Contort the mouth

Tweet

Val.: «Girar-se-li (a algú) la boca a un costat»

Es diu que a algú se li ha girat la boca a un costat quan s’ha disgustat per algun comentari o notícia desagradable. L’efecte físic és contraure la boca i tòrcer-la cap a un costat.

Val.: «Girar (algú) la boca a un costat»

Es diu que algú ha girat la boca a un costat quan eixa persona ha mort. Eixa manera de dir «morir» és una metonímia basada en un dels efectes físics de la mort.

--------------------------------------

In Valencian, the expression Girar la boca a un costat (literally, Girar [‘to contort’] la boca [‘the mouth’] a un costat [‘to one side’] means to die. If you move the syntax of the sentence and you use the pronoun se, it just means ‘to pull the mouth to one side’ or ‘to grimace’, normally out of disapproval.

🇬🇧 Similar expressions in English: 

Kick the bucket (meaning 1), Make a face (meaning 2).

He who hangs out with a lame person will limp after a year

Tweet

Val.: «Qui s’ajunta amb un coixo, al cap de l’any, coixo i mig»

Esta màxima significa que tot s’apega. Quan tenim una relació contínua amb una persona, a poc a poc nos deixem influir pel seu caràcter, la seua manera de pensar, els seus costums i els seus vicis… fins al punt que els adoptem com a nostres.

Exemple:

«M’han dit tantes vegades que sóc una romàntica que he acabat per creure-ho. No volia acceptar-ho, per allò de ser una tia forta, feminista, i poc convencional. Però mira, no ha pogut ser. M’ha pogut l’herència. Com diu el refrany, qui va amb un coixo, a l’any, coixo i mig. I en ma casa coixes no, però sentimentals i meloses, en tenim un bon tros.»

Del blog Els borrellons del melic

Variants:

«Qui va amb un coixo, al cap de l’any coixeja»

«Qui va amb un coix, a l’any, si no coixeja, ranqueja»

«Qui s’ajunta amb un coix, a l’any en són dos»

«Qui d’un coix s’acompanya, al cap de l’any en són dos»

Expressions relacionades: «Qui va amb llops, aprén a udolar»

-----------------------------------

When you hang out often with someone they exert an influence on you, so it is easy to pick up their habits and their way of thinking.

Related expressions in English:

Monkey see, monkey do

Lie down with dogs, get up with fleas

Legs for sharpening a sickle blade

Tweet

 

Ferrer dentant una corbella usant un os com a enclusa (imatge amprada d’este article) 

Val.: «Tindre unes cames per a dentar corbelles» 

Es diu que algú té les cames per a dentar corbelles quan les té molt primes. L’expressió prové del context de la forja tradicional. I és que antigament, els ferrers usaven ossos d’animals —generalment el metatars d’un bou, vaca o cavall— com una eina més en el procés de dentatge de les corbelles. L’os servia de suport o enclusa; damunt d’este es posava la fulla metàl·lica de la corbella que calia dentar, i amb un martell i un cisell es colpejava la vora, donant forma amb cada colp les dents esmolades de l’eina. La base òssia que rebia els colps, relativament tova, era preferible a la fusta o al ferro, ja que no danyava el cisell. Un mateix os es podia utilitzar per a dentar diverses corbelles; aixina, desgastat per les mosses o estries, el ferrer el polia després de cada ús, amb la qual cosa es feia més fi. 

Les cames primes d’una persona, en què falta la carn i destaquen els ossos, recorden a la gent els ossos de dentar corbelles. I mitjançant esta comparança, nosaltres descobrim esta particularitat de l’ofici ancestral del ferrer. 

------------------------------------------------------

Valencian people say that somebody’s legs are suitable for sharpening a sickle when a person is very skinny. This comparison comes from the context of traditional smithy: In the past, blacksmiths used animal bones —generally a bull, a cow or a horse metatarsus— to shape the teeth of this tool. The bone served as an anvil; the blacksmith put the metallic blade of the sickle on the bone and hit the edge with a hammer and a chisel, shaping with each stroke the sharpened teeth of the tool. The bony support that received the strokes was relatively soft, so it was preferable to wooden or iron anvils since it didn’t damage the chisel. One bone could be used for cutting the teeth of several sickles. Therefore, when it was worn-out and full of grooves, the blacksmith sanded the bone and it became a bit thinner. 

The thin legs of a person remind people about the bones used for sharpening sickles. Through this comparison, we remember this curious aspect of this ancestral job.

Saint Anthony fell in love with a pig

Tweet

Val.: «Sant Antoni s’enamorà d’un porc...»

Esta expressió vol dir que l’amor és cego. Es diu quan una persona manté una relació sentimental amb algú físicament poc agraciat. La frase és una manera de disculpar eixe fet, de llevar-li importància, encara que té una intenció clarament burlesca. La comparança amb l’animal ve del fet que Sant Antoni Abat era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el curava. Aixina ho féu amb un porquet, que, per a mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de sa vida. És per això que popularment se l’anomena Sant Antoni del Porquet.

Curiositat: Els italians també utilitzen eixa expressió, sembla que volent dir “mai no digues mai”, que tot és possible, fins i tot l’afer de Sant Antoni amb el porquet!

--------------------------------------------

This expression means that love is blind. People say it when someone is in love with an ugly person. Normally these news are the talk of the town. We nosy parkers, in order to forgive the relationship, as a kind of consent and approval (even though that’s non of our business) take Saint Anthony’s case as an example: He was accompanied all his life by a pig that wanted to show gratitude to the saint, as it has been cured by him. So it is not that bad that the person is not very good-looking if his/her partner is really in love. Anyway, note the mockery implied on this saying, the comparison with a pig...

More info about Sant Antoni del Porquet.

To be done an eccehomo

Tweet

Val. «Estar fet un eccehomo»

Es diu que algú està fet un eccehomo quan està malferit. L’origen d’esta expressió cal buscar-lo en la frase Ecce homo, que en llatí significa «Heus ací l’home»; va ser la frase que va dir Ponç Pilat per a presentar a Jesús després de ser flagel·lat i coronat amb espines.

En valencià eccehomo es pronuncia popularment aixòmo o axiamo.

------------------------------------------

In Valencian, to be like an eccehomo means to be badly injured. Ecce homo is a Latin sentence meaning ‘Behold the Man’. These were Pilate’s words as he presented Jesus, crowned with thorns, to the crowd.