Estar en dansa

Tweet

Val.: «Estar en dansa»

Que una persona va o està en dansa significa que està actiu, en moviment, fent alguna cosa. A sovint es diu per a emfatitzar que u està fent faena mentres la gent descansa, perquè encara és molt matí o bé perquè ja és molt tard; també quan u està actiu durant un temps llarg. També es diu que un procés o una activitat esta en dansa quan està en marxa.

Exemples:

«És ben enjorn, encara fosc; no s’ha alçat ningú per començar la seua tasca. Però n’hi ha tres que ja estan en dansa»

Vicent Sanchis Martínez: El repòs del sobirà, pàg. 127, any 2003

Variants: «Estar en marxa».

Expressions relacionades: «Estar en bajoqueta».

-----------------------------------------

We would say that a person està en dansa (literally, està [‘he/she is’] en dansa [‘in dance’] when he is working or doing any activity, normally out of home. Often we use that set-phrase to emphasize that someone starts up his daily activity very early, or works till late, while others have a rest. Also, we say that a project, a process or any activity is en dansa when it is underway.

🇬🇧 Similar expressions in English: 

‘To be underway’, ‘to be in progress’, ‘to be ongoing’, ‘to be awake’.

Legs for sharpening a sickle blade

Tweet

 

Ferrer dentant una corbella usant un os com a enclusa (imatge amprada d’este article) 

Val.: «Tindre unes cames per a dentar corbelles» 

Es diu que algú té les cames per a dentar corbelles quan les té molt primes. L’expressió prové del context de la forja tradicional. I és que antigament, els ferrers usaven ossos d’animals —generalment el metatars d’un bou, vaca o cavall— com una eina més en el procés de dentatge de les corbelles. L’os servia de suport o enclusa; damunt d’este es posava la fulla metàl·lica de la corbella que calia dentar, i amb un martell i un cisell es colpejava la vora, donant forma amb cada colp les dents esmolades de l’eina. La base òssia que rebia els colps, relativament tova, era preferible a la fusta o al ferro, ja que no danyava el cisell. Un mateix os es podia utilitzar per a dentar diverses corbelles; aixina, desgastat per les mosses o estries, el ferrer el polia després de cada ús, amb la qual cosa es feia més fi. 

Les cames primes d’una persona, en què falta la carn i destaquen els ossos, recorden a la gent els ossos de dentar corbelles. I mitjançant esta comparança, nosaltres descobrim esta particularitat de l’ofici ancestral del ferrer. 

------------------------------------------------------

Valencian people say that somebody’s legs are suitable for sharpening a sickle when a person is very skinny. This comparison comes from the context of traditional smithy: In the past, blacksmiths used animal bones —generally a bull, a cow or a horse metatarsus— to shape the teeth of this tool. The bone served as an anvil; the blacksmith put the metallic blade of the sickle on the bone and hit the edge with a hammer and a chisel, shaping with each stroke the sharpened teeth of the tool. The bony support that received the strokes was relatively soft, so it was preferable to wooden or iron anvils since it didn’t damage the chisel. One bone could be used for cutting the teeth of several sickles. Therefore, when it was worn-out and full of grooves, the blacksmith sanded the bone and it became a bit thinner. 

The thin legs of a person remind people about the bones used for sharpening sickles. Through this comparison, we remember this curious aspect of this ancestral job.

The clearer we are, the better friends we’ll become

Tweet

 

Val. «Com més clars, més amics»

Esta dita popular aconsella que en les relacions amb els altres actuem i nos comuniquem de forma clara, amb franquesa, sense embuts ni subterfugis; que no ajornem lo que convé dir o fer, i, per descomptat, que no amaguem coses o mentim. Si nos comportem aixina, la conseqüència serà que qualsevol relació serà beneficiosa i positiva. Curiosament, el consell no s’usa precisament en contexts amistosos, sinó en situacions en què dos persones tenen una relació més aïna formal, hi han diners pel mig i, per tant, la possibilitat que una de les parts tracte d’aprofitar-se de l’altra. Per això, la dita es diu quan parlem, per exemple, de negocis o compravendes. «Ser amics», per descomptat, no s’ha d’entendre de manera literal: es tracta d’una expressió exagerada, però sintetitza i transmet de manera senzilla la idea de satisfacció, contentació i positivitat en relacions humanes que podrien arribar a ser tenses.

Exemple d’ús:

«En temps de sequera s’han de repartir el poc que hi hagi. Primer de tot claredat i comptes clars. S’ha d’exposar d’una forma clara i evident els requisits per rebre diners del fons municipal. En un quadre anar marcant les quantitats segons uns barems clars als quals tothom es pugui acollir. Com més clars més amics». 

Article sobre el pressupost municipal i el finançament d’entitats.

Expressions relacionades: «Bons comptes fan bons amics»

-------------------------------------------------------- 

Com més clars [The clearer we are], més amics [the better friends] 

This proverb advises to be honest and straightforward; it recommends not to put off something you have to say or do, and it definitely recommends not to lie or to cover up information. If you are honest, any relation or deal will be constructive and positive. This piece of advice is not often used in friendly contexts, but when two people have a rather formal relationship, when there is money involved and one of the parties might try to take advantage of the other. You shouldn’t interpret «Be friends» literally: it is an exaggeration that conveys the idea of satisfaction and positivity in human relations that could be strained.

Those who come after me will herd

Tweet

Val.: «El que vinga darrere que arree»

Amb eixa expressió es vol transmetre la idea que a algú no li importen en absolut les conseqüències dels seus actes sobre les altres persones, especialment sobre les persones que el relleven o han d’afrontar la faena o l’activitat que en eixe moment està a punt d’acabar. Arrear significa ‘pegar crits o colps a les bèsties per a que es moguen’ (per exemple ‘arrear un matxo’). Eixe verb del context de la ramaderia pren, en l’expressió, el sentit figurat d’arreglar-se-les per a solucionar la situació negativa que una persona ha causat o que no s’ha preocupat de resoldre.

Exemple:

«Sembla que un brigadista forestal d’Ontinyent [...] ha perdut el cap i ho ha cremat tot. Els incendis han sigut intencionats. Sembla com si els éssers humans s’hagueren tornat bojos, com si quan tenen alguna frustració, no pogueren contenir-se i necessitaren destruir-ho tot, venjar-se, cremar-ho tot i el qui vinga darrere que arree, que s’apanye, ja s’ho farà, allò tan solidari i edificant de “campe qui puga”»

(article del diari electrònic Vilaweb)

---------------------------------------------------

This sentence is usually said by a person who is not concerned in the least about the consequences of his acts on other people, especially those who have to face the work or the activity that he or she is about to finish. Arrear means to herd the cattle, but when used out of the ranching context, the verb takes the figurative sense of ‘sorting out’, that is, working to solve a negative situation that the person has caused or has not cared to manage properly.  

El que [‘those who’] vinga [‘come’] darrere [‘after’] que arree [let them herd]

En bajoqueta

Tweet

Val. «Estar en bajoqueta»

«En bajoqueta» vol dir ‘a mitjan fer’, ‘poc avançat o preparat’. Diem que una tasca, faena o projecte està en bajoqueta quan encara no està preparat o enllestit, quan el tenim embastat però està encara està lluny d’acabar-se. També una persona pot estar en bajoqueta, quan una situació l’agafa desprevingut o poc preparat. La locució prové, probablement, del fet que la baina de la bajoca o ferradura és de color verd, i com sabeu, «estar verd» significa ‘no estar preparat, no tindre experiència’, ja que eixe és el color de les fruites que no estan encara madures.

Exemples:

«Alça’t de pressa i vés a dutxar-te mentre jo t’acabe de preparar la maleta. Tan tard com és i encara ho tens tot en bajoqueta!»

Víctor Peris: Marta i els segrestadors, pàg. 15, any 2003

«Calla d’una vegada i vine cap ací que arribarà Ximo i ens agafarà “en bajoqueta”»

Carles Alberola: Estimada Anuchka, pàg. 44, Col·lecció Teatro Siglo XXI, UV

-------------------------------------------------------------

Bajoqueta is the Valencian word for the green bean and the idiom En bajoqueta means ‘unfinished’. We say that a work or a project is en bajoqueta when ideas are put together but progress is not still being made, so the work is far from being finished. This idiom is also used when a situation catches someone unawares, so we say ‘to catch somebody en bajoqueta’. In this idiom, the green colour is a metaphor meaning ‘not prepared, not having experience’, since green is the colour of unripe fruit.

To share a pig

Tweet

Val. «Tindre un porc a mitges»

Quan diem que dos persones tenen un porc a mitges volem dir que tenen un negoci conjunt, els guanys del qual, lògicament, compartixen. D’ací sorgix el refrany «Porc a mitges mai és gras» que expressa les conseqüències negatives de compartir un negoci, o siga, que com u no n’és mai l’amo absolut, no en trau mai molt de benefici.

Com que la llengua és rica i creativa, l’expressió tindre un porc a mitges es pot utilitzar també en altres contexts que no tenen a vore amb el negoci, sempre que hi hagen dos persones que mantenen una relació de la qual trauen algun profit. Per exemple, en cas que sospitem que dos persones mantenen una relació amorosa il·lícita, d’amagat dels altres, podem dir que «Estos tenen un porc a mitges» ja que tenen una relació (una espècie de «negoci») del qual estan traent un profit ―sentimental o sexual, en este cas― que, per cert, no està aprovat per la societat.

-------------------------------------------------

When we say that two people are sharing a pig, we mean that they share a business. Therefore, naturally, they also share its profits. Hence the saying Porc a mitges mai és gras (= ‘A shared pig never gets fat’) explains the negative consequences of sharing a business, namely, you don’t get out much profit of it because you have to share every penny you earn.

As language is creative and rich, one may also use the expression ‘to share a pig’ in other contexts. For instance, when there are two people having a relationship from which they get out some kind of benefit. For instance, if you suspect that two people you know are having an affair, you may express it saying Estos tenen un porc a mitges (= ‘These two are sharing a pig’), as they have a relationship (a kind of “business”) they take some benefit from (that is, sexual or sentimental benefit).

Necessity is the mother of invention

Tweet

Val. «El menester fa fer»

Este refrany nos recorda que la urgència per aconseguir les coses necessàries per a la vida incita les persones a actuar i a posar-se en marxa.

-------------------------------------------------------

This proverb reminds us that when something is really necessary, people will start up and work hard to achieve any goal they have set.

To those who have not job, the Devil gives them some

Tweet Val. «Qui no té faena, el dimoni li'n dona»

It's said about the people who, being idle, spend their time in pernicious activities.

---------------------------------------------------------------

Es diu de la gent qui, estant ociosa, malbarata el seu temps en activitats pernicioses.

Example:

―Mike says that he's bored, because he has lost his job, and now he's always at home playing videogames and getting stoned.
―To those who have not job, the Devil gives them some.

Exemple:

―Miquel diu que està avorrit, perquè s'ha quedat sense el seu treball, i ara no fa més que jugar a videojocs i estar fumat.

―Qui no té faena, el dimoni li'n dona.

«To have a horse’s pulling and a donkey’s stop»

Tweet

Val. «Tenir arrancada de cavall i parada de burro»

It is said of any project or activity which is undertaken with great vigor and energy, but soon the activity is suddenly ceased.

---------------------------------------------------------------

Es diu quan qualsevol activitat o empresa comença amb gran empenta i ímpetu, però prompte recula, perd el coratge o l’activitat cessa.

Example:

The town council promised that, instead of making alterations to the library, they would build a brand new one. But... they had a horse’s pulling and a donkey’s stop: the building works stopped and the library is half-finished.

Exemple:

L’ajuntament va prometre que, en comptes de reformar la biblioteca, en construirien una nova de trinca, però... arrancada de cavall i parada de burro: les obres estan a mitjan fer.

In Valencian, you can also say:

«Tenir arrancada de cavall i parada de matxo»
«Tenir arrancada de cavall i parada de somera»

«Wet streets, dry cash register»

Tweet

Val. «Carrer banyat, calaix eixut»

It doesn’t rain a lot in the Valencian Country and sometimes when it does showers are so heavy that people don’t go out the streets and prefer to stay at home. That is why rainy days are damaging for shopkeepers and bar owners. They temporarily run out of customers and profits.

Linguistic clarifications:

The metaphor of estar sec (‘to be dry’) has the same meaning of the English ‘to be skint’, ‘busted’, or ‘broke’, that is, to have no money. Calaix literally means ‘drawer’ but in this context one must infer that it means the ‘drawer’ where a storekeeper keeps the money.

---------------------------------------------------------------

En València no plou molt, i quan ho fa, els ruixats a vegades són tan forts que la gent preferix quedar-se a casa. Per això els dies de pluja són tan perjudicials per a botiguers i amos de qualsevol establiment o negoci. Es queden sense clients, i per tant, sense els beneficis del dia. Esta expressió explica de manera senzilla i concisa eixa relació causa-conseqüència.

To have one's bollocks peeled (out of doing something)

Tweet

Val. «Tindre els collons pelats [de fer alguna cosa]»

Es diu que u té els collons pelats de fer alguna cosa quan hi té molta experiència.

Exemple:

«Els altres professors tenen els collons pelats de veure situacions critiques que dius tu. I no s’espanten».

D’esta obra de teatre.

-----------------------------------------

To have one’s bollocks shaved (out of doing something) means you got a lot of experience carrying out a job, task or activity.

There are in Valencian a lot of colloquial (often rude) expressions with the word collons (‘bollocks’). You can read an interesting study on it here.

To do and undo, the task of the mattress repairer

Tweet

Trac la foto d’esta pàgina

Val. «Fer i desfer, la faena del matalafer»

Este comentari es diu amb to de queixa quan una faena que ja estava prou avançada s’ha de mamprendre de nou des del principi, o bé quan algú canvia un pla que ja estava establit. L’expressió menciona l’ofici del matalafer: antigament, la gent no es comprava un matalaf nou quan el que tenien estava ja vell i deformat, sinó que cridaven el matalafer, que s’encarregava de reparar-lo, obrint-lo i donant-li forma de nou amb un pal.

-----------------------------------------

You say this sentence, with a slight tone of complaint, when some task has to be set again from the beginning, and also when somebody changes a plan which was already drawn up. The expression mentions the job of the mattress repairer: long ago in Valencian country people did not buy a new mattress when the old one was used up, as we do nowadays. At that time they called the mattress repairer, who took the mattress, opened the cover and gave it shape again by beating the material of the inside (for example, wool) with a stick.

For nothing there's no need of hamper

Tweet

Val. «Per a no res no cal cabàs»

Es diu quan s'ha fet un esforç debades, o contestant a algú que diu que no necessita res.

------------------------------------

It's used when an effort has been done in vain.

Linguistic clarification: Valencians normally pronounce the word per a as pa.

Do you know what Hueso said? “Instead of giving orders, do it yourself”

Tweet

Val. «Saps què va dir Hueso*?: “En lloc de manar-ho, fes-ho”»

Hi han persones que són molt còmodes i tenen el costum de manar als altres que facen coses que els pertocaria fer a elles mateixes. Esta frase servix de resposta per a quan algú nos mana fer alguna cosa que ell o ella pot fer perfectament. En el temps que la persona usa donant l’orde, podria fer l’acció desitjada ell mateix.

Amb este sentit, hi ha un refrany molt semblant: «Més val fer-ho que manar-ho». Este afig un altre matís de significat: per a que tot ixca bé i exactament com nosaltres hem pensat, millor no deixar la faena en mans d’un altre.

*«Hueso» deu ser el nom d’un personatge fictici, el nom del qual s’aprofita per a fer la rima.

-------------------------------------------------------

There are lazy people who use to ask everyone to do things they are supposed to do. This expression is a set reply to those who give us an order that they themselves are perfectly able to carry out. It means that during the time you waste giving the order you could have performed it yourself.

Hueso would be just a sort of fictitious character whose name helped to make a rhymed sentence. Hueso is the Spanish word for ‘bone’.

Possible alternatives:

«Do you know what Bone said? “While you give the order, you could have done it yourself”»

«Saps que va dir Hueso? “Mentres ho manes, fes-ho”»

Master’s love, water in a basket [and servant’s in a hamper]

Tweet

Val. «Amor d’amo, aigua en cistella [i el de criat en panera]»

Este refrany parla de les relacions entre amos i criats, entre caps i treballadors. Vol dir que en qualsevol relació en què una de les parts té poder i autoritat sobre l’altra, l’afecte que el superior puga mostrar pel subordinat ―o viceversa— no serà mai sincer, perquè segurament estarà suscitat per l’interés d’un per traure profit de l’altre. La falsedat i la caducitat d’este «amor» es mostra a través d’esta metàfora: l’aigua que, en ficar-la en una cistella de vímet, s’escola i desapareix tan prompte comencem a omplir-la.

--------------------------------------------

This proverb talks about the relationship between masters and servants. It means that every human relationship based on the use of power and authority cannot be honest and sincere. Love cannot occur between them because both master and servant act purely in their own interest. Hence the metaphor of the falseness of a love like this: if you try to carry water on a wicker basket or a hamper, the liquid drains through the gaps.

Observacions: Una altra expressió amb la locució i la metàfora «aigua en cistella» és «Amor de donzella, aigua en cistella».

Every stone makes the wall

Tweet

Val. «Tota pedra fa paret»

This expression means that any help, even a small thing, is useful in order to achieve something.

---------------------------------------------

Esta expressió vol dir que qualsevol ajuda, fins i tot el detall més insignificant, és útil per a aconseguir alguna cosa.