Little by little water comes to Canet

Tweet

Val.: «Xanet-xanet, va l’aigua a Canet»

Este refrany vol dir que a poc a poc s’arriba als llocs, que les coses no s’han de fer precipitadament sinó amb calma i esperant que arribe el bon moment.

«Xano-xano» (de l’italià ciano-ciano, variant genovesa de piano-piano) és un adverbi que significa «a poc a poc» i que es diu especialment del caminar. Ací s’usa el diminutiu xanet per a que rime amb Canet. Quant a l’ús d’eixa paraula en el refrany, trobe tres teories. Segons la primera, es fa referència a un conflicte històric entre llauradors, que afectava l’aigua que arribava al poble de Canet d’En Berenguer per la séquia de Sagunt:

«En el segle XIX, la séquia que uneix estes dos poblacions [Sagunt i Canet d’En Berenguer] no feia el seu recorregut habitual perquè molts llauradors de Sagunt ficaven branques en la séquia (que no era d’obra) per a desviar l’aigua. D’esta forma, cada vegada tardava més a arribar el líquid element als horts del poble del costat».

Llibret de lletres falleres de 2012, pàgina 43.

La segona explicació del refrany també fa referència a un moment històric: les inundacions i riuades que afectaren el litoral valencià en l’any 1957. Pareix que el poble de Canet d’En Berenguer va tardar en rebre els efectes (ho lligc en este blog).

La tercera explicació de l’ús de la paraula canet en el refrany no té res a vore amb el poble. Segons el diccionari DCVB, en Sant Joan de Sineu i en Eivissa es diu canet a una peça de la sénia (el «belitre o cadell»), que és precisament una màquina per a elevar aigua. Trobe que els valencians que conec no interpreten aixina el refrany, perquè diuen i escriuen «a Canet» i no «al canet».

Exemples:

«Rehabitar [una casa antiga] és un procés que es pot perllongar durant anys, és gairebé impossible apropiar-se completament d’un espai com aquest. Poquet a poquet arriba l’aigua a Canet».

Del blog Plaiboix

«Hola companys, poquet a poquet arriba l’aigua a Canet. De moment 7,8 mm conseqüència dels ruixats dèbils que venim patint dia sí dia no. La setmana que ve és tota una incògnita, com tots els d’ací espere que ploga per poder salvar com a mínim la mitjana del mes».

Del fòrum de l’Associació Valenciana d’Aficionats a la Meteorologia.

«Hui un poquet, demà un atre poquet, i aixina com xanet xanet arriba l’aigua a Canet, al remat sabrem llegir i escriure».
Francesc Baidal Llosà: Amor torna, pàg. 577, any 1917

Variants: «Poquet a poquet va l’aigua a Canet»; «Poquet a poquet arriba l’aigua a Canet».

Expressions relacionades: «A poquet a poquet s’ompli el potet».

-----------------------------------------------

This proverb means that all things take time to create. We should not expect to accomplish something or achieve success immediately.

In Valencian, the adverb xano-xano (and its diminutive form xanet-xanet) and the expression poquet a poquet mean ‘little by little’. Canet refers to Canet d’En Berenguer, a Valencian town where, long ago, water was hard to bring because the farmers from the neighboring town of Sagunt tried to impede it blocking the irrigation canal with branches. That is why it took a long time for water to get to Canet. However, it eventually arrived.

🇬🇧 Similar expressions in English: 

«Rome wasn’t built in a day»

Good bricklayers dampen first

Tweet

Home bevent cervesa d’una gerra, de Karel van Mander

Val.: «El bon obrer arremulla primer»

Es diu que el bon obrer (o el bon barber) arremulla primer quan algú beu un glop abans de posar-se a menjar, un acte que es considera adequat i correcte. La comparança amb l’obrer o el barber s’explica, d’una banda, perquè en la faena de paleta és comú amerar les rajoles per a alçar una paret; de l’altra perquè els barbers mullen la cara i el coll dels clients abans d’aplicar-los la crema i afaitar-los, perquè aixina s’evita irritar la pell.

En l’expressió es juga amb les accepcions de arremullar (o remullar): en el seu sentit bàsic, el verb vol dir ‘amerar’, ‘mullar’, ‘humitejar’ alguna cosa, però col·loquialment també significa ‘beure’ (sovint begudes alcohòliques).

Variants: «El bon barber arremulla primer» / «Bon barber, remulla primer» / «El bon obrer abans d’obrar arremulla».

---------------------------------------------------

Valencians say that El bon obrer arremulla primer (literally el bon [‘the good’] obrer [‘bricklayer’] arremulla [‘dampens’] primer [‘in the first place’]) when somebody takes a gulp before eating, which is considered an appropriate act. The comparison with the bricklayer comes from the fact that they often dampen the bricks prior to bricklaying.

This proverb makes sense because arremullar (= ‘to soak’ or ‘to dampen’) also means ‘to drink’ in colloquial language.

Little by little the tin fills up

Tweet

Val.: «A poquet a poquet s’ompli el potet»

Este refrany nos recorda que per a assolir un objectiu convé ser constant i pacient, perquè les coses que valen la pena a sovint costen molt de temps i d’esforç d’aconseguir. La dita és, amb tot, optimista, ja que augura l’èxit final, simbolitzat per la idea d’un recipient ple.

Expressions relacionades:
«A poc a poc s’ompli el got»
«De mica en mica s’ompli la pica»
«De gota en gota s’ompli la bóta»
«Tota pedra fa paret».

----------------------------------------------

This proverb reminds us that patience is key to success. Success doesn’t come easily, you have to be steadfast and optimistic.

 🇬🇧 Similar expressions in English:

«Everything comes for him who waits»

«First things first»

«Rome wasn’t built in a day».

He who steals an egg will steal a bull

Tweet

El misantrop, de Pieter Brueghel el Vell

Val.: «Qui furta un ou, furta un bou»

Este refrany diu que qui és capaç de cometre un furt de poca importància, és igualment capaç de furtar coses més valuoses; ja ha abandonat el comportament moral i recte, i li és ben fàcil anar més enllà. Aixina ho explica Víctor Labrado:

«Qui furta un ou furta un bou? Això asseguraven, a Sueca, les nostres mares allà pels anys seixanta. Com ara: enxampaven la criatura ficant la mà a la cartera (la cartera sagrada de la mare) i la criatura es defensava dient que només volia sostraure-li un xavo (10 cèntims de pesseta) o un gallet (5 cèntims). Era ben igual, perquè sentenciava la mare: “Qui furta un ou furta un bou”.

»Qualsevol furt per insignificant que fóra podia ser el començament probable d’una carrera delictiva. Així ho creia ―i potser encara ho creu― la nostra gent i tenia una frase feta per a dir-ho amb un màxim d’eficàcia expressiva i un mínim d’esforç».

“El patrimoni oral”, revista La chicharra, gener de 2008.

----------------------------------------

Qui [Those who] furta [steal] un ou [an egg] furta [steal] un bou [a bull]. This proverb says that those who commit minor theft are bound to steal valuables. Once they show an immoral conduct, it is easy for them to go one step beyond.

Related expressions in English: He who steals an egg will steal an ox

He who hangs out with a lame person will limp after a year

Tweet

Val.: «Qui s’ajunta amb un coixo, al cap de l’any, coixo i mig»

Esta màxima significa que tot s’apega. Quan tenim una relació contínua amb una persona, a poc a poc nos deixem influir pel seu caràcter, la seua manera de pensar, els seus costums i els seus vicis… fins al punt que els adoptem com a nostres.

Exemple:

«M’han dit tantes vegades que sóc una romàntica que he acabat per creure-ho. No volia acceptar-ho, per allò de ser una tia forta, feminista, i poc convencional. Però mira, no ha pogut ser. M’ha pogut l’herència. Com diu el refrany, qui va amb un coixo, a l’any, coixo i mig. I en ma casa coixes no, però sentimentals i meloses, en tenim un bon tros.»

Del blog Els borrellons del melic

Variants:

«Qui va amb un coixo, al cap de l’any coixeja»

«Qui va amb un coix, a l’any, si no coixeja, ranqueja»

«Qui s’ajunta amb un coix, a l’any en són dos»

«Qui d’un coix s’acompanya, al cap de l’any en són dos»

Expressions relacionades: «Qui va amb llops, aprén a udolar»

-----------------------------------

When you hang out often with someone they exert an influence on you, so it is easy to pick up their habits and their way of thinking.

Related expressions in English:

Monkey see, monkey do

Lie down with dogs, get up with fleas

He who pays has a rest, he who recovers rests too

Tweet

Val.: «Qui paga descansa, i qui cobra també».

La primera part d’este proverbi mostra la tranquil·litat que experimenta la persona que deu diners una vegada els ha tornat (en oposició a l’angoixa que provocaria, si la persona és bona i honrada, tindre el pagament pendent); la segona part expressa que, de manera similar, qui rep uns diners que li devien se sent satisfet i tranquil.

Esta sentència se sol dir en situacions en què dos persones salden un compte; per exemple, quan u torna a un altre uns diners que li devia, quan un client paga el compte en un bar o quan algú efectua el darrer pagament d’un producte que ha comprat a térmens.

Variants: «Qui paga descansa, i qui cobra [encara] més». «Qui paga descansa, i qui cobra s’alegra».

Expressions relacionades: «Com més clars, més amics»

-------------------------------------------

The first part of this proverb shows how giving back the money you owe gives you peace of mind and removes the worry of being in debt; the second part expresses that, similarly, the person who receives the payment feels happier.

This sentence is often said when two people settle an account; for instance, when somebody pays back some money, when a customer pays the bill in a restaurant, when somebody makes the last installment of a product, etc.

Related English proverbs: «Out of debt, out of danger»

Each saucepan has its lid

Tweet

Val.: «Cada olleta té la seua tapadoreta»

Este és un refrany optimista, que confia en l’amor i en el destí; assegura que cada fadrí ha de trobar una persona a qui voler i amb la qual formar una parella. Ho fa usant dos metàfores: l’olleta o cassoleta representa el fadrí, i la tapadora representa el ser volgut, la persona amb la qual «encaixa» o es complementa.

Variants:

«Cada olleta troba sa cobertoreta»

«Cada cassoleta té la seua tapadoreta»

«Cada perolet té la seua tapadoreta.

«No hi ha olla ni olleta que no trobe la seua cobertoreta»

----------------------------------------------

«Cada [‘Each’] olleta [‘little saucepan’] té [has] la seua [its] tapadoreta [little lid]»: This optimistic saying encourages us to trust in love and fate, saying that each single man or woman will eventually find somebody to love. It uses two metaphors: the saucepan or casserole represents the single person and the lid represents the partner: they fit well together.

When they say bull, at least it’s a cow or a young bull

Tweet

Val. «Quan diuen bou, per lo manco joneguet»

Este refrany advertix que els rumors tenen part de veritat. Encara que les diendes solen destacar el morbo i exagerar la transcendència i la gravetat de la informació que transmeten, convé concedir-los una certa credibilitat. Esta dita es basa en una metàfora: el bou adult, que es caracteritza per la bravura, representa el xafardeig, i la vaca o el jònec, que són més mansos, representen la realitat de les coses, més modesta i menys impressionant.

Exemple:

—Diuen que l’alcalde està ficat en un cas de corrupció. Tu què en penses?
—Home, jo no en sé res, però ja se sap... quan diuen bou, per lo manco és vaca o joneguet!

Este refrany deu estar relacionat amb la festa dels Bous al carrer, concretament al fet que les persones del públic s’avisen les unes a les altres de l’arribada del bou.

Segons els pobles i els parlants, el refrany presenta diverses variants:

«Quan diuen [que ve] bou, per lo manco és vaca o joneguet» «Quan diuen bou, com a mínim, joneguet» «Quan diuen bou, jònec segur» «Quan diuen bou, almenys jònec». «Quan diuen bou, vaca segura» «Quan diuen bou, almenys vaca»

Expressions relacionades: «Quan els gossos lladren, alguna cosa senten»
Expressions similars en castellà: «Cuando el río suena, agua lleva»

--------------------------------------------------

Quan [‘When’] diuen [‘they say’] bou [‘bull’], per lo manco [at least] joneguet [‘young bull’]. This proverb says that there is some truth in rumors and gossip. Although they normally stress the lurid details of a story and exaggerate the incidence and the gravity of the information, we should give them some credibility. The saying is based on a metaphor: the adult bull, characterized by its fighting spirit, represents the gossip, and the cow or the young bull, which are docile, represent how things really are: more modest and less impressive.

This proverb might be related to Correbous or Bous al carrer (meaning ‘bulls in the street’), a typical Valencian festivity where bulls are let loose in a sectioned-off subset of a town’s streets and young men run along with them as a way for showing their courage. Spectators warn each other so that they can hide behind the fences available for that purpose.

Those who have no head need to have legs

Tweet

Val.: «Qui no té cap ha de tindre cames» 

Este és un refrany per als desmemoriats i despistats. Es diu quan algú s’oblida de fer una cosa en algun lloc i, en adonar-se més tard del descuit, ha de tornar-hi per a posar remei a la situació negativa que això podria originar. Per exemple, quan u es deixa el telèfon mòbil o les claus en algun bar, quan se’n va de viatge i es deixa el bitllet de tren a casa, o quan se li ha passat dir una cosa important a una persona de la qual s’ha acomiadat. La paraula cap, no cal dir-ho, és en este refrany sinònim de ‘memòria’ o ‘atenció’, i les cames simbolitzen la faena, l’esforç o el moviment que el despistat ha de fer per a resoldre la situació. 

Com podeu vore en este vídeo, este refrany també és molt popular en les Illes Balears.

Expressions sinònimes: «Memòria o cames», «A on no hi ha cap tot són cames» 

------------------------------------------ 

This is a proverb about absent-minded people. People often say it when somebody forgets to do something somewhere, and once he realises the mistake he has to go back to remedy the problem it might cause. For instance, when you forget your mobile phone at a sidewalk cafe or when you forget to say something significant to someone you’ve just taken leave of. The word cap (‘head’), needless to say, is used here as a synonym for ‘memory’ or ‘concentration’, and the word cames (‘legs’) symbolises the effort the absent-minded person has to make to resolve the situation.

The clearer we are, the better friends we’ll become

Tweet

 

Val. «Com més clars, més amics»

Esta dita popular aconsella que en les relacions amb els altres actuem i nos comuniquem de forma clara, amb franquesa, sense embuts ni subterfugis; que no ajornem lo que convé dir o fer, i, per descomptat, que no amaguem coses o mentim. Si nos comportem aixina, la conseqüència serà que qualsevol relació serà beneficiosa i positiva. Curiosament, el consell no s’usa precisament en contexts amistosos, sinó en situacions en què dos persones tenen una relació més aïna formal, hi han diners pel mig i, per tant, la possibilitat que una de les parts tracte d’aprofitar-se de l’altra. Per això, la dita es diu quan parlem, per exemple, de negocis o compravendes. «Ser amics», per descomptat, no s’ha d’entendre de manera literal: es tracta d’una expressió exagerada, però sintetitza i transmet de manera senzilla la idea de satisfacció, contentació i positivitat en relacions humanes que podrien arribar a ser tenses.

Exemple d’ús:

«En temps de sequera s’han de repartir el poc que hi hagi. Primer de tot claredat i comptes clars. S’ha d’exposar d’una forma clara i evident els requisits per rebre diners del fons municipal. En un quadre anar marcant les quantitats segons uns barems clars als quals tothom es pugui acollir. Com més clars més amics». 

Article sobre el pressupost municipal i el finançament d’entitats.

Expressions relacionades: «Bons comptes fan bons amics»

-------------------------------------------------------- 

Com més clars [The clearer we are], més amics [the better friends] 

This proverb advises to be honest and straightforward; it recommends not to put off something you have to say or do, and it definitely recommends not to lie or to cover up information. If you are honest, any relation or deal will be constructive and positive. This piece of advice is not often used in friendly contexts, but when two people have a rather formal relationship, when there is money involved and one of the parties might try to take advantage of the other. You shouldn’t interpret «Be friends» literally: it is an exaggeration that conveys the idea of satisfaction and positivity in human relations that could be strained.

There are men, little men and potty chairs

Tweet

Una antiga cadireta de cagar 

Val.: «Hi han hòmens, homenets i cadiretes de cagar» 

Esta dita classifica els hòmens per categories. Normalment es diu per a insinuar que algú present en la conversació pertany a l’escaló més baix de dita jerarquia —«cadiretes de cagar»—, la qual cosa implica que eixa persona no té les característiques que s’esperen d’un home, com ara valor o força, sinó que mostra les pròpies d’un infant, com són la covardia o la debilitat. L’apel·latiu «cadireta de cagar» és, per tant, usat de manera despectiva. 

Una cadireta de cagar és un bací o orinal que usen els xiquets o els malalts per a orinar o defecar. El sentit figurat es crea a partir d’una metonímia, un mecanisme molt usat en la llengua popular: una paraula adopta el significat d’una altra amb la qual té una relació de proximitat. Com que la cadireta de cagar és un objecte que gasten i toquen els bebés, usem el nom que designa eixe objecte per a anomenar les persones que l’utilitzen, i en este cas concret, les persones que se semblen en alguna cosa a eixes persones. Un cas semblant de metonímia és el que fem servir quan diem que un home és un «sinagües» ―o siga, que és fluix de caràcter i condescendent―: el nom designa una peça de vestir interior femenina; per tant, si anomenem un home aixina és perquè li pressuposem algun tret prototípicament característic de les dones: la fluixedat. 

Hi han diverses variants d’este refrany, com ara «En este món hi han hòmens, homenets, homenicos, homeniquecos, cagamandúrries i cadiretes de cagar». D’altra banda, segons el context i la situació, a l’oració se solen anteposar complements de lloc com ara En el món…, En el meu poble o Ací…. 

--------------------------------------------------- 

This proverb classifies men in three categories. Normally Valencian people say this to insinuate that somebody in the conversation belongs to the lowest category, cadiretes de cagar (literally ‘chairs for shitting’, which means ‘potty chair’). If somebody calls you a ‘potty chair’, it means you are not brave and strong like men are supposed to be, but weak and coward like a baby.

The handle is more expensive than the hoe itself

Tweet

Val.: «Val més el mànec que l’aixada»

Es diu quan canviar una peça d’un aparell o d’una màquina nos costaria més car que comprar un nou aparell, i per tant, no val la pena efectuar la compra o reparació.

Exemple:

«Li feren un pressupost de la reparació del cotxe, però valia més el mànec que l’aixada, aixina que decidí portar-lo al cementeri de cotxes».

------------------------------------------------------------------

Sometimes it’s not worth to repair a car, a computer, etc., because the spare parts are much more expensive than getting a new one.

Literally:

Val (‘it costs’) més (‘more’) el mànec (‘the handle’) que (‘than’) l’aixada (‘the hoe’)

Those who stumble on a plain… what will they do when going uphill?

Tweet

Val. «Qui entropessa en lo pla, en costera què farà?»

Significa que aquells que s’atorrollen o s’abaten davant la mínima dificultat en la vida, segurament ho tindran molt difícil per a superar situacions realment difícils que se li puguen presentar.

------------------------------------------------------

It means that those who get anxious at the slightest difficulty will surely find it hard to overcome difficult times that might come in the future.

Coffee and cigarette, turd

Tweet

Val.: «Café i cigarro, cagarro»

Este refrany nos recorda les propietats laxants del café i del tabac.

---------------------------------------------------------

This saying reminds us about the laxative properties of coffee and tobacco.

It always rains when there's no school

Tweet

Val. «Sempre plou quan no hi ha escola»

Refrany que s'usa per a indicar que una cosa té lloc o ocorre en un moment inoportú, com ara ploure en un dia de festa.

--------------------------------------------------------

With this saying we express our ennui when something happens at an inconvenient time. Like bad weather in our free time.

Necessity is the mother of invention

Tweet

Val. «El menester fa fer»

Este refrany nos recorda que la urgència per aconseguir les coses necessàries per a la vida incita les persones a actuar i a posar-se en marxa.

-------------------------------------------------------

This proverb reminds us that when something is really necessary, people will start up and work hard to achieve any goal they have set.

Don’t leave the old path for a new one

Tweet

Val.: «No deixes les sendes velles per novelles»

Este consell té un caràcter conservador, perquè desaconsella deixar els costums o les maneres tradicionals per a adoptar-ne de nous. Per extensió, podem aplicar la dita davant de qualsevol situació nova que nosaltres escollim (canviar de treball, canviar de camí per a arribar a un lloc, experimentar en la cuina, etc.); canvis que poden no valdre la pena i dur-nos a situacions negatives. Més val fer les coses segons el costum establit, encara que este no siga perfecte.

-----------------------------------------------

This proverb has a conservative nature, as it is advising us not to change our habits or the traditional way of doing things. Any decision or change of what is customary might not worth it. Thus, it is better to keep everything as usual.

Equivalent sayings in English: 'Better the devil you know than the devil you don’t.'

Look for the one who hit you

Tweet

Val. «Busca qui t’ha pegat»

Esta frase es diu quan parlem d’un problema que té una solució difícil o no en té cap, ja que per alguna circumstància, ja és massa tard per resoldre’l o hi han hagut conseqüències que ho fan impossible. La dita és una mena de metàfora: quan, enmig d’una multitud, algú et pega un carxot, i et gires per a vore qui és, és quasi impossible esbrinar-ho. El culpable ja s’ha escapolit. Per això «busca qui t’ha pegat» = «busca la solució», que ja no la trobaràs.

-------------------------------------------

We say this sentence when we talk about a problem which is hard to solve, because it is too late or there have been some consequences which make it impossible to settle. The saying is a kind of metaphor: when you are among the crowd and somebody smacks on your neck, you turn to see who did it. But it is too late: the culprit has easily run away. No matter how you 'Look for the one who hit you' (= 'Look for the solution') you won't find him/it anymore.

Trust quiet water!

Tweet

Aigües manses de l'Albufera de València

Val. «Fia’t de l’aigua mansa!»

Esta és una frase irònica, un consell que s’usa per a recordar a algú que no es deixe enganyar per les aparences. Com qualsevol ironia, significa just lo contrari de lo que diu: «No confies al 100% en algú o alguna cosa per molt que parega inofensiva, perquè podria amagar un engany o un perill que t’agafaria d’improvís». Com per exemple un aigua mansa, que pot amagar corrents mortals o animals predadors; o una persona en qui pensaves que podies confiar.

--------------------------------------------

This is an ironic expression, a piece of advice to remind a friend of us that appearances can be deceptive. As every irony, it means the opposite of what it says: ‘You shouldn’t trust things or people who seem harmless, because they could hide a deception or a danger which might catch you out of the blue’. Like apparently tame waters that hide mortal currents ― or somebody you thought was reliable.

The sea: look at it but don’t get in

Tweet

Val. «La mar, vore-la i no entrar»

Esta és una frase típica marinera. És, per als que es guanyen la vida pescant, una mena de lament. Per als que viuen en terra ferma, en canvi, és un consell que els diu: «si no sabeu nadar bé, millor no entreu a l’aigua». Es concep la mar com un element de la natura perillós, que d’un coll de mar et pot ofegar.

-----------------------------------------------------

This is a typical sailor’s saying. It is a kind of regret for those who make a living at fishing. For those who live on shore, though, it’s a piece of advice which says: ‘If you don’t know how to swim properly, better don’t get in the water’. The sea is conceived as dangerous natural element, something that might kill you with a deadly wave.