Those who are ok, better don't move

Tweet

Val.: «Qui estiga bé, que no es menege»

Esta expressió s’usa per a desaconsellar fer canvis innecessaris. Si estàs a gust d’una manera determinada, ¿per a què canviar les coses? La situació podria canviar a pitjor.

Exemple:

«Jo em trobe bé i qui estiga bé que no es menege. Tinc el que necessite. No em fa il·lusió repetir l’esforç de viure amb la gent».

Vicent Marçà: Foc al gran recorregut, pàgina 44, any 1996.

Expressions similars: «No deixes les sendes velles per novelles»

--------------------------------------------------

This expression (literally ‘Those who are ok, better don’t move’) means that if you are feeling good and happy with a situation, it is not worth to change it. The consequences are uncertain and it might change for the worse.

The clearer we are, the better friends we’ll become

Tweet

 

Val. «Com més clars, més amics»

Esta dita popular aconsella que en les relacions amb els altres actuem i nos comuniquem de forma clara, amb franquesa, sense embuts ni subterfugis; que no ajornem lo que convé dir o fer, i, per descomptat, que no amaguem coses o mentim. Si nos comportem aixina, la conseqüència serà que qualsevol relació serà beneficiosa i positiva. Curiosament, el consell no s’usa precisament en contexts amistosos, sinó en situacions en què dos persones tenen una relació més aïna formal, hi han diners pel mig i, per tant, la possibilitat que una de les parts tracte d’aprofitar-se de l’altra. Per això, la dita es diu quan parlem, per exemple, de negocis o compravendes. «Ser amics», per descomptat, no s’ha d’entendre de manera literal: es tracta d’una expressió exagerada, però sintetitza i transmet de manera senzilla la idea de satisfacció, contentació i positivitat en relacions humanes que podrien arribar a ser tenses.

Exemple d’ús:

«En temps de sequera s’han de repartir el poc que hi hagi. Primer de tot claredat i comptes clars. S’ha d’exposar d’una forma clara i evident els requisits per rebre diners del fons municipal. En un quadre anar marcant les quantitats segons uns barems clars als quals tothom es pugui acollir. Com més clars més amics». 

Article sobre el pressupost municipal i el finançament d’entitats.

Expressions relacionades: «Bons comptes fan bons amics»

-------------------------------------------------------- 

Com més clars [The clearer we are], més amics [the better friends] 

This proverb advises to be honest and straightforward; it recommends not to put off something you have to say or do, and it definitely recommends not to lie or to cover up information. If you are honest, any relation or deal will be constructive and positive. This piece of advice is not often used in friendly contexts, but when two people have a rather formal relationship, when there is money involved and one of the parties might try to take advantage of the other. You shouldn’t interpret «Be friends» literally: it is an exaggeration that conveys the idea of satisfaction and positivity in human relations that could be strained.

You’ve entrusted yourself to a good saint!

Tweet

Val.: «A bon sant t’has encomanat!» 

«A bon sant t’has encomanat!» és una expressió irònica que es diu quan algú demana ajuda o consell a una persona inadequada, perquè no entén del tema o que, per algun motiu, no podrà ajudar-lo a resoldre el problema. 

Exemple: «Si vols que t’ajude amb algun tecnicisme relacionat amb l’ordinador... a bon sant t’has encomanat! A mi em ve justetet per a gastar el correu i entrar als fòrums».

 ------------------------------------------------------------------------------ 

«A bon sant t’has encomanat!» is an ironical sentence Valencian people say when somebody asks for help from the wrong person, from somebody who knows little about the subject and is not able to solve the problem. 

Example: «If you are asking for help about a computer problem, you’ve entrusted yourself to a good saint! I’ve no idea about that.

To share a pig

Tweet

Val. «Tindre un porc a mitges»

Quan diem que dos persones tenen un porc a mitges volem dir que tenen un negoci conjunt, els guanys del qual, lògicament, compartixen. D’ací sorgix el refrany «Porc a mitges mai és gras» que expressa les conseqüències negatives de compartir un negoci, o siga, que com u no n’és mai l’amo absolut, no en trau mai molt de benefici.

Com que la llengua és rica i creativa, l’expressió tindre un porc a mitges es pot utilitzar també en altres contexts que no tenen a vore amb el negoci, sempre que hi hagen dos persones que mantenen una relació de la qual trauen algun profit. Per exemple, en cas que sospitem que dos persones mantenen una relació amorosa il·lícita, d’amagat dels altres, podem dir que «Estos tenen un porc a mitges» ja que tenen una relació (una espècie de «negoci») del qual estan traent un profit ―sentimental o sexual, en este cas― que, per cert, no està aprovat per la societat.

-------------------------------------------------

When we say that two people are sharing a pig, we mean that they share a business. Therefore, naturally, they also share its profits. Hence the saying Porc a mitges mai és gras (= ‘A shared pig never gets fat’) explains the negative consequences of sharing a business, namely, you don’t get out much profit of it because you have to share every penny you earn.

As language is creative and rich, one may also use the expression ‘to share a pig’ in other contexts. For instance, when there are two people having a relationship from which they get out some kind of benefit. For instance, if you suspect that two people you know are having an affair, you may express it saying Estos tenen un porc a mitges (= ‘These two are sharing a pig’), as they have a relationship (a kind of “business”) they take some benefit from (that is, sexual or sentimental benefit).

To those asking questions, tell them lies

Tweet

Val. «Al preguntador, mentires amb ell»

«Al que vullga saber, mentires amb ell»
«A qui pregunta, mentires amb ell»

Esta frase nos recomana que quan algú nos fa preguntes que no pertoquen (que pretenen fer-nos mal o que es fan amb una confiança que la persona no s’ha guanyat prèviament), la millor opció és contestar-li amb mentires o confondre’l amb falsedats. Saciarem temporalment la seua curiositat malsana, però quan s’assabentarà que lo que li hem dit no és cert, s’adonarà que nos hem rist d’ell a la cara, i potser se sentirà avergonyit d’haver sigut un dotor.

-----------------------------------------------

This set phrase suggests people to tell lies to those who make spiteful questions (questions that try to hurt you or just interfere in your private life). If you lie to that person, you’ll satisfy his/her curiosity for a while, but eventually he/she’ll realize you’ve cheated him/her. Then he/she might be ashamed for being so nosy.

Don’t leave the old path for a new one

Tweet

Val.: «No deixes les sendes velles per novelles»

Este consell té un caràcter conservador, perquè desaconsella deixar els costums o les maneres tradicionals per a adoptar-ne de nous. Per extensió, podem aplicar la dita davant de qualsevol situació nova que nosaltres escollim (canviar de treball, canviar de camí per a arribar a un lloc, experimentar en la cuina, etc.); canvis que poden no valdre la pena i dur-nos a situacions negatives. Més val fer les coses segons el costum establit, encara que este no siga perfecte.

-----------------------------------------------

This proverb has a conservative nature, as it is advising us not to change our habits or the traditional way of doing things. Any decision or change of what is customary might not worth it. Thus, it is better to keep everything as usual.

Equivalent sayings in English: 'Better the devil you know than the devil you don’t.'

Trust quiet water!

Tweet

Aigües manses de l'Albufera de València

Val. «Fia’t de l’aigua mansa!»

Esta és una frase irònica, un consell que s’usa per a recordar a algú que no es deixe enganyar per les aparences. Com qualsevol ironia, significa just lo contrari de lo que diu: «No confies al 100% en algú o alguna cosa per molt que parega inofensiva, perquè podria amagar un engany o un perill que t’agafaria d’improvís». Com per exemple un aigua mansa, que pot amagar corrents mortals o animals predadors; o una persona en qui pensaves que podies confiar.

--------------------------------------------

This is an ironic expression, a piece of advice to remind a friend of us that appearances can be deceptive. As every irony, it means the opposite of what it says: ‘You shouldn’t trust things or people who seem harmless, because they could hide a deception or a danger which might catch you out of the blue’. Like apparently tame waters that hide mortal currents ― or somebody you thought was reliable.

The sea: look at it but don’t get in

Tweet

Val. «La mar, vore-la i no entrar»

Esta és una frase típica marinera. És, per als que es guanyen la vida pescant, una mena de lament. Per als que viuen en terra ferma, en canvi, és un consell que els diu: «si no sabeu nadar bé, millor no entreu a l’aigua». Es concep la mar com un element de la natura perillós, que d’un coll de mar et pot ofegar.

-----------------------------------------------------

This is a typical sailor’s saying. It is a kind of regret for those who make a living at fishing. For those who live on shore, though, it’s a piece of advice which says: ‘If you don’t know how to swim properly, better don’t get in the water’. The sea is conceived as dangerous natural element, something that might kill you with a deadly wave.

Those who come and go to the grocer’s, support two houses

Tweet Val. «Qui a la botigueta va i ve, dos cases manté»

Significa que els que van sovint a comprar a la menuda arriben a gastar-se el doble de diners. I és que és molt més barat fer la compra de la setmana d’una sola vegada en un mercat, supermercat o hipermercat que no baixar a la botiga de comestibles del barri cada vegada que necessitem una cosa. La botigueta sol vendre els seus productes molt més cars.

---------------------------------------------------------------

This proverb means that people who only buy at the grocery store end up spending more money than necessary. It is much cheaper to go to the Town Market or to a supermarket once a week to do the shopping of the week rather than buying a product in the nearest grocer’s each time you need something. The latter are more at hand but their products are much more expensive.

To those who have not job, the Devil gives them some

Tweet Val. «Qui no té faena, el dimoni li'n dona»

It's said about the people who, being idle, spend their time in pernicious activities.

---------------------------------------------------------------

Es diu de la gent qui, estant ociosa, malbarata el seu temps en activitats pernicioses.

Example:

―Mike says that he's bored, because he has lost his job, and now he's always at home playing videogames and getting stoned.
―To those who have not job, the Devil gives them some.

Exemple:

―Miquel diu que està avorrit, perquè s'ha quedat sense el seu treball, i ara no fa més que jugar a videojocs i estar fumat.

―Qui no té faena, el dimoni li'n dona.

Whisperings in the group are not good manners

Tweet

Val.: «Escoltetes en reunió són de mala educació»

It means that it is bad manners to whisper at somebody’s ear, and people around you realise that you have something to hide, that maybe you are speaking badly of them.

---------------------------------------------------------------

Vol dir que és de mala educació xiuxiuejar a l’orella d'un altre quan hi ha més gent davant, perquè ells se n’adonaran i pensaran que tens alguna cosa a amagar o que estàs parlant malament d’ells o criticant-los.

Those who don't run any risks will never catch a fish

Tweet

Val.: «Qui no s’arrisca no pisca»

It means that when you want to achieve a purpose, to get something you really want, you must make an effort to get it. You must not be afraid of the consequences or possible risks that your actions might imply.

---------------------------------------------

Vol dir que quan algú vol assolir algun objectiu, aconseguir alguna cosa, cal que s’esforce de valent i que treballe per a aconseguir-ho, sense tindre por de les conseqüències o dels possibles riscs.

Example / Exemple:

Val. Li agrada molt eixa xica però no s’atreveix a proposar-li una cita. Jo sempre li dic que qui no s’arrisca no pisca.

Eng. He feels attracted to her but he is too shy to ask her out. I always tell him that those who don’t run any risks will never catch a fish.

To the table and bed, at the first shout*

Tweet

Val. «A la taula i al llit al primer crit»

El menjar és per als valencians, a més d’una necessitat, un ritual i un plaer en tota regla. L’acte de reunir-se tots junts al voltant d’una taula, amb ganes de gojar dels plats saborosos i llargament esperats que els nostres majors han cuinat… això és molt important en les nostres vides. Especialment els diumenges o en les ocasions especials, u ha d’estar a taula a hora per a que tots comencen a menjar alhora. Encara que puga paréixer paradoxal per als mediterranis, a vegades hem de respectar els horaris i ser puntuals, com ara en menjars familiars o la nostra cita personal amb el llit, per a descansar prou per a afrontar el dur dia de treball que nos espera al sendemà. Esta expressió representa tot això: el primer crit representa la primera vegada que ta iaia et crida per a anar a taula o quan ho fa per a que et gites.

------------------------------------------

Meal is for Valencians not just a necessity, but every inch a ritual (and a pleasure). The act of gathering together around a table, with everyone eager to enjoy a long-prepared and tasty meal cooked by our elders is very important in our lives. Especially on Sundays or special occasions, one must be at table at the right time so that everyone starts eating at the same time. Even though it may seem paradoxical for Mediterranean people, sometimes we have to respect timetables and be punctual for certain meetings, as family meals or our personal appointment with our bed in order to rest enough to face the following working day. This expression stands for all this: the first shout stands for the first time your granny calls you to come to table or when it is time to go to bed.
Note: notice how llit (‘bed’) rhymes with crit (‘shout’).

Linguistic clarifications:

*The expression could also be 'To the table and bed, at the first call', but 'shout' preserves the way we call somebody, sometimes raising our voice more than necessary… In fact, in Valencian, both ‘to call somebody’ and ‘to shout at somebody’ can be expressed with the same verb: cridar.

If you dream of being an earl and you are an unhappy day labourer, someday the owner of the house will come to collect the renting

Tweet

Val. «Si ensomies que eres comte, i eres un trist jornaler, ja vindrà l'amo (de) la casa a cobrar-te l'alquiler*»

This saying is an example of Valencian realistic philosophy. At the same time, though, it is a pessimistic affirmation, as this saying expresses a kind of conformism and denial of abilities for improvements and progress. It is supposed to be used for bringing dreamers back to reality.

--------------------------------------

Esta rima és un exemple de la filosofia realista valenciana. Al mateix temps, és una afirmació pessimista, puix expressa un tipus de conformisme, una negació de l'habilitat de millorar i progressar. Se suposa que es diu per a fer tornar als somniadors a la dura realitat.

Those who mock others will be pricked by the devil

Tweet

Val. «A qui es burla, el dimoni li furga»

Este refrany nos recorda que qui es burle cruelment dels altres rebrà, tard o d'hora, el seu castic.

------------------------------------

It means that each ill-intentioned joke will always find its respective punishment.

A pumpkin was given to me and it turned into a melon… I prefer a pumpkin to getting married with a whore

Tweet

Val. «Carabassa m’han donat i se m’ha tornat meló… més m’estime carabassa que casar-me amb un pendó»

Esta és una rima que s’utilitza després d’un fracàs sentimental, en concret quan un home ha sigut rebutjat per una xica. El xic diu esta frase per a consolar-se, perquè suposadament la xica no li convenia. La rima significa que preferix estar solter abans que casar-se amb una dona de vida irregular i desordenada. La locució «donar carabasses» prové d’un costum rural en què el pretendent a casar-se amb una xica era convidat a dinar a casa d’ella: si li oferien foc per al cigarro significava que la família acceptava el festeig; si li servien un plat de carabassa, volia dir que el mosso no era ben rebut i se n’havia d’anar. Com ella era una mala influència, el fet d’haver sigut rebutjat és més aïna una cosa positiva: com un meló, que és una cosa dolça.

------------------------------------------------

This is a rhyme that men use to console themselves after a disappointment in love, specifically when a man has been rejected by a woman. Supposedly this woman isn’t right for him. The rhyme means that he prefers to stay single rather than get married with a partygoer or a whore. The idiom ‘to give pumpkins’ (meaning ‘to give the brush off’) comes from a rural custom: when a man wanted to marry a girl, he was invited to her house. If the family offered him a match to light his cigarette, it meant the family approved the relationship. However, if he was given a pumpkin, it meant he was not welcome and he had to leave. But as she was a bad person, the fact of being rejected turns out to be a positive thing: like a melon, which is sweet and tasty.

It is better to indulge oneself than having a hundred tambourines

Tweet

Xiquet arrossegant panderos

Val. «Val més un gust que cent panderos»

S’usa per a indicar que no importa el que costa alguna cosa, si el que realment es desitja és tindre-la. L’expressió fa referència al costum nadalenc, hui desaparegut, que consistia en arrossegar pel carrer pots de llanda o llautó lligats entre ells. Estos s’anomenaven «panderos» per la similitud del pot de llanda a l’instrument musical. Esta pràctica es feia per a cridar l’atenció, fer soroll i armar festa. Els xiquets s’ho passaven d’allò més bé; d’ací que tindre cent panderos es considerara una cosa molt bona… però millor és satisfer un capritx personal que sempre has volgut.

------------------------------------------------

This saying means that if you like something, you shouldn’t worry about its price as long as it having it makes you happy. The expression comes from an old Christmas custom: children tied several cans with a string and dragged it through the streets as a long chain to make a big fuss. This cans were known as panderos (‘tambourines’) due to the similarity of the can to the instrument. Kids had great fun doing that. That is why having one hundred of these tambourines was considered a great thing… but not so great as to indulge oneself buying that thing you have always wanted.

A short pencil is better than a good memory

Tweet

Val. «Memòria curta, llapissera llarga»

Este refrany nos diu que la memòria humana no és infalible, aixina que més val no confiar-se i apuntar en algun lloc les coses importants que cal recordar.

Variants: «Val més llapissera curta que memòria llarga».

--------------------------------------------

This proverb tells us that human memory is limited, so it is better to write down somewhere those things we really want to remember.

Who wants no dust, mustn't go to the threshing floor

Tweet

A threshing floor in Greece

Val. «Qui no vullga pols que no vaja a l’era»

Esta expressió s’utilitza per a explicar que qualsevol acció té les seues conseqüències, i tu eres l’únic responsable de ficar-te en problemes o en situacions que et poden fer mal. Això s’expressa amb la metàfora de la pols (què és una cosa negativa): en una era sempre n’hi ha, aixina que si no vols trobar pols, millor no vages ahí.

----------------------------------------------

This expression is used to explain that some actions obviously have their consequences, and you are the only responsible of getting into trouble or mixed up in situations that may harm you. This is expressed with the metaphor of the dust (which is a negative thing): at a threshing floor (era) you’ll always find dust. So if you don’t want to encounter dust, you better think it twice and don’t go there.

Era (Valencian word for ‘threshing floor’) is a well-known place by Valencians. It is a large stretch of hard floor where the grain is threshed. This is a traditional construction in the rural areas of the Valencian Country, one of the major rice producers of the world.

To catch a breast hair

Tweet

Val.: «Agafar un pèl de mamella»

Agafaràs un pèl de mamella! és una expressió que hui s’usa per a advertir a algú que, si no s’abriga, podria refredar-se. Però un pèl de mamella no és un constipat, sinó una denominació popular de la mastitis, una inflamació de les mamelles que es produïx en les mares lactants i, algunes vegades, en nounats i adolescents. Alguns símptomes d’eixa malaltia són els mateixos que els de la grip (el malestar i la febre). Per això, antigament la gent pensava que u corria el risc d’agafar la mastitis si s’exposava a un corrent d’aire fred. Hui dia, la consciència del significat original de «pèl de mamella» s’ha perdut; s’entén com a sinònim de constipat o grip, i l’ús s’ha restringit a esta advertència per a qui no es cuida del fred.

Exemples:

«Feia molt de fred […] de poc va anar que no ens agafés un pèl de mamella!».

(d’un blog de Vinaròs)

«¿No agafaran fred? A vore si agarren un pèl de mamella, com diuen al meu poble».

(comentari d’un Flickr en què apareixen unes figures nues)

-------------------------------------------------------

«Agafaràs un pèl de mamella» ―literally Agafaràs [‘You’ll catch’] un pèl [‘a hair’] de mamella [‘of breast’]― is a sentence used to warn somebody he might catch a cold if he doesn’t wrap up. Curiously, pèl de mamella is not exactly a cold; it is the popular name for puerperal mastitis, an inflammation of the mammary gland in the breast in connection with pregnancy, breastfeeding or weaning. This disease shows flu-like symptoms, that’s why in the past it was thought that people run the risk of catching the disease by exposing themselves to a cold draft.