At the three pebbles

Tweet

Tomba de Diarmid (Spittal of Glenshee, Escòcia)

Val.: «Estar a les tres pedretes»

Estar, arribar o vore’s a les tres pedretes significa trobar-se en una situació molt perillosa o molt compromesa. Se sol dir quan algú està en perill de mort o està apurat i angoixat per una situació extrema. Per exemple:

«Al cap de tres dies d’estar a les tres pedretes, em vaig despertar a l’Hospital de Sant Pau, i en un estat lamentable».

Josep Lozano: Després de les tenebres i altres narracions, pàgina 84, any 2013.

En canvi, si diem que algú es posa a les tres pedretes, el significat és diferent: volem dir que eixa persona s’ha posat furiosa. Dos exemples:

«Així com veu que es mataven com a xinxes li agarrà una pataleta que la posà a les tres pedretes»

Lluís Galiana: Rondalla de rondalles, pàgina 34, any 1769 

«Tots tenim les nostres coses que fan posar a les tres pedretes als altres» 

  Comentari en el blog D’ençà que el Pau és dolç, any 2012 

Segons pareix, l’expressió prové del costum antic de senyalar les sepultures amb unes quantes pedres clavades en terra, emmarcant el lloc on estava colgat el cadàver. Les tres pedretes deuen ser una al·legoria que simbolitza l’arribada al perill o la frontera amb la mort.

Bibliografia: 

• Garbellada de refranys: aires de serè en la nostra parla, Josep M. Sugranyes. Pàg. 38. Cossetània Edicions, any 2000. 

En altres llengües: 

• En aragonés: «Estar en as tres pedretas»  
• En castellà: «Estar en las últimas», «Tener un pie en la tumba» / «Ponerse como un basilisco»

--------------------------------------------------

In Valencian the concept of tres pedretes (literally ‘three pebbles’ or ‘stones’, referring to gravestones) is an allegory of danger of death. That concept is used in two expressions. One is «Estar a les tres pedretes» (literally estar [’to be’] a les tres pedretes [‘at the three pebbles’]) which means to be in a very difficult situation, especially facing death. However, it has a different meaning when using the verb posar-se (‘to get’): Posar-se a les tres pedretes. Then it means to get angry, to be hopping mad.

🇬🇧 Similar expressions in English: 

• To have a foot in the grave / To be caught between a rock and a hard place.

Contort the mouth

Tweet

Val.: «Girar-se-li (a algú) la boca a un costat»

Es diu que a algú se li ha girat la boca a un costat quan s’ha disgustat per algun comentari o notícia desagradable. L’efecte físic és contraure la boca i tòrcer-la cap a un costat.

Val.: «Girar (algú) la boca a un costat»

Es diu que algú ha girat la boca a un costat quan eixa persona ha mort. Eixa manera de dir «morir» és una metonímia basada en un dels efectes físics de la mort.

--------------------------------------

In Valencian, the expression Girar la boca a un costat (literally, Girar [‘to contort’] la boca [‘the mouth’] a un costat [‘to one side’] means to die. If you move the syntax of the sentence and you use the pronoun se, it just means ‘to pull the mouth to one side’ or ‘to grimace’, normally out of disapproval.

🇬🇧 Similar expressions in English: 

Kick the bucket (meaning 1), Make a face (meaning 2).

To last a dew

Tweet

Val.: «Durar [una cosa] una rosada»

Es diu que una cosa dura una rosada quan dura molt poc de temps. La rosada (les gotetes d’aigua que es formen per condensació del vapor d’aigua) és un fenomen que es dóna en un temps breu, durant algunes hores de la nit. A causa d’eixa brevetat que la caracteritza, «una rosada» passa a significar «molt poc de temps» en esta locució.

Es pot dir que dura una rosada, per exemple, una persona o un animal que mor en poc de temps, o bé un objecte que desapareix, es trenca o es fa malbé poc de temps després d’haver sigut creat o col·locat en un lloc.

Exemple 1:

«Hi han moltes coses que podem fer gratis per a que esta vida que ens dura una “rosà” siga millor».

Del blog Galtetes rogetes

Exemple 2:

«Les parets d’un embassament que durà una rosada són testimoni impotent de les riuades impetuoses que de tant en tant desboquen els nostres rius».

De la web de l’associació excursionista Caminant pel país

Expressions relacionades:

«Durar menys que una bufa de sabó»

«Quedar-li [a u] dos (o quatre) rosades»

«Quedar-li [a u] dos (o quatre) tallades de monyo»

Nota sobre la pronunciació: En valencià popular, les formes rosada i rosades es pronuncien, respectivament, rosà i rosaes.

----------------------------------------------

Valencians say that something dura una rosada (literally, dura [‘lasts’] una rosada [‘a dew’]) when it doesn’t last long. The expression comes from the fact that dew (drops of water condensed on a cool surface, from vapour in the air) occurs during the night and lasts a relatively short time span until it evaporates.

Come to the shore

Tweet

El naufragi, de Francisco de Goya

Val: «Eixir a una vora»

«Eixir a una vora» vol dir reeixir, salvar-se o sobreviure a una situació que comportava un cert perill. Diem, per exemple, que un arbre ha eixit a una vora quan ha sobreviscut les gelades de l’hivern, o que uns pollets han eixit a una vora quan ha sobreviscut les primeres setmanes de vida i tiren avant amb salut. També és diu que una persona o una empresa ix a una vora quan supera una situació econòmica difícil.

L’expressió prové, probablement, de la metàfora de nadar o navegar per un riu o mar (o siga, per les dificultats) i arribar finalment a tocar terra ferma (la seguretat).

Exemples:

«Amb els deutes que té, l’empresa no podrà eixir a una vora.»

«Eixe xic sap què és treballar. Va perdre sos pares quan era menut, i Déu sap com ha hagut que bregar per a eixir a una vora».

-------------------------------------------

Eixir a una vora (literally, eixir [‘To come out’] a una vora [‘to the shore’]) means to survive, to overcome a situation that entailed a certain danger. We may say, for example, that a tree ix a una vora (‘comes to the shore’) when it survives a winter frost. We may also say that some chicks ixen a una vora (‘come to the shore’) when they survive the first weeks of life and pull through. The expression is also used when a person or a company gets over financial hardship.

In this set-phrase, swimming or sailing becomes a metaphor for going through hardship; getting to solid ground symbolizes safety.

🇬🇧 Similar expressions in English:

To get through, to weather the storm.

Eat a lot, shit hard and don't be afraid of dying

Tweet

Val. «Menja molt i caga fort i no tingues por a la mort»

This is a piece of advice which is self-explaining, a piece of Valencian idiosyncrasy and philosophy in one sentence.

-----------------------------------------------

Esta dita s'explica per ella mateixa, és un bri de la idiosincràsia i la filosofia valenciana, tot en una frase.