Es diu que algú es queda baix taula quan fa tard a una menjada (un dinar o sopar familiar o bé d’una associació, d’un club, d’un casal...) i es queda sense poder participar, perquè no havia reservat plaça o bé perquè ja no queda menjar. Per extensió, l’expressió s’usa també quan u no arriba a temps a una activitat col·lectiva.
Exemples:
«A les deu i mitja quan vam arribar ja no hi havia coca, sols quatre grans de raïm que per banyar-se la boca va anar bé després de pujar la costera de l’ermita, l’any que ve matinarem més per no quedar-se baix taula».
Comentari sobre les festes de Gaianes
«Acabarem el recorregut entrant a un restaurant on no solament recuperarem l’alè i les forces sinó que a més tastarem, si és possible, menjars típics de la comarca. Eixirem sempre a les 8.00 hores des de la Casa de la Cultura. Tan sols cal dir si esteu interessats ja que és convenient per tal que ningú es quede baix taula».
Comentari sobre una excursió
--------------------------------------------------------
Valencians say that someone es queda baix taula (literally, es queda [‘ends up’] baix [‘under’] taula [‘table’] when he arrives late to a dinner and can’t take part in the event, either because he has not reserved a place or because they have run out of food. By extension, the expression is also used when someone does not arrive on time to any type of event.
2 comentaris:
Hola, no és només en una 'menjada' col·lectiva, ni quan u no 'ha reservat plaça i es queda sense poder participar' (quines coses més estranyes, si u no té plaça no es queda baix taula, es queda sense plaça), si s'arriba tard a un dinar i ja s'ho han menjat tot, llavors sí que s'ha quedat baix taula.
L'ús genuí es refereix a quan s'arriba tard a dinar, i també com a avís si algú no hi arriba a temps: "afanya't que et quedaràs baix taula" "estava mirant la tele a l'habitació i em van deixar baix taula", és a dir, 'van començar a dinar/sopar sense esperar-me i no em van deixar res, s'ho van menjar tot!'
Dubte del seu ús 'quan u no arriba a temps a una activitat col·lectiva' la paraula taula remet a menjar, em resulta molt xocant un altre ús que no tinga res a veure amb el fet de menjar; "vaig arribar tard i l'autobús per a l'excursió ja havia marxat, em vaig quedar baix taula": crec que això no és valencià.
Per cert, reviseu això de 'menjada'
Anònim, gràcies pel comentari. Llevarem això de menjada col·lectiva perquè és redundant: evidentment, si fas tard a un dinar és perquè no dines a soles, sinó amb algú més. El motiu d’esmentar la ‘plaça’ és perquè en els contexts en què els dinars no són familiars sinó d’associacions, clubs, etc., sovint cal reservar plaça i, si no es fa, u es queda sense participar.
En eixe sentit, t’anime que et fixes en l’ús que fa la gent de l’expressió (o bé que busques exemples en internet) i voràs com «quedar-se baix taula» equival sovint a «quedar-se sense plaça», sense que realment s’haja de donar la situació que la persona vaja físicament al dinar i no en quede.
I ara que parlem d’eixe ús, podríem reflexionar sobre el concepte de genuïnitat que comentes. Crec que paraules i les frases fetes tenen usos primitius o bàsics, a partir dels quals, amb el temps, es creen usos secundaris. Evidentment, el significat bàsic o genuí de «quedar-se baix taula» es quedar-se sense menjar. Però res no impedix que l’expressió passe a usar-se en altres activitats col·lectives. De fet, tenim entés que és així, i així ho arreplega algun diccionari:
Quedar-se u baix taula, loc. Fer tart a una cosa i quedar-se sense gojar d’ella. / Quedar-se baix taula, loc. No aplegar a temps a una cosa. (entrada de taula en el DRACV).
Quant a menjada, no entenc què hem de revisar sobre eixa paraula. Al cap del dia fem unes quantes menjades: el desdejuni, l’almorzar, el dinar, el berenar i el sopar. En el diccionari Salt pots trobar l’exemple Faig tres menjades al dia. Com que en l’apunt no parlem només de dinars o només de sopars, usem la paraula genèrica.
Gràcies pels comentaris i per fer millor Speaking Valencian.
Publica un comentari a l'entrada