dilluns, 8 d’octubre de 2007

To the table and bed, at the first shout*

Val. «A la taula i al llit al primer crit»

El menjar és per als valencians, a més d’una necessitat, un ritual i un plaer en tota regla. L’acte de reunir-se tots plegats al voltant d’una taula, tots delerosos de gojar dels plats saborosos i llargament esperats que els nostres majors han cuinat… això és molt important en les nostres vides. Especialment els diumenges o en les ocasions especials, u ha d’estar a taula a hora per a que tots comencen a menjar alhora. Encara que semble paradoxal per als mediterranis, a vegades hem de respectar els horaris i ser puntuals en certes ocasions, com menjars familiars o la nostra cita personal amb el llit, per a descansar prou per a afrontar el dur dia de treball que ens espera el sendemà. Esta expressió representa tot això: el primer crit representa la primera vegada que ta iaia et crida per a anar a taula o quan ho fa per a que et gites.

------------------------------------------

Meal is for Valencians not just a necessity, but every inch a ritual (and a pleasure). The act of gathering together around a table, with everyone eager to enjoy a long-prepared and tasty meal cooked by our elders is very important in our lives. Especially on Sundays or special occasions, one must be at table at the right time so that everyone starts eating at the same time. Even though it may seem paradoxical for Mediterranean people, sometimes we have to respect timetables and be punctual for certain meetings, as family meals or our personal appointment with our bed in order to rest enough to face the following working day. This expression stands for all this: the first shout stands for the first time your granny calls you to come to table or when it is time to go to bed.
Note: notice how llit (‘bed’) rhymes with crit (‘shout’).

Linguistic clarifications:

*The expression could also be 'To the table and bed, at the first call', but 'shout' preserves the way we call somebody, sometimes raising our voice more than necessary… In fact, in Valencian, both ‘to call somebody’ and ‘to shout at somebody’ can be expressed with the same verb: cridar.

1 comentari:

Nelo ha dit...

No sé si eres pare, però avisar la xicalla per tal que faça una cosa o l'altra (si ho has de fer moltes voltes) cansa. Naturalment, també està l'opció de fer marxa després del primer avís i quan apleguen i diguen:

- Ja s'ha acabat (el que siga)?
- Ai, a la taula i al llit al primer crit.

Sona cruel, però quan es queden "baix taula" una volta, ja no torna a passar. El tema del llit és un altre món (el pots usar com a reclam a la parella).