Legs for sharpening a sickle blade

Tweet

 

Ferrer dentant una corbella usant un os com a enclusa (imatge amprada d’este article) 

Val.: «Tindre unes cames per a dentar corbelles» 

Es diu que algú té les cames per a dentar corbelles quan les té molt primes. L’expressió prové del context de la forja tradicional. I és que antigament, els ferrers usaven ossos d’animals —generalment el metatars d’un bou, vaca o cavall— com una eina més en el procés de dentatge de les corbelles. L’os servia de suport o enclusa; damunt d’este es posava la fulla metàl·lica de la corbella que calia dentar, i amb un martell i un cisell es colpejava la vora, donant forma amb cada colp les dents esmolades de l’eina. La base òssia que rebia els colps, relativament tova, era preferible a la fusta o al ferro, ja que no danyava el cisell. Un mateix os es podia utilitzar per a dentar diverses corbelles; aixina, desgastat per les mosses o estries, el ferrer el polia després de cada ús, amb la qual cosa es feia més fi. 

Les cames primes d’una persona, en què falta la carn i destaquen els ossos, recorden a la gent els ossos de dentar corbelles. I mitjançant esta comparança, nosaltres descobrim esta particularitat de l’ofici ancestral del ferrer. 

------------------------------------------------------

Valencian people say that somebody’s legs are suitable for sharpening a sickle when a person is very skinny. This comparison comes from the context of traditional smithy: In the past, blacksmiths used animal bones —generally a bull, a cow or a horse metatarsus— to shape the teeth of this tool. The bone served as an anvil; the blacksmith put the metallic blade of the sickle on the bone and hit the edge with a hammer and a chisel, shaping with each stroke the sharpened teeth of the tool. The bony support that received the strokes was relatively soft, so it was preferable to wooden or iron anvils since it didn’t damage the chisel. One bone could be used for cutting the teeth of several sickles. Therefore, when it was worn-out and full of grooves, the blacksmith sanded the bone and it became a bit thinner. 

The thin legs of a person remind people about the bones used for sharpening sickles. Through this comparison, we remember this curious aspect of this ancestral job.

To have a screw

Tweet

 

Parella de l'Àtica pegant un colpet en el segle V aC 

Val. «Pegar un colp» 

 «Pegar un colp» significa, en llenguatge col·loquial i vulgar, realitzar el coit o unió sexual. L’ús del substantiu colp fa referència a la brusquedat o violència relativa de la penetració que exercix l’home sobre la seua parella sexual (un colp comprén l’activitat des de la primera penetració fins a l’ejaculació del mascle). Esta és una de tantes expressions que el valencià popular ha creat per expressar la idea de tindre una relació sexual puntual. En podeu trobar d’altres —sovint fan referència al penis— com ara «pegar una piuada» —colp pegat amb el piu―, «pegar una pardalada» ―de pardal―, «pegar una ceba» o «pegar un nano». Totes són expressions sinònimes de «fotre un clau». 

Exemple d’ús:  

―I com anà la cosa amb la santapolera*? 

―Home, encara estic cruixit que no em queda suc en els ossos. Li vaig pegar tres colpets i encara en volia més! 

*xica de Santa Pola 

Gràcies a Joan-Carles, des d’Elx, per este diàleg fictici. 

------------------------------------------- 

Pegar un colp (literally, ‘to hit a strike’) is a set-phrase used in vulgar language, which means ‘to have a sexual intercourse’. The use of the noun colp (‘strike’) refers to the roughness or relative violence of penetration. This is just one of many expressions that colloquial language has created to express the idea of having a sexual intercourse.

Example:

―How was your date with that girl from Santa Pola?

―Mate, I'm still all bloody cracked up! There's no marrow left in my bone! I gave her strike 3 and she was pleading for more! 

To cost the good part of the baker's peel

Tweet

Val.: «Costar el bo de la post»

Quan diem que una cosa nos costarà el bo de la post volem dir que eixa cosa serà molt costosa de fer o de pagar. Esta expressió prové del context de la forneria i la pastisseria: la post de fleca és la peça de fusta on es feny el pa que s’ha de dur al forn. ‘El bo de la post’ és la part bona o cara d’eixa post, la part on el forner posava les pastes que li portaven les mateixes veïnes per a que els les coguera. Ell, per esta faena, els cobrava una puja, ço és, un alça o augment del preu. No debades també existix l’expressió «no tindre un pa a la post», que significa ‘ser pobre’: no tot el món es podia permetre dur pastes a la post o ni tan sols tindre pa.

Exemples d’ús:

«En definitiva, Jobs va dir que la gent es pose una funda al mòbil i unes fulles allà on no sona. Sí, pare, serem bons i no ens queixarem d’un aparell que costa el bo de la post».

Internauta parlant sobre l’Iphone4.  

«Les Falles [...] és una de les festes, econòmicament parlant, més completes i transversals, i una atracció turística de primeríssim ordre, que posa València al món cada any, des de fa dècades, molt més que qualsevol obra faraònica o cursa d’automòbils que ens costa el bo de la post i que, a més, es sobrepaga en paradisos fiscals».

Article sobre les falles i les despeses que originen

.................................................. 

When Valencian people say that something will cost el bo de la post (literally, ‘the good part of the baker’s peel’), they mean that it will be very expensive to pay. This set phrase comes from the context of old bakery: the baker’s peel is the piece of wood where the bread is kneaded and later brought into the wood-fired oven. Then, ‘the good part of the baker’s peel’ is the expensive part of the baker’s peel because it is where the baker used to put the pastry the neighbors themselves brought for him to bake. It is the most expensive part because he made an additional profit for it, and not every neighbor could afford to make his own pastry!

To have an Albuferian temper

Tweet

 

Barques albuferenques en el port de Catarroja 

Val. «Tindre el geni albuferenc» 

Es diu que algú té el geni albuferenc quan té mal geni, un caràcter esguitós i difícil, quan s’enfada amb facilitat i contesta amb estufits. Albuferenc és un adjectiu que significa «pertanyent a l’albufera», i albuferenques són les persones que treballen en el llac o viuen a tocar; és, també, un substantiu que designa la barqueta sense quilla o carena, pròpia per a navegar en l’Albufera de València. 

------------------------------------------------------ 

«Tindre el geni albuferenc» (literally, ‘to have an Albuferian temper’) means to be bad-tempered, to have a tendency to get angry easily. Albuferenc (‘Albuferian’) are the people who work or live near the Albufera, a saltwater lagoon on the Gulf of Valencia coast. Albuferenc is also the name of a boat without keel typically used in the lake.