honest and straightforward; it recommends not to put off something you have to say or do, and it definitely recommends not to lie or to cover up information. If you are honest, any relation or deal will be constructive and positive. This piece of advice is not often used in friendly contexts, but when two people have a rather formal relationship, when there is money involved and one of the parties might try to take advantage of the other. You shouldn’t interpret «Be friends» literally: it is an exaggeration that conveys the idea of satisfaction and positivity in human relations that could be strained.

To rub the wall

Tweet

Val.: «Passar la mà per la paret»

«Passar la mà per la paret» significa no aconseguir lo que u vol, quedar-se sense lo que u desitja obtindre o creu que d’alguna manera li pertany. Es diu sovint en contexts pecuniaris, quan u no rep uns diners que hauria de cobrar o també, en general, quan viu en condicions econòmiques difícils (en cas que siga realment pobre, diríem que «no té on caure mort»). També es diu sovint que algú passa la mà per la paret quan no aconseguix lligar o, en general, quan mai no practica el sexe. Amb tot, esta frase feta es pot aplicar en molts altres contexts en què algú no assolix els seus objectius; per exemple, quan un pescador no pesca res en tota una jornada, podem dir que ha passat la mà per la paret.

Quant a l’origen i el significat de la frase, jo interprete que fregar la paret amb la mà es tracta d’un acte inútil, que no aporta res, ja que en acabant la mà queda buida igual que estava. La persona toca la paret ―una cosa anodina― en comptes de la cosa que desitjava.

Exemples d'ús:

«Enguany passem la mà per la paret en els Premis Ovidi, però estem engrescadíssims amb l’escena esplendorosa de música en valencià que tenim».

(Twitter del cantautor Pau Alabajos, nominat al millor disc de cançó, premi que finalment no va obtindre).

«"Marca, Cope, la Sexta, Ser i As, només ells tenen tracte preferencial del Reial Madrid. La resta, passem la mà per la paret", ens comenta un periodista a la nostra pregunta sobre la relació entre el club i els mitjans de comunicació».

(Article esportiu del diari L’informatiu).

-----------------------------------------------------

In Valencian, the set-phrase “to rub the wall” ―Passar (‘to rub’) la mà (‘one’s hand’) per (‘along”) la paret (‘the wall’)― is used when someone does not get what he wants or what, in a way, he think belongs to him. Somebody “rubs the wall”, in a figurative sense, when he does not receive any payment for some job he has done, and consequently remains broke. Likewise, when talking about sex, a person “rubs the wall” when he hits on someone unsuccessfully.

This set-phrase can be applied to many contexts where somebody fails in his attempts to achieve his goals. For instance, when a fisherman does not catch any fish all day: he did nothing but “rubbing the wall”.

Regarding the meaning and origin of the idiom «to rub the wall», it probably means that rubbing a wall with your hand is an useless act, as when you finish your hand remains empty just as it was. Also, a person touches the wall ―an insubstancial object― instead of touching the thing he desired.

He owes more than he breathes

Tweet

Val.: «[Algú] deure més que alena»

Es diu que algú deu més que alena quan algú està molt endeutat. Es tracta d’una hipèrbole o exageració, ja que «alenar» —o siga, respirar—, és una acció que fem contínuament.

Sovint esta frase feta ve acompanyada de l’aposició «... i alena més que un porc», que fa referència al ronc que fa un porc al respirar, o bé a la seua capacitat pulmonar.

Exemples d'ús:

«L’ajuntament devia més que alenava i era incapaç d’afrontar les exigències d’uns serveis de qualitat».

Blog d’un internauta de l’Alcúdia de Crespins

«Després de set anys que eixa família Estellés van vendre els terrenys —que estaven desesperats per vendre’ls perquè devien més que alenaven—, una vegada venuts i cobrats anaven dient que eren rics».

Blog sobre la població de Llosa de Ranes

----------------------------------------------------------------

In Valencian, we say that someone ‘owes more than he breathes’ when someone is in serious debt. It is an obvious overstatement (an exaggeration or hyperbole), as breathing is something we do all the time. A normal sentence would sound as follows:

Eixe (‘That man’) deu (‘owes’) més que (‘more than’) alena! (‘he breathes’).

Often, this idiom is followed by the apposition …i alena més que un porc (‘and he breathes more than a pig’), which refers to the snorts pigs make when they breathe, and probably to their lung capacity.

The handle is more expensive than the hoe itself

Tweet

Val.: «Val més el mànec que l’aixada»

Es diu quan canviar una peça d’un aparell o d’una màquina nos costaria més car que comprar un nou aparell, i per tant, no val la pena efectuar la compra o reparació.

Exemple:

«Li feren un pressupost de la reparació del cotxe, però valia més el mànec que l’aixada, aixina que decidí portar-lo al cementeri de cotxes».

------------------------------------------------------------------

Sometimes it’s not worth to repair a car, a computer, etc., because the spare parts are much more expensive than getting a new one.

Literally:

Val (‘it costs’) més (‘more’) el mànec (‘the handle’) que (‘than’) l’aixada (‘the hoe’)

To share a pig

Tweet

Val. «Tindre un porc a mitges»

Quan diem que dos persones tenen un porc a mitges volem dir que tenen un negoci conjunt, els guanys del qual, lògicament, compartixen. D’ací sorgix el refrany «Porc a mitges mai és gras» que expressa les conseqüències negatives de compartir un negoci, o siga, que com u no n’és mai l’amo absolut, no en trau mai molt de benefici.

Com que la llengua és rica i creativa, l’expressió tindre un porc a mitges es pot utilitzar també en altres contexts que no tenen a vore amb el negoci, sempre que hi hagen dos persones que mantenen una relació de la qual trauen algun profit. Per exemple, en cas que sospitem que dos persones mantenen una relació amorosa il·lícita, d’amagat dels altres, podem dir que «Estos tenen un porc a mitges» ja que tenen una relació (una espècie de «negoci») del qual estan traent un profit ―sentimental o sexual, en este cas― que, per cert, no està aprovat per la societat.

-------------------------------------------------

When we say that two people are sharing a pig, we mean that they share a business. Therefore, naturally, they also share its profits. Hence the saying Porc a mitges mai és gras (= ‘A shared pig never gets fat’) explains the negative consequences of sharing a business, namely, you don’t get out much profit of it because you have to share every penny you earn.

As language is creative and rich, one may also use the expression ‘to share a pig’ in other contexts. For instance, when there are two people having a relationship from which they get out some kind of benefit. For instance, if you suspect that two people you know are having an affair, you may express it saying Estos tenen un porc a mitges (= ‘These two are sharing a pig’), as they have a relationship (a kind of “business”) they take some benefit from (that is, sexual or sentimental benefit).

«Wet streets, dry cash register»

Tweet

Val. «Carrer banyat, calaix eixut»

It doesn’t rain a lot in the Valencian Country and sometimes when it does showers are so heavy that people don’t go out the streets and prefer to stay at home. That is why rainy days are damaging for shopkeepers and bar owners. They temporarily run out of customers and profits.

Linguistic clarifications:

The metaphor of estar sec (‘to be dry’) has the same meaning of the English ‘to be skint’, ‘busted’, or ‘broke’, that is, to have no money. Calaix literally means ‘drawer’ but in this context one must infer that it means the ‘drawer’ where a storekeeper keeps the money.

---------------------------------------------------------------

En València no plou molt, i quan ho fa, els ruixats a vegades són tan forts que la gent preferix quedar-se a casa. Per això els dies de pluja són tan perjudicials per a botiguers i amos de qualsevol establiment o negoci. Es queden sense clients, i per tant, sense els beneficis del dia. Esta expressió explica de manera senzilla i concisa eixa relació causa-conseqüència.

To be cleaner than a horse mackerel

Tweet Val. «Estar més net que un sorell»

It means 'to be skint'. It can be applied to a person or to a wallet. 'To be clean' means to have no money. The comparison with a horse mackerel comes from the fact that it is a small fish and you cannot get much from it.

Those who keep when there’s still some will eat whenever they want to

Tweet

Val. «Qui guarda quan té menja quan vol»

Este refrany expressa el caràcter conservador dels valencians respecte al menjar i als diners. Eixa característica social deu provindre dels períodes històrics en què els valencians varen patir carestia.

Variants: «Qui dóna el que té no menja quan vol».

---------------------------------------------

This proverb expresses the conservative nature of Valencians with regard to money and food. Particularly, this idea might come from previous times when Valencians had to get through lean periods. (wars and postwar periods, etc).

That costs a Potosí

Tweet

Val.: «Valdre un Potosí»

Potosí és una ciutat minera de Bolívia que va produir molta riquea durant el segle XVI fins a convertir-se en una gran ciutat. Gran part de la plata que es portava des d’Amèrica fins a Espanya venia d’eixa ciutat. Per això, «un potosí» va passar a ser sinònim de «una fortuna». Dir que una cosa val un potosí és una expressió que encara s’usa per a dir que una cosa val molts diners.

Exemple:

«Sobre el tema de la impressió, imprimir imatges a color en gran format costa un potosí».

Comentari del fòrum d’un videojoc

--------------------------------------------

Potosí is a mining town in Bolivia which started to produce incredible wealth during the 16th century, becoming a large city. Most of the silver that was brought to Spain from America came from there. Thus, un Potosí became synonymous with ‘a fortune’. This is an expression that you may still hear from Valencian elders when they mean that something costs lots of money.

To give excuses of bad payer

Tweet

Val. «Donar excuses de mal pagaor»

Excuses de mal pagador són al·legacions adduïdes per a justificar-se que resulten falses o poc consistents.

It's used for criticizing persons who are always giving pretexts for his slovenliness.

Linguistic clarifications: Valencians usually drop 'd' between vowels and pronounce pagaor.

With money, nougat candies

Tweet Val. «Amb diners, torrons»

It means that anything can be obtained by the power of money. The Valencian syntactic structure must be understood this way: "If you have got money, you have got nougat candies".

All agrees to the rich or crazy man

Tweet

Val.: «Al ric i al loco*, tot li para bé»

Valencians use this refrain to mean that not only madness but money justify any weird behaviour.

* standard: boig

To crap by half ass

Tweet Val. «Cagar per mig cul»

It is said to miserly people who prefer suffering or hardship to spent any money.